5. Andy Warhol (1928-1987)
Va nèixer a Pittsburgh, però quan tenia 21 anys es
va traslladar a Nova York.
Va començar treballant com a il·lustrador i
dissenyador d’aparadors.

6. El 1962 va fer la seva primera exposició individual
com a artista, a Los Angeles. Hi presentà la sèrie
d’obres dedicades a les llaunes de Sopa
Campbell.
Aviat es va convertir en un dels artistes més
coneguts dels Estats Units i en el líder d’un nou
moviment artístic, el Pop Art.

7. Què és el Pop Art?
A la fi de la Segona Guerra Mundial (1945), els
Estats Units s’han convertit en la primera
potència mundial, tant des del punt de vista
militar com econòmic.
La seva economia creix ràpidament, i comencen a
aparèixer una gran quantitat de nous béns de
consum i productes, com la Coca-cola, el
cinema de Hollywood o els cotxes americans,
que tindran molt d’èxit dins el país i arreu del
món.

9. American way of life!
Per vendre tots aquests productes als EEUU i
arreu del món, els mitjans de comunicació,
sobretot la televisió, es converteixen en
imprescindibles, i la publicitat esdevé
omnipresent arreu.
Els joves artistes americans que creixen en aquest
ambient senten al mateix temps fascinació i
repulsió per aquesta nova societat de consum i
de la comunicació que està naixent.

10. La generació d’artistes anteriors pintava quadres abstractes que
intentaven expressar els dubtes i ansietats de l’home modern
davant els nous reptes del món, com ara la bomba atòmica.
Jackson Pollock, Lavender mist, 1950

11. Els artistes pop treballaran a partir d’objectes
de consum, industrials, que es poden
comprar fàcilment al supermercat, per tal
de fer un art que arribi a tothom i que
serveixi per reflexionar sobre els límits i el
paper de la societat de consum.
“Pop” vé de popular, i es pot aplicar a l’art, a
la música, a la moda...
No només hi haurà artistes pop als EEUU, de
fet va ser un moviment internacional.

12. Richard Hamilton

13. Roy Lichstenstein

14. James Rosenquist

15. Tom Wesselman

16. Duane Hanson

17. Claes Oldenburg

18. Roy Lichstenstein

19. Però tornem a Warhol i a
la sopa Campbell...
Les llaunes de sopa Campbell són un producte
molt popular als Estats Units, present a gairebé
totes les cases; a més, el disseny de l’etiqueta
és senzill i atractiu.
Utilitzant aquest producte en la seva obra, Warhol
estava donant categoria artística a quelcom que
tots els americans coneixien perfectament, i fins
i tot probablement tenien a casa. Com ell va
mateix va dir, “jo solia menjar-ne. Solia dinar el
mateix cada dia, durant vint anys, el mateix una i
altra vegada."

21. Warhol va escriure...
“El que fa gran aquest país és que els
consumidors rics compren essencialment
els mateixos productes que els
consumidors pobres. Pots estar veient la
televisió i beure una Coca-Cola, i saps
que el mateix president en beu, així com
Liz Taylor, i penses que tu també en pots
beure. Totes les Coca-Coles són igual de
bones. Liz Taylor ho sap, el president ho
sap, l'indigent ho sap i tu ho saps.”

22. Fitxa tècnica
• Títol: Llaunes de sopa Campbell
• Any: 1962
• Mides: 50.8 x 40.6 cm.
• Tècnica: Serigrafia (estampació) s. llenç
• Localització: MOMA de Nova York
• Observacions: de fet es tracta d’una sèrie de 32
pintures, cadascuna de les quals mostra una
varietat de sopa diferent de les que Campbell
fabricava en aquell moment; Warhol no va
deixar instruccions precises sobre com ordenar-
les.

24. Quan Warhol les va mostrar per primera vegada,
les va penjar a la paret de la galeria en fila, i al
mateix temps les va col·locar a sobre d’una
lleixa de les que hi ha a qualsevol botiga. Així va
remarcar-ne el caràcter consumible.
La serigrafia permet a l’artista reproduir
indefinidament la mateixa imatge, i eliminar
qualsevol traça manual; tant les imatges com les
llaunes esdevenen així productes “industrials”.

25. De fet les obres de Warhol sovint les feia amb els seus
ajudants. El 1963 va obrir la famosa The Factory, un taller
on es creaven i reproduïen les seves obres.

26. Tanmateix, hi ha alguns detalls que Warhol
va afegir pintant a mà a cadascuna de les
llaunes.
Amb els anys tornaria a tractar moltes
vegades el tema de la llauna de sopa, en
diverses variants.

28. Els 32 quadres són gairebé idèntics entre si; estan
pintats en tintes planes (sense matisos de llum ni
color), amb les llaunes situades al centre de la
tela; la representació de les llaunes és el màxim
d’objectiva possible.
La Llauna de sopa Campbell és, de fet un bodegó
contemporani. La diferència amb els bodegons
anteriors és que ell tracta el seu objecte, la
llauna, tal i com tradicionalment s’havien pintat
els retrats: en primer pla, ocupant tot l’espai del
quadre, donant-li la màxima importància.

30. Warhol tracta en la seva obra les persones i els
objectes de la mateixa manera

31. Warhol també va treballar amb altres
productes industrials, com les capses de
detergent Brillo o la Coca-cola.

32. Tot i aquest interès pels productes industrials,
Warhol es va fer famós pels seus retrats de
celebritats, sobretot de gent del món de
l’espectacle. Els seus retrats de Marylin Monroe,
que va fer just després de les llaunes Campbell,
són potser la seva obra més coneguda.
Warhol estava fascinat per les celebritats i la gent
famosa; una de les seves frases més conegudes
diu: “En el futur tothom serà famós almenys
durant quinze minuts”.
Tanmateix, també li agradava molt estar amb gent
del tot desconeguda, fins i tot marginal:
transvestits, rodamóns, adictes a les drogues,...

34. Les Llaunes de sopa Campbell van generar
en el seu moment molta polèmica; molta
gent no entenia com es podia fer art
utilitzant un objecte tant vulgar.
Alguns van entendre l’obra com una crítica
del consumisme capitalista. Altres, com una
exaltació del mateix capitalisme. De fet,
Warhol mai va negar la seva passió pels
diners i pels negocis:

35. “Ser bo en els
negocis és la
forma d’art més
fascinant. Fer
diners és art, i
treballar és art, i
els bons negocis
són el millor art.”

36. Tant l’obra de Warhol com el Pop Art en general
s’han de veure com el punt de trobada de l’Art i
de la cultura de masses, la cultura popular. L’art
no vol ser quelcom elitista, que només algunes
persones formades puguin entendre, sinó que vol
posar-se a l’abast de tothom.
De fet, tots els artistes de la història han tractat en
cada moment els temes de la seva època.
L’època de Warhol (la nostra) és la de la
televisió, la publicitat, els supermercats i el
consum desaforat. És normal, doncs, que els
artistes ho vulguin treballar.

37. A banda de per la seva faceta d’artista,
Warhol també és molt conegut per haver
estat un dels personatges principals de la
vida social de Nova York entre els anys 60
i 80. Les festes que organitzava han
passat a la història!
A més de dedicar-se a la pintura i el dibuix,
Warhol també va fer fotografies, va
escriure alguns llibres, va ser director de
pel·lícules, i productor de grups de música.

38. Cinema experimental
Sleep (1963) Chelsea girls (1966)

39. Música: The Velvet Underground & Nico

40. “Si ho voleu saber tot sobre Andy Warhol, mireu
només la superfície de les meves pintures, les
meves pel·lícules, i de mi mateix, i sóc allà. No
hi ha res més darrere d’això”.