1. Número 1
Documentació
general
Catalogació:
Autor: Jackson Pollock
(1912-1956)
Títol: Número 1
Cronologia: 1948
Localització: Museum of
Contemporary Art (Los
Angeles)
Estil: Expressionisme
abstracte
Anàlisi material:
Dimensions: 1,60 m x 2,59
Suport: tela
Tècnica: oli, esmalt i
pintura d’alumini
http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/pollock/

2. Context històric
En guanyar la II Guerra Mundial el govern americà utilitzà l’expressionisme
abstracte com un exemple de la llibertat americana davant el rígid discurs
artístic dels soviètics, que propugnava un art molt realista (fins i tot la CIA va
fer un informe on aconsellava això, el 1947). Era l’època de la GUERRA FREDA.
Destacaren Pollock i De Kooning. Cap a finals dels anys 50 aquest corrent s’anà
debilitat per la mort de Pollock i l’aparició del Pop Art.
Característiques de l’Expressionisme Abstracte
-Dripping, de Pollock, iniciat el 1947.
-Action painting o Pintura d’acció. El pintor havia de ser literalment dins de
l’obra, col.locada al terra sobre la qual s’abocava la pintura per degoteig, amb
galledes prèviament foradades o bé utilitzant pals.
-Manera de treballar lligada a l’automatisme dels surrealistes. L’artista és
relaciona diferent amb l’obra, pintant més que amb la mà amb el cos sencer.
-Grans formats i s’usarà la tècnica de la pintura embolcallant (all over).
-La realització del quadre per a Poallock era com una dansa ritual improvisada
semblant a les cerimònies índies (navajos, dels quals era admirador Pollock)

3. Jackson Pollock (1912 –1956)
Artista americà de gran influència i un referent bàsic de l’expressionisme abstracte.
Els 1929 abandonà el seu estat natal, Wyoming per anar a Nova York.
La seva obra té influències surrealistes al basar-se en una “escriptura automàtica” que
vol reflectir l’interior de l’artista. Va usar la psicoanàlisi com a teràpia contra el seu
alcoholisme. Treballà amb pintors importants, com Siqueiros, fent murals... La cultura
dels indígenes americans li influí en la seva obra, pel seu simbolisme i les seves
pintures de sorra. Això el dugué a provar altres materials, com el vernís, l’alumini o els
esmalts sintètics. El 1945 es casà amb la pintora Lee Krasner. S’allunyà del
figurativisme i usà tècniques noves, com el splashing o el dripping, que consistien en
llençar pintura sobre la tela o bé deixar-la gotejar al damunt, sense fer dibuixos ni
esbossos. Per això se l’anomenà “Jack the Dripper”, joc de paraules amb «Jack the
Ripper» o «Jack l’esbudellador», y «Dripper» o «gotejador».
Pollock estenia la tela al terra i corria o ballava al seu voltant o a dins d’ella, llençant-
hi pintura de manera uniforme. Feia servir la tècnica del dripping, que consisteix en
deixar gotejar la pintura des d’un recipient foradat o bé des d’un pal o espàtula. La
pintura no es feia amb la mà, sinó amb el gest de tot el cos. Les seves grans teles
s’omplien per tot arreu, de colors que es barrejaven, formant taques, i de fils que
s’encreuaven. També hi afegia gotejos més fins amb un bastonent mullat en la pintura.
El que volia pintar no era una imatge, sinó un fet, una acció. L’alcoholisme no el va
abandonar gairebé mai i va fer que el 1956 morís en un accident de cotxe.

4. Etapes en l’evolució del seu estil:
Del 1935 al 1942: Treballà per al Federal Art, i el 1943 feu la seva primera
exposició individual a la Galeria de Peggy Guggenheim, que li donà un sou fix des
d’aleshores, podent dedicar-se només a la pintura. Pinta paisatges i comença a
introduir temes rituals i totèmics.
Peggy Guggenheim
1938-41.Masquedimage

5. 1942..Male and female 1942.The Moon Woman

6. 1943.The She Wolf
1943.Blue Moby Dick
1942.Stenografic figure

7. 1943-1944. Mural (2,47 m x
6,05 m) Aquesta obra es
considera el punt d’inflexió de
la carrera de Pollock.
Significà l’abandó de la
figuració i l’adopció de
l'abstracció gestual linial.

8. Del 1942 al 1947: La seva obra es caracteritza per l’energia del traç i la violència
gestual, pels colors vius i les al·lusions figuratives.
1946.Circumcision
1946. Birth Effort

9. 1946.Eyes in the Heat 1946.The tea cup

10. Del 1947 començà a aplicar la tècnica del dripping, i a partir del 1950-52 va deixar
d’aplicar colors a les seves teles, limitant-se a treballar amb negre i blanc. Més tard
va tornar a utilitzar el color.
1947. Alchemy

11. 1947.Enchanted Forest 1947.Full fathom... 1947.katedral

12. 1949.Sense títol (Plata verda)

13. 1949.Number 8
1950.Lavender m.

14. Anàlisi formal Trama de línies sense ordre
Elements plàstics
Sobre la tela
sense preparar
deixà degotar oli,
pintura d’alumini i
esmalt.
Colors austers:
negres i blancs,
tocs grisos i
ataronjats.
Quadre de gran
format.
1,60 x 2,59 m
Tècnica del
Dripping o “All-over”
degoteig Importància de l’energia del traç, espai totalment cobert,
la violència del gest cap centre d’atenció

15. Action painting (pintura d’acció)
Per Pollock, la pintura és una experiència vital.
Abandona la pintura de cavallet i pinta quadres de
grans dimensions en els quals cos i ànima s’involucren
en l’execució del quadre
Dripping (degoteig): Tècnica que consisteix
en pintar a partir d'esquitxos i regalims,
llençar pintura sobre la superfície (tela)
estesa a terra, mitjançant pots foradats,
bastons xops de pintura, etc.

16. El procés creatiu
A Pollock li interessa més l’acció de pintar,
l’acte físic que no pas l’obra acabada.
“Quan sóc dins del quadre no sóc conscient del
que faig. Només després d’un temps de presa de
consciència veig allò que he volgut fer... La
pintura té vida pròpia.”
L'inconscient s'apodera de l'artista i produeix l'obra d'art.

17. Tot el cos del pintor
entra en acció i la
pintura deixa de ser la
tradicional conseqüència
del moviment de la mà.
Amb el llenç sobre el
sòl del seu estudi, va
abandonar l’ús del
tradicional cavallet
Com es pot veure
l’obra es realitza
sense pla previ i com
el jazz, es va fent al
mateix temps que
s’interpreta
http://www.youtube.com/watch?v=vy6Omz1bDPg&feature=related

18. Composició Ric arabesc de complicades filigranes
definides per l’estat d’ànim de l’artista
Profunditat
misteriosa donada
per la superposició
de línies i de
capes de pintura
Disgrega la unitat
de la imatge. Cap
centre d’atenció.
Vol treure
sensacions,
creant el seu
propi
llenguatge:
pintura com a
vehicle
d’expressió de
sentiments
No hi ha cap element Textures
Només compta de figuració. Tampoc diferents
l’acció res a desxifrar.

19. Nova York nou centre cultural i artístic
Durant la Segona Guerra
Mundial la cosmopolita
Nova York desplaça a
París com a centre
cultural i artístic.
Les tendències més
innovadores sorgiren allà,
i els seus museus s’anaren
convertint en els primers
del món.
Nombrosos artistes
avantguardistes s’havien
exiliat (Gropius, Van
der Rohe, Kandinsky)
És en aquest moment que neix una
forma d’expressió genuïnament
El cubisme de Picasso i el
surrealisme (Dalí) estaven americana.
triomfant

20. Interpretació
Com no podia predir l’aspecte final del quadre, sempre el titulava al final.
Preferia però donar-los un número, o la data de creació... Per no limitar
l’espectador. Considerava que l’observador havia de crear, com un segon artista, el
seu propi quadre. Pollock va viure angoixat pel món que l’envoltava. La seva
desesperació vital l’abocà a l'alcoholisme i a l’autodestrucció. Tenia èpoques de
desesperança i improductivitat, i èpoques d’eufòria i molt productives.
Les seves obres no tenen un únic punt de mira, sinó que poden observar-se, igual
que s’han pintat, de tots els cantons. Així l’espectador en pot participar, i en certa
forma, crear-la també en cada observació, traduir-la al seu propi estat d’ànim.
Ell fou el primer pintor “all over”, que regalimava la pintura sobre el quadre i
abandonà la convenció que deia que hi havia d’haver un motiu central. Ell es movia,
com en una dansa ritual, pel voltant i pel mig del quadre estès al terra, per això la
seva era una “pintura d’acció” en la qual s’hi involucrava l’artista complert, en cos i
ànima. També es diu que li influencià l’art fet en sorra pels indígenes americans,
tan propers en la seva terra d’origen, l’oest americà.
“Una aventura estimulant per als ulls, plena de focs d’artifici, trampes, sorpreses i
goig” Alfred Barr (MOMA)

21. Espectador coprotagonista
Jackson Pollock preferia titular els quadres amb números i no
pas amb noms, o identificar-los amb la data de la seva
creació, o anomenar-los “Sense títol” per no limitar a
l’espectador
L’observador ha de crear, com a segon artista, el seu propi quadre
Number 31,
1950
(MOMA)

22. Models i influències
Els drippings de Pollock són el resultat
d’una gran suma d’influències que tenen
com a base les experiències i les
teories abstractes de Kandinsky.
També l’ús de teles molt grans deriva
dels muralistes mexicans. L’execució de
l’obra té una doble influència: els
rituals dels indis americans (navajos) i
la tècnica surrealista de l’automatisme.
Miquel Àngel, El Greco i Rubens també
influïren en Pollock, les obres dels quals
copià en els seus inicis artístics.
El seu peculiar estil creatiu ha esta
considerat també un precedent dels
Happenings i del Body Art.
Rubens: La caiguda dels condemnats, 1619