EL BARROC ESPANYOLEL BARROC ESPANYOL
PINTURAPINTURA
El segle XVII esta considerat com el Segle d'Or de la pintura espanyola. A aquest període
corresponen alguns dels pintor m...
RIBALTA I RIBERA (Corona d’Aragó)
Crist i Sant Bernat
Sant Francesc assistit per l’àngel
FRANCISCO RIBALTA (1565-1628) comença influït per NAVARRETE i altre...
Sant Francesc abraçat a la creu
Preparatius per la Crucifixió
Narcís
JOSÉ DE RIBERA (1591-1662) Xàtiva
(València). Estudia amb Ribalta, va a
Itàlia. Ambients humils que
introdueixen el...
Sant Pere
Sagrada família amb Santa Anna
i Santa Caterina d'Alexandria
PrometeuEl garrell
El somni de Jacob
Martiri de Sant Bartomeu
La dona barbuda
La Magdalena
L’ESCOLA ANDALUSA
 Sevilla és la ciutat més poblada i rica de l’Espanya del XVII.
 ROELAS venecianista, gran composició ...
Agnus Dei. L’anyell
ZURBARAN
CRIST A LA CREU.CRIST A LA CREU. 1630. Oli, 214 x 143 cm.1630. Oli, 214 x 143 cm.
La figura de Crist apareix destacada sob...
Exposició del cos de San
Buenaventura
San Serapio
Sant Hug
amb els
cartuxos
NATURA MORTA
A Zurbarán li atribueixen diversos bodegons, com aquest del Museu del Prado, però l’únic
que va signar es con...
Santa Casilda
Sant Francesc
Sant Lluc com a pintor a la Crucifixió
ALONSO CANOALONSO CANO
 (1601-1667) Granada. Aprèn a Sevilla amb Pacheco (coincideix amb(1601-1667) Granada. Aprèn a Sevi...
VisitacióVisitació
Crist sostingut per un ángelCrist sostingut per un ángel
La Magdalena
Dos reis gotsDos reis gots
Noli me tangereNoli me tangere
Sant Bernat i la Verge
InmaculadaInmaculada
La bona samaritana
El miracle del pou
L’ESCOLA MADRILENYAL’ESCOLA MADRILENYA
 VELAZQUEZ no deixa una escola. Els seus deixebles són elsVELAZQUEZ no deixa una e...
A. Pereda: Cristo de los doloresA. Pereda: Cristo de los dolores
Pereda: El somni del cavaller de la calaveraPereda: El somni del cavaller de la calavera
Juan Rizzi: cena de San BenitoJuan Rizzi: cena de San Benito
CORTESANS DE CARLES IICORTESANS DE CARLES II
 CARREÑO té formesCARREÑO té formes velazqueñasvelazqueñas i pinta nans i bu...
CARREÑOCARREÑO
Carles II
Duc de Pastrana
La MonstruaLa Monstrua
Carles II
La monstrua
Fundación de la orden de los trinitariosFundación de la orden de los trinitarios
CLAUDIO COELLOCLAUDIO COELLO
MURILLO I VALDÉS LEALMURILLO I VALDÉS LEAL
 MURILLOMURILLO (1617-1682) Religiositat al gust imperant, familiar i tendra. ...
NENS MENJANT RAÏM I MELÓNENS MENJANT RAÏM I MELÓ.. 1670.1670. OOli, 145 x 103 cmli, 145 x 103 cm B. E. MurilloB. E. Murill...
LA SAGRADA FAMÍLIA DE L’OCELLET
De 144 x 188 cm, és una de les obres més significatives de la primera etapa del
pintor (16...
L’Anunciació
VALDÉS LEALVALDÉS LEAL
La ImmaculadaLa Immaculada
 Finis Gloriae MundiFinis Gloriae Mundi
In Ictu oculiIn Ictu oculi
9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

9. pintura barroca espanyola

976 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Viajes
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
976
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
13
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

9. pintura barroca espanyola

  1. 1. EL BARROC ESPANYOLEL BARROC ESPANYOL PINTURAPINTURA
  2. 2. El segle XVII esta considerat com el Segle d'Or de la pintura espanyola. A aquest període corresponen alguns dels pintor més reconeguts de la historia de l'art hispànic, i per damunt de tot el geni de VELÁZQUEZ. Es tracta d'una pintura fonamentalment religiosa, ja que té en l’Església i la monarquia, principals defensors de la Contrareforma, els seus principals clients. La pintura de gènere és escassa i la mitològica pràcticament no existeix. Només el retrat i la natura morta, caracteritzada per la representació d'objectes estrictament ordenats, mostren exemples significatius. Els trets principals de la pintura del segle XVII són el realisme i la religiositat. Realisme posat al servei de la religió, que empra tipus reals i escenaris quotidians per a fer més pròxims i comprensibles els temes religiosos. Existeixen algunes diferencies entre la pintura de la 1a i la 2a meitat del segle XVII: • una pintura de caràcter realista, amb presencia d'elements tenebristes italians i de severes formes i colors, dóna pas en la segona meitat del segle a • una pintura més dinàmica i colorista, gràcies a la difusió dels models flamencs creats per Rubens per mitja de les estampes i les pintures d'aquella zona que arribaven a les col·leccions del país. Hi ha tres focus principal de la pintura barroca: València Sevilla i Madrid. Nosaltres ens centrarem en els dos primers per haver creat als pintors més destacats de l'època. CARACTERISTICAS DE LA PINTURA BARROCA ESPAÑOLACARACTERISTICAS DE LA PINTURA BARROCA ESPAÑOLA
  3. 3. RIBALTA I RIBERA (Corona d’Aragó)
  4. 4. Crist i Sant Bernat Sant Francesc assistit per l’àngel FRANCISCO RIBALTA (1565-1628) comença influït per NAVARRETE i altres de l’Escorial. En les seves visites a Itàlia es va influir pel tenebrisme. (Sant Sopar, Crist abraçant Sant Bernat, Sant Andreu.
  5. 5. Sant Francesc abraçat a la creu Preparatius per la Crucifixió
  6. 6. Narcís JOSÉ DE RIBERA (1591-1662) Xàtiva (València). Estudia amb Ribalta, va a Itàlia. Ambients humils que introdueixen el món del sofriment. Religiositat més patètica que en Caravaggio. Quadres realistes (El garrell), naturalistes (La dona barbuda), tema mitològic (Ixió, Ticio) o Arquímedes. Gènere religiós: apòstols (Sant Andreu) ermitans (Sant Pau, La Magdalena) representats en coves obscures quasi sense llum i amb uns cossos mortificats: El somni de Jacob, Martiri de Sant Bartomeu (o de Sant Felip). Tendeix a representar arrugues en el rostre, cames ossoses, mans aspres. Sensibilitat dramàtica.
  7. 7. Sant Pere Sagrada família amb Santa Anna i Santa Caterina d'Alexandria
  8. 8. PrometeuEl garrell
  9. 9. El somni de Jacob
  10. 10. Martiri de Sant Bartomeu
  11. 11. La dona barbuda La Magdalena
  12. 12. L’ESCOLA ANDALUSA  Sevilla és la ciutat més poblada i rica de l’Espanya del XVII.  ROELAS venecianista, gran composició de l’escola bolonyesa.  HERRERA EL VIEJO realisme gens grandiloqüent, molt “natural”.  FRANCISCO PACHECO mestre i sogre de Velázquez. Molt acadèmic ZURBARAN (1598-1664) Badajoz.ZURBARAN (1598-1664) Badajoz.  A Madrid, al Salón de los Reinos: El Socorro de Cádiz, Las historias de Hércules.  Tot i això la seva pintura més significativa es centra en temes monacals: Monestir de San Pablo de Sevilla, Convent de la Merced (vida de San Pedro), Cartoixa de Jerez, Monestir de Nª Sra. de Guadalupe.  La llum hi juga un paper important. És tenebrista i les seves figures emanen llum pròpia.  En 1640 la seva producció baixa i el 49 (després de la pesta) es trasllada a Madrid desanimat ja que la seva primacia decau i es trasllada a Murillo, mira d’imitar-lo en la dolcesa dels seus temes i perd autenticitat. Zurbarán destaca també en els seus bodegons d’auster ordre i mística lluminositat.
  13. 13. Agnus Dei. L’anyell ZURBARAN
  14. 14. CRIST A LA CREU.CRIST A LA CREU. 1630. Oli, 214 x 143 cm.1630. Oli, 214 x 143 cm. La figura de Crist apareix destacada sobre un fons completament fosc, mitjà que li permet destacar-hi una figura treballada amb tonalitats lluminoses. Crist hi és presentat encara amb vida, amb la boca oberta, sofrent, el cap girat i la mirada extasiada. El cos sembla que l’estirin cap amunt, tot i que els peus estan ben fermats a terra per mitjà de dos claus i amb unes proporcions exagerades. La manera de presentar el crucificat, amb quatre claus, començà a ser habitual en aquella època, a diferència de moments anteriors en què s’acostumava a presentar la figura amb un sol clau que travessava els dos peus. La voluntat apologètica era clara: l’impacte emocional degut al joc cromàtic havia de servir d’exemple i de model als fidels, que havien de copsar-ne el missatge espiritual, n’havien de quedar impressionats.
  15. 15. Exposició del cos de San Buenaventura
  16. 16. San Serapio
  17. 17. Sant Hug amb els cartuxos
  18. 18. NATURA MORTA A Zurbarán li atribueixen diversos bodegons, com aquest del Museu del Prado, però l’únic que va signar es conserva a Los Angeles, datat al 1633 i de 60 x 107 cm. És una composició aparentment simple, equilibrada i quasi monumental carregada d'al·legories. El got amb aigua amb una rosa (aigua de purificació, rosa d’amor) i les taronges amb la flor de taronger estableixen una relació clara amb la Verge Maria. Els objectes estan presentats amb una forta il·luminació que reforça la seva presència de formes.
  19. 19. Santa Casilda
  20. 20. Sant Francesc Sant Lluc com a pintor a la Crucifixió
  21. 21. ALONSO CANOALONSO CANO  (1601-1667) Granada. Aprèn a Sevilla amb Pacheco (coincideix amb(1601-1667) Granada. Aprèn a Sevilla amb Pacheco (coincideix amb Velázquez). Vida marcada por la polèmica.Velázquez). Vida marcada por la polèmica.  Hàbil dibuixant, escultor i estudiós de la composició.Hàbil dibuixant, escultor i estudiós de la composició.  Creador de tipus femenins de caràcters infantils que el distancien deCreador de tipus femenins de caràcters infantils que el distancien de Zurbarán o Velázquez l’acosten a Murillo.Zurbarán o Velázquez l’acosten a Murillo.  De la seva època madrilenya:De la seva època madrilenya: El Milagro del PozoEl Milagro del Pozo ii Virgen y el NiñoVirgen y el Niño (Prado) tipus femení.(Prado) tipus femení.  Al tornar a Granada:Al tornar a Granada: Los gozos de MaríaLos gozos de María (Cap. Mayor Catedral)(Cap. Mayor Catedral)
  22. 22. VisitacióVisitació
  23. 23. Crist sostingut per un ángelCrist sostingut per un ángel La Magdalena
  24. 24. Dos reis gotsDos reis gots
  25. 25. Noli me tangereNoli me tangere Sant Bernat i la Verge
  26. 26. InmaculadaInmaculada
  27. 27. La bona samaritana
  28. 28. El miracle del pou
  29. 29. L’ESCOLA MADRILENYAL’ESCOLA MADRILENYA  VELAZQUEZ no deixa una escola. Els seus deixebles són elsVELAZQUEZ no deixa una escola. Els seus deixebles són els seus craits i familiars: JUAN BAUTISTA MARTINEZ DEL MAZOseus craits i familiars: JUAN BAUTISTA MARTINEZ DEL MAZO (gendre), JUAN PAREJA . D’escassa qualitat.(gendre), JUAN PAREJA . D’escassa qualitat.  ALTRES PINTORS DE LA CORT:ALTRES PINTORS DE LA CORT:  ANTONIO PEREDA (1609-1678) pintura religiosa i bodegons.ANTONIO PEREDA (1609-1678) pintura religiosa i bodegons.  FRAY JUAN RIZZI (1600-1681) (El Zurbarán de Castilla) tenebrisme,FRAY JUAN RIZZI (1600-1681) (El Zurbarán de Castilla) tenebrisme, pretèn glorificar els valors de la santedat donant una teatralitat i granpretèn glorificar els valors de la santedat donant una teatralitat i gran monumentalitat de las figurasmonumentalitat de las figuras
  30. 30. A. Pereda: Cristo de los doloresA. Pereda: Cristo de los dolores
  31. 31. Pereda: El somni del cavaller de la calaveraPereda: El somni del cavaller de la calavera
  32. 32. Juan Rizzi: cena de San BenitoJuan Rizzi: cena de San Benito
  33. 33. CORTESANS DE CARLES IICORTESANS DE CARLES II  CARREÑO té formesCARREÑO té formes velazqueñasvelazqueñas i pinta nans i bufons.i pinta nans i bufons.  Claudio COELLO pinta una visió amable de temes religiososClaudio COELLO pinta una visió amable de temes religiosos ((Cristo niño a la puerta del temploCristo niño a la puerta del templo). També cultiva el fresc.). També cultiva el fresc. És el pintor de cámbra de Carles II. “És el pintor de cámbra de Carles II. “Carlos II adorando laCarlos II adorando la sagrada forma”sagrada forma”
  34. 34. CARREÑOCARREÑO Carles II Duc de Pastrana
  35. 35. La MonstruaLa Monstrua Carles II La monstrua
  36. 36. Fundación de la orden de los trinitariosFundación de la orden de los trinitarios
  37. 37. CLAUDIO COELLOCLAUDIO COELLO
  38. 38. MURILLO I VALDÉS LEALMURILLO I VALDÉS LEAL  MURILLOMURILLO (1617-1682) Religiositat al gust imperant, familiar i tendra. La seva(1617-1682) Religiositat al gust imperant, familiar i tendra. La seva preocupación es el color.preocupación es el color.  De la seva primera època trobem obres tenebristes, representant pidolairesDe la seva primera època trobem obres tenebristes, representant pidolaires i pobres.i pobres.  Té molt èxit entre 1640-60. Treballa molt, però en part copiant-se ellTé molt èxit entre 1640-60. Treballa molt, però en part copiant-se ell mateix.mateix.  Repiteix incansablementRepiteix incansablement La Sagrada FamiliaLa Sagrada Familia,, Vírgenes i NiñosVírgenes i Niños ((el Buenel Buen Pastor, San Juan Bautista y el cordero), Inmaculadas y AnunciacionesPastor, San Juan Bautista y el cordero), Inmaculadas y Anunciaciones..  VALDES LEALVALDES LEAL (1622-1690). Especialment dedicat a la pintura religiosa,(1622-1690). Especialment dedicat a la pintura religiosa, com Murillo.com Murillo.  Monasterio de San Jerónimo de BuenavistaMonasterio de San Jerónimo de Buenavista (Sevilla)(Sevilla)  Retaules a Còrdova.Retaules a Còrdova.  Hospital de la Caridad.Hospital de la Caridad.
  39. 39. NENS MENJANT RAÏM I MELÓNENS MENJANT RAÏM I MELÓ.. 1670.1670. OOli, 145 x 103 cmli, 145 x 103 cm B. E. MurilloB. E. Murillo Un dels temes que més fama van donar a Murillo va ser el profà. Encara no s’havia treballat fins aleshores (només un petit grup d’artistes romans el cultivaven); la dedicació de l’artista per aquesta temàtica es pot explicar per la presència a Sevilla d’una comunitat holandesa que li devia encarregar aquestes obres, la qual cosa justifica que bona part d’aquesta producció sevillana sigui avui en museus estrangers. El gènere no es tornaria a cultivar a Espanya fins al final del segle XVIII gràcies a Goya. Ja en l’inici de la seva producció Murillo va treballar el tema dels nens de carrer, el qual, però, en les obres que pintà a la darrera etapa de la seva vida apareix envoltat d’una gran dosi d’optimisme i d’espontaneïtat que fan oblidar la pobresa dels personatges. No es tracta pas de nens tristos i abandonats, sinó de canalla plena de vida i d’alegria en situacions tan quotidianes com són el joc i el menjar.
  40. 40. LA SAGRADA FAMÍLIA DE L’OCELLET De 144 x 188 cm, és una de les obres més significatives de la primera etapa del pintor (1650) i una de les més conegudes. Una gran quantitat de detalls permeten copsar la sensibilitat de l’artista pels temes i motius extrets de la vida quotidiana (l’ofici de fuster de sant Josep, les feines de la mestressa de casa, el gos juganer, el nen amb un ocell a la mà, l’ambientació domèstica...) que li permeten treballar un tema religiós de manera que queda a l’abast d’un públic sensible per aquest tema. La il·luminació reflecteix el tenebrisme de la primera etapa de Murillo i el tractament del nen mostra la sensibilitat de l’artista pels infants, a qui dedicà molta més atenció en l’etapa de maduresa.
  41. 41. L’Anunciació
  42. 42. VALDÉS LEALVALDÉS LEAL La ImmaculadaLa Immaculada
  43. 43.  Finis Gloriae MundiFinis Gloriae Mundi
  44. 44. In Ictu oculiIn Ictu oculi

×