El segle de les revolucions: Revolució francesa i revolucions liberalsdel XIXLa industrialització: Els inicis de la indust...
El segle XIX és una època de transformacions polítiques, socials, econòmiques i culturals. Elsprimers signes de transforma...
Des del segle XVIII, a la majoria de països europeus hi governen monarquies absolutistes, queseran substituïdes en el segl...
Després de la derrota napoleònica, el 1815 es va celebrar el Congrés de Viena, l’objectiu del qual erarestaurar l’ordre po...
El gust del públic i les formes artístiques franceses estaven marcats pels valors establerts,la dictadura de l’Acadèmia de...
Entre l’any 1750 fins al 1800, aproximadament, es va arribar al límit i es va esgotar l’estèticabarroca i rococó. Els arti...
Les unificacions d’Itàlia i Alemanya: El procés dunitat italiana es va produir entre els anys 1859 i1871. Mentre el comte ...
NEOCLASSICISME i ROMANTICISMEEls corrents artístics amb els quals sinicia l’art contemporani, el Neoclassicisme i el Roman...
En la segona meitat del segle XVIII retornen el gust per l’Antiguitat i l’interès per les ruïnes. ElNeoclassicisme condemn...
Durant el Neoclassicisme, l’arquitectura es va preocupar per la racionalitat, la simplicitat i la utilitat. Peraquest moti...
Església de la Madeleine. ParísLa construcció va durar 85 anys des de finals del S. XVIII fins a principis del XIX, a caus...
En el seu afany per trobar l’equilibri i les formes tradicionals, l’arquitectura de començament del segle XIXreprèn elemen...
A França també es van construir edificis neogòtics, tant religiosos com civils privats, però sobretot va sermolt important...
Les conseqüències de la Revolució Industrial en l’arquitectura del segle XIX es van apreciar tant en lesnoves tipologies c...
El desenvolupament de l’arquitectura del ferro va estar directament relacionat amb les novesnecessitats constructives que ...
La combinació de ferro i vidre vaser    especialment         útil     en    laconstrucció dhivernacles, com eldel Jardin d...
Estació d’Atocha. Madrid
Durant el segle XIX es van succeir diverses exposicions universals amb l’objectiu de donar a conèixer elsavenços tècnics, ...
305+15 m 125 m
Larquitecte Antoni Rovira i Trias va ser el guanyador   Aquesta és una imatge del plànol que il·lustrava eldel concurs mun...
Magatzems Carson. Louis SULLIVAN
El Modernisme va ser un ampli moviment artístic que va viure el seu període de màxima esplendorentre 1890 i 1910. Aquest c...
En línies generals es pot dir que el Modernisme va tractar dimitar els processos i les formes dela natura. D’aquí que abun...
Casa de l’arquitecte. 1893-97
La seva obra mostra una versió de l’Art Nouveau sensiblement                                                             d...
Biblioteca       Claraboia central
Interiordecoratper G. Klimt               Façana posterior
El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX.Malgrat que aques...
Planta                                         Secció de l’escenariLa UNESCO va declarar aquest edifici "Patrimoni delHuma...
Secció longitudinal                                  Claraboia centralVestíbul   Escala                 Platea i altres de...
Música Popular, M. Blay
Mosaics de Lluís Bru
Mosaics de Lluís Bru
Escenari des del costat de la música culta                                                              Lucernari central ...
http://www.reus.net/pagina.php?codi=1514a&l=ca
http://www.reus.net/pagina.php?codi=1513a&l=ca
Els materials constructiussón: maó, formigó, ferro ipedra. Destaca la façanaondulant i lestructuraorgànica
Coberta de les golfes.Arcs parabòlics que van ser recuperatsdesprés de leliminació dels apartamentsque shavien construït a...
Dissenys gaudinians
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
31b  arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

31b arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]

815 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
815
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
32
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

31b arquitectura. s. xix [modo de compatibilidad]

  1. 1. El segle de les revolucions: Revolució francesa i revolucions liberalsdel XIXLa industrialització: Els inicis de la industrialització inclouen el períodecomprès entre els anys 1750 i 1870, marcats per les transformacionsagràries, l’augment de la població, l’expansió del comerç i lesinnovacions tècniques, entre les quals destaca la maquina de vapor ila seva aplicació al ferrocarril i la navegació.Naixement dels nacionalismes.Unificació d’Alemanya i d’Itàlia.Aparició de l’imperialisme i colonialisme.
  2. 2. El segle XIX és una època de transformacions polítiques, socials, econòmiques i culturals. Elsprimers signes de transformacions en l’àmbit econòmic es produeixen a Anglaterra a mitjan segleXVIII amb l’inici de l’anomenada Revolució Industrial, que modifica no tan sols leconomia sinótambé la demografia, les relacions socials i els hàbits i costums de tota una societat.Tradicionalment, la Revolució Industrial es divideix en dues fases: la dels inicis i la segona fase dela industrialització.La industrialització: Els inicis de la industrialització inclouen el període comprès entre els anys1750 i 1870, marcats per les transformacions agràries, l’augment de la població, l’expansió delcomerç i les innovacions tècniques entre les quals destaca la maquina de vapor, aplicada als tressectors pioners de la mecanització: la indústria tèxtil, la siderúrgica i la ferroviària. La segona fasede la industrialització, anomenada també segona Revolució Industrial, es caracteritza per unextraordinari progrés científic i tècnic que dóna impuls a noves formes dorganitzar la producció iel treball. La indústria siderometal·lúrgica pren el relleu del sector dominant en la fase anterior,el tèxtil, mentre que el sector elèctric i el químic creixen enormement. A més es consoliden elsnous mitjans de transport (tramvia elèctric, automòbil i aviació) i de comunicació (invenció deltelègraf elèctric i difusió del correu i de la premsa).
  3. 3. Des del segle XVIII, a la majoria de països europeus hi governen monarquies absolutistes, queseran substituïdes en el segle XIX per altres formes de govern en les quals no tan sols elsmonarques, sinó també la societat, tenen dret a participar en la presa de decisions polítiques.Anglaterra, sota un sistema de monarquia parlamentària, va ser el primer Estat que va permetrea la burgesia d’intervenir en la política. Els principis ideològics i filosòfics de la Il·lustraciós’apliquen per primera vegada a les colònies angleses de l’Amèrica del Nord i a França des de la fidel segle XVIII. Per a fer-ho va caldre en tots dos casos una revolució que modifica les institucionsi lorganització tradicional de l’Estat.De la Revolució Francesa a l’Imperi napoleònic:A partir de 1789, a França es va desenvolupar un procés revolucionari que pretenia unatransformació de les estructures de l’Antic Regim. Aquest procés va tenir un ressò universal i esva convertir en un punt de referència de les revolucions polítiques que van sacsejar Europa iAmèrica al llarg del segle XIX. El 1799 el general Napoleó Bonaparte va accedir al podermitjançant un cop dEstat. La seva capacitat militar li va permetre de formar un gran imperi ambun sistema de govern que intentava considerar les conquestes revolucionàries i, alhora, integrarel sistema de l’Antic Regim. L’expansió napoleònica va difondre per tot Europa les idees liberalssorgides de la Revolució i, com a reacció a l’ocupació napoleònica, es van començar a desvetllarsentiments nacionalistes en molts països.
  4. 4. Després de la derrota napoleònica, el 1815 es va celebrar el Congrés de Viena, l’objectiu del qual erarestaurar l’ordre polític europeu, buscant l’equilibri entre les diverses potencies, i retornar elsterritoris als seus amos segons el principi de legitimitat. Tanmateix, el Congrés de Viena va deixarsense resoldre el problema de les nacionalitats. Alemanya i Itàlia en van ser les grans perjudicades,en no ser-los reconegut el dret a formar una unitat nacional.Les revolucions burgeses: Durant la primera meitat del segle XIX es van produir diversos ciclesrevolucionaris dirigits per la burgesia per tal de trencar amb el sistema de l’Antic Règim i consolidaralguns dels principis defensats per liberalisme. Destaquen les revolucions liberals de 1820, de 1830 ide 1848.Les revolucions de 1820 es van iniciar a Espanya amb l’alçament de Riego, que va comportar elrestabliment de la Constitució de 1812. El seu àmbit va se l’Europa mediterrània, i a Nàpols, elPiemont i Portugal es van establir també constitucions. Les revolucions de 1830 van comportar per aFrança el triomf de la monarquia liberal i burgesa i per a Bèlgica la seva independència respecte delsPaïsos Baixos. El moviment de 1848 es va originar a França i va implicar per a aquest país laconsecució del sufragi universal, el reconeixement de la sobirania popular i l’establiment de la SegonaRepública. Per a Prússia, va representar l’establiment duna Constitució. A Itàlia, la revolució es vatraduir en un moviment nacionalista contra Àustria, que ocupava la Llombardia i el Vèneto.
  5. 5. El gust del públic i les formes artístiques franceses estaven marcats pels valors establerts,la dictadura de l’Acadèmia de Belles Arts i les exposicions oficials.Des del segle XVIII, es van celebrar a França els anomenats Salons de Pintors, certàmensoficials en que els artistes exposaven les seves obres. Durant la Revolució Francesa es vandeixar de convocar, però l’emperador Napoleó III els va impulsar novament.Per a poder exposar en aquests salons oficials, calia que les obres fossin acceptades perun jurat compost per membres de l’Acadèmia, els quals sinclinaven per obres de caireacademicista, tant en la temàtica com en la tècnica, que eren les úniques acceptades pelpúblic, rebutjant així qualsevol obra amb tocs de modernitat.En el Saló de Pintura de 1863 es van rebutjar molts pintors, la qual cosa va produir ungran escàndol i el conseqüent permís per a obrir un saló paral·lel a l’oficial on poderexposar les obres de tots aquests artistes: el Salon des Réfusés.
  6. 6. Entre l’any 1750 fins al 1800, aproximadament, es va arribar al límit i es va esgotar l’estèticabarroca i rococó. Els artistes van retornar a les fonts clàssiques i a l’Antiguitat grecoromana. Aquestnou moviment artístic, que va sorgir a partir de la 2a 1/2 del segle XVIII i es va estendre durant elsprimers anys del segle XIX, rep el nom de Neoclassicisme i és l’estil dels primers movimentsrevolucionaris.Des de la fi del segle XVIII i durant la 1a 1/2 del XIX, es va desvetllar l’interès pel passat gòtic, elpaisatge i l’individu. Va començar el Romanticisme, que esdevindrà la ideologia revolucionària,especialment des de 1830, i que estava íntimament lligat al sorgiment dels primers nacionalismes.En la cultura romàntica, en contraposició amb el racionalisme, hi predomina l’exaltació delssentiments, la persona i la llibertat individual, però també la del poble i la nació. Els representantsmés importants del Romanticisme literari són: Goethe, Hugo, Byron, Bécquer, Larra, Espronceda,Verdaguer, etc. La música també es va identificar amb l’esperit romàntic, com a mitjà per a reflectirl’ànima de l’artista. Beethoven va iniciar una revolució romàntica i va convertir la música en elmillor vehicle dexpressió per a mostrar el món interior. Altres grans músics romàntics van ser Listz,Mendelssohn, Chopin, Berlioz, Schumann...Ja a mitjan segle XIX els artistes en general, i els escriptors en particular, van preferir de descriurel’ambient real de la societat i d’oferir un reflex fidel de la vida quotidiana.
  7. 7. Les unificacions d’Itàlia i Alemanya: El procés dunitat italiana es va produir entre els anys 1859 i1871. Mentre el comte Cavour derrotava Àustria i incorporava la Llombardia i alguns Estats del centre,Garibaldi aconseguia apoderar-se de Nàpols i Sicília, i expulsar els Borbons del sud d’Itàlia. El 1861, elParlament d’Itàlia va declarar Víctor Manuel II rei d’Itàlia, encara que fins el 1866 no es va incorporarel Vèneto i fins el 1870 Roma, que es va convertir en la capital.El canceller prussià Bismarck va aconseguir la unificació per mitja duna política d’enfrontamentsbèl·lics, però també mitjançant l’acció diplomàtica. El procés es va originar amb la creació el 1834 delZollverein o Unió Duanera del Nord, que incloïa gairebé tot Alemanya, i va ser seguit per tres guerres:la dels Ducats (1864), que va re-presentar la unió d’Àustria i Prússia contra Dinamarca, i l’annexió dediversos ducats danesos; la de 1866, contra Àustria i els seus aliats de l’Alemanya meridional, i la de1870-1871, contra França, que va perdre Alsacià i Lorena.Imperialisme: Durant el darrer terç del segle XIX es va produir la gran expansió colonial. Europa es vadisposar a dominar amplis territoris fora del continent per a dur-hi la seva pròpia economia i política.Les principals causes de l’imperialisme van ser demogràfiques, ja que l’increment de a poblacióeuropea va fer necessari buscar fora de les seves fronteres millors condicions de vida; econòmiques, jaque les colònies es van convertir, duna banda, en enormes fonts de primeres matèries i, de l’altra, ennous mercats per a donar sortida a la superproducció industrial i també polítiques, traduïdes en eldesig de controlar punts estratègics
  8. 8. NEOCLASSICISME i ROMANTICISMEEls corrents artístics amb els quals sinicia l’art contemporani, el Neoclassicisme i el Romanticisme, esvan desenvolupar a partir de concepcions plàstiques de vegades molt distants i daltres totalmentrelacionades. Per aquest motiu, les fronteres entre aquests dos estils resulten, de vegades, difícil, dedelimitar.Lart neoclàssic sidentifica amb la raó, mentre que l’art romàntic ho fa amb els senti-ments i la passió.Malgrat les seves divergències, parteixen dunes arrels intel·lectuals similars, encara que esdiferencien en l’actitud de l’artista, racional o bé passional, davant la historia i la realitat natural osocial.Es pot afirmar que el Romanticisme parteix del Neoclassicisme, perquè nassumeix la complexitat deles idees històriques, encarnades amb més senzillesa en l’art neoclàssic. Tanmateix, sen diferencia enel fet que l’art neoclàssic pretén expressar valors universals i eterns, mentre que en el Romanticismetan sols compta la pròpia sensibilitat de l’artista. A més, el Neoclassicisme esta lligat a l’art del mónantic, grecoromà, i el Romanticisme a l’art de l’Edat Mitjana, i específicament al romànic i el gòtic.
  9. 9. En la segona meitat del segle XVIII retornen el gust per l’Antiguitat i l’interès per les ruïnes. ElNeoclassicisme condemna l’art immediatament anterior, és a dir, el Barroc i el rococó. Assumeix lartgrecoromà i el Renaixement com a models dequilibri, mesura i claredat, les condemnen els excessosdun art basat en la imaginació. Aquest estil remarca l’ordre, l’equilibri i la serenor. Al luxe il’exuberància del Barroc shi oposen l’austeritat i la severa sobrietat duna estètica artística que estimala veritat i la natura per damunt de totes les altres coses. Fou l’anomenada estètica de la raó.Les excavacions de Pompeia i Herculà i les publicacions dels seus descobriments van oferir l’oportunitatde precisar el concepte de classicisme i de conèixer els monuments i les obres d’art de l’Antiguitat. Esvan obtenir reproduccions exactes de les principals obres arquitectòniques que es van difondre per totEuropa.Les acadèmies darts, creades aleshores, establien les normes artístiques, que recomanaven dimitarels antics. Es va intentar de subjectar amb regle, la creació artística i de produir obres model, queaspiraven a assolir un valor duniversalitat.
  10. 10. Durant el Neoclassicisme, l’arquitectura es va preocupar per la racionalitat, la simplicitat i la utilitat. Peraquest motiu sha arribat a anomenar arquitectura de la raó.Larquitectura neoclàssica soposa i reacciona en contra del marcat i abundant caràcter decoratiu delBarroc. Sinspira en les excavacions de Pompeia i Erculano i beu directament de les fonts de Grècia,Roma i el Renaixement. Els elements i les característiques significatives de l’arquitectura neoclàssicasón els següents: Les formes responen a una funció i una especialitat racionalment calculades. El moderat guarnimentmira de destacar les diverses funcions dels elements arquitectònics. L’aparença solemne i severa, la simplicitat de les línies, l’harmonia dels volums i la recerca de labellesa del conjunt. La columna com a element base i indispensable en qualsevol construcció, i fins i tot el peristil. Esprefereix la columna d’ordre dòric amb fust acanalat. L’ús de frontons poblats de figures escultòriques.El Neoclassicisme assoleix la seva forma més pura a França, i s’estén per Alemanya, Anglaterra, elsEstats Units i Espanya.
  11. 11. Església de la Madeleine. ParísLa construcció va durar 85 anys des de finals del S. XVIII fins a principis del XIX, a causa dels canvis polítics iideològics de l’època.Va ser concebuda com església, després temple al·legòric a la Grande Armée, estació, i finalment esglésiaaltre cop.
  12. 12. En el seu afany per trobar l’equilibri i les formes tradicionals, l’arquitectura de començament del segle XIXreprèn elements destils anteriors, especialment del gòtic, donant-los formes noves i adaptant-los a lesnoves necessitats. La renovació d’estils antics ha estat anomenada revival. Entre els revivals figuren elneoegipci, el neoindi, el neoromànic i el neogòtic, que és el més important de tots. Per aquest motiu podemafirmar que l’arquitectura del primer terç del segle XIX és eclèctica, ja que imita formes del passat i elsimprimeix caràcter propi.El neogòticL’estil neogòtic es converteix, a partir del tercer decenni del segle XIX, en l’alternativa al Neoclassicisme,encara que sense reemplaçar-lo, ja que les dues tendències van conviure al llarg de tot el segle juntamentamb altres tendències més innovadores.Els seus principals teòrics van ser John Ruskin ( 1819-1900) i Eugene Viollet-le-Duc (1814-1879). Tots doseren contraris a l’alteració del paisatge i de la vida humana a causa de la industrialització i proposaven unaarquitectura racionalista, és a dir, funcional, que satisfés les necessitats de la seva època. Daquesta manera,en els principals països europeus es van començar a aixecar edificis que imitaven les formes gòtiques.A Anglaterra es van restaurar i ampliar nombrosos edificis, com el col·legi de Cambridge i el castell deWindsor, el 1825 i 1826 respectivament, i, després de l’incendi del palau de Westminster el 1834, es vaacordar que la nova seu del Parlament Britànic fos destil gòtic. En foren encarregats Charles Barry ( 1795-1860) i el francès Auguste Pugin (1812-1852).
  13. 13. A França també es van construir edificis neogòtics, tant religiosos com civils privats, però sobretot va sermolt important la tasca de restauració dels més importants monuments gòtics francesos: les catedrals deParís, Reims, Chartres i l’abadia de Saint-Dénis, tots restaurats per Viollet-le-Duc, així com el conjunturbanístic de Carcassona.A Alemanya el neogoticisme va ser molt ben acollit, ja que consideraven el gòtic com una manifestació del’esperit germànic. El 1840 es van començar els treballs per a acabar la catedral de Colònia, iniciada en el XIII.Per tot el país es van aixecar nombrosos edificis destil gòtic, i a molts dels ja existents sels van afegirelements tan característics com les agulles calades.Tot i que el gòtic va ser l’estil més imitat durant el segle XIX, es van aixecar altres edificis amb les mésdiverses tendències. Així, es van fer construccions neo-egípcies, en les quals apareixen esfinxs, columnespalmiformes i lotiformes, neoxineses i neoíndies, que tenen el seu millor exemple en el Pavelló Reialde Brighton, realitzat per John Nash.El neobarroc va ser un altre dels estils historicistes les va utilitzar per a la construcció del palau de Justíciade Brussel·les, realitzat per Poelaent entre els anys 1866 i 1883, i sobretot l’Opera de París, construïda entre1867 i 1875 per Charles Garnier. En la península Ibèrica va predominar l’estil neomudèjar, que varessuscitar elements del plateresc i del mudèjar. En aquest darrer estil es van construir places de braus.Altres edificis, com el Banc d’Espanya a Madrid, es van fer seguint els estilemes del neoplateresc.A la fi de segle, a tot Europa es van cultivar corrents historicistes sense que cap prevalgués per damunt delsaltres. Fins i tot, es va acabar donant a cada estil una determinada funció, motiu pel qual era freqüentconstruir en aquesta època esglésies neogòtiques, bancs neogrecs i neoromans, habitatgesneorenaixentistes, seminaris i col·legis neoromànics i llocs dexpansió i lleure neoàrabs ineomudèjars.
  14. 14. Les conseqüències de la Revolució Industrial en l’arquitectura del segle XIX es van apreciar tant en lesnoves tipologies com en la forma de construir, els materials em-prats i la funció de les novesconstruccions. En aquest segle van conviure el corrent d’arquitectura tradicional i conservadora, querecuperava els postulats d’estils artístics anteriors (egipci, grecoromà, mudèjar i gòtic), juntament amb uncorrent d’arquitectura innovadora, que basava les seves propostes en la utilització de nous materials comel ferro i el vidre i que tractava de donar resposta a les noves necessitats duna societat i una culturaindustrials.Es va generalitzar l’arquitectura destinada al bé col·lectiu i la figura professional de l’arquitecte va entrar encrisi, ja que per primera vegada la figura de l’enginyer qüestionava l’anquilosament de les formestradicionals i proposava l’ús de nous materials i noves tècniques, a més danteposar a la funció artística del’edifici la seva utilitat.L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALSLaparició dels nous materials, vinculada a la Revolució Industrial, va implicar canvis substancials en lamanera de construir. El ferro, el formigó armat, el vidre i, en la segona meitat del segle, l’acer vanpermetre desenvolupar una arquitectura molt diferent de la historicista.
  15. 15. El desenvolupament de l’arquitectura del ferro va estar directament relacionat amb les novesnecessitats constructives que reclamava una societat industrialitzada. Es necessitaven vies fèrries,ponts, estacions, fabriques, escoles, hospitals, mercats i biblioteques. A més, calia construir aquestsedificis ràpidament la baix cost, la qual cosa exigia solucions atrevides que només eren possiblesutilitzant els nous materials.El primer pont de ferro construït al món va ser el que Darby i Pritchard van aixecar el 1777 sobre el riuSevern a Coalbrookdale (Regne Unit).A partir daleshores van ser nombrosos els que es vanconstruir amb aquest material, no tan sols al Regne Unit,sinó també a la resta de països europeus industrialitzats.Sobresurten el pont sobre el riu Tweed, obra de Brown,considerat el prototip daquest tipus de construcció,i el de Clifton sobre el riu Avon a Bristol, obra de Brunel,tots dos al Regne Unit. A França es van construiren el primer terç del segle XIX el pont des Arts sobre elriu Sena (París), de Dilion i de Cessart, i el pont deTournon, aixecat sobre el Roine per Seguin.Pel que fa al vidre, els progressos tècnics en la fabricació daquest material van permetre d’elaborarplanxes de vidre més grans i resistents. Gràcies a això es van poder construir, combinant-lo amb elferro, grans superfícies de sostres i parets transparents, i també grans finestrals.
  16. 16. La combinació de ferro i vidre vaser especialment útil en laconstrucció dhivernacles, com eldel Jardin de Plantes, realitzat perRouhault el 1833, i també museusi sales d’exposicions.A la península Ibèrica també vaarribar la innovació querepresentava l’ús d’aquestsmaterials. l’obra pionera va ser elGran Saló dels Camps Elisis(Barcelona),actualmentdesaparegut, realitzada el 1853per J. Oriol Mestres. Imitant elmercat parisenc es va aixecar aBarcelona el del Born (1873-1876),obra de J. Fontserè i J.M. Cornet.També es van construir estacions de ferrocarril com la d’Atocha a Madrid, de la ma d’Alberto de Palacio.En aquesta ciutat també es va erigir el Museo Arqueológico Nacional en el qual, malgrat el seu estilclassicista, es van emprar els nous materials.
  17. 17. Estació d’Atocha. Madrid
  18. 18. Durant el segle XIX es van succeir diverses exposicions universals amb l’objectiu de donar a conèixer elsavenços tècnics, comercials i artístics del moment. Les exposicions es van convertir en el marc idoni per altriomf i la difusió de la nova arquitectura enfront del postulats historicistes.La Primera Exposició Universal es va celebrar a el 1851. Per a construir l’edifici que l’allotjava, elsorganitzadors van convocar un concurs el 1850, el guanyador del qual fou Joseph Paxton (1801-1865), expertconstructor dhivernacles; que va presentar un projecte que va sorprendre per les seves favorablescondicions de construcció, la seva rapidesa i el seu baix preu. L’edifici era desmuntable i estava format perelements prefabricats realitzats en sèrie. Per a la construcció del Crystal Palace (palau dExposicions) vanintervenir-hi ferrers, vidriers i fusters, a part de l’arquitecte-enginyer que el va dissenyar.L’èxit daquesta construcció va ser tan gran que tots els països organitzadors de les exposicions posteriorss’hi van inspirar per a construir els seus pavellons. D’aquesta manera, a Nova York es va aixecar el 1853 unedifici similar, amb una gran cúpula al centre de la nau.Les exposicions universals es van succeir per Europa i l’Amèrica del Nord. Destaquen les de París (1855),Viena (1873), Santiago de Xile (1875), Sidney (1879), Amsterdam (1887), Barcelona (1888), Chicago (1893),Madrid ( 1894) o San Francisco ( 1894 ). De totes, la més important va ser la celebrada a París el 1889,centenari de la Revolució Francesa. L’Exposició, celebrada al Camp de Mart, estava formada per un conjuntde pavellons, entre els quals destaquen la Galeria de les Màquines i la torre Eiffel, les construccions de ferromés grans mai construïdes. Aquesta darrera, que duu el nom del seu constructor Gustave Eiffel, és una obrade 300 metres que, encara que va ser construïda per a ser desmuntada després de l’Exposició, es va acabarconvertint en el símbol de la ciutat parisenca.
  19. 19. 305+15 m 125 m
  20. 20. Larquitecte Antoni Rovira i Trias va ser el guanyador Aquesta és una imatge del plànol que il·lustrava eldel concurs municipal de 1859, convocat per projecte que Cerdà va presentar el 1859 per a lalAjuntament de Barcelona, per al projecte remodelació de la ciutat. El Projecte omplia tot eldEixample de la ciutat. Rovira plantejava un model pla de Barcelona amb una quadrícula que enllaçavaradial dEixample. El Ministeri de Foment de lestat el Casc Antic amb els set municipis que existien alva decidir, però, que fos el projecte dIldefons Cerdà pla: Gràcia, Sant Andreu del Palomar, Sant Martí deel que es realitzés. Un Reial Decret del 31 de maig Provençals, Sants, Les Corts de Sarrià, Sant Adrià delde 1860 marcava linici de la urbanització del pla de Besòs i Sant Gervasi.Barcelona.
  21. 21. Magatzems Carson. Louis SULLIVAN
  22. 22. El Modernisme va ser un ampli moviment artístic que va viure el seu període de màxima esplendorentre 1890 i 1910. Aquest corrent, que va rebre diverses denominacions segons els països (ARTNOUVEAU a França, MODERN STYLE a Anglaterra, JUGENDSTIl a Alemanya, SEZESSIONSTIl a Àustria,STILE LIBERTY a Itàlia), va sorgir en diversos punts d’Europa, i donava resposta a les necessitats dunaburgesia enriquida amb la indústria i el comerç que buscava un art arrelat en el passat, però méselegant i de més gran qualitat que l’ofert pels artistes historicistes o els enginyers del ferro i el vidre.Caràcters generals de l’arquitectura modernistaEncara que cada artista va desenvolupar el seu propi llenguatge expressiu, en tots va haver-hi un desigde donar curs a la fantasia i la creativitat, i de deixar-se endur per la subjectivitat i el plaer queproporciona l’art.Lantecedent més clar del Modernisme és el moviment angles Arts & Crafts, el principal representantdel qual va ser William Morris, que propugnava una revalorització de l’artesanat enfront delmaquinisme i va realitzar objectes decoratius i mobles emprant procediments artesanals. Això vaacabar encarint aquells productes, que van quedar només a l’abast dels rics.
  23. 23. En línies generals es pot dir que el Modernisme va tractar dimitar els processos i les formes dela natura. D’aquí que abundessin les línies corbes i ondulants que recorden les ones del mar,les algues, els llargs cabells femenins. També era freqüent la representació de determinadesflors (lliris, roselles, tulipes i determinats animals (paons, libèl·lules, cignes, papallones...),amb els quals van decorar no tan sols murs i sostres, sinó també objectes i mobles quecomplementaven i enriquien l’arquitectura.El desig dels artistes modernistes dunificar les arts salvant la tradicional distancia entre lesanomenades arts majors i arts menors els va dur a dissenyar no tan sols l’edifici, sinó tot elque contenia: mobles, llums, estores. En l’arquitectura modernista hi va predominar laperfecta adequació entre l’estructura de l’edifici i la seva ornamentació, deixant a la vista deforma conscient els elements estructurals com a part de la decoració.A Europa distingim dues tendències modernistes: el Modernisme ondulant, desenvolupatprincipalment a França, Bèlgica i Espanya, i en el qual domina la línia corba; i el ModernismeGeomètric, de línies rectes i plans perpendiculars, cultivat al Regne Unit i Àustria.
  24. 24. Casa de l’arquitecte. 1893-97
  25. 25. La seva obra mostra una versió de l’Art Nouveau sensiblement diferent de la belga. Consisteix en una reducció progressiva a la geometria, a les formes lineals que suporten el disseny dels objectes i de les decoracions. Preval el gust pels plans, els volums i l’estructura geomètrica.Es podria dir que l’espai interior de l’arquitectura i elsobjectes que conté pertanyen al domini de la línia, del color, del joc de les trames quadriculades. Pel que fa a l’ espaiexterior, entra en el camp del rigor volumètric, de la unió de plans, de la geometria de làmines de pedra, de la clarauniformitat dels colors dels revestiments, i tot això desenvolupat amb una síntesi perfecta d’organicitat i d’abstracció.
  26. 26. Biblioteca Claraboia central
  27. 27. Interiordecoratper G. Klimt Façana posterior
  28. 28. El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX.Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes lesmanifestacions de lart i el pensament, és en larquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobarmanifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques,cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric és idoni, creixement econòmic ireafirmació nacional.Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua deles darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de lEstat espanyol i manifesta de forma meridianalanquilosament de les estructures de lestat i la manca de modernitat en leconomia i la societat espanyoles.Larquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques deconstrucció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps queconserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb lestil gòtic amb el que guardaun cert paralel·lisme. És una arquitectura decorativa, integradora en ledifici de totes les arts plàstiques. Elsarquitectes són sovint decoradors també dinteriors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria,les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de dominiindustrial.Com a trets generals de reconeixement de lestil modernista podem definir: el predomini de la corba sobrela recta, lasimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la recerca duna estèticaper se, lús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem situar-lo entrelany 1888, any de lExposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins lany 1926, data de la mortden Gaudí.
  29. 29. Planta Secció de l’escenariLa UNESCO va declarar aquest edifici "Patrimoni delHumanitat" l’any 1987.
  30. 30. Secció longitudinal Claraboia centralVestíbul Escala Platea i altres dependències Escenari
  31. 31. Música Popular, M. Blay
  32. 32. Mosaics de Lluís Bru
  33. 33. Mosaics de Lluís Bru
  34. 34. Escenari des del costat de la música culta Lucernari central i finestres laterals Voltes de vano , amb 7 plomes de paó Bust d’Anselm Clavé i el salze Sota un salze seguda una nina / trena joiosa son riccabell d’or; és son mirall fresca flor cristalina / són sos adornos violetes de bosc...
  35. 35. http://www.reus.net/pagina.php?codi=1514a&l=ca
  36. 36. http://www.reus.net/pagina.php?codi=1513a&l=ca
  37. 37. Els materials constructiussón: maó, formigó, ferro ipedra. Destaca la façanaondulant i lestructuraorgànica
  38. 38. Coberta de les golfes.Arcs parabòlics que van ser recuperatsdesprés de leliminació dels apartamentsque shavien construït a les golfes durantel franquisme. Material: maó.
  39. 39. Dissenys gaudinians

×