SlideShare a Scribd company logo
1 of 29
Download to read offline
L'aigua de la terra. Rius i
mars.
Introducció
Anomenem hidrosfera el conjunt d’aigües que formen els
oceans i els mars, els rius, els llacs, els casquets polars, les
glaceres, les aigües subterrànies i el vapor d’aigua que hi
ha a l’atmosfera.
L'aigua és la substància més abundant que hi ha a la Terra,
perquè ocupa les tres quartes parts de la superfície del
planeta. La podem trobar en estat sòlid (gel), líquid
(aigua) i gasós (vapor). L’aigua forma part d’un procés, el
cicle de l’aigua, i és imprescindible per a la vida.
La major part de l’aigua que hi ha a la hidrosfera es troba
als oceans, els mars i els rius, de manera que es presenta
en forma d’aigua dolça i aigua salada. Tanmateix, la
proporció de cadascuna és molt desigual: el 97,21% de
l’aigua de la Terra és salada i només el 2,79% és dolça, però
un 2% és gel als casquets polars i glaceres, de manera que
resta apte per al consum menys del 0,8%.
Així doncs, l’aigua, que no apareix de manera espontània a
la natura, i és imprescindible per l’agricultura, la
ramaderia, la industria o el consum humà, no és un recurs
inexhaurible, i per tant s’ha d’estalviar, gestionar en obres
hidràuliques com pantans, canals i depuradores.
El cicle de l’aigua
L’aigua a la natura
S’anomena el cicle de l’aigua al continu intercanvi d’aigua que es
produeix a la Terra.
L’aigua marina dels mars i oceans, dels rius i llacs, s’evapora a
l’atmosfera, i regressa a la superfície, en forma de precipitacions,
que adopten les formes de rossegada, pluja o neu.
Una part important d’aquestes precipitacions és captada per la
vegetació i es torna a evaporar, una part es filtra al subsòl i es
converteix en aigua subterrània (que pot filtrar-se fins al mar) i
altra part passa a les xarxes hidrogràfiques superficials i s’aprofita
(reguiu agrícola, ús industrial o consum domèstic), es conserva
(llacs, estanys) o corre (rius o torrents) fins al mar, on es reinicia el
cicle.
L’aigua dolça
L’aigua a la natura
L’aigua dolça del planeta representa el 2,79% del total de l’aigua
de la Terra, i es reparteix segons els seus tres estats físics. La
líquida als llacs, els rius, les capes freàtiques i la humitat del sòl.
La gelada als casquets polars, els icebergs i les glaceres. I la
gasosa a l’atmosfera.
L’aigua dolça gelada: els casquets polars i les
glaceres
L’aigua a la natura
L’aigua més abundant és la present als casquets polars en el Pol
Nord (Oceà Glacial Àrtic, nord de Canadà i Grenlàndia) i el Pol
Sud (Antàrtida); i també tenim els icebergs, que són grans blocs
de gel que s’han separat dels casquets i els glaceres, i suren al
mar en la major part submergits i les glaceres, que són zones
gelades permanentment a les muntanyes.
L’aigua dolça líquida: els llacs i els rius
L’aigua a la natura
Els llacs són grans masses d’aigua permanent dipositada en
depressions del terreny. S’alimenten de l’aigua de pluja i de la
que hi aporten els rius. Els estanys són masses més petites
d’aigua embassada.
Els rius són corrents continus d’aigua. L’aigua dels rius
procedeix de fonts i deus, de la pluja o de la fosa de les neus.
La quantitat d’aigua que du un riu és el cabal. El cabal d’un riu
està condicionat per les característiques de la seva conca, és a
dir, del conjunt de terres que duen les seves aigües a aquest riu.
També hi ha aigües subterrànies, que s’embossen als aqüífers i
corren per rius subterranis, sobre tot en les zones de roques
calcària.
El règim dels rius
L’aigua a la natura
El règim d’un riu són les variacions que experimenta el cabal al
llarg de l’any:
• Si el riu té un règim pluvial, significa que les seves aigües
procedeixen principalment de la pluja. El cabal depèn de l’extensió
de la conca del riu i de la regularitat i la quantitat de les
precipitacions.
Si un riu recull les aigües d’una conca que rep pluges abundants
durant tot l’any, serà molt cabalós i regular.
Si les pluges de la conca d’un riu no són regulars, el riu tindrà
crescudes a l’època de pluges i estiatges a les èpoques seques.
• Quan l’alimentació del riu és de règim nival, l’aigua procedeix
majoritàriament de la fosa de les neus. Els rius d’aquest tipus
presenten crescudes a la primavera i al començament de l’estiu,
però tenen el cabal baix a l’hivern.
• L’alimentació del riu pot ser de règim mixt, tant pluvial com nival,
en proporcions distintes. Es diu pluvio-nival o nivo-pluvial segons
la que és més important.
PRIMER ESO: Rius i mars
El treball dels rius
L’aigua a la natura
El riu, al llarg del seu curs, des que neix fins que desemboca, fa
diversos treballs, especialitzats segons les parts del riu, el
cursos alt, mitjà i baix:
• Al curs alt, el riu fa un treball d’erosió intensa gràcies a la força
que tenen les aigües a causa dels pendents del relleu.
• Al curs mitjà el riu fa un treball d’erosió menor perquè el pendent
és bastant més suau. Aleshores el riu abandona els materials més
grans i fa un treball de transport dels materials menors que pot
arrossegar.
• Al curs baix el pendent cada vegada és més feble, l’aigua perd
velocitat i força. El riu fa un treball de sedimentació quan diposita
els materials que arrossega. Rebleix les valls, forma deltes i fa
emergir les platges poc profundes.
Les aigües del planeta
Els oceans, mars, rius i llacs de la
terra
Els continents i les grans illes separen les masses d’aigua
principals que cobreixen la Terra i que considerem distribuïdes
en cinc oceans: el Pacífic, el més extens del planeta, l’Atlàntic,
l’Índic, l’Àrtic i l’Antàrtic. Recordem que són grans masses
d’aigua entre continents.
Els mars, que recordem que són les masses d’aigua més
properes als continents, poden ser de tres tipus: costaners,
com el mar de Noruega o el d’Oman; continentals, com el mar
Mediterrani o el Bàltic, i interiors, com el Caspi, el Mort i el
d’Aral.
PRIMER ESO: Rius i mars
Els rius neixen a les muntanyes, els llacs o els glaceres, i la majoria són
permanents, però a les àrees desèrtiques en molts de casos només
duen aigua quan plou esporàdicament, com si fossin grans torrents,
com els uadi del nord d’Àfrica.
Els rius més llargs de la Terra són africans com el Nil, americans com el
Mississipí, l’Amazones i el Paranà, i asiàtics com el Huang He, el
Ienissei... Alguns tenen enormes conques, territoris que drenen les
aigües cal al riu, i la major conca és la de l’Amazones, que té també el
major cabal.
Els llacs més extensos es localitzen a Àsia, Àfrica i Amèrica del Nord.
El relleu terrestre és el factor geomorfològic que explica el curs dels
rius i la situació dels llacs.
Els moviments dels mars i els oceans
La dinámica oceánica
A causa de l’acció de les ones, les marees i els corrents marins,
les aigües dels oceans i dels mars es troben sempre en
moviment.
Les ones
La dinámica oceánica
Les ones són ondulacions que es formen quan el vent agita la
superfície de mars i oceans. Les aigües s’arrissen i empenyen
les que tenen al costat, i aquestes, al seu torn, agiten les
aigües contigües, i així successivament.
Quan estam observant les ones des de la costa tenim la
impressió que avancen cap a la platja, però de fet no es
desplacen: només pugen i baixen fent un moviment de tipus
circular i es deformen i es trenquen quan freguen el fons de la
mar.
Les marees
La dinámica oceánica
Les marees són ascensos i descensos del nivell de l’aigua de la
mar provocats bàsicament per l’atracció de la Lluna sobre
l’aigua dels oceans i dels mars.
La fase en què el nivell de l’aigua puja és anomenada marea
alta.
La fase de descens s’anomena marea baixa.
Els corrents marins
La dinámica oceánica
Els corrents marins són com grans rius que circulen pels
oceans. Encara que sembli estrany, l’aigua dels corrents i
l’aigua de la resta de la mar no es mesclen, perquè són molt
diferents en temperatura, densitat i salinitat.
Quan la temperatura d’un corrent és superior a la de l’aigua
contigua es considera que és un corrent càlid, i quan la
temperatura del corrent és inferior, el corrent és fred.
L’acció marina en el modelat de les costes
La dinámica oceánica
L’acció de l’aigua marina en forma d’ones i marees i els
corrents marins, modela les costes i desgasta els penya-segats
i en provoca el retrocés.
Els corrents costaners arrosseguen les roques que es
desprenen del penya-segat, juntament amb els sediments que
els rius han dipositat a la mar, i els dipositen a zones
arrecerades, on formen platges, albuferes, etc.
Els corrents marins i llur influència càlida o freda
en el clima
La dinámica oceánica
Els corrents marins modifiquen el clima de les costes perquè
les escalfen o les refreden. Les costes banyades per un corrent
fred acostumen a ser molt àrides, perquè les aigües fredes no
s’evaporen i, per tant, l’aire és sec.
Les costes que reben les aigües de corrents càlids acostumen
a estar lliures de gel i les pluges hi solen ser més abundants.
La composició de l’aigua marina
La dinámica oceánica
L’aigua del mar conté sals minerals. De totes aquestes sals les
més abundants són el sodi i el clor, que quan s’ajunten formen
el clorur sòdic o sal marina. El contingut de sal és més elevat
en aigües càlides i poc profundes, on l’aigua s’evapora
ràpidament. Per això el Mediterrani és un mar salat i la sal és
mínima als mars polars.
Els rius d’Europa
Els rius d’Europa i de la Península
Ibèrica
A Europa hi ha molts de rius. Els rius europeus tenen molta
relació amb el clima del lloc per on circulen i és per això que es
divideixen en tres grups:
• Els rius de tipus continental, com el Dvina Occidental, el Dnièper
i el Don, registren crescudes a la primavera, quan es fonen les
neus, i a l’estiu, a l’estació plujosa.
• Els rius de tipus oceànic, com la Garona, el Loira, el Sena, el
Tàmesi i l’Elba, són cabalosos i regulars, perquè les planes per les
quals passen estan situades sota la influència del clima atlàntic.
• Els rius mediterranis, excepte l’Ebre, el Roine i el Po que
s’alimenten de les aigües que procedeixen de les altes
serralades, són curts i pateixen forts estiatges a l’estiu.
Els rius de la Península Ibèrica
Els rius d’Europa i de la Península
Ibèrica
A la Península Ibèrica els rius s’agrupen en tres vessants,
segons el mar o l’oceà en què desemboquen:
•Rius del vessant cantàbric: els rius d’aquest vessant són curts i
porten molt cabal perquè les muntanyes on neixen es troben
molt a prop del mar Cantàbric, al qual desemboquen. A més,
aquests rius són cabalosos perquè les precipitacions en aquestes
terres hi són abundants pràcticament durant tots els mesos de
l’any.
•Rius del vessant atlàntic: es tracta de rius llargs, que neixen
lluny de la desembocadura, a l’oceà Atlàntic, i que reben
nombrosos afluents al llarg del seu curs. En general són rius
cabalosos, tot i que pateixen notables estiatges durant els
mesos d’estiu.
• Rius del vessant mediterrani: llevat del cas de l’Ebre, els rius
mediterranis són curts, de poc cabal i molt irregulars. Les
crescudes d’aquests rius són molt notables quan plou
torrencialment a la primavera i a la tardor, però pateixen
estiatges molt intensos durant l’estiu, com són els casos del
Túria o del Segura.
A la costa mediterrània i a l’Atlàntic sud s’han format estuaris i
deltes. Es tracta de dipòsits fluvials a la desembocadura dels
rius; en el primer cas, l’erosió marina supera l’acumulació
fluvial, i en el segon, a l’inrevés. També hi ha albuferes,
llacunes formades per aigües marines en zones de platja baixa
a causa de l’avançament de la terra sobre el mar. Aquests
aiguamolls litorals han donat lloc a ecosistemes molt variats.
La riquesa de les aigües marines
Les aigües marines són una extraordinària font de riquesa.
Entre els principals usos que s’han donat històricament
destaquen la pesca, com a via de comunicació, l’aprofitament
de la sal en les salines, l’ús turístic en vaixells o en les costes,
l’explotació dels recursos energètics del petroli i el gas
natural...
La pesca de crustacis i peixos, el conreu d’algues i l’aqüicultura
marina han progressat força des dels primers temps de
l’home. Encara es fa una pesca tradicional en petits vaixells
però la major part de la pesca es fa en grans naus. Espanya és
una de les grans potències mundials en pesca.
Com a via de comunicació els mars i oceans han fomentat el
transport de passatgers i mercaderies per tot el món. Espanya
destaca pels seus grans ports de Barcelona, València, Bilbao i
Algesires.
L’aprofitament de les salines ha proporcionat a l’home la
major part de la sal utilitzada en l’alimentació. A Espanya
tenim bons exemples en les salines d’Eivissa, afavorides pel
clima càlid i perquè l’aigua mediterrània és molt salada.
L’ús turístic per vaixells ancorats en ports esportius o per
turistes que visiten les costes per admirar-les o banyar-se, és
una riquesa econòmica essencial a molts de països, com
Espanya.
L’explotació dels recursos de petroli i gas natural és
fonamental per mantenir la producció energètica, i els pous
marins sovintegen en les costes.
Últimament comença a pensar-se en explotar també mines
submarines i els molins marins de vent per a l’energia eòlica.
La riquesa de les aigües dolces
L’aigua dolça, que no apareix de manera espontània a la
natura, és imprescindible pel regadiu de l’activitat agrària
(agricultura i ramaderia), la industria química, la producció
d’energia hidroelèctrica, les vies de comunicació fluvials, el
turisme als rius, i el consum humà a les ciutats. Com més gran
és el desenvolupament d’una societat més alt és el seu
consum d’aigua, de manera que és un important indicador de
la riquesa, i una de les millors inversions al Tercer Món és
proporcionar aigua potable a la població perquè millori la
higiene i el nivell de vida.
Evolució del consum de l'aigua al
món
Molta gent es pensa que és inexhaurible, però la realitat és
que davant un consum creixent ens trobem amb una
disponibilitat decreixent perquè l’home contamina o salinitza
molts d’aqüífers.
L’aigua, com és un recurs escàs, i per tant s’ha d’estalviar amb
mesura, i s’ha de gestionar amb obres hidràuliques com
preses, canals i depuradores o potabilitzadores

More Related Content

What's hot

Hidrosfera (1)
Hidrosfera (1)Hidrosfera (1)
Hidrosfera (1)mosansar
 
Projecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna b
Projecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna bProjecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna b
Projecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna bpepcuenca71
 
Ud 2 Viatge a l’interior de la terra
Ud 2 Viatge a l’interior de la terraUd 2 Viatge a l’interior de la terra
Ud 2 Viatge a l’interior de la terraJavierEugenio
 
1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA
1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA
1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRAMario Vicedo pellin
 
Projecte ocea. anna m, pol, nico g, helena
Projecte  ocea. anna m, pol, nico g, helenaProjecte  ocea. anna m, pol, nico g, helena
Projecte ocea. anna m, pol, nico g, helenapepcuenca71
 
Projecte oceà. pol, maria, gàlvez, marin
Projecte oceà. pol, maria, gàlvez, marinProjecte oceà. pol, maria, gàlvez, marin
Projecte oceà. pol, maria, gàlvez, marinpepcuenca71
 
Tema 4.- LA HIDROSFERA
Tema 4.- LA HIDROSFERATema 4.- LA HIDROSFERA
Tema 4.- LA HIDROSFERAfinamorenoo
 
Aigües continentals
Aigües continentalsAigües continentals
Aigües continentalsisamper
 
L' atmosfera i la hidrosfera
L' atmosfera i la hidrosferaL' atmosfera i la hidrosfera
L' atmosfera i la hidrosferainsjoanamigo
 
Rius I Mars_Tema 4
Rius I Mars_Tema 4Rius I Mars_Tema 4
Rius I Mars_Tema 4jestiarte
 
Projecte oceà. txell, anna l, marc, dani
Projecte  oceà. txell, anna l, marc, daniProjecte  oceà. txell, anna l, marc, dani
Projecte oceà. txell, anna l, marc, danipepcuenca71
 
Projecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montilla
Projecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montillaProjecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montilla
Projecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montillapepcuenca71
 
Rius i llacs [modo de compatibilidad]
Rius i llacs [modo de compatibilidad]Rius i llacs [modo de compatibilidad]
Rius i llacs [modo de compatibilidad]primer1415
 
L'aigua a la terra
L'aigua a la terra L'aigua a la terra
L'aigua a la terra Concep Mas
 

What's hot (20)

Hidrosfera (1)
Hidrosfera (1)Hidrosfera (1)
Hidrosfera (1)
 
Projecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna b
Projecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna bProjecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna b
Projecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna b
 
Ud 2 Viatge a l’interior de la terra
Ud 2 Viatge a l’interior de la terraUd 2 Viatge a l’interior de la terra
Ud 2 Viatge a l’interior de la terra
 
La hidrosfera
La hidrosferaLa hidrosfera
La hidrosfera
 
RIUS I MARS
RIUS I MARSRIUS I MARS
RIUS I MARS
 
1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA
1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA
1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA
 
Projecte ocea. anna m, pol, nico g, helena
Projecte  ocea. anna m, pol, nico g, helenaProjecte  ocea. anna m, pol, nico g, helena
Projecte ocea. anna m, pol, nico g, helena
 
Projecte oceà. pol, maria, gàlvez, marin
Projecte oceà. pol, maria, gàlvez, marinProjecte oceà. pol, maria, gàlvez, marin
Projecte oceà. pol, maria, gàlvez, marin
 
Tema 4.- LA HIDROSFERA
Tema 4.- LA HIDROSFERATema 4.- LA HIDROSFERA
Tema 4.- LA HIDROSFERA
 
Mars i oceans
Mars i oceansMars i oceans
Mars i oceans
 
Aigües continentals
Aigües continentalsAigües continentals
Aigües continentals
 
L' atmosfera i la hidrosfera
L' atmosfera i la hidrosferaL' atmosfera i la hidrosfera
L' atmosfera i la hidrosfera
 
Pp la terra,t3 4
Pp la terra,t3 4Pp la terra,t3 4
Pp la terra,t3 4
 
Rius I Mars_Tema 4
Rius I Mars_Tema 4Rius I Mars_Tema 4
Rius I Mars_Tema 4
 
Projecte oceà. txell, anna l, marc, dani
Projecte  oceà. txell, anna l, marc, daniProjecte  oceà. txell, anna l, marc, dani
Projecte oceà. txell, anna l, marc, dani
 
Projecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montilla
Projecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montillaProjecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montilla
Projecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montilla
 
Tema 2 les_aigues
Tema 2 les_aiguesTema 2 les_aigues
Tema 2 les_aigues
 
Rius i llacs [modo de compatibilidad]
Rius i llacs [modo de compatibilidad]Rius i llacs [modo de compatibilidad]
Rius i llacs [modo de compatibilidad]
 
L'aigua a la terra
L'aigua a la terra L'aigua a la terra
L'aigua a la terra
 
L´atmosfera
L´atmosferaL´atmosfera
L´atmosfera
 

Similar to PRIMER ESO: Rius i mars

Aguaingles
AguainglesAguaingles
Aguainglesbenienge
 
Tema 3 les aigües
Tema 3 les aigüesTema 3 les aigües
Tema 3 les aigüesxgoterris
 
Resum aigua de power point
Resum aigua de power pointResum aigua de power point
Resum aigua de power pointfarcadi
 
Powerpoint tema 10 5èa
Powerpoint tema 10 5èaPowerpoint tema 10 5èa
Powerpoint tema 10 5èaamayans
 
Agentes geológicos externos EAT(2016) en valencià
Agentes geológicos externos EAT(2016) en valenciàAgentes geológicos externos EAT(2016) en valencià
Agentes geológicos externos EAT(2016) en valenciàEncarna Alcacer Tomas
 
Les aigues d´espanya i les de la comunitat
Les aigues d´espanya i les de la comunitatLes aigues d´espanya i les de la comunitat
Les aigues d´espanya i les de la comunitatferbelmir
 
Tema 3 L'aigua a la Terra
Tema 3 L'aigua a la TerraTema 3 L'aigua a la Terra
Tema 3 L'aigua a la TerraJosep Gracia
 
Els Rius
Els RiusEls Rius
Els RiusGrb RB
 
Medi tm10 tota la classe
Medi tm10 tota la classeMedi tm10 tota la classe
Medi tm10 tota la classeamayans
 
Els misteris del riu
Els misteris del riuEls misteris del riu
Els misteris del riuannasoler79
 
06 2 les aigüesmarines, modelat litoral, lucia medina fatima el aasri
06 2 les aigüesmarines, modelat litoral,  lucia medina fatima el aasri06 2 les aigüesmarines, modelat litoral,  lucia medina fatima el aasri
06 2 les aigüesmarines, modelat litoral, lucia medina fatima el aasrikimnavasbio2
 
El medi físic web
El medi físic webEl medi físic web
El medi físic webdolorslm
 
Processos Externs geològics
Processos Externs geològicsProcessos Externs geològics
Processos Externs geològicskitusT
 
El cicle del aigua
El cicle del aiguaEl cicle del aigua
El cicle del aiguaaitana2013
 

Similar to PRIMER ESO: Rius i mars (20)

Aguaingles
AguainglesAguaingles
Aguaingles
 
Tema 3 les aigües
Tema 3 les aigüesTema 3 les aigües
Tema 3 les aigües
 
Resum aigua de power point
Resum aigua de power pointResum aigua de power point
Resum aigua de power point
 
Powerpoint tema 10 5èa
Powerpoint tema 10 5èaPowerpoint tema 10 5èa
Powerpoint tema 10 5èa
 
Agentes geológicos externos EAT(2016) en valencià
Agentes geológicos externos EAT(2016) en valenciàAgentes geológicos externos EAT(2016) en valencià
Agentes geológicos externos EAT(2016) en valencià
 
Les aigues d´espanya i les de la comunitat
Les aigues d´espanya i les de la comunitatLes aigues d´espanya i les de la comunitat
Les aigues d´espanya i les de la comunitat
 
Tema 3 L'aigua a la Terra
Tema 3 L'aigua a la TerraTema 3 L'aigua a la Terra
Tema 3 L'aigua a la Terra
 
La hidrosfera
La hidrosferaLa hidrosfera
La hidrosfera
 
Els Rius
Els RiusEls Rius
Els Rius
 
La Hidrosfera
La HidrosferaLa Hidrosfera
La Hidrosfera
 
L'aigua a la terra
L'aigua a la terraL'aigua a la terra
L'aigua a la terra
 
Medi tm10 tota la classe
Medi tm10 tota la classeMedi tm10 tota la classe
Medi tm10 tota la classe
 
Els misteris del riu
Els misteris del riuEls misteris del riu
Els misteris del riu
 
L'aigua sessió 1
L'aigua sessió 1L'aigua sessió 1
L'aigua sessió 1
 
06 2 les aigüesmarines, modelat litoral, lucia medina fatima el aasri
06 2 les aigüesmarines, modelat litoral,  lucia medina fatima el aasri06 2 les aigüesmarines, modelat litoral,  lucia medina fatima el aasri
06 2 les aigüesmarines, modelat litoral, lucia medina fatima el aasri
 
El medi físic web
El medi físic webEl medi físic web
El medi físic web
 
CTMA2 La hidrosfera
CTMA2 La hidrosferaCTMA2 La hidrosfera
CTMA2 La hidrosfera
 
Processos Externs geològics
Processos Externs geològicsProcessos Externs geològics
Processos Externs geològics
 
El cicle del aigua
El cicle del aiguaEl cicle del aigua
El cicle del aigua
 
El aigua
El aiguaEl aigua
El aigua
 

More from Jesús Gutiérrez Pardina

PRIMER ESO: Terra, un planeta del sistema solar
PRIMER ESO: Terra, un planeta del sistema solarPRIMER ESO: Terra, un planeta del sistema solar
PRIMER ESO: Terra, un planeta del sistema solarJesús Gutiérrez Pardina
 
PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica
PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssicaPRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica
PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssicaJesús Gutiérrez Pardina
 

More from Jesús Gutiérrez Pardina (20)

Tema4 lartromnicb-091225073813-phpapp01
Tema4 lartromnicb-091225073813-phpapp01Tema4 lartromnicb-091225073813-phpapp01
Tema4 lartromnicb-091225073813-phpapp01
 
Gotic pintura
Gotic pinturaGotic pintura
Gotic pintura
 
Gotic arquitectura
Gotic arquitecturaGotic arquitectura
Gotic arquitectura
 
Gotic escultura
Gotic esculturaGotic escultura
Gotic escultura
 
5 art romànic
5 art romànic5 art romànic
5 art romànic
 
Art romànic (a)
Art romànic (a)Art romànic (a)
Art romànic (a)
 
Tema9 artprerommic-131203013839-phpapp02
Tema9 artprerommic-131203013839-phpapp02Tema9 artprerommic-131203013839-phpapp02
Tema9 artprerommic-131203013839-phpapp02
 
Art romà
Art romàArt romà
Art romà
 
Introduccio a l'historia de l'art
Introduccio a l'historia de l'artIntroduccio a l'historia de l'art
Introduccio a l'historia de l'art
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
art romànic
art romànicart romànic
art romànic
 
Art islàmic
Art islàmic Art islàmic
Art islàmic
 
Prerromànic
PrerromànicPrerromànic
Prerromànic
 
Art clàssic
Art clàssicArt clàssic
Art clàssic
 
Els egle xviii la crisi de l`antic règim
Els egle xviii la crisi de l`antic règim Els egle xviii la crisi de l`antic règim
Els egle xviii la crisi de l`antic règim
 
PRIMER ESO: Terra, un planeta del sistema solar
PRIMER ESO: Terra, un planeta del sistema solarPRIMER ESO: Terra, un planeta del sistema solar
PRIMER ESO: Terra, un planeta del sistema solar
 
PRIMER ESO: Prehistòria
PRIMER ESO: PrehistòriaPRIMER ESO: Prehistòria
PRIMER ESO: Prehistòria
 
PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica
PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssicaPRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica
PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica
 
PRIMER ESO:Les formes de la terra
PRIMER ESO:Les formes de la terraPRIMER ESO:Les formes de la terra
PRIMER ESO:Les formes de la terra
 
PRIMER ESO: La representació de la terra
PRIMER ESO: La representació de la terraPRIMER ESO: La representació de la terra
PRIMER ESO: La representació de la terra
 

PRIMER ESO: Rius i mars

  • 1. L'aigua de la terra. Rius i mars.
  • 2. Introducció Anomenem hidrosfera el conjunt d’aigües que formen els oceans i els mars, els rius, els llacs, els casquets polars, les glaceres, les aigües subterrànies i el vapor d’aigua que hi ha a l’atmosfera. L'aigua és la substància més abundant que hi ha a la Terra, perquè ocupa les tres quartes parts de la superfície del planeta. La podem trobar en estat sòlid (gel), líquid (aigua) i gasós (vapor). L’aigua forma part d’un procés, el cicle de l’aigua, i és imprescindible per a la vida.
  • 3. La major part de l’aigua que hi ha a la hidrosfera es troba als oceans, els mars i els rius, de manera que es presenta en forma d’aigua dolça i aigua salada. Tanmateix, la proporció de cadascuna és molt desigual: el 97,21% de l’aigua de la Terra és salada i només el 2,79% és dolça, però un 2% és gel als casquets polars i glaceres, de manera que resta apte per al consum menys del 0,8%. Així doncs, l’aigua, que no apareix de manera espontània a la natura, i és imprescindible per l’agricultura, la ramaderia, la industria o el consum humà, no és un recurs inexhaurible, i per tant s’ha d’estalviar, gestionar en obres hidràuliques com pantans, canals i depuradores.
  • 4. El cicle de l’aigua L’aigua a la natura S’anomena el cicle de l’aigua al continu intercanvi d’aigua que es produeix a la Terra. L’aigua marina dels mars i oceans, dels rius i llacs, s’evapora a l’atmosfera, i regressa a la superfície, en forma de precipitacions, que adopten les formes de rossegada, pluja o neu. Una part important d’aquestes precipitacions és captada per la vegetació i es torna a evaporar, una part es filtra al subsòl i es converteix en aigua subterrània (que pot filtrar-se fins al mar) i altra part passa a les xarxes hidrogràfiques superficials i s’aprofita (reguiu agrícola, ús industrial o consum domèstic), es conserva (llacs, estanys) o corre (rius o torrents) fins al mar, on es reinicia el cicle.
  • 5. L’aigua dolça L’aigua a la natura L’aigua dolça del planeta representa el 2,79% del total de l’aigua de la Terra, i es reparteix segons els seus tres estats físics. La líquida als llacs, els rius, les capes freàtiques i la humitat del sòl. La gelada als casquets polars, els icebergs i les glaceres. I la gasosa a l’atmosfera.
  • 6. L’aigua dolça gelada: els casquets polars i les glaceres L’aigua a la natura L’aigua més abundant és la present als casquets polars en el Pol Nord (Oceà Glacial Àrtic, nord de Canadà i Grenlàndia) i el Pol Sud (Antàrtida); i també tenim els icebergs, que són grans blocs de gel que s’han separat dels casquets i els glaceres, i suren al mar en la major part submergits i les glaceres, que són zones gelades permanentment a les muntanyes.
  • 7. L’aigua dolça líquida: els llacs i els rius L’aigua a la natura Els llacs són grans masses d’aigua permanent dipositada en depressions del terreny. S’alimenten de l’aigua de pluja i de la que hi aporten els rius. Els estanys són masses més petites d’aigua embassada. Els rius són corrents continus d’aigua. L’aigua dels rius procedeix de fonts i deus, de la pluja o de la fosa de les neus. La quantitat d’aigua que du un riu és el cabal. El cabal d’un riu està condicionat per les característiques de la seva conca, és a dir, del conjunt de terres que duen les seves aigües a aquest riu. També hi ha aigües subterrànies, que s’embossen als aqüífers i corren per rius subterranis, sobre tot en les zones de roques calcària.
  • 8. El règim dels rius L’aigua a la natura El règim d’un riu són les variacions que experimenta el cabal al llarg de l’any: • Si el riu té un règim pluvial, significa que les seves aigües procedeixen principalment de la pluja. El cabal depèn de l’extensió de la conca del riu i de la regularitat i la quantitat de les precipitacions. Si un riu recull les aigües d’una conca que rep pluges abundants durant tot l’any, serà molt cabalós i regular. Si les pluges de la conca d’un riu no són regulars, el riu tindrà crescudes a l’època de pluges i estiatges a les èpoques seques.
  • 9. • Quan l’alimentació del riu és de règim nival, l’aigua procedeix majoritàriament de la fosa de les neus. Els rius d’aquest tipus presenten crescudes a la primavera i al començament de l’estiu, però tenen el cabal baix a l’hivern. • L’alimentació del riu pot ser de règim mixt, tant pluvial com nival, en proporcions distintes. Es diu pluvio-nival o nivo-pluvial segons la que és més important.
  • 11. El treball dels rius L’aigua a la natura El riu, al llarg del seu curs, des que neix fins que desemboca, fa diversos treballs, especialitzats segons les parts del riu, el cursos alt, mitjà i baix: • Al curs alt, el riu fa un treball d’erosió intensa gràcies a la força que tenen les aigües a causa dels pendents del relleu. • Al curs mitjà el riu fa un treball d’erosió menor perquè el pendent és bastant més suau. Aleshores el riu abandona els materials més grans i fa un treball de transport dels materials menors que pot arrossegar. • Al curs baix el pendent cada vegada és més feble, l’aigua perd velocitat i força. El riu fa un treball de sedimentació quan diposita els materials que arrossega. Rebleix les valls, forma deltes i fa emergir les platges poc profundes.
  • 12. Les aigües del planeta Els oceans, mars, rius i llacs de la terra Els continents i les grans illes separen les masses d’aigua principals que cobreixen la Terra i que considerem distribuïdes en cinc oceans: el Pacífic, el més extens del planeta, l’Atlàntic, l’Índic, l’Àrtic i l’Antàrtic. Recordem que són grans masses d’aigua entre continents. Els mars, que recordem que són les masses d’aigua més properes als continents, poden ser de tres tipus: costaners, com el mar de Noruega o el d’Oman; continentals, com el mar Mediterrani o el Bàltic, i interiors, com el Caspi, el Mort i el d’Aral.
  • 14. Els rius neixen a les muntanyes, els llacs o els glaceres, i la majoria són permanents, però a les àrees desèrtiques en molts de casos només duen aigua quan plou esporàdicament, com si fossin grans torrents, com els uadi del nord d’Àfrica. Els rius més llargs de la Terra són africans com el Nil, americans com el Mississipí, l’Amazones i el Paranà, i asiàtics com el Huang He, el Ienissei... Alguns tenen enormes conques, territoris que drenen les aigües cal al riu, i la major conca és la de l’Amazones, que té també el major cabal. Els llacs més extensos es localitzen a Àsia, Àfrica i Amèrica del Nord. El relleu terrestre és el factor geomorfològic que explica el curs dels rius i la situació dels llacs.
  • 15. Els moviments dels mars i els oceans La dinámica oceánica A causa de l’acció de les ones, les marees i els corrents marins, les aigües dels oceans i dels mars es troben sempre en moviment.
  • 16. Les ones La dinámica oceánica Les ones són ondulacions que es formen quan el vent agita la superfície de mars i oceans. Les aigües s’arrissen i empenyen les que tenen al costat, i aquestes, al seu torn, agiten les aigües contigües, i així successivament. Quan estam observant les ones des de la costa tenim la impressió que avancen cap a la platja, però de fet no es desplacen: només pugen i baixen fent un moviment de tipus circular i es deformen i es trenquen quan freguen el fons de la mar.
  • 17. Les marees La dinámica oceánica Les marees són ascensos i descensos del nivell de l’aigua de la mar provocats bàsicament per l’atracció de la Lluna sobre l’aigua dels oceans i dels mars. La fase en què el nivell de l’aigua puja és anomenada marea alta. La fase de descens s’anomena marea baixa.
  • 18. Els corrents marins La dinámica oceánica Els corrents marins són com grans rius que circulen pels oceans. Encara que sembli estrany, l’aigua dels corrents i l’aigua de la resta de la mar no es mesclen, perquè són molt diferents en temperatura, densitat i salinitat. Quan la temperatura d’un corrent és superior a la de l’aigua contigua es considera que és un corrent càlid, i quan la temperatura del corrent és inferior, el corrent és fred.
  • 19. L’acció marina en el modelat de les costes La dinámica oceánica L’acció de l’aigua marina en forma d’ones i marees i els corrents marins, modela les costes i desgasta els penya-segats i en provoca el retrocés. Els corrents costaners arrosseguen les roques que es desprenen del penya-segat, juntament amb els sediments que els rius han dipositat a la mar, i els dipositen a zones arrecerades, on formen platges, albuferes, etc.
  • 20. Els corrents marins i llur influència càlida o freda en el clima La dinámica oceánica Els corrents marins modifiquen el clima de les costes perquè les escalfen o les refreden. Les costes banyades per un corrent fred acostumen a ser molt àrides, perquè les aigües fredes no s’evaporen i, per tant, l’aire és sec. Les costes que reben les aigües de corrents càlids acostumen a estar lliures de gel i les pluges hi solen ser més abundants.
  • 21. La composició de l’aigua marina La dinámica oceánica L’aigua del mar conté sals minerals. De totes aquestes sals les més abundants són el sodi i el clor, que quan s’ajunten formen el clorur sòdic o sal marina. El contingut de sal és més elevat en aigües càlides i poc profundes, on l’aigua s’evapora ràpidament. Per això el Mediterrani és un mar salat i la sal és mínima als mars polars.
  • 22. Els rius d’Europa Els rius d’Europa i de la Península Ibèrica A Europa hi ha molts de rius. Els rius europeus tenen molta relació amb el clima del lloc per on circulen i és per això que es divideixen en tres grups: • Els rius de tipus continental, com el Dvina Occidental, el Dnièper i el Don, registren crescudes a la primavera, quan es fonen les neus, i a l’estiu, a l’estació plujosa. • Els rius de tipus oceànic, com la Garona, el Loira, el Sena, el Tàmesi i l’Elba, són cabalosos i regulars, perquè les planes per les quals passen estan situades sota la influència del clima atlàntic. • Els rius mediterranis, excepte l’Ebre, el Roine i el Po que s’alimenten de les aigües que procedeixen de les altes serralades, són curts i pateixen forts estiatges a l’estiu.
  • 23. Els rius de la Península Ibèrica Els rius d’Europa i de la Península Ibèrica A la Península Ibèrica els rius s’agrupen en tres vessants, segons el mar o l’oceà en què desemboquen: •Rius del vessant cantàbric: els rius d’aquest vessant són curts i porten molt cabal perquè les muntanyes on neixen es troben molt a prop del mar Cantàbric, al qual desemboquen. A més, aquests rius són cabalosos perquè les precipitacions en aquestes terres hi són abundants pràcticament durant tots els mesos de l’any. •Rius del vessant atlàntic: es tracta de rius llargs, que neixen lluny de la desembocadura, a l’oceà Atlàntic, i que reben nombrosos afluents al llarg del seu curs. En general són rius cabalosos, tot i que pateixen notables estiatges durant els mesos d’estiu.
  • 24. • Rius del vessant mediterrani: llevat del cas de l’Ebre, els rius mediterranis són curts, de poc cabal i molt irregulars. Les crescudes d’aquests rius són molt notables quan plou torrencialment a la primavera i a la tardor, però pateixen estiatges molt intensos durant l’estiu, com són els casos del Túria o del Segura. A la costa mediterrània i a l’Atlàntic sud s’han format estuaris i deltes. Es tracta de dipòsits fluvials a la desembocadura dels rius; en el primer cas, l’erosió marina supera l’acumulació fluvial, i en el segon, a l’inrevés. També hi ha albuferes, llacunes formades per aigües marines en zones de platja baixa a causa de l’avançament de la terra sobre el mar. Aquests aiguamolls litorals han donat lloc a ecosistemes molt variats.
  • 25. La riquesa de les aigües marines Les aigües marines són una extraordinària font de riquesa. Entre els principals usos que s’han donat històricament destaquen la pesca, com a via de comunicació, l’aprofitament de la sal en les salines, l’ús turístic en vaixells o en les costes, l’explotació dels recursos energètics del petroli i el gas natural... La pesca de crustacis i peixos, el conreu d’algues i l’aqüicultura marina han progressat força des dels primers temps de l’home. Encara es fa una pesca tradicional en petits vaixells però la major part de la pesca es fa en grans naus. Espanya és una de les grans potències mundials en pesca.
  • 26. Com a via de comunicació els mars i oceans han fomentat el transport de passatgers i mercaderies per tot el món. Espanya destaca pels seus grans ports de Barcelona, València, Bilbao i Algesires. L’aprofitament de les salines ha proporcionat a l’home la major part de la sal utilitzada en l’alimentació. A Espanya tenim bons exemples en les salines d’Eivissa, afavorides pel clima càlid i perquè l’aigua mediterrània és molt salada. L’ús turístic per vaixells ancorats en ports esportius o per turistes que visiten les costes per admirar-les o banyar-se, és una riquesa econòmica essencial a molts de països, com Espanya.
  • 27. L’explotació dels recursos de petroli i gas natural és fonamental per mantenir la producció energètica, i els pous marins sovintegen en les costes. Últimament comença a pensar-se en explotar també mines submarines i els molins marins de vent per a l’energia eòlica.
  • 28. La riquesa de les aigües dolces L’aigua dolça, que no apareix de manera espontània a la natura, és imprescindible pel regadiu de l’activitat agrària (agricultura i ramaderia), la industria química, la producció d’energia hidroelèctrica, les vies de comunicació fluvials, el turisme als rius, i el consum humà a les ciutats. Com més gran és el desenvolupament d’una societat més alt és el seu consum d’aigua, de manera que és un important indicador de la riquesa, i una de les millors inversions al Tercer Món és proporcionar aigua potable a la població perquè millori la higiene i el nivell de vida.
  • 29. Evolució del consum de l'aigua al món Molta gent es pensa que és inexhaurible, però la realitat és que davant un consum creixent ens trobem amb una disponibilitat decreixent perquè l’home contamina o salinitza molts d’aqüífers. L’aigua, com és un recurs escàs, i per tant s’ha d’estalviar amb mesura, i s’ha de gestionar amb obres hidràuliques com preses, canals i depuradores o potabilitzadores