Pollock

1.218 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.218
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
3
Acciones
Compartido
0
Descargas
57
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Pollock

  1. 1. Número 1DocumentaciógeneralCatalogació:Autor: Jackson Pollock(1912-1956)Títol: Número 1Cronologia: 1948Localització: Museum ofContemporary Art (LosAngeles)Estil: ExpressionismeabstracteAnàlisi material:Dimensions: 1,60 m x 2,59Suport: telaTècnica: oli, esmalt ipintura d’aluminihttp://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/pollock/
  2. 2. Context històricEn guanyar la II Guerra Mundial el govern americà utilitzà l’expressionismeabstracte com un exemple de la llibertat americana davant el rígid discursartístic dels soviètics, que propugnava un art molt realista (fins i tot la CIA vafer un informe on aconsellava això, el 1947). Era l’època de la GUERRA FREDA.Destacaren Pollock i De Kooning. Cap a finals dels anys 50 aquest corrent s’anàdebilitat per la mort de Pollock i l’aparició del Pop Art.Característiques de l’Expressionisme Abstracte-Dripping, de Pollock, iniciat el 1947.-Action painting o Pintura d’acció. El pintor havia de ser literalment dins del’obra, col.locada al terra sobre la qual s’abocava la pintura per degoteig, ambgalledes prèviament foradades o bé utilitzant pals.-Manera de treballar lligada a l’automatisme dels surrealistes. L’artista ésrelaciona diferent amb l’obra, pintant més que amb la mà amb el cos sencer.-Grans formats i s’usarà la tècnica de la pintura embolcallant (all over).-La realització del quadre per a Poallock era com una dansa ritual improvisadasemblant a les cerimònies índies (navajos, dels quals era admirador Pollock)
  3. 3. Jackson Pollock (1912 –1956)Artista americà de gran influència i un referent bàsic de l’expressionisme abstracte.Els 1929 abandonà el seu estat natal, Wyoming per anar a Nova York.La seva obra té influències surrealistes al basar-se en una “escriptura automàtica” quevol reflectir l’interior de l’artista. Va usar la psicoanàlisi com a teràpia contra el seualcoholisme. Treballà amb pintors importants, com Siqueiros, fent murals... La culturadels indígenes americans li influí en la seva obra, pel seu simbolisme i les sevespintures de sorra. Això el dugué a provar altres materials, com el vernís, l’alumini o elsesmalts sintètics. El 1945 es casà amb la pintora Lee Krasner. S’allunyà delfigurativisme i usà tècniques noves, com el splashing o el dripping, que consistien enllençar pintura sobre la tela o bé deixar-la gotejar al damunt, sense fer dibuixos niesbossos. Per això se l’anomenà “Jack the Dripper”, joc de paraules amb «Jack theRipper» o «Jack l’esbudellador», y «Dripper» o «gotejador».Pollock estenia la tela al terra i corria o ballava al seu voltant o a dins d’ella, llençant-hi pintura de manera uniforme. Feia servir la tècnica del dripping, que consisteix endeixar gotejar la pintura des d’un recipient foradat o bé des d’un pal o espàtula. Lapintura no es feia amb la mà, sinó amb el gest de tot el cos. Les seves grans teless’omplien per tot arreu, de colors que es barrejaven, formant taques, i de fils ques’encreuaven. També hi afegia gotejos més fins amb un bastonent mullat en la pintura.El que volia pintar no era una imatge, sinó un fet, una acció. L’alcoholisme no el vaabandonar gairebé mai i va fer que el 1956 morís en un accident de cotxe.
  4. 4. Etapes en l’evolució del seu estil: Del 1935 al 1942: Treballà per al Federal Art, i el 1943 feu la seva primera exposició individual a la Galeria de Peggy Guggenheim, que li donà un sou fix des d’aleshores, podent dedicar-se només a la pintura. Pinta paisatges i comença a introduir temes rituals i totèmics. Peggy Guggenheim1938-41.Masquedimage
  5. 5. 1942..Male and female 1942.The Moon Woman
  6. 6. 1943.The She Wolf1943.Blue Moby Dick 1942.Stenografic figure
  7. 7. 1943-1944. Mural (2,47 m x6,05 m) Aquesta obra esconsidera el punt d’inflexió dela carrera de Pollock.Significà l’abandó de lafiguració i l’adopció delabstracció gestual linial.
  8. 8. Del 1942 al 1947: La seva obra es caracteritza per l’energia del traç i la violènciagestual, pels colors vius i les al·lusions figuratives. 1946.Circumcision 1946. Birth Effort
  9. 9. 1946.Eyes in the Heat 1946.The tea cup
  10. 10. Del 1947 començà a aplicar la tècnica del dripping, i a partir del 1950-52 va deixard’aplicar colors a les seves teles, limitant-se a treballar amb negre i blanc. Més tardva tornar a utilitzar el color. 1947. Alchemy
  11. 11. 1947.Enchanted Forest 1947.Full fathom... 1947.katedral
  12. 12. 1949.Sense títol (Plata verda)
  13. 13. 1949.Number 8 1950.Lavender m.
  14. 14. Anàlisi formal Trama de línies sense ordreElements plàsticsSobre la telasense preparardeixà degotar oli,pintura d’alumini iesmalt.Colors austers:negres i blancs,tocs grisos iataronjats.Quadre de granformat.1,60 x 2,59 mTècnica delDripping o “All-over”degoteig Importància de l’energia del traç, espai totalment cobert, la violència del gest cap centre d’atenció
  15. 15. Action painting (pintura d’acció)Per Pollock, la pintura és una experiència vital.Abandona la pintura de cavallet i pinta quadres degrans dimensions en els quals cos i ànima s’involucrenen l’execució del quadre Dripping (degoteig): Tècnica que consisteix en pintar a partir desquitxos i regalims, llençar pintura sobre la superfície (tela) estesa a terra, mitjançant pots foradats, bastons xops de pintura, etc.
  16. 16. El procés creatiu A Pollock li interessa més l’acció de pintar, l’acte físic que no pas l’obra acabada. “Quan sóc dins del quadre no sóc conscient delque faig. Només després d’un temps de presa de consciència veig allò que he volgut fer... La pintura té vida pròpia.” Linconscient sapodera de lartista i produeix lobra dart.
  17. 17. Tot el cos del pintorentra en acció i lapintura deixa de ser latradicional conseqüènciadel moviment de la mà.Amb el llenç sobre elsòl del seu estudi, vaabandonar l’ús deltradicional cavallet Com es pot veure l’obra es realitza sense pla previ i com el jazz, es va fent al mateix temps que s’interpreta http://www.youtube.com/watch?v=vy6Omz1bDPg&feature=related
  18. 18. Composició Ric arabesc de complicades filigranes definides per l’estat d’ànim de l’artistaProfunditatmisteriosa donadaper la superposicióde línies i decapes de pinturaDisgrega la unitatde la imatge. Capcentre d’atenció.Vol treuresensacions,creant el seupropillenguatge:pintura com avehicled’expressió desentiments No hi ha cap element Textures Només compta de figuració. Tampoc diferents l’acció res a desxifrar.
  19. 19. Nova York nou centre cultural i artísticDurant la Segona GuerraMundial la cosmopolitaNova York desplaça aParís com a centrecultural i artístic.Les tendències mésinnovadores sorgiren allà,i els seus museus s’anarenconvertint en els primersdel món. Nombrosos artistes avantguardistes s’havien exiliat (Gropius, Van der Rohe, Kandinsky) És en aquest moment que neix una forma d’expressió genuïnament El cubisme de Picasso i el surrealisme (Dalí) estaven americana. triomfant
  20. 20. InterpretacióCom no podia predir l’aspecte final del quadre, sempre el titulava al final.Preferia però donar-los un número, o la data de creació... Per no limitarl’espectador. Considerava que l’observador havia de crear, com un segon artista, elseu propi quadre. Pollock va viure angoixat pel món que l’envoltava. La sevadesesperació vital l’abocà a lalcoholisme i a l’autodestrucció. Tenia èpoques dedesesperança i improductivitat, i èpoques d’eufòria i molt productives.Les seves obres no tenen un únic punt de mira, sinó que poden observar-se, igualque s’han pintat, de tots els cantons. Així l’espectador en pot participar, i en certaforma, crear-la també en cada observació, traduir-la al seu propi estat d’ànim.Ell fou el primer pintor “all over”, que regalimava la pintura sobre el quadre iabandonà la convenció que deia que hi havia d’haver un motiu central. Ell es movia,com en una dansa ritual, pel voltant i pel mig del quadre estès al terra, per això laseva era una “pintura d’acció” en la qual s’hi involucrava l’artista complert, en cos iànima. També es diu que li influencià l’art fet en sorra pels indígenes americans,tan propers en la seva terra d’origen, l’oest americà.“Una aventura estimulant per als ulls, plena de focs d’artifici, trampes, sorpreses igoig” Alfred Barr (MOMA)
  21. 21. Espectador coprotagonista Jackson Pollock preferia titular els quadres amb números i no pas amb noms, o identificar-los amb la data de la seva creació, o anomenar-los “Sense títol” per no limitar a l’espectador L’observador ha de crear, com a segon artista, el seu propi quadreNumber 31,1950(MOMA)
  22. 22. Models i influènciesEls drippings de Pollock són el resultatd’una gran suma d’influències que tenencom a base les experiències i lesteories abstractes de Kandinsky.També l’ús de teles molt grans derivadels muralistes mexicans. L’execució del’obra té una doble influència: elsrituals dels indis americans (navajos) ila tècnica surrealista de l’automatisme.Miquel Àngel, El Greco i Rubens tambéinfluïren en Pollock, les obres dels qualscopià en els seus inicis artístics.El seu peculiar estil creatiu ha estaconsiderat també un precedent delsHappenings i del Body Art. Rubens: La caiguda dels condemnats, 1619

×