Índex d’entrevistes


•   “No contemplamos perder la carrera de Humanidades” (El Pais, 14 de
    maig 2005)

•   “Les univ...
•   “La polémica sobre el catalán no afecta a nuestra adaptación a Europa”
    (El Mundo – Campus, 15 octubre 2008)

•   “...
0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA
0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA
0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA
0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA
0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA
Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra


      “Cualquier reforma debe res
       las universidades”
   ...
a dos bandas




petar la autonomía de
                                                                                   ...
0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA
0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA
El Referent / FORMACIÓ DIRECTIVA - 43
MÓN EMPRESARIAL / MAIg 2007



                                                     ...
laMalla.net - quot;El que realment ens preocupa és la manca de polítiques claresquot;                         Página 1 de ...
laMalla.net - quot;El que realment ens preocupa és la manca de polítiques claresquot;                   Página 2 de 4

   ...
laMalla.net - quot;El que realment ens preocupa és la manca de polítiques claresquot;                   Página 3 de 4



 ...
laMalla.net - quot;El que realment ens preocupa és la manca de polítiques claresquot;                               Página...
0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA
9
OCTUBRE 2008                                                                                                            ...
Entrevistes A Moreso
Entrevistes A Moreso
Entrevistes A Moreso
Entrevistes A Moreso
Entrevistes A Moreso
Entrevistes A Moreso
Entrevistes A Moreso
Entrevistes A Moreso
Entrevistes A Moreso
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Entrevistes A Moreso

697 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
697
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
3
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Entrevistes A Moreso

  1. 1. Índex d’entrevistes • “No contemplamos perder la carrera de Humanidades” (El Pais, 14 de maig 2005) • “Les universitats hem d’apostar pels postgraus i la recerca” (L’Ebre, 20 maig 2005) • “Hay que apostar por la universidad si queremos sobrevivir a la globalización” (La Vanguardia, 22 maig 2005) • “El decreto del catalán no debe impedir que lleguen profesores de fuera” (ABC, 22 maig 2005) • “La convergència europea pot ser una oportunitat per a la UPF de créixer en els estudis de postgrau” (Avui, 23 maig 2005) • “El procés d’adaptar les universitats a l’espai europeu ha començat de mala manera” (El Punt, 29 maig 2005) • “Els nous rectors” (Medicampus, maig 2005) • “La supresión de titulaciones tiene que ver con el fondo católico de algunas rectorías” (La Razón, 4 juny 2005) • “Les humanitats han estat víctimes de baralles gremials” (L’Hiperbòlic, 21 juny 2005) • “Llevamos retraso en la convergencia europea” (La Gaceta de los Negocios, 4 gener 2006) • “La esencia de una universidad pública” (entrevista indirecta) (La Vanguardia, 15 gener 2006) • “Cualquier reforma debe respetar la autonomía de las universidades” (Muface, març-maig 2006) • “PRBB is without a doubt a cutting-edge scientific facility” (Catalonia Today, 18 maig 2006) • “Posgrados a la medida” (Clarin, 4 juny 2006) • “La Universidad necesita una ley más ambiciosa. No se debería aplazar mucho más el debate sobre la financiación de la educación superior” (El Mundo, 7 juny 2006) • “La meva aspiració és que la UPF sigui a Barcelona el que la NYU és a Nova York” (Món Empresarial, maig 2007) • “El que realment ens preocupa és la manca de polítiques clares” (LaMalla.net, 24 maig 2007)
  2. 2. • “La polémica sobre el catalán no afecta a nuestra adaptación a Europa” (El Mundo – Campus, 15 octubre 2008) • “Una bona oferta de postgraus atrauria talent cap a Barcelona” (iBarcelona, octubre 2008)
  3. 3. 0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA
  4. 4. 0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA
  5. 5. 0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA
  6. 6. 0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA
  7. 7. 0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA
  8. 8. Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra “Cualquier reforma debe res las universidades” planes de estudio, etcétera. Conceder autono- Este catedrático de Filosofía del Derecho va a cumplir un mía y libertad a las universidades y, después, año al frente de una de las más prestigiosas universida- exigirles responsablemente resultados, previa evaluación, de agencias independientes. des, donde ha ejercido también como vicerrector de Profesorado y del Espacio Europeo de Educación Superior. ¿Cómo afronta la Pompeu Fabra el proceso de transformación al Espacio Europeo? Autor de numerosos libros, además de haber realizado El Proceso de Bolonia es una oportunidad mag- estancias de investigación en diferentes universidades nífica para la universidad española y, en particu- lar, para la UPF, porque uno de los grandes españolas y extranjeras, piensa que cualquier reforma cambios será convertir la formación de postgrado debe pasar por diseñar políticas desde la confianza en las –que actualmente se basa en titulaciones propias, no oficiales y a precios privados– en una oferta universidades y que el nuevo sistema docente debe basar- sólida y articulada para captar nuevos estudian- se en “la consecución de competencias del estudiante y tes. El postgrado representará para nosotros nuestra vía natural de crecimiento en los próxi- no exclusivamente, como hasta ahora, en la transmisión o mos años. Esperamos hacer una oferta de calidad dominio de conocimientos”. y a precio público para atraer a estudiantes de fuera de Cataluña. ¿Cree posible una convergencia con Europa teniendo en cuenta la amplia diversidad de modelos y sistemas educativos en la UE? ¿Qué valoración hace del borrador de refor- Las universidades No sólo la creo posible, sino que la considero ma de la LOU? imprescindible. La convergencia de modelos edu- españolas han Me parece adecuado que, en las circunstancias cativos facilitará la movilidad de los estudiantes actuales, se haya planteado una reforma parcial dado en los por toda Europa, que es el espíritu del proceso. de la LOU y que se modifiquen los aspectos que últimos años un habían causado más insatisfacción entre las uni- ¿Es partidario de acortar las carreras como versidades. No tiene sentido abrir de nuevo un salto propone el MEC? proceso constituyente y de reforma de los estatu- Sí. De hecho, en la UPF siempre hemos sido par- espectacular en tos, como el que nos vimos obligados a hacer en tidarios de la estructura del 3+2. Es decir, de un el pasado todas las universidades. lo que se refiere primer ciclo o grado, de tres años, de concepción generalista, seguido de un postgrado, de dos años, a la investigación ¿Sobre qué aspectos debe fundamentarse que serviría para obtener el título de máster y que esta nueva reforma universitaria? tendría una orientación más acentuada hacia la Cualquier modificación o reforma parcial de la especialización profesional o investigadora. legislación vigente debería respetar, esencial- ¿A qué se debe que las universidades públi- mente, la autonomía de las universidades. cas estén perdiendo alumnos en los últimos Esto significa diseñar las políticas desde la con- años? fianza en las universidades, tanto en la selec- Hay dos motivos principales. Por un lado, el eviden- ción del profesorado, como en el diseño de los te descenso de la curva demográfica de los nacidos a muface 202 34 marzo, abril, mayo 2006
  9. 9. a dos bandas petar la autonomía de El postgrado ¿Qué opina sobre la polémica de la enseñan- mediados de los años ochenta. Del otro, el aumento za del castellano en Cataluña? de la oferta debido al incremento de centros públicos, representará Es razonable que a un profesor de fuera se le exija, privados y de la Iglesia, que en quince años ha hecho para al cabo de un tiempo, un nivel de catalán que duplicar el número de universidades en España. Sin garantice los derechos de los alumnos a aprender embargo, deseo señalar que en la UPF la demanda nosotros en esta lengua. Dicho esto, abogo por un sistema, en primera preferencia es muy superior a la oferta y nuestra vía similar al que ya se aplica en los países escandina- que en ninguna de nuestras titulaciones el número de vos, que no exija el conocimiento del catalán en el estudiantes ha descendido. natural de momento de la incorporación, sino después de un crecimiento plazo de unos dos años, es decir, a posteriori. Así, ¿Qué opinión le merece el papel que desem- podemos captar a profesores de valía de fuera, ya en los próximos peñan las universidades privadas? que debemos evitar que el catalán se convierta en Es difícil generalizar. Hay universidades privadas años un obstáculo para la atracción de talento. La UPF que han centrado una atención preferente a la es un buen ejemplo, ya que el 33 por ciento del docencia, aunque no tanto a la investigación. profesorado es de fuera de Cataluña y en Por otro lado, hay otras que creo que no han el departamento de Economía y aportado nada relevante al sistema universitario Empresa, una cuarta parte de español. fuera de España. Al poco tiem- po, todos ellos entienden el ¿No cree que la función investigadora está catalán oral y escrito. M.S. escasamente desarrollada en nuestra uni- versidad? Las universidades españolas, en general, han dado en los últimos años un salto espectacular en lo que se refiere a la investigación. No debemos olvidar que es en la universidad donde se lleva a cabo la mayoría de los proyectos de investigación aplicada del país. Ahora bien, este esfuerzo debe acompañarse de mayores recursos públicos y pri- vados para fomentar la investigación, el desarro- llo y la innovación. En este sentido, valoro posi- tivamente la promesa del Gobierno de incremen- tar el presupuesto destinado a I+D+I y los prime- ros pasos ya realizados para cumplirla. ¿Qué principios orientan su universidad? El compromiso permanente de la UPF es ofrecer una enseñanza y una investigación de calidad desde el respeto escrupuloso a los valores de la uni- versidad pública, es decir, a la libertad de pensa- miento y a la crítica y, obviamente, a la igualdad real de oportunidades.
  10. 10. 0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA
  11. 11. 0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA
  12. 12. El Referent / FORMACIÓ DIRECTIVA - 43 MÓN EMPRESARIAL / MAIg 2007 Formació directiva ENTREVISTA A jOSEP jOAN MORESO, RECTOR DE LA UNIVERSITAT POMPEU FAbRA “La meva aspiració és que la UPF sigui a Barcelona el que la NYU és a Nova York” aquest mes farà dos anys que Josep Joan Moreso va ocupar el càrrec de Rector a la uPF, sent la universitat de l’estat amb més presèn- cia de professors estrangers. És conscient de les deficiències del nostre sistema universitari, per això defensa un model exigent amb l’alumnat i un sistema flexible i amb més autonomia que permeti adaptar les titulacions segons la demanda. esforç i ha augmentat la par- Mònica VillanueVa “Més que inventar- Fa alguns dies que l’àmbit de ticipació del PIB en recerca. nos titulacions, cal la universitat és portada als diaris. Això ha permès augmentar el fer una oferta més Tots els rectors coincideixen en nombre d’investigadors però què la Conselleria no acaba de el sector privat encara està atractiva amb els funcionar. enrere. Les grans empreses recursos que ja Ara que ja han passat uns se n’han adonat d’això i han tenim” mesos, tocaria que el govern creat departaments de R+D definís més clarament els ob- molt potents (amb relació jectius que pensa assolir. D’una amb la universitat) però les “El sector privat banda, tenim una millora del fi- petites empreses tenen més espanyol encara nançament però encara no sa- dificultat. I ja sabem que un està enrere en bem com es distribuirà. D’altra 80% dels treballadors estan inversió en R+D“ banda, la partida pressupos- en petites i mitjanes em- tària per inversions del 2007 és preses, per tant això és una molt més baixa de l’esperada i mica dificultós. Crec que si “Caldria ajuntar la política de recerca està sen- fem les coses bé també se- se definir. Més de 50 centres de rem capaços de donar el salt tot el que tenim recerca a Catalunya encara no en aquest tema. en recerca i saben la seva articulació. crear un pol Com creu que s’haurien de d’atracció de La comunitat universitària fer les coses? catalana està d’acord en què Jo seria partidari de fer un talent” la universitat és poc operativa gran pacte per l’ensenyament per culpa de l’abús de controls superior, la recerca i la inno- Josep Joan Moreso al terrat del Rectorat la Universitat Pompeu Fabra. / DIANA DURÁN existents. Més autonomia seria vació. Recerca i innovació la solució? I com hauria de ser el finança- titulacions. A més, d’aquesta en tots els àmbits, ara tothom van lligades per dues vies al ment? Sí. El sistema universitari està manera potser atraure’m més sap que els millors hospitals sistema universitari i perquè fonamentat amb el principi de gent de fora ja que tindrem de Barcelona són públics i de A Europa s’ha discutit mols so- aquesta sigui potent cal que desconfiança inicial i això es opcions més imaginatives que gran qualitat. Però, és veritat bre això i hi ha un acord bastant siguem capaços de formar tradueix amb molts controls els altres no fan. que ens ha costat una mica, gran que el sistema actual molt millors professionals a les previs però, cap a posteriori. és un repte pendent i hem de equitatiu no és. Espanya està universitats. A més, no hem Fa poc llegíem a la premsa que d’oblidar que la cantera de la Algú controla com funcio- ser capaços de mostrar-ho. De molt lluny de la mitja europea d’aquí uns anys faltaran metges. nen les titulacions?, quina és totes maneres, en l’àmbit uni- per això hauria de començar a recerca està a la universitat Està previst que la UPF tingui la la inserció professional? No. versitari, Oxford, Cambridge i millorar les beques i crear un i no n’hi ha una altra. És un titulació de Medicina? Hauríem de canviar cap a un la Universitat de Califòrnia són bon model de préstecs univer- element clau. sistema de confiança en el sis- Des que vam començar els es- públiques i estan dins les deu sitaris. Aleshores, les aporta- Però, per què és tan impor- tema universitari, avaluar la tudis de biologia, tenim un pro- primeres del món. Crec que cions podrien ser més grans i, tant la necessitat d’un pacte? qualitat i finalment concedir jecte interessant i ambiciós. depèn d’altres coses com el fi- automàticament, l’exigència finançament d’acord amb els Però, per raons diverses, fins nançament, el model, la selec- també. Un exemple seria que Tots estem d’acord que resultats obtinguts. La reforma ara no ha sortit. Podríem fer ció del professorat, el sistema la segona o tercera matrícula universitat, recerca i de la LOU s’hi acosta tímida- alguna cosa conjunta amb la de govern... es pagués a cost real ja que una innovació són estratègics ment amb la desaparició del UAB i l’hospital del Mar, apro- persona no pot tenir oportuni- pel país. Si hi hagués un Digui’m tres elements bàsics catàleg de titulacions i això fitant els recursos en l’àmbit tats indefinides. pacte d’aquesta naturalesa, per fer una universitat pública permetrà oferir titulacions que biomèdic que nosaltres tenim aquests tres punts clau pel millor: Quin seria el seu exemple siguin més atractives. a Biologia. Seria una oferta do- futur quedarien una mica europeu o mundial pel que fa la cent diferenciada, interessant, Primer: atreure els millors es- més aïllats dels vaivens Parlant del catàleg de titu- manera d’entendre la Universitat? que tindria més en compte la tudiants. Segon: la selecció del polítics que darrerament lacions, el sistema universitari formació mèdica en assistèn- professorat. La Pompeu, és la L’aspiració que voldria és que la han representat moltes català està molt saturat? cia primària. Estem en dispo- universitat amb diferència que Pompeu Fabra fos a Barcelona dificultats en l’àmbit El problema no és tant que hi sició de fer-ho i ho hem dit als té més professors estrangers el que la New York University universitari i aquest tema és hagi massa titulacions, sinó diversos responsables. (un 12%). Però si contéssim és a Nova York. Totes dues te- prou important com perquè que les tenim mal distribuïdes. els professors que han llegit la nim una ubicació molt urbana, el govern lideri clarament un Segueix pensant que no som Per exemple, Oxford fa les tesis doctoral fora d’Espanya, al centre de la ciutat. No es po- projecte. Caldria ajuntar tot capaços de construir un discurs carreres que té tothom, però, arribaríem al 33%. Tercer: el go- den comparar les ciutat però el que tenim en recerca per de qualitat respecte a una institu- a més, sense afegir-hi recursos, vern de les universitats. Actual- ho dic sobretot per l’estil, la crear un pol d’atracció de ció pública, però sí a una privada? també té carreres mixtes com ment és molt feixuc i està poc forma de fer. talent al sud d’Europa, amb Molta gent segueix pensant que la matemàtiques i filosofia. El adaptat per ser una institució els millors investigadors. UPF és una universitat privada. Considera que les empreses model seria fer una oferta més moderna ja que hi ha masses Sinó, no ho aconseguirem. espanyoles saben gestionar el atractiva amb els recursos Que tenim dificultats per tal departaments i centres de de- Els llocs on les coses seu coneixement? humans i materials que que s’associï la qualitat al servei cisió . En aquest sentit, Euro- funcionen és perquè la tenim, més que inventar-nos públic és veritat. Tot i que, no pa ja ha millorat molt. El sector públic ha fet un massa crítica és enorme.
  13. 13. laMalla.net - quot;El que realment ens preocupa és la manca de polítiques claresquot; Página 1 de 4 Canal municipi: Escriu el municipi per veure les not Dijous, 24 de maig de 2007 Canals Participació Usuaris Multim èdia La teva carpeta Infolocal Catalunya Portada > Educació > Notícies Espanya Internacional Digitàlia Cultura Castellers Educació Notícies Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra Opinió quot;El que realment ens preocupa és la manca de polí Esports Medi ambient claresquot; Drets humans Turisme Joves Nuria Mahamud (laMalla.net) Dona Durant les últimes setmanes, els rectors de les Sumari: Gent gran universitats catalanes no han ocultat el seu Salut malestar amb la conselleria de Josep Huguet. La quot;Els pressupostos de 2007 han Mèdia situació sembla passar ara per ara per un defraudat les expectatives i els Economia compromisos d'inversions de moment de calma i els rectors han pres la El Temps les universitatsquot; iniciativa organitzant-se en comissions per La Petita Malla analitzar els problemes i proposar solucions. quot;Bolonya no supossa cap Cercador: D'aquesta i altres q üestions com el futur marc de proc és privatitzador de les Bolonya parlem amb el rector de la Universitat universitats i permetrà formar Pompeu Fabra, Josep Joan Moreso. cerca avançada millors professionalsquot; Agenda quot;El rendiment docent de la Fotos del dia Pompeu Fabra dobla el Vídeos del dia percentatge d'èxit de la mitjana Especials catalanaquot; Enllaços Webs amics veure informaci Correu El teu correu: Josep Moreso, al despatx del rectorat de la UPF Contrasenya: quot;Els pressupostos de 2007 han defraudat les expectatives i els compromis He oblidat la contrasenya d'inversions de les universitatsquot; Vull un correu de Les relacions dels rectors amb el conseller d'Universitats, laMalla.net Notícies relacionades Josep Huguet, han estat quot;una micaquot; tenses últimament. Tenen la sensació que les universitats han quedat Almanac Set comissions per solucion desemparades per aquesta macroconselleria o aquest xoc t é dèficits de les Avui és: més a veure amb l'estil personal del conseller? (26/04/2007) Sant Vicenç de Lerín, Santa Ester Bé, dir exactament el perqu è és una mica difícil. El tema es va Tal dia com avui: disparar quan el Govern va aprovar els pressupostos de 2007 i les 1844 - Morse universitats ens trobem amb menys diners dels que esper àvem, un transmet el primer fet que defrauda les expectatives, i en molts casos els compromisos, missatge telegràfic. d'inversions per aquest any i que va unir-se a la dimissió, http://www.lamalla.net/canal/educacio/noticies/article?id=169306&did=all 24/05/2007
  14. 14. laMalla.net - quot;El que realment ens preocupa és la manca de polítiques claresquot; Página 2 de 4 Per reflexionar: pràcticament la mateixa setmana, dels dos directors generals. Només l'home que res espera és Respecte si una conselleria com aquesta és la més adequada, jo vertaderament crec que l'estructura del govern la decideix el govern, les lliure. - Edward universitats no ens hem de ficar en això. El que realment ens Young preocupa és la manca de polítiques clares. Són els rectors qui es comprometen a presentar a la conselleria una sèrie de propostes, i no a l'inrevés, com seria habitual... Per què s'ha arribat a aquest punt? Potser perquè això sí mostra una mica la manca de propostes per part del conseller... Els grups de treball s'han constituït per fer una agenda clara dels problemes i de les prioritats per ordre d'importància i urgència. Diuen que un problema ben plantejat acostuma a ser mitja solució. Pel que fa al pla plurianual d'inversions, estem en condicions de dir que es tancarà ben aviat d'una manera, espero, raonablement satisfact òria. Altres qüestions [les infraestructures, la política de personal, el nou mapa de titulacions...] estan més obertes. Els grups s'han fet de manera que les universitats participen en totes les comissions. En concret, jo estic com a rector a la comissió de personal, però el vice-rector i el gerent participen en altres comissions. El president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques, Antoni Giró, es sorprenia, en unes declaracions al diari AVUI, de la inèdita sintonia existent entre els rectors de les universitats públiques. Realment, les postures són tan coincidents? Hi ha la voluntat de crear lligams. A Europa es treballa m és en xarxa i a Catalunya voldríem articular un sistema com aquest. La competitivitat és necessària, però nom és és intel·ligible sobre un background de cooperació. quot;Bolonya no supossa cap procés privatitzador de les universitats i permetr formar millors professionalsquot; Un miler d'estudiants es manifestaven fa uns dies per Notícies relacionades protestar contra el quot;procés privatitzadorquot; que suposarà el procés de Bolonya. Hi està d'acord amb aquesta visió? Un miler d’estudiants es manifesten a Barcelona con No. En cap sentit. És veritat que al nostre pa ís hi ha un tant per LOU cent dedicat a beques molt menor que a la Unió Europea i que no hi (10/05/2007) ha una política de préstecs, per tant, perquè els estudiants es puguin dedicar full time a la universitat és necessari que hagi tots aquests medis, sinó no seria equitatiu. Però que quedi clar que les deu universitats m és importants d'Europa són públiques; Oxford i Cambridge són públiques. També consideren que s'infravalora els professors no doctors i els alumnes... Els professors són doctors a tot el món, i això ho hem de tenir clar. El nucli de professors permanents són persones amb una acreditada experiència docent i de recerca, i la recerca comença pel doctorat. Això és compatible amb la col·laboració amb la universitat de professionals experts en la seva matèria com a professors associats i amb els estudiants de doctorat en període de formació com a teaching assistants. Els professors permanents són doctors, aquesta és la nostra voluntat i així ho estem fent. http://www.lamalla.net/canal/educacio/noticies/article?id=169306&did=all 24/05/2007
  15. 15. laMalla.net - quot;El que realment ens preocupa és la manca de polítiques claresquot; Página 3 de 4 Quins són els reptes de Bolonya? Per una banda, que el nostre sistema de grau, màster i postgrau i doctorat permeti formar millors professionals, que és el que la societat europea necessita per conservar el nivell de benestar i igualtat que té Europa; i per una altra, dinamitzar la recerca perqu è la universitat sigui un dels motors de la societat del coneixement. Aquests són els objectius i em resulta difícil creure que algú hi pugui estar en contra. Ara els nostres estudiants de grau tenen una formació raonable, però no surten amb una sèrie de competències com dirigir una reunió en anglès o fer un discurs en públic. La Universitat Pompeu Fabra està preparada per aquests objectius? El 70% dels estudiants de primer curs estan estudiant la carrera amb el mètode de Bolonya, que es concreta en menys lliçons teòriques i més seminaris. Segurament som la universitat que estem fent més esforç. quot;El rendiment docent de la Pompeu Fabra dobla el percentatge d' mitjana catalanaquot; Enguany la UPF es situa per primera vegada entre les tres primeres posicions del rànquing de quot;50 carreresquot; que elabora EL MUNDO i set titulacions ocupen la primera posició. Com interpreta aquests bons resultats? La Pompeu Fabra sempre ha tingut molt present l'excel·lència docent. La puntuació del rànquing d'EL MUNDO és com la dels medallers dels Jocs Olímpics. Es compten només les quot;medallesquot; d'or i això és el que ens ha beneficiat. A més, s'ha de tenir en compte que la UPF és molt m és petita que la resta d'universitats que ocupen les primeres posicions i que la puntuació dep èn en un 40% del que opinin professors d'altres universitats. Això vol dir que tenim una política de selecció de personal raonable. Aquesta dada contrasta amb l'alt índex d'abandonament d'alguns estudis. Quina és la causa i que faran per invertir aquesta tendència? Per fortuna, el tenim molt analitzat. Sabem on es concentra el problema i hem treballat en aquest àmbit i hem aconseguit superar- ho. Per descontextualitzar la pregunta cal dir que el nostre rendiment docent segueix tenint el doble de percentatge d'èxit que la mitjana catalana. Altre dels objectius és millorar la funció docent. Quines mesures es prendran? Perqu è el sistema de Bolonya funcioni necessitem tenir grups petits i el curs que ve incorporarem la figura del teaching assistant, que serien estudiants de doctorat becats per fer aquesta col·laboraci ó Tinc molta fe que funcionarà, perquè una de les dificultats de les universitats espanyoles és que tenen un percentatge massa elevat de professors permanents. Estem pensant aplicar una pràctica que tenen també les universitats anglosaxones, que seria contractar professors que encara que hagin fet la tesi a la Pompeu Fabra després hagin estat un temps en altre universitat o centre d'investigació, precisament perquè el procés de selecció no estigui viciat. http://www.lamalla.net/canal/educacio/noticies/article?id=169306&did=all 24/05/2007
  16. 16. laMalla.net - quot;El que realment ens preocupa és la manca de polítiques claresquot; Página 4 de 4 El Campus de la Comunicació es podrà estrenar el proper curs? I el de la Ciutadella? A la nau de Ca l'Aranyó portarem grups de recerca aquest curs i pel proper (2008-2009) traslladarem els graus que hi ha ara a l'edifici de la Rambla. A la Ciutadella tenim el centre de recerca gairebé acabat i de moment posarem aules prefabricades entre la biblioteca i la caserna de Jaume I per tenir més espai docent. Per al Mercat del Peix tenim un projecte a mig termini per fer un centre de recerca amb incubadores de negocis o bussiness bridge en un espai de més de 30.000 metres quadrats construïbles. Publicat 23/05/2007 - 06:00h mida lletra guardar escoltar enviar imprimir Vols afegir el teu comentari a la notícia? Veure opinions d'altres Escriu la teva opinió .. En general,tenim uns polítics mediocres quan aquests haurien de ser la flor i nata de la societat i preocupant és que la cosa va a més llevat d'honroses excepcions.Les persones millor preparades... Anònim - 23/05/2007 17:48 Nom: Opinions de la not NORMES D'ÚS Les opinions són dels internautes, l no pas de LaMalla.net l Els comentaris han de mantenir l'educació i el respecte als altres. l No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles. l LaMalla.net es reserva el dret a eliminar comentaris que no s'atenguin a aquestes normes o que no guardin relaci ó amb el tema. Mapa del web Què és laMalla.net Qui som Fes laMalla.net pàgina d'inici RSS © 2006-2007 Xarxa Audiovisual Local Av ís legal redaccio@lamalla.net http://www.lamalla.net/canal/educacio/noticies/article?id=169306&did=all 24/05/2007
  17. 17. 0. UNIVERSITAT POMPEU FABRA
  18. 18. 9 OCTUBRE 2008 Barcelona E N T R E V I S TA “Una bona oferta de postgraus atrauria talent cap a Barcelona” Josep Joan Moreso Rector de la Universitat Pompeu Fabra Neix a Tortosa l’any 1959 | És catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat Pompeu Fabra | Ha estat vicerector de professorat i de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) ció sobre allò que caldria als nostres que ha creat sinergies molt adequades a La universitat està vivint una profunda transformació professionals i no tenen. Però això és l’entorn del 22@, on es troba. Tant amb l’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament un input adequat. Joan Clos com l’alcalde Jordi Hereu van Superior (EEES). En parlem amb el rector de la UPF, Com hauria de ser la relació en- comprendre que un districte del conei- tre universitat i empresa? xement i la innovació havia de ser ca- capdavantera en l’adaptació a l’EEES i que el gener De cooperació intensa i de respecte paç d’atreure presència universitària, inaugura el Campus de la Comunicació mutu. Així és als països on funciona estudiants, formació avançada i recerca. raonablement bé. El problema, al nos- Un altre element de transforma- tre país, és que històricament havíem ció de la universitat són les no- Felicia Esquinas Quin model d’universitat pro- mou l’Espai Europeu d’Educació viscut una mica d’espatlles. Si som ca- ves tecnologies (TIC). Com està paços d’incrementar la relació també afectant la seva introducció a Què s’hi juga la universitat cata- Superior (EEES)? ho serem de produir més riquesa i be- l’estructura universitària? lana en el procés Bolonya d’a- Això ha preocupat molt un sector de la nestar. Això és necessari, i la situació Les TIC han canviat la manera de fun- daptació al nou espai universita- nostra societat i alguns estudiants en a poc a poc està canviant. cionar dels estudiants i dels profes- ri europeu? concret. Puc garantir que el model de Quina mena d’universitat vol sors. I tenim molts reptes al davant. La universitat catalana és raonable- l’EEES no canvia l’eix central de la uni- ser la Pompeu Fabra? Un dels que estem treballant ara, a ment bona. Però si volem fer un salt versitat a Europa, que és una universi- Una excel·lent universitat europea, l’UPF, és l’e-administració, la possibili- endavant de debò, que situï algunes de tat pública, oberta a tothom. Això nin- amb un clar biaix al postgrau i a la re- tat que els estudiants facin la seva re- les nostres universitats entre les mi- gú no ho ha posat en dubte, ni cap de cerca. D’això, al món anglosaxó en lació amb la universitat electrònica- llors d’Europa, necessitem fer-hi al- les grans universitats europees ni cap diuen una research university, una ment. Ja n’estem posant les bases. Als guns canvis en formació i recerca. I l’a- dels països que ja han fet més canvis universitat capaç de tenir grans inves- cursos de segon, tercer i quart, més daptació a l’Espai Europeu d’Educació que nosaltres. A Europa, gairebé totes tigadors i formar els millors professio- del 95% dels nostres estudiants es Superior és una gran oportunitat. les millors universitats (Oxford, Cam- nals en aquesta línia. Barcelona és matriculen per Internet. Una altra ini- Què s’hauria de millorar? bridge...) són públiques. Ara bé, si la una ciutat amb una qualitat de vida i ciativa ha estat la creació d’un espai al Tot i que és bona transmetent coneixe- universitat europea vol millorar, cal una oferta cultural i d’oci molt cone- nostre web que dóna accés a molta de ments, la nostra universitat és menys millorar-ne el finançament. Hem de guda al món, que en deu anys podria la producció científica de la UPF. Els capaç de transmetre el que ara s’ano- dedicar-hi més diners. Com? Pensem- esdevenir, si fem les coses bé, una reptes de les TIC seguiran i haurem de menen competències i habilitats. Un ho. Una altra cosa a millorar és l’estruc- destinació desitjada per a la formació estar-hi tots presents. exemple: els nostres estudiants de dret tura de govern de les universitats per de postgrau. Això ajudaria molt Bar- I els professors, com viuen tots en saben com els estudiants alemanys, fer-les més adequades al present. aquests canvis? italians o francesos. En canvi, no tenen Els detractors del procés Bolo- A l’UPF es viuen bé. Només hi ha una formació en competències que un ju- nya també hi veuen un perill de “Si la universitat preocupació, i és que la manera d’im- rista necessita en l’actualitat, com ara mercantilització de la universi- europea vol millorar, partir la docència que iniciem ara re- treballar en equip, fer un escrit ben ar- tat pública, que es posa al servei quereix molt més del professorat i ticulat, parlar en públic adequadament dels interessos del mercat. Què cal dedicar-hi dels estudiants. Per als professors, el o dirigir una reunió en anglès. I això n’opina? més diners” nou sistema podria suposar que con- ens ho diuen les empreses, les admi- Entenc l’esperit que anima aquestes sumissin gran part dels seus recursos nistracions... Tothom. crítiques, però crec que no estan justi- en la docència i no puguin dedicar-se I a l’àmbit de la recerca? ficades. La mercantilització a vegades a la recerca. És una cosa que em preo- La recerca ha millorat molt a Catalunya s’entén per part dels estudiants com cupa i que estem tractant d’equilibrar. el fet, diuen ells, que les empreses pu- celona, perquè atrauria talent cap a la els últims 25 anys. Ara hem de ser ca- Hem demanat molt en aquesta adap- guin condicionar els plans d’estudis i ciutat i la ciutat seria capaç de reno- paços de capturar investigadors de pri- tació a l’espai europeu i les adminis- la recerca que es fa a la universitat. Jo var-se. Aquesta ciutat ho vol i està en mera línia -ja en tenim alguns- i fer un tracions no ho han finançat suficient- garanteixo que l’autonomia de les uni- la bona direcció, i això és el que po- salt que, si surt bé, repercutirà a mig ment. Esperem que ara es faci. p versitats, i de la UPF en concret, pel dem aportar les universitats. termini en la millora del teixit produc- Podeu veure un extracte d’aquesta que fa als plans d’estudis és absoluta, i Què suposa l’entrada en funcio- tiu perquè la nostra societat sigui de entrevista en format vídeo al web també l’autonomia dels investigadors. nament del Campus de la Comu- debò una societat del coneixement, per www.bcn.cat. Cal introduir el cognom No hi ha cap perill al respecte. El que nicació a Ca l’Aranyó? què la innovació es transformi en ri- de l’entrevistat al cercador de notícies. sí ens donen les empreses és informa- És un projecte entre la UPF i la ciutat, quesa i producció per a tothom.

×