ELS CAMINS DE LA RETIRADA.Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010.      2n de BATXILLERATMonument a l’exili.      ...
ELS CAMINS DE LA RETIRADA. Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010.           2n de BATXILLERATProposta d’HORARI p...
ELS CAMINS DE LA RETIRADA. Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010.            2n de BATXILLERAT                  ...
ELS CAMINS DE LA RETIRADA.Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010.   2n de BATXILLERAT                            ...
ELS CAMINS DE LA RETIRADA. Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010.          2n de BATXILLERATLa VajolHi ha dues c...
ELS CAMINS DE LA RETIRADA. Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010.           2n de BATXILLERATMaternitat d’Elna.L...
ELS CAMINS DE LA RETIRADA.Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010.           2n de BATXILLERAT     “A poc a poc la...
ELS CAMINS DE LA RETIRADA.Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010.   2n de BATXILLERAT                            ...
ELS CAMINS DE LA RETIRADA. Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010.      2n de BATXILLERATLa veu des del camps de ...
ELS CAMINS DE LA RETIRADA. Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010.            2n de BATXILLERATCotlliureVeurem pe...
ELS CAMINS DE LA RETIRADA. Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010.           2n de BATXILLERAT                   ...
ELS CAMINS DE LA RETIRADA.Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010.      2n de BATXILLERAT                     La c...
ELS CAMINS DE LA RETIRADA. Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010.         2n de BATXILLERAT           Antonio Ma...
ELS CAMINS DE LA RETIRADA. Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010.           2n de BATXILLERATLa primera noche en...
ELS CAMINS DE LA RETIRADA. Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010.           2n de BATXILLERATEl profesor Antonio...
ELS CAMINS DE LA RETIRADA.Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010.   2n de BATXILLERAT                            ...
ELS CAMINS DE LA RETIRADA.Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010.   2n de BATXILLERAT                            ...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Dossier alumnes'10 11

517 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
517
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
8
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Dossier alumnes'10 11

  1. 1. ELS CAMINS DE LA RETIRADA.Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010. 2n de BATXILLERATMonument a l’exili. Institut Montsacopa. OlotLa Vajol. Curs 2010-11. 10 de febrer 1
  2. 2. ELS CAMINS DE LA RETIRADA. Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010. 2n de BATXILLERATProposta d’HORARI per al dia 10 de febrer del 2011. • SORTIDA: Olot. Plaça del Morrot. 7:45 h. o LA VAJOL. Aparcament Monument Exili. 9:00 h. Visita fins 9:30 h. Lectures (J. Pei) o Inici camí a COLL DE LLI. 9:45 h. Lectura (Azaña) o COLL DE LLI. 10:15 h. Lectura (Azaña) fins 11 o Retorn a autocar: 11:30 h. Direcció Argelers o ARGELERS. 12:30 h. Platja i Monòlit fins 13:45. Lectures  Dinar 13:45 a 14:45. o Sortida cap a ELNA. Arribada a 15:20 h. Lectura o Visita de 15:30 a 16:30. o Sortida cap a COTLLIURE. Arribada a 17:15 h.  Visita a la Quintana. Lectura 17:30  Visita tomba de Machado. Lectures 18:00 h.  Visita platja Cotlliure. Lectura. 18:30. • Tornada a Olot. Arribada prevista 20:00 h. 2
  3. 3. ELS CAMINS DE LA RETIRADA. Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010. 2n de BATXILLERAT ItinerariLa zona compresa entre Figueres i La Jonquera va ser objecte d’intensos bombardejosen els darrers dies del mesde gener i principis defebrer del 39. Tenien coma objectius les seus delsministeris i organismesrepublicans que s’anavenreplegant cap a la fronterai, especialment, lesllargues columnes derefugiats que fugien de larepressió franquista i queanaven en direcció aPortbou, La Jonquera, colld’Ares, i qualsevol altrepunt fronterer. A Figuereses va fer la darrera sessió del Parlament de Catalunya i l’Alt Empordà es va convertir,per uns dies, en la capital de l’Estat i de Catalunya amb la presència dels governantsestablerts en diferents poblacions.AgullanaA la sortida de la població, a mà dreta, hi ha el mas Perxés. Va ser l’última residènciadel president Companys , juntament amb un bon nombre d’intel·lectuals catalans quemarxaven cap a l’exili. En el seu terme municipal hi ha alguns dels masos on es vansituar els ministeris de guerra republicans. Aquest text escrit per Antoni Rovira i Virgili,president del Parlament de Catalunya, el descriu en aquests darrers dies republicans:“Can Perxés és un casal de construcció relativament moderna, capaç per allotjar dequaranta a cinquanta persones. I bé: ja n’hi han entrat unes dues-centes, i encara envan venint més. No és possible d’atendre-les totes. Manquen queviures, vaixella, llits,matalassos, flassades... Una sola cosa abunda: l’aigua.Arribats a can Perxés, ja quasi fosc... He vist aquests dies alguns amics desesperats...No soparem ni dormirem... A mig matí arriba la pitjor noticia: Barcelona ha caigut!...aquest vespre, m’he topat amb el President Companys... li dic: -Sortim demà. –Esteuben animat? –Tan animats com és possible... Encara és fosc quan ens llevem...Salutacions de comiat, abraços i mans i mocadors... La caravana es posa en marxa.” 3
  4. 4. ELS CAMINS DE LA RETIRADA.Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010. 2n de BATXILLERAT 4
  5. 5. ELS CAMINS DE LA RETIRADA. Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010. 2n de BATXILLERATLa VajolHi ha dues coses interessants per veure: elmonument a l’exili, i la mina Canta o mina d’enNegrín, a les afores de la població, on es vanprotegir els tresors de la República abans demarxar a l’exili. El monument a l’exili estàinspirat en la fotografia de la família Gràciapassant per Coll d’Ares i arribant a Prats deMolló. Des del poble surten els dos accessos alscolls fronterers propers: el Coll de Lli i el Coll dela Manrella.Coll de LliA peu. Sortint de la Vajol en direcció al coll de la Manrella, hi ha el camí que porta acoll de Lli. Aquest és el camí per on va marxar el president de Catalunya, LluísCompanys, acompanyat del president basc Aguirre. També hi varen passar els políticsespanyols: Azaña, Martínez Barrios i Negrín. S’ha de caminar per una pista forestal uns30 minuts. 5
  6. 6. ELS CAMINS DE LA RETIRADA. Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010. 2n de BATXILLERATMaternitat d’Elna.L’edifici és un testimonide vida en una regiódominada per la mort enels camps deconcentraciórepublicans. Enl’actualitat l’ha compratel municipi d’Elna i el volconvertir en un centred’estudis històrics id’acollida de donesmaltractades. La històriade la maternitat ha estatdivulgada, entre altres llocs, a la revista Sapiens en l’article d’Assumpta Montellà “Lanostra llista de Schindler”. Posteriorment ha publicat un llibre sobre el tema.Platja d’Argelers. On hi havia un dels camps deconcentració. A prop hi ha unmonòlit d’homenatge alsrepublicans. Al poble hi ha el“cementiri dels espanyols”, enrecord al gran nombre devíctimes enterrades. El camp esva instal·lar ben bé a la platja ino disposava de cap mena deservei. Cal recordar que elsprimers que van ser tancats vanarribar al mes de febrer i ques’hi van estar fins a l’estiu. Les condicions eren, segons els mateixos refugiats,infrahumanes. La vigilància dels camps corresponia als soldats senegalesos,especialment contundents i durs amb els republicans espanyols i catalans. El 2009 esva estrenar un documental dramatitzat sobre la vida a Argelers per TV3.Aquest fragment que segueix és del diari que el mestre gironí Josep Bargés va escriureexplicant la seva estada al camp d’Argelers. El text original és escrit en francès amb elsignificatiu títol de « Aucun cadeau nous avons reçu de la France » (No hem rebut capregal de França): 6
  7. 7. ELS CAMINS DE LA RETIRADA.Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010. 2n de BATXILLERAT “A poc a poc la vida es normalitza en el camp d’Argelers. Els soldats que volen tornar a l’Espanya nacional aconsegueixen tot tipus de facilitat, en canvi els altres fan la seva vida sense cap sostre, dormint a la sorra humida, fustigats pel vent i en el glacial fred de l’hivern. Els mutilats i ferits no són una excepció. No hi ha productes farmacèutics ni alcohol ni cotó i la majoria no tenen sabó. Lentament es van aixecant els barracons de fusta mentre que els grups de soldats tanquen el camp amb una doble filera de filferro. El so metàl·lic dels martells se sent cada dia. Ben aviat el valent i coratjós exèrcit de la república que va defensar fins al final la democràcia mundial, serà tancat d’una manera semblant a com ho fan amb els animals. No hi falten controladors: Spahis a cavall, amb sabre, senegalesos, soldats amb fusells amb la baioneta calada, guàrdies mòbils… El dret d’asil no existeix. (…) La correspondència es rep oberta i, sovint, buida si hi havia diners o segells. Els refugiats estan obligats a llegir la premsa de dretes: Le Matin, Paris Soir i Le Petit Parisien. La venda de La Depéche està prohibida o molt controlada. Alguns números de L’Humanité o Le Populaire han entrat d’amagat. Després de tres mesos d’haver entrar en els camps ningú ha demanat als refugiats detalls per a la seva identificació. El menjar és del tot insuficient: un tros de pa dur a compartir entre tres, unes poques llenties, un petit tros de carn gelada. La venda de vi està prohibida.” Localització dels principals camps de refugiats al Rosselló. 7
  8. 8. ELS CAMINS DE LA RETIRADA.Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010. 2n de BATXILLERAT 8
  9. 9. ELS CAMINS DE LA RETIRADA. Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010. 2n de BATXILLERATLa veu des del camps de concentracióCementiri dels EspanyolsText llegit pel batlle d’Argelers., febrer del 2007“Aquí, al nostre voltant hi havia el cementiri del camp d’Argelers. Un cementirinormal amb els seus monticles de terra i petites làpides que portaven el nomdels difunts. S’hi enterrava els que morien darrera les filferrades del camp deconcentració. L’octubre del 1940 una terrible inundació va esborrar tota traçadel cementiri. A finals dels anys 40 una família belga va oferir aquesta estela enmemòria d’una persona morta al camp. Uns quants noms s’hi van escriure aldamunt. Fent un repàs al registre de morts de la vila d’Argelers es constata quehi falten 147 noms d’espanyols, jueus, gitanos, alemanys i italians. Avui, 66 anysdesprés del tancament del camp, tenim un pensament per aquests 147 oblidats.Els seus noms reapareixen a la pedra per recordar-nos que la seva vida es vaacabar en aquesta bonica platja del Rosselló. També hem posat una placa alpeu de l’arbre dels infants. Aquest arbre plantat el 1999 que rebrota cadaprimavera, recorda la vida perduda de 70 infants de menys de 10 anys. No faréun llarg discurs. En aquestes circumstàncies el que cal és recollir-nos, recordaren silenci el calvari viscut per centenars de milers d’homes, dones i infantstancats en els camps de la vergonya. Nosaltres els catalans som un poblepacífic, humanista, solidari. Un poble amb una llarga història que sempre halluitat per la tolerància i la democràcia. 70 anys després de la retirada portemsempre en nosaltres aquesta ferida, aquesta taca indeleble en el nostre cor. Elscamps no els volíem. Ens varen ser imposats pels governs de l’època. La mort enels camps dels nostres germans Republicans Espanyols, Catalans, Bascos no lavolíem. La mort d’aquests infants no la volíem. Anem a descobrir aquests nomsque modestament recuperem de l’oblit. Que ens ajudin a reflexionar sobre elperill que en certes circumstàncies representa l’home per l’home. Us agraeixo lavostre presència i us demano un minut de silenci pels 216 morts oficials en elcamp d’Argelers.” 9
  10. 10. ELS CAMINS DE LA RETIRADA. Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010. 2n de BATXILLERATCotlliureVeurem per fora la casa on vamal viure pocs dies Machado i elcementiri on és enterratjuntament amb la seva mare.També veurem el castellmedieval de Cotlliure, convertiten presó de càstigs dels refugiat:shi tancava especialmentcomunistes i els que esconsideraven més perillosos. Tomba d’Antonio Machado(Altres llocs propers i d’interès)Coll de Manrella.Hi ha un monument d’homenatge al president Companys i a la Pau. A 50 metres delmonument hi ha un niu de metralladores de la segona guerra mundial. És la fronterapolítica entre l’Estat espanyol i l’Estat francès. El primer veïnat que es troba és el deLes Illes. Cal veure els monuments dedicats als republicans i la placa que hi ha alHostal dels Trabucaires, a la plaça, recordant el pas de les autoritats republicanes.La Jonquera. Visita al Museu Memorial de l’Exili. Permet conèixer, per mitjà de la seva exposiciópermanent, lexili viscut en el marc de la Guerra civil espanyola.Paral·lelament i permitjà del seu Centre de Recerca, es generen projectes d’investigació i exposicionstemporals a l’entorn de la temàtica dels exilis dels segles XX i XXI. 10
  11. 11. ELS CAMINS DE LA RETIRADA. Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010. 2n de BATXILLERAT La veu dels militars rebels (1936)"Cualquiera que sea abierta o secretamente defensor del Frente Popular, debe serfusilado (...). Hay que sembrar el terror, dejar sensación de dominio eliminando sinescrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros". General Mola."... Morón, Utrera, Puente Genil, Castro del Rio, ¡id preparando sepulturas! ¿Qué haré?Pues imponer un durísimo castigo para callar a estos idiotas congéneres de Azaña. Porello faculto a todos los ciudadanos a que, cuando se tropiecen a uno de esos sujetos, locallen de un tiro. O me lo traigan a mí que yo se lo pegaré. (...) y a los dirigentes quehuyan, no crean que se libraran con ello; les sacaré de debajo de la tierra si hace falta ysi están muertos los volveré a matar" . General Queipo de Llano."... A los otros, a los del "hecho diferencial", nuestra notificación de que han sidovencidos por la fuerza de las armas, y que si no quieren ser hermanos de los otrosespañoles les impondremos la ley del vencedor, porqué nosotros, los combatientes, alterminar la guerra en Cataluña damos por terminados y para siempre los hechosdiferenciales" . Tinent coronel de la Legión Camilo Alonso Vega. Olot, febrer 1939. Cap a l’exiliAquesta és la carta que el mestre de Figueres, Josep Pei, va deixar sobre la taula decasa seva el moment de marxar cap a França. “Avi, tia petita, germans tots, a les vostres mans poso avui el tresor de la meva vida.La Remei i l’Albert no tindran, a partir d’ara, ningú més que vosaltres. Ja sé que ésmolt. Ja sé que allà on siguin també hi haurà el vostre escalf i la vostra acollença.Aquesta certitud m’ajuda a fer menys dolorosa la separació.Estimeu-los. Vosaltres sou tots bons i teniu bon cor. Ells també ho són i el seu corbatega amb el vostre. Feu-ne de tots un, i la vida, avui massa amarga, ens seràaleshores un xic més planera.L’Albert es troba en plena formació. Cuida’l avi! Que la meva absència no es faci notargaire. Feu-me’n un home.Us ho demano amb devoció de creient. Amb tota la passió d’una ànima feta trossos.Vostre, ben vostre, Josep.” 11
  12. 12. ELS CAMINS DE LA RETIRADA.Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010. 2n de BATXILLERAT La cronologia de l’ocupació franquista 12
  13. 13. ELS CAMINS DE LA RETIRADA. Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010. 2n de BATXILLERAT Antonio Machado. Sus últimos días en CotlliureCon las primeras luces del 27, la caravana de coches en que viajaban los intelectualesreemprende la marcha, pero se encuentra con la riada de personas que tambiénintenta llegar a Francia, por lo que tardan casi un día en alcanzar la frontera. Paracolmo de males, el coche en el que iba la familia Machado se averió y aunque lesrecogió una ambulancia, ésta no pudo continuar al encontrarse los caminoscolapsados, por lo que se vieron obligados a pasar la frontera a pie. La lluvia y elintenso frío hacían aun más penoso el amargo trance. En el trajín del viaje, tuvieronque dejar el equipaje y Antonio perdió el maletín en el que conservaba las cartas de suamada Guiomar, además delos últimos poemas que elpoeta le dedicó y con losque quería hacer un nuevolibro.Gracias a la ayuda que entodo momento le prestóCorpus Barga, pasaron lafrontera sin más problemasy ya en zona francesa,pudieron descansar en eldespacho del Comisario deAduanas que facilitó uncoche para desplazarse aCerbère y desde allí podercontinuar el viaje en tren.En la estación de Cerbèreconstataron que su exiguodinero no valía nada y hastaun café con leche que setomó el poeta en la cantinalo debió pagar algúnintelectual que losacompañaba, puesto quelos presentes no podíanpermitir que don Antonio empeñara un reloj que llevaba. 13
  14. 14. ELS CAMINS DE LA RETIRADA. Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010. 2n de BATXILLERATLa primera noche en Francia (ydebido a que no quedaba ningunahabitación de hotel libre en elpueblo) la pasaron en un vagón deferrocarril vacío que le cedió el jefede Estación.El 29 partieron en tren haciaColliure, ya que don Antonio noquiso ir a París donde el gobiernorepublicano les había ofrecidoacomodo. La llegada a la villamarinera fue sobre las cinco de latarde, sin ningún medio económicoy con lo puesto. Se alojaron en dos de las habitaciones del primer piso del hotelBougnol Quintana, en una el poeta y su madre y en otra José y su esposa Matea.Los días que vivió en Colliure no salió a la calle, la enfermedad y el exilio le estabanminando la salud. Unos días antes de su fallecimiento, le pidió a su hermano José quelo llevara a la playa para ver el mar, fue su primera y última salida. El 18 de febrerocomenzó a sentirse mal, por lo que se mandó llamar al doctor Cazabens, que lediagnosticó una neumonía. El 22 de febrero murió al atardecer.Avisados los soldados españoles que estaban refugiados en el castillo, llevaron ahombros el féretro cubierto con la bandera republicana hasta el cementerio. La callepor donde pasó el cortejo fúnebre, hoy lleva el nombre del poeta.Fue enterrado en un nicho cedido por la señora Deboher, amiga íntima de madameQuintana, la dueña del hotel que tan generosamente acogió a la familia Machado. Tresdías después murió la madre del poeta.A los pocos días, José Machado encontró en un bolsillo de la chaqueta de nuestropoeta un papel en el que éste había escrito su último verso:Estos días azules y este sol de infancia: "¡Oh claro sol de invierno, sol todavía apenas ya, que calienta y desespera un poco de oro tengo, amada mía". 14
  15. 15. ELS CAMINS DE LA RETIRADA. Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010. 2n de BATXILLERATEl profesor Antonio Sánchez Barbudo, nos dice: Un estupendo verso final, pues noevoca meramente "aquellos" días o "aquel sol". Están en el presente. Mira, y ve otravez "días azules", como aquéllos: y de nuevo un "sol de infancia", como aquél, cuandoparecía vibrar en el aire la esperanza. Todo igual que antes.Podemos imaginar - basándonos en este verso - lo que él pensó y sintió al escribirlo. Lavida era bella y empezaba siempre de nuevo: más para otros. Una vez más él descubríaesa maravilla que es el eterno repetirse de la primavera, la niñez y la ilusión. Veía él denuevo, en medio de su gran tristeza, un día azul y un sol de infancia. Otra vez la vida,brillando, presente. Pero él estaba vencido, enfermo, fuera de su patria y con un pie yadentro de la tumba.En el año 1958 los restos de don Antonio y de su madre fueron depositados en elactual pateón que hay a la entrada del cementerio del pueblo. Según Manuel Valiente,testigo presencial del acto de reinhumación, en el momento de depositar los féretrosalguien llamó a la puerta del cementerio y le fue franqueada la entrada, esa personadijo venir en nombre de los presos políticos de la cárcel Modelo de Barcelona, traía unpequeño cofre de madera tallada con tierra de España para ser vertida en la tumba.Actualmente nunca le faltan flores y poemas dejados por las personas que le visitan yrecuerdan. 15
  16. 16. ELS CAMINS DE LA RETIRADA.Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010. 2n de BATXILLERAT 16
  17. 17. ELS CAMINS DE LA RETIRADA.Institut montsacopa. Olot 10 de febrer del 2010. 2n de BATXILLERAT 17

×