El segle XVIII:
la crisi de l’Antic Règim
Ciències socials, història - 4ESO
socials4.wordpress.com
4ESO sortir
Concepte
Amb aquest nom designem el sistema econòmic, social i polític que
procedia de la descomposició del fe...
4ESO sortir
1.1. Demografia i economia
 La terra era la principal font de riquesa.
 La propietat de la terra estava vinc...
4ESO sortir
1.2. Economia de subsistència
Crisis de subsistència
• Es tractava de crisis econòmiques
periòdiques: males co...
4ESO sortir
1.3. Indústria tradicional
Món rural
(artesanal)
Família pagesa
Unitat de producció bàsica
Treball domèstic
Gr...
4ESO sortir
1.4. Comerç i transport
Comerç
interior
Comerç
exterior
local i
comarcal:
- Escassos excedents
- Baix nivell d...
4ESO sortir
1.5. Expansió econòmicaU1
- Relativa pau (1713).
- Equilibri internacional.
Fort creixement
demogràfic:
1650-1...
4ESO sortir
2.1. Societat estamentalU1
ESTAMENT:
Un estament es correspon amb un grup
social. També se l’anomena estat o o...
4ESO sortir
2.1. Societat estamentalU1
PRIVILEGIS:
- ECONÒMICS: exempts d’impostos,
concentren gairebé 1/3 de les terres, ...
4ESO sortir
2.1. Societat estamentalU1
ASPECTES:
-ECONÒMICS: exempts d’impostos,
cobren el delme i concentren gairebé
1/3 ...
4ESO sortir
2.1. Societat estamentalU1
ESTAMENT:
Un estament es correspon amb un grup
social. També se l’anomena estat o
o...
4ESO sortir
2.1. Societat estamentalU1
ESTAT POPULAR:
- 90-95% de la població.
- Sense privilegis ni concessions.
BURGESIA...
4ESO sortir
Discurs de Lluís XV
3.1. Política: monarquia absoluta
Bossuet
U1
MONARQUIA ABSOLUTA:
- Poder absolut: legislat...
4ESO sortir
 Espanya, Portugal, Països Baixos, L’imperi
austriac, Països nòrdics i Rússia eren
MONARQUIES IL·LUSTRADES.
...
4ESO sortir
3.3. Un sistema polític absolutista
 D’una part, dels grups socials defensors dels
privilegis feudals, la nob...
4ESO sortir
Resum: característiques de l’ARU1
L’ANTIC
RÈGIM
SOCIETAT
ESTAMENTAL
ECONOMIA
PREINDUSTRIAL
MONARQUIA
ABSOLUTA
...
4ESO sortir
4.1. La Il·lustració (idees)U1
Moviment intel·lectual (filosòfic, literari i
científic) que es va desenvolupar...
4ESO sortir
4.2. La Il·lustració (economia)U1
PENSAMENT ECONÒMIC:
-Mercantilisme: acumulació de metalls
preciosos com a fo...
4ESO sortir
4.3. La Il·lustracióU1
PENSAMENT POLÍTIC:
LIBERALISME POLÍTIC
Montesquieu
(1689-1755)
L’Esperit de les lleis (...
4ESO sortir
 Les societats científiques, literàries o artístiques i les
acadèmies, recolzades pels poders públics.
 Les ...
4ESO sortir
U1
Sistema domèstic de
treball
(domestic system)
Fora del control dels gremis
Un empresari
capitalista compra ...
4ESO sortir
U1 Evolució demogràfica
4ESO sortir
Societat estamentalU1
4ESO sortir
Societat estamentalU1
4ESO sortir
U1 Esquema de la monarquia i sistema espanyol
4ESO sortir
U1 Absolutisme
És tan sols sobre la meva persona on resideix el poder sobirà, el
caràcter propi del qual és l’...
4ESO sortir
U1 J. Locke: la societat civil
En su consecuencia, siempre que cierto número de hombres se unen en
sociedad re...
4ESO sortir
U1 Esquema: divisió de poders
4ESO sortir
U1 Montesquieu: separació de poders
Quan els poders legislatiu i executiu es troben reunits en una
mateixa per...
4ESO sortir
U1 J-J. Rousseau: sobirania nacional
Què és, doncs, el govern? Un cos intermediari establert entre
els súbdits...
4ESO sortir
U1 Bossuet: justificació de l’absolutisme
La palabra del rey es poderosa y nadie puede decirle: ¿Por qué obrái...
4ESO sortir
U1 Enciclopèdia: “privilegi”
Privilegi significa una distinció útil o honrosa de què gaudeixen certs membres d...
4ESO sortir
U1 Mapa: règims polítics europeus del XVIII
4ESO sortir
U1 Mapa: règims polítics europeus del XVIII
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Els egle xviii la crisi de l`antic règim

244 visualizaciones

Publicado el

Primer tema de quart eso, característiques generals de la societat europea fins finals del s. XVIII

Publicado en: Educación
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
244
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
3
Acciones
Compartido
0
Descargas
3
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Els egle xviii la crisi de l`antic règim

  1. 1. El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim Ciències socials, història - 4ESO socials4.wordpress.com
  2. 2. 4ESO sortir Concepte Amb aquest nom designem el sistema econòmic, social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la Revolució Industrial i liberal (S. XIX). Les societats de l'Antic Règim es caracteritzaven per tenir: − una població estancada, − una economia agrària de tipus feudal-senyorial en pugna amb un incipient capitalisme comercial, − una societat estamental i − un sistema polític absolutista. L’Antic Règim El terme Aquest terme fou emprat pels revolucionaris francesos del 1789 per referir-se a la situació del seu país abans de la Revolució Francesa. U1
  3. 3. 4ESO sortir 1.1. Demografia i economia  La terra era la principal font de riquesa.  La propietat de la terra estava vinculada a: la noblesa, a l’Església, als municipis o a la Corona. SENYORIA JURISDICCIONAL (drets senyorials): ― territorials: prestacions personals i monopolis senyorials. ― jurisdiccionals: impartir justícia, dret d’immunitat, dictar lleis, anomenar càrrecs, cobrar impostos pels usos senyorials (molí, forn…) U1 Societat agràriaSOCIETAT AGRÀRIA - 80% població - Poc productiva - Retràs tecnològic - Dependència del clima - Producció limitada - Rotació triennal amb guaret - Impostos - Mala nutrició (no carn) - Revoltes (fam, preus, misèria, pocs aliments...) Caracteritzat per un escàs creixement vegetatiu, amb unes taxes de mortalitat i de natalitat elevades, una esperança de vida baixa i l’existència d’unes crisis demogràfiques periòdiques.
  4. 4. 4ESO sortir 1.2. Economia de subsistència Crisis de subsistència • Es tractava de crisis econòmiques periòdiques: males collites, guerra, gelades, sequera, seguides de l’augment de preus dels aliments i productes artesanals, que portaven a la fam i a l’atur, i fins i tot a la mort. • Era una agricultura de subsistència dedicada al policonreu (cereals). • I una producció ramadera també insuficient. LA CRISI S’ORIGINA EN LES ZONES RURALS MALES COLLITES AUGMENT DEL PREU DEL BLAT FAM DIFICULTATS PER A PAGAR ELS IMPOSTOS REDUCCIÓ DE LA VENDA DE PRODUCTES ARTESANALS ATUR DISMINUCIÓ DELS INGRESSOS REALS (dèficit pressupostari) U1 REVOLTES DE FAM
  5. 5. 4ESO sortir 1.3. Indústria tradicional Món rural (artesanal) Família pagesa Unitat de producció bàsica Treball domèstic Gremis (treball artesanal) Manufactures (industrial) factory system - manufactures U1 SISTEMA GREMIAL Agrupació d’artesans que controlava (monopoli) la producció artesanal de cada ofici CONTROL: - Tècniques de producció - Qualitat del producte - Preu final - L’accés a l’ofici • Solidaritat col·lectiva • Tallers Món urbà (artesanal i industrial) domestic system
  6. 6. 4ESO sortir 1.4. Comerç i transport Comerç interior Comerç exterior local i comarcal: - Escassos excedents - Baix nivell d’especialització - Insuficiència dels transports (camins i carreteres) - Mercats setmanals i fires anuals U1 Institucions financeres • Monopoli comercial • Controlat per grans companyies privilegiades CAPITALISME COMERCIAL •Expansió colonial •Augment de la demanda COMPANYIA DE LES ÍNDIES COMERÇ TRIANGULAR
  7. 7. 4ESO sortir 1.5. Expansió econòmicaU1 - Relativa pau (1713). - Equilibri internacional. Fort creixement demogràfic: 1650-1800: 100 a 200 milions d’habitants - Pau - Absència d’epidèmies - Nous conreus - Creix demanda - Alça de preus - Augmenten els guanys - Augmenta la producció MONARQUIES van potenciar el creixement econòmic: - Manufactures - Protegir companyies comercials - Millores del transport marítim (carreteres i canals) - Comerç colonial
  8. 8. 4ESO sortir 2.1. Societat estamentalU1 ESTAMENT: Un estament es correspon amb un grup social. També se l’anomena estat o ordre. Són grups tancats en els quals l’ascens social és molt difícil. -Desigualtat civil per naixement. - Privilegi jurídic. - Europa feudal.
  9. 9. 4ESO sortir 2.1. Societat estamentalU1 PRIVILEGIS: - ECONÒMICS: exempts d’impostos, concentren gairebé 1/3 de les terres, i viuen de les seves rendes. - JURÍDICS: tribunals especials, no pateixen presó per deutes. - JURISDICCIONALS: poden nomenar càrrecs públics, cobrar impostos i administrar justícia en els seus senyorius. - POLÍTICS: controlen els càrrecs públics i militars. - SIMBÒLICS: portar espasa, carruatge, sedes, seients preferent a l’església. TIPUS: • ALTA NOBLESA: titulats (ducs, comtes, marquesos, barons...). Gaudien de nombroses propietats vinculades, càrrecs polítics, militars, diplomàtics i religiosos. És una noblesa cortesana, viu junt al rei. • NOBLESA DE TOGA: Arriba a la noblesa pels seus serveis a l’estat, fonamentalment en l’administració estatal. Formen part dels consells de la monarquia,m resideixen a la cort. • BAIXA NOBLESA: amb menor poder i recursos, no viuen en la cort i constitueixen els anomenats “hidalgos”, propietaris de terres, militars o conqueridors d’Amèrica. MENTALITAT: • Ser propietaris de terres i viure de rendes és l’ideal de bona part de la societat. • El treball manual i les activitats comercials o mercantils no els estaven permeses. • Les possibilitat d’ascens social passaven per la compra d’un títol al rei, o el matrimoni amb una família noble, recursos emprats per la burgesia. NOBLESA
  10. 10. 4ESO sortir 2.1. Societat estamentalU1 ASPECTES: -ECONÒMICS: exempts d’impostos, cobren el delme i concentren gairebé 1/3 de les terres en règim de “mans mortes”, fruit de les donacions dels laics –legats-. - MORALS: tenen gran influència en la societat gràcies a l’educació, i la labor catequètica. Ajuden a mantenir una moral pública i privada dels fidels, inclosos membres de la noblesa i la reialesa. TIPUS: • ALT CLERGAT: d’origen noble, doncs els segons de les cases nobiliàries professaven en institucions religioses, l’església els oferia una posició social i econòmica adient al seu naixement. El formaven els arquebisbes i bisbes, així com abats i abadesses dels monestirs rurals. •CLERGAT MITJÀ: membres dels capítols catedralicis (canonges). • BAIX CLERGAT: d’origen humil, de vegades poc format intel·lectualment, patia unes condicions semblants al poble. MENTALITAT: Molts membres de l’alt clergat (arquebisbes i bisbes), així com els capítols catedralicis detentaven senyorius, individuals o col·lectius, en funció del càrrec que ocupaven. Generalment, tots els membres de l’estament estaven exempts del pagament d’impostos, rebien els delmes i altres donatius per serveis i llegats. CLERGAT
  11. 11. 4ESO sortir 2.1. Societat estamentalU1 ESTAMENT: Un estament es correspon amb un grup social. També se l’anomena estat o ordre. Són grups tancats en els quals l’ascens social és molt difícil. -Desigualtat civil per naixement. - Privilegi jurídic. - Europa feudal. NOBLESA: - Posseïa la major part de les terres. Concessions: - Honorífiques: espasa, banc a l’Església, accés alts càrrecs... - Econòmiques: caça, exempció de treballar en obres públiques... - Fiscals: no impostos, dret a cobrar-los. - Judicials: desigual davant la llei. - Hereu: béns familiars. - Aristocràcia: nivells superior de la noblesa (alts càrrecs de l’administració i l’exèrcit). - Vida ociosa, plena de luxes. Privilegiats CLERO: - Gran riquesa patrimonial i rellevància intel·lectual i espiritual; política. - Concessions fiscals: no paguen impostos directes; ingressos venen del delme i de l’amortització de terres. Alt: abats, bisbes, canonges. Riquesa i privilegis nobiliaris. Baix: sacerdots, rectors i monges. Mida modesta, sense luxes ni privilegis.
  12. 12. 4ESO sortir 2.1. Societat estamentalU1 ESTAT POPULAR: - 90-95% de la població. - Sense privilegis ni concessions. BURGESIA: - Rendista, manufacturer, comerços... - Actiu econòmicament - Creixement econ. - Sense influència política (marginada del poder). No Privilegiats CLASES POPULARS: - Artesans, servents, soldats, obrers... - Treballadors manuals agrupats - Delinqüents, captaires... PAGESOS: - Serfs, arrendataris, esclaus... - 80 % població - Condicions dures de vida, impostos...
  13. 13. 4ESO sortir Discurs de Lluís XV 3.1. Política: monarquia absoluta Bossuet U1 MONARQUIA ABSOLUTA: - Poder absolut: legislatiu, executiu i judicial. -Autoritat divina. - Dirigia la política exterior. - Cap de l’exercit. Limitacions del poder: - Poders locals i governs municipals. - Necessitaven el reforç de les assemblees representatives (noblesa i clero) Institucions: - Consell d’Estat (assessora) - Parlaments (Les Corts) - Funcionaris, secretaris, alcaldes... - Mantenir sistema feudal (privilegis) - Senyoria jurisdiccional. - Exèrcit. Lluís XIV
  14. 14. 4ESO sortir  Espanya, Portugal, Països Baixos, L’imperi austriac, Països nòrdics i Rússia eren MONARQUIES IL·LUSTRADES.  Les Províncies Unides (Holanda) i la República de Venècia, eren REPÚBLIQUES OLIGÀRQUIQUES  Anglaterra, al Segle XVIII, era ja una MONARQUIA PARLAMENTÀRIA  Els Estats Units es convertiren en una REPÚBLICA CONSTITUCIONAL U1 Alternatives al model absolutsita: 3.2. Sistema polític: monarquia absoluta
  15. 15. 4ESO sortir 3.3. Un sistema polític absolutista  D’una part, dels grups socials defensors dels privilegis feudals, la noblesa i el clergat.  I d’altra banda, els reis van intentar destruir aquesta oposició i atreure d’altres sectors socials, mitjançant el Despotisme il·lustrat. U1 RESISTÈNCIES I OPOSICIÓ:
  16. 16. 4ESO sortir Resum: característiques de l’ARU1 L’ANTIC RÈGIM SOCIETAT ESTAMENTAL ECONOMIA PREINDUSTRIAL MONARQUIA ABSOLUTA Divisió en tres estaments Dues bases Predomini del sector primari Indústria artesana< Impuls comercial Noblesa Clergat Classes populars Immobilisme vertical Privilegi Producció de subsistència Endarreriment tècnic Subsisteix el senyoriu Gremis Fàbriques reials Comerç exterior = Companyies comercials MONOPOLI Comerç interior: problemes El rei controla tots els poders Les persones no tenen drets El rei és representant de Déu PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS
  17. 17. 4ESO sortir 4.1. La Il·lustració (idees)U1 Moviment intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es va desenvolupar a l’Europa del segle XVIII (“segle de les Llums”). Les idees il·lustrades van inspirar la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa PRECEDENTS: John Locke: - Divisió de poders - Igualtats drets - Pacte social Isaac Newton: - Mètode científic BASES DE LA IL·LUSTRACIÓ: - Raó (entendre el món). Oposat al principi d’autoritat. - Coneixement comporta educació i progrés. - Tolerància - Codis morals - Llibertat i igualtat - Mobilitat social i mèrit - Naturalesa com a font de justícia i bondat. - Felicitat. Divisió de poders
  18. 18. 4ESO sortir 4.2. La Il·lustració (economia)U1 PENSAMENT ECONÒMIC: -Mercantilisme: acumulació de metalls preciosos com a font de riquesa i poder. NOVES IDEES ECONÒMIQUES: - Fisiocràcia: l’agricultura era la base de riquesa (F. Quesnay). - Liberalisme: Per als seus defensors, la riquesa de l’Estat recau en la libertat del mercat; aquest és regula per la llei d’oferta i demanda. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. L’ideòleg fou Adam Smith. Adam Smith Tot home, mentre no violi les lleis de la justícia, ha de ser perfectament lliure a l’hora d’abraçar el mitjà que li sembli millor per tal de buscar la seva manera de viure i els seus interessos, i que els seus productes puguin sortir a competir amb els de qualsevol altre individu [...] Segons el sistema de la llibertat de negocis, al sobirà només li queden tres obligacions [...] la primera, protegir la societat de la violència i invasió d’altres societats [...]; la segona, vigilar la injustícia o l’opressió que pugui exercir un membre de la república contra un altre membre que també ho sigui [...]; la tercera, mantenir i erigir certes obres i establiments públics. A. SMITH, La riquesa de les nacions, 1776
  19. 19. 4ESO sortir 4.3. La Il·lustracióU1 PENSAMENT POLÍTIC: LIBERALISME POLÍTIC Montesquieu (1689-1755) L’Esperit de les lleis (1748) La divisió de poders: Legislatiu: Parlaments Executiu: rei Judicial: independent Voltaire (1694-1778) Tractat sobre la tolerància (1763) Contra la intolerància i la superstició religiosa (deísme) Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) El Contracte Social, Emili, Discursos... - L’ésser humà és bo per naturalesa; la societat el corromp. - Les persones cedeixen la soberania a un poder superior (un govern): CONTRACTE SOCIAL.
  20. 20. 4ESO sortir  Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades pels poders públics.  Les societats d’amics del país, establertes normalment en les principals ciutats i capitals de província.  Els Salons. Llocs de tertúlies o reunions de il·lustrats, on es confrontaven i discutien les noves idees.  L’Enciclopèdia: Diderot i D’Alembert. VEHICLES DE DIFUSIÓ DE LES NOVES IDEES: U1 4.4. La Il·lustració
  21. 21. 4ESO sortir U1 Sistema domèstic de treball (domestic system) Fora del control dels gremis Un empresari capitalista compra la matèria prima i la distribueix entre famílies pageses Els pagesos fabriquen la matèria durant els mesos de descans agrari L’empresari agafa el producte L’empresari distribueix o ven la producció Augment de la producció Altres formes de producció: - manufactures reals - factory system (industrial) Manufactures
  22. 22. 4ESO sortir U1 Evolució demogràfica
  23. 23. 4ESO sortir Societat estamentalU1
  24. 24. 4ESO sortir Societat estamentalU1
  25. 25. 4ESO sortir U1 Esquema de la monarquia i sistema espanyol
  26. 26. 4ESO sortir U1 Absolutisme És tan sols sobre la meva persona on resideix el poder sobirà, el caràcter propi del qual és l’esperit de consell, de justícia i de raó; és a mi a qui els meus cortesans deuen la seva existència i autoritat; la plenitud d’aquesta autoritat que ells només exerceixen en nom meu resideix sempre en mi; només a mi pertany el poder legislatiu sense dependència i sense divisió; és per la meva autoritat que els oficials de la meva cort procedeixen, no a la creació, sinó al registre, a la publicació i a l’execució de la llei; l’ordre públic emana de mi, i els drets i els interessos de la nació, dels quals se sol fer un cos separat del monarca, estan units necessàriament al meu i només descansen en les meves mans. Discurs de Lluís XV al Parlament de París, 3 de març de 1766
  27. 27. 4ESO sortir U1 J. Locke: la societat civil En su consecuencia, siempre que cierto número de hombres se unen en sociedad renunciando cada uno de ellos al poder de ejecutar la ley natural, cediéndolo a la comunidad, entonces y solo entonces se constituye una sociedad política o civil. Ese hecho se produce siempre que cierto número de hombres que vivían en el estado de naturaleza se asocian para formar un pueblo, un cuerpo político, sometido a un gobierno supremo, o cuando alguien se adhiere y se incorpora a cualquier gobierno ya constituido. Por ese hecho autoriza a la sociedad o, lo que es lo mismo, a su poder legislativo, para hacer las leyes en su nombre según convenga al bien público o de la sociedad, y para ejecutarlas siempre que se requiera su propia asistencia (como si se tratase de decisiones propias suyas). Eso es lo que saca a los hombres de un estado de naturaleza y los coloca dentro de una sociedad civil. J. LOCKE, Tratados sobre el gobierno civil. 1690
  28. 28. 4ESO sortir U1 Esquema: divisió de poders
  29. 29. 4ESO sortir U1 Montesquieu: separació de poders Quan els poders legislatiu i executiu es troben reunits en una mateixa persona o corporació, no hi ha llibertat, perquè és possible que el monarca o el Senat facin lleis tiràniques per executar-les de la mateixa manera. [...] En l’estat en què un home sol o una sola corporació de pròcers o de nobles, o del poble, administrés els tres poders i tingués la facultat de fer les lleis, d’executar les resolucions públiques i de jutjar els crims i conteses dels particulars, es perdria absolutament tot. MONTESQUIEU, De l’esperit de les lleis, 1748
  30. 30. 4ESO sortir U1 J-J. Rousseau: sobirania nacional Què és, doncs, el govern? Un cos intermediari establert entre els súbdits i el sobirà per correspondre’s mútuament [...]. En l’instant en què el govern usurpa la sobirania, el pacte social es trenca. [...] Els diputats del poble no són, doncs, ni poden ser els seus representants, només són els seus mandataris; no poden acabar res definitivament. Tota llei no ratificada pel poble en persona és nul·la; no és una llei. El poble anglès creu que és lliure, i s’enganya molt; tan sols ho és durant l’elecció dels membres del Parlament; des del moment que aquests són escollits, el poble ja és esclau, no és res. J. J. ROUSSEAU, Del contracte social, 1762
  31. 31. 4ESO sortir U1 Bossuet: justificació de l’absolutisme La palabra del rey es poderosa y nadie puede decirle: ¿Por qué obráis así? (Eclesiastés, 8, 2-5). Sin esta autoridad absoluta el rey no podría ni hacer el bien ni reprimir el mal: es preciso que su poder sea tal que nadie pueda esperar escapar a él; la única defensa de los particulares contra el poder público debe ser su inocencia. Cuando el príncipe ha juzgado, ya no hay otro juicio. Los juicios soberanos se atribuyen a Dios mismo. […] Es preciso obedecer a los príncipes como a la justicia misma. Ellos son dioses y participan de algún modo de la independencia divina. Solo Dios puede juzgar sus juicios y sus personas. El príncipe puede corregirse a sí mismo si se da cuenta de que ha obrado mal; pero contra su autoridad solo puede haber remedio en su autoridad. Solo al príncipe pertenece el mandato legítimo; por tanto, solo él posee la fuerza coactiva. […] El príncipe es, por su cargo, el padre del pueblo; por su grandeza está por encima de los pequeños intereses; más aún, toda su grandeza y su interés natural consisten en que el pueblo permanezca, pues si falta, él ya no será príncipe. Por tanto, no hay mejor que dejar todo el poder del Estado a aquel que tiene más interés en la conservación y en la grandeza del propio Estado. J. B. BOSSUET, La política sacada de las propias palabras de las Sagradas Escrituras, 1709 (publicació pòstuma)
  32. 32. 4ESO sortir U1 Enciclopèdia: “privilegi” Privilegi significa una distinció útil o honrosa de què gaudeixen certs membres de la societat i de la qual la resta de membres manquen. Hi ha diverses classes de privilegis: 1. Els que es poden dir inherents a la persona en funció dels drets del seu naixement o del seu estat [...] 2. Els que es van cedir mitjançant les cartes del príncep [...]. Seria molt desitjable que les necessitats de l’estat, la necessitat dels negocis o de les intencions particulars no haguessin multiplicat els privilegis tant com ho han fet i que, de tant en tant, es tornés als motius als quals deuen el seu origen [...] i es decidís conservar només els privilegis que es dirigissin a la utilitat del príncep i el públic. És molt just que la noblesa, el deure de la qual és servir l’estat en els exèrcits [...] i que els magistrats dignes de consideració [...] i que fan justícia en els tribunals superiors, gaudeixin de distincions honroses que alhora són la recompensa dels serveis que fan i els procuren la tranquil·litat espiritual i la consideració que necessiten per dedicar-se útilment a les seves funcions [...]. DIDEROT i D’ALEMBERT, Enciclopèdia (1751-1752). Article «Privilegi», redactat per Jaucourt
  33. 33. 4ESO sortir U1 Mapa: règims polítics europeus del XVIII
  34. 34. 4ESO sortir U1 Mapa: règims polítics europeus del XVIII

×