1. NENS A LA PLATJA. J. Sorolla (1910). 118x185 c m. Casón del Buen Retiro, Madrid.

2. Temàtica social 1894. (153 x 204 cm) 1892 Encara diuen que el peix és car! Otra Margarita Encaixonant panses (Javea) . 1901

3. Obres impressionistes Abans del bany . 1 909 Bacant, 1886 Passejant per la platja

4. Comparació Sorolla/Fortuny Nu a la platja de Portici, 1874 (14x20 cm)

5. PINTURA CATALANA del tombant de segle

6. LA CARREGA. RAMON CASAS I CARBÓ 1. 1899. M. del Prado, Madrid (en dipòsit al M. C. Garrotxa, Olot) Oli / tela (298 x470,5 cm). Una càrrega de la guàrdia civil contra treballadors –repressió del moviment obrer-, a Barcelona. Modernisme

7. 2. Anàlisi formal 2.1 Elements plàstics: Pintura molt solta, amb pinzellades àmplies i amb gran domini dels tons de color, en unes figures que, vistes de prop, són només taques de color. Predomini dels colors grisos, blavosos i verdosos (gammes fredes). Sensació de moviment: apilonament de la multitud que vol fugir. 2.2 Juga amb els espais plens i buits, amb gran espai central (influència japonesa) -ocupat només lateralment pels protagonistes- i enquadraments tallats (fotogràfics). El gran espai central panoràmic que es desplega en forma de vano cap a l'esquerra, tradueix el moviment de la multitud frenètica que fuig dels sabres policíacs; en el centre, un gran espai buit completa la temperatura dramàtica i remata una composició insòlita per un quadre d'aquest tipus. Una cop més, Casas adapta amb extraordinària facilitat la seva tècnica solta, de taques contrastades i llum difuminada, a un format inusual. 2.3 Estil El pintor juga amb aspectes impressionistes pel que fa al tractament del color, i al mateix temps es deixa portar pels corrents simbolistes europeus i també pels noucentistes i modernistes, al gust de la Catalunya de final del segle XIX, de la que ell, amb Santiago Rusiñol y Enric Clarassó, són els màxims exponents artístics, en el campo de las arts decoratives i la pintura. Eren un grup de caràcter catalanista i progressista, que van ser considerats decadents, però que la seva autenticitat els feia buscar la bellesa i el refinament. Casas insisteix en donar una alternativa moderna als quadres d'història, recorrent a un format de grans dimensions. L'any 1910 realitzà una nova versió reduïda, amb el guàrdia civil a peu, que es conserva en una col·lecció americana. És un dels més coneguts retratistes, amb més de 200 retrats al carbonet, amb una tècnica d’una rapidesa i puresa de línies extraordinària .

8. Se sol dir que l’art contemporani català s'inicia amb Casas i Rusiñol, els quals, en comptes de mirar cap a Roma, focus del món acadèmic, afirmen la prioritat de París, on s'havien anat produint totes les innovacions artístiques més radicals. Ja Ramon Martí i Alsina o Marià Fortuny s’ havien adonat de la importància de París: la diferencia, però, és que ara tant Casas com Rusiñol no s’inscriuen en un art acceptat i conformista, sinó que la seva pintura provocarà el rebuig característic de l’art d'avantguarda. L'activitat d' aquests artistes va contribuir a convertir Barcelona en un focus artístic de primera magnitud en que cada vegada era més evident una acceptació de plantejaments estètics avançats. Postimpressionistes, noucentistes i modernistes portaran l’art català a les portes de les avantguardes. Els seus protagonistes són, entre altres, Hermenegild Anglada i Camarasa, Joaquim Mir, Isidre Nonell i Joaquim Sunyer. 3 . Obra exposada al Salon du Champ de Mars, el títol fa al·lusió a una vaga que tingué lloc a Barcelona al febrer de 1902, encara que se sap que Casas va pintar-lo al 1899 i, fou l'obra rebutjada a l'Exposició Universal de París de 1900. L'any 1904 obtingué finalment la Primera Medalla a l'Exposición Nacional de Madrid com a mostra de la seva fama com artista. Per tant, el context on cal emmarcar aquesta obra és el de les lluites obreres de Barcelona del tombant del segles XIX al XX. Ramon Casas, és un pintor format a França, on la seva posició econòmica li permetia viatjar sovint des dels 15 anys. Allà va rebre les primeres influències de l’academicisme francès, amb el retrat i la pintura costumista i va iniciar la seva admiració per la pintura delo Segle d’Or. La seva època més productiva és la dels anys 1880-1910, entre exposicions a París, i a la Sala Parés, dedicades sobretot al retrat. Ramon Casas acabarà fent pintures amables pels “bons burgesos”, per agradar-los i vendre. Es va allunya de la pintura dramàtica per anar fent composicions amb tota la força i la vitalitat de la simplicitat, el color i el dibuix.Amb els seus companys dels Els Quatre Gats va continuar vinculat al moviment modernista, i dedicat a il·lustracions de cartells per a marques, obres de teatre i de “music-hall” -cigarrillos París, o la coneguda imatge de l’Anís del Mono-, amb evidents influències de Toulouse-Lautrec. Va ser un promotor cultural: a Barcelona va ser un gran animador de la vida artística a la cerveseria “Els 4 Gats”, va col·laborar amb Rusiñol en l’evolució de Sitges com a centre cultural, artístic i turístic i va impulsar la creació de revistes com Pèl & Ploma.

9. Altres obres

10. Santiago Rusiñol S. Rusiñol: El bohemi o retrat d‘Erik Satie (1891) Jardí d’Aranjuez, 1907 El pati blau, 1891 Font de sant Roc, 1888 1894,Abans de prendre l’alacaloïde.  La morfina 

11. Isidre Nonell Gitana vella, 1905 Estudi 1903 Niebit , 1909 Figura reclinada , 1908

12. Altres artistes Picasso: menú d'els quatre gats (1899 Lluïsa Vidal: Retrat de la seva germana Marta Vidal

13. Escola d’Olot No és fàcil definir estilísticament l’Escola d’Olot, ja que la ciutat estava força aïllada dels corrents artístics de l’època. Així, Joaquim Vayreda, format a Barcelona i coneixedor de l’art que es desenvolupava a París, aportà l’estil après amb el seu mestre Martí Alsina de filiació realista i Josep Berga l’autodidactisme de la pintura a l’aire lliure, així com un seguit d’iniciatives quant la temàtica: postes de sol, camps de fajol, ... El seu ideari estètic no és renovador: l’actitud de J. Vayreda i de Berga davant la natura era d’observació, segons “ les lleys naturals que Déu dictà als homens ” com constatava Berga, però no com una simple còpia, sinó embellint-la . Per a ells l’art estava inqüestionablement lligat a la religió; no responia a posicions realistes com l’Escola de Barbizon, tot i que pot semblar que tinguin punts en comú. L’Escola de Barbizon va ser una punta de llança d’una tendència pictòrica europea que també es va desenvolupar en altres indrets del continent, com al grup danès de Skagen, l’anglès de Norwich o el belga de Tervueren. Per la seva proximitat geogràfica, Barbizon és el referent dels pintors olotins que n’agafen la forma. En tots aquests grups el món rural, el paisatge, és el seu tema preferit per la facilitat d’obtenir una gran riquesa de matisos cromàtics i per les possibilitats compositives d’aiguamolls, conreus, pastures, reflexos aquàtics i atmosfèrics. La seva temàtica es refereix al paisatge i a la figura, sobretot dins del gènere de la pintura costumista. Cal tenir en compte aquest tret, ja que Marian Vayreda, relacionat també amb l’Escola d’Olot, de fet va per uns camins diferents, més propers als postulats natzarens que als trets realistes dels altres dos.

14. De manera que es pot concloure que la supeditació de l’art a la religió és el vincle que uneix Joaquim Vayreda i Josep Berga amb Marian. Les diferències rauen sobretot en l’assumpte, és a dir en el motiu, ja que el tema és el mateix: la creació divina, representada en paisatges tranquils o en el costumisme de la vida senzilla de la pagesia per uns, o en la grandesa dels fets històrics d’arrel religiosa per l’altre. Inicialment no va tenir gaire pes en el conjunt de la pintura catalana de l’època, però a partir d’una exposició celebrada a Sitges l’any 1892, l’Escola d’Olot comença a formar part de l’escola catalana de pintura, però en la creença que era una via en procés d’extinció. Ja a finals de la dècada dels 70, a Olot es van fer diverses exposicions d’arts plàstiques, on hi exposaren el bo i millor dels pintors catalans, juntament amb els olotins. Segurament la figura de Joaquim Vayreda no n’era aliena ja que els seus contactes amb els cercles artístics barcelonins influirien en convertir Olot, al menys temporalment, en la “Meca de l’art català”, on la natura que envoltava la ciutat era el seu principal reclam. En relació amb les tendències del panorama artístic català, els germans Vayreda y Berga van ser socis del cercle Artístic de Sant Lluc barceloní, que no es destacava precisament pel seu progressisme, ni en el camp social ni en l’artístic.

15. J. Berga i Boix El Mir, 1910 . 60x92 cm S/t Camp de fajol, 1897 . 26x36’5 cm Aplec, 1886 . 61’6x100 cm

16. J. Vayreda Camp de fajol, 1892. 61x115cm Arbreda i aiguamoll, 1885-90. 51x80’5 cm Contrallum amb filadora, nena i ramat, 1877 70’5x48’5 cm

17. M. Vayreda Un combregar a muntanya, 1887 225x161 cm J i M Vayreda. Les bugaderes, 1883 72x92’5 cm Santa Rosalia, 1901. 124x78 cm