2.2.La representació      de   l’esfera   terrestre   en   mapes:       projeccionscartogràfiques.Les projeccions cartogrà...
intermèdia, però no hi ha cap projecció que reprodueixi la superfície terrestre ambmés fidelitat que un globus terraqüi, q...
d’aspectes físics , humans, etc. ...- i simbòlica – perquè la informació s’expressa através de símbols i signes convencion...
Els mapes d’escala gran mostren el terreny amb més detall perquè abasten unespai reduït (el mapa d’un poble, ciutat o muni...
• (Activitats final Unitat. 2.3.Conèixer el territori a través dels mapes: L’escala i els diferents tipus de mapes.)•(A) •...
exemple d’aquest tipus de mapa és el de “Densitat de Població a Catalunya percomarques”(Any 2000)•La informació que ens ap...
Escales i representacions.
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Escales i representacions.

2.693 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
2.693
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
3
Acciones
Compartido
0
Descargas
12
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Escales i representacions.

  1. 1. 2.2.La representació de l’esfera terrestre en mapes: projeccionscartogràfiques.Les projeccions cartogràfiques tenen l’objectiu de representar l’esfera terrestre,amb els continents i mars i la xarxa geogràfica, sobre una superfície plana i aixíelaborar els mapes.Però és impossible reproduir ,exactament i sense errors ,el globus terraqüi sobre elsmapes. Per això totes les projeccions cartogràfiques tenen, més o menys,deformacions respecte de la realitat.Hi ha diferents tipus de projeccions segons la perspectiva o zona de contacte entrel’esfera terrestre i el mapa. Cadascuna presenta avantatges i inconvenients, peròsegons l’objectiu de la representació, se sol escollir un tipus de projecció ,o unaaltra.• Les projeccions zenitals es realitzen sobre un pla que té un únic punt decontacte amb l’esfera terrestre. Per aquest motiu tan sols es pot representar unhemisferi. Generalment el centre de la projecció és un dels pols i ,llavors, rep elnom de projecció polar. Les deformacions són mínimes al voltant del centre ozona de contacte i augmenten en allunyar-nos. Aquest tipus de projecció solutilitzar-se en mapes de navegació aèria, on l’aeroport d’origen és el centre delmapa, i les diferents rutes són línies rectes.• Les projeccions còniques es desenvolupen sobre un con que esta en contacteamb un dels paral·lels de latitud mitjana, on la deformació és mínima. Els paral·lelssón arcs de circumferència i els meridians línies rectes que es van ajuntant endirecció al pol.• Les projeccions cilíndriques se solen dur a terme sobre un cilindre que envoltala Terra en contacte amb l’equador. Les zones més deformades se situen a propdels pols i tant meridians com paral·lels es representen amb rectes paral·leles. •(A) • Compara les projeccions zenitals, còniques i cilíndriques i respon : Cómsón els meridians i paral·lels en cadascuna ?Quines zones apareixen amb mésdeformació i quines amb menys ?Per quins objectius se sol escollir cada una?•Respectar les formes dels continents o la seva superfície?Alhora de triar una projecció cartogràfica es pot optar per reproduir amb exactitud,la forma dels continents, com la projecció de Mercator, llavors es diu que laprojecció és conforme.Si, al contrari , la projecció representa fidelment les proporcions entre elscontinents, com és el planisferi de Peters de Peters, s’anomena projeccióequivalent. Altres projeccions ,com la de Robinson , han trobat una solució
  2. 2. intermèdia, però no hi ha cap projecció que reprodueixi la superfície terrestre ambmés fidelitat que un globus terraqüi, que és una maqueta reduïda, del propi planeta.La projecció de Mercator (geògraf flamenc del S.XVI) representa les terres del’hemisferi nord i , particularment, Europa, amb una extensió més gran ,desproporcionada, respecte de les de l’hemisferi sud .La crítica que se li fa és quees tracta d’una projecció “eurocentrista “.Però és sobretot als pols on ladesproporció és més acusada.Arno Peters , en la seva projecció de l’any 1974, va intentar corregir ladesproporció entre superfícies a cada hemisferi. El resultat és que , els països delTercer Món, situats majoritàriament a l’hemisferi sud , apareixen augmentats enrelació al mapa de Mercator. Per aquesta raó aquest mapa és utilitzat sovint ambuna intenció política : reivindicar la importància, inclus en els mapes, dels païsosen vies de desenvolupament. L’inconvenient, però, és que distorsiona les formesdels continents , sobretot en les regions polars.Simulació d’un cap dibuixat sobre una projecció de Robinson i transferida a la deMercator i Peters.Act.• Compara les projeccions de Mercator , la de Peters i la de Robinson entreelles i amb un globus terraqüi.a).- Són cilíndriques, còniques o polars? Argumenta-ho. Quina reprodueix ambmés exactitud la forma real de cada continent? I l’extensió real?b).- Per quina raó la llegenda de l’escala indica “ escala equatorial”? Per quès’afirma que “ sovint el mapa de Peters té una intenció política”?Act. Aquest és un mapa que intenta fugir de l’ “eurocentrisme” del mapa deMercator. Sigues tu també crític i intenta dibuixar mapes on aquests païsosapareguin en la posició central i superior: Sudàfrica, Xina i Xile.Act. Sobre paper mil·limetrat calca el perfil d’un mateix continent de lesprojeccions de Mercator, Peters i Robinson. Compta els cm2 que té el mateixcontinent en cada projecció ,de forma aproximada .A quines conclusions arribes?2.3.Conèixer el territori a través dels mapes: L’escala i els diferents tipus demapes. En el temps actual els mapes són una eina de gran utilitat ,no solament per viatjar imoure’ns pel territori ,sinó també per entendre i localitzar els fenòmens què esprodueixen al nostre món.Com ja hem vist al llarg d’aquesta unitat un mapa és una representació reduïda –segons l’escala que utilitzem -, aproximada – perquè amb qualsevol projecció querealitzada ha una certa distorsió- selectiva - perquè selecciona la informació
  3. 3. d’aspectes físics , humans, etc. ...- i simbòlica – perquè la informació s’expressa através de símbols i signes convencionals.•2.3.1. L’escala dels mapes.Per dibuixar un mapa que representi una part de la superfície terrestre ,o tota laTerra, ens veiem obligats a reduir les distàncies reals del territori que es representasobre el full ,per tal que el mapa tingui cabuda en un full de paper, més reduït quela realitat. La proporció que hi ha entre una determinada distància en el mapa i ladistància real l’anomenem escala.Segons la quantitat de territori i el nivell de detall amb que es representa al mapa ,els podem classificar en mapes d’escala gran i en mapes d’escala petita ♦Fotografia, Mapa d’escala petita (Municipi d’OLOT 1:10.000, amb llegenda iescala gràfica i numèrica) i Mapa d’escala gran (Planisferi o continent -projecció cilíndrica - indicant l’escala equatorial : gràfica i numèrica ) quadre almarge :(A) Quins dels dos mapes representa més territori i quin ho fa amb més detall?Sabries esbrinar la distància entre els punts A i B, d’ambdós mapes, mesurant elscm i després calculat la distància en la realitat? Cóm has pogut calcular?___________________________________________________________________ESCALES GRANS, INTERMÈDIES I PETITES I EQUIVALEÈNCIA EN MI KM ALS PLANOLS I MAPES___________________________________________________________________ESCALES GRANS 1:1.000 = 1cm=1.000cm = 10m(espais reduïts) Pobles 1:10.000 = 1cm=10.000cm = 100m Ciutatsi 1:25.000 = 1cm=25.000cm = 250m Municipis Comarques 1:50.000 = 1cm=50.000cm = 500m___________________________________________________________________ESCALES PETITES(espais grans) Estats 1:100.000 = 1cm=100.000cm = 1Km Regions 1:500.000 = 1cm=500.000cm = 5Km Grans Estats 1:1.000.000 = 1cm=1.000.000cm = 10Km Continents 1:5.000.000 = 1cm=5.000.000cm = 50Km Mapamundis 1:50.000.000 = 1cm=50.000.000cm =500Km I Planisferis 1:100.000.000= 1cm=100.000.000cm=1000Km .___________________________________________________________________
  4. 4. Els mapes d’escala gran mostren el terreny amb més detall perquè abasten unespai reduït (el mapa d’un poble, ciutat o municipi...) .El càlcul de distàncies enaquests mapes és molt fiable perquè no estan gaire afectats pels errors que esprodueixen en fer les projeccions.Els mapes d’escala petita representen espais molt extensos (la Terra , continentssencers...), i , per tant , amb poc nivell de detall. .El càlcul de distàncies només ésfiable en els punts de contacte de la projecció. Per exemple : en el cas de lesprojeccions cilíndriques, en la línia de l’equador les distàncies mesurades sobre elmapa corresponen a la realitat, però en canvi si mesurem les distàncies en leslatituds polars no són fiables i mostren un alt grau d’error.•L’escala numèrica i l’escala gràfica.En els mapes , com ja has vist, l’escala numèrica s’expressa per mitjà d’unafracció, per exemple 1/110.000 o bé 1:100.000 que indica que 1 cm mesurat sobreel mapa equival a 100.000 cm en la realitat. Però si ens convé expressar la distànciareal en metres o quilòmetres cal anar dividint la xifra dels cm de la distància realentre 10, tants cops com pugem en el sistema mètric decimal (cm, DM , dam , hm,km...).Així en l’escala anterior obtindríem 1cm=1000m, o bé 1cm= 1 km.L’escala gràfica es representa damunt una línia recta, al peu del mapa, i divididaen segments. Cada segment indica gràficament la distància real es correspon ambcada unitat mesurada en el mapa. Seguint amb l’exemple anterior, seria la següent: 0 1 2 3 4 5 Km distància real +------+------+------+------+------+ (0 1 2 3 4 5 cm) distància sobre el mapa.L’escala gràfica té l’avantatge , en relació a la numèrica, que facilita la lectura delsmapes a primer cop d’ull i , a més, quan fem una fotocòpia del mapa , ampliada oreduïda conserva la proporció perquè s’amplia o es redueix en el mateix percentatgeque el mapa.•(A) • Atreveix-te a dibuixar el plànol de casa teva a una escala de 1:100 sobreun full de paper mil·limetrat. Et pots inspirar en el plànol fet per l’arquitecte...•(A) • Copia les escales gràfiques i numèriques de cinc mapes diferents que surtinen aquesta unitat i ordena-les d’escala gran a escala petita .Situa les escales en unquadre com el següent i completa les dades i càlculs.ORDRE TERRITORI QUE ABARCA ESCALA NUMÈRICA 1CM =?M, Km? ESCALA GRÀFICA___________________________________________________________________•(A) • Què signifiquen les dades situades al peu dret del mapa? Per quèserveixen? Quina de les dues dades s’interpreta millor i té més avantatges?
  5. 5. • (Activitats final Unitat. 2.3.Conèixer el territori a través dels mapes: L’escala i els diferents tipus de mapes.)•(A) • Explica què és l’escala i de quines formes es pot representar . Quinadiferència hi ha entre els mapes a petita escala i els de gran escala? El càlcul dedistàncies reals és tan fiable en uns com en els altres?(Raona la resposta).•(A) • Demana al teu ajuntament , o a la biblioteca, el plànol dels carrers delpoble o barri on vius però compte que inclogui l’escala.. Assenyala, amb un cordillo filferro l’itinerari que fas des de casa teva a l’institut. Quants cm fa de llargada?Quants corresponen a la distància real? Cóm ho has esbrinat?.2.3.2. Els diferents tipus de mapes segons el seu contingut: Mapes temàtics.A més de classificar els mapes segons la seva escala es poden agrupar segons elcontingut o tema que tracten. Així els mapes temàtics poden aportar informaciósobre aspectes físics del territori i aspectes humans♦(Aclariment al marge).Elsmapes que descriuen relleu ( topogràfics), la hidrografia ,els climes, la vegetacióo els sòls (geològics, edafològics...)són exemples de mapes físics .En canvi elsmapes que representen fets històrics, demogràfics, econòmics (agricultura,indústria, turisme...) o fronteres polítiques, són mapes sobre aspectes humans.•(A) • Intenta identificar a quin tipus de mapes temàtics corresponen els queapareixen a la fotografia. Busca en un atlas almenys tres tipus de mapes quetractin sobre aspectes físics i sobre aspectes humans. Fes una breu descripció iargumenta per què els has classificat en un o altre grup.Un element clau per entendre els mapes és la llegenda que mostra la clau peridentificar els diferents tipus de símbols que apareixen al mapa i el tipus de mapatemàtic de que es tracta :•Els símbols puntuals , assenyalen , per exemple la localització de ciutats,recursos energètics , etc. i es representen amb punts, triangles, cercles o bé ambfigures de tamany proporcional al valor de la variable en cada lloc del mapa. Untipus de mapa basat en símbols puntuals és el mapa temàtic de punts.•Els símbols lineals són utilitzats per representar rius, vies de comunicació, límitsadministratius, fluxos de comerç, etc.. Els mapes temàtics de fluxos, que poden serproporcionals al valor de la variable, són un exemple d’aplicació dels símbolslineals . Altres mapes anomenats isoplètics utilitzen línies que uneixen tots elspunts d’un mapa que tenen el mateix valor en relació al fet geogràfic que descriu.Per exemple en els mapes del temps se solen utilitzar isòbares o línies per unir totsels llocs amb la mateixa pressió atmosfèrica, isotermes per unir els punts amb lamateixa temperatura i isohietes per unir els indrets amb les mateixes precipitacions.•Els símbols d’àrea o de superfície es fan servir per delimitar sobre el mapa , ambtrames o colors diferents, àrees territorials com regions, països o zones ambcaracterístiques comunes. Els mapes que representen les diferents àrees- físiques ,econòmiques, polítiques...- reben el nom de mapes temàtics coroplètics. Un
  6. 6. exemple d’aquest tipus de mapa és el de “Densitat de Població a Catalunya percomarques”(Any 2000)•La informació que ens aporta un mapa temàtic pot ser de caràcter qualitatiu, comara els mapes de vegetació o els mapes de carreteres , i també de caràcterquantitatiu quan es representen magnituds com ara el consum d’aigua o la taxad’atur de cada país. Els mapes quantitatius poden representar la informaciógeogràfica en tres dimensions .Així cada àrea del mapa s’aixeca de formaproporcional al valor que representa. Aquest és el cas del mapa volumètric o en 3D.Molt sovint trobem mapes temàtics on s’inclouen diferents tipus de gràfics i reben elnom de cartogrames. Un cas particular de cartograma és el mapa anamòrfic on lavariable es representa amb figures geomètriques (quadrats, rectangles,triangles...)que deformen les àrees cartografiades de manera proporcional a lamagnitud que es vol expressar.).Els mapes anamòrfics també poden representar-se deforma bidimensional o tridimensional, és a dir com a mapa en volum.

×