1. UNIVERSITAT
POMPEU FABRA
PLA D’ACTUACIONS
DEL CONSELL DE DIRECCIÓ
(2006-2009)
FEBRER DEL 2006
1

2. PRESENTACIÓ
La Universitat Pompeu Fabra es planteja per als propers anys mantenir un
perfil propi d’universitat que li doni el prestigi i el lideratge que ha tingut
des dels seus orígens.
Les dimensions i les característiques de la Universitat i de les persones que
en formen part —professorat, personal d’administració i serveis i
estudiants— permeten plantejar una universitat basada en
l’excel.lència docent i orientada cap a la recerca i la transferència de
coneixement, amb èmfasi en el postgrau i amb una clara vocació
internacional.
Les actuacions previstes en el Pla d’Actuacions 2006-2009 tenen dos
objectius molt clars: mantenir aquest perfil propi de la Universitat i
garantir-ne la sostenibilitat, tant en termes econòmics com en termes
socials i d’interès públic.
Les línies de caràcter estratègic que han de marcar les nostres actuacions
en els properes anys són:
- Adaptar el model docent de la UPF, basat en l’excel.lència, la innovació i
l’experimentalitat, a les exigències de l’Espai Europeu d’Educació Superior,
tant pel que fa al grau com al postgrau.
- Accentuar l’orientació de la UPF cap al postgrau, fixant uns objectius clars
en l’horitzó del 2010 i de les oportunitats que planteja l’Espai Europeu
d’Ensenyament Superior, per assolir un equilibri entre l’oferta de grau i de
postgrau, que caldria situar en un 70%-30% en el nombre d’estudiants. La
qualitat i l’exigència dels programes de postgrau n’han de guiar la
implementació. Aquest biaix cap al postgrau té unes enormes implicacions
per a tota la Universitat, la seva organització i la seva competitivitat i
ubicació en l’espai europeu.
- Fer de la UPF una universitat intensiva en recerca. En els últims anys la
recerca ha adquirit un protagonisme evident en la realitat de la UPF.
L’obertura a nous camps científico-tècnics així ho ha afavorit. Cal crear les
condicions i donar l’impuls necessari perquè una universitat encara petita i
encara jove estigui orientada d’una manera clara a la recerca, a la producció
científica de qualitat i d’elevada visibilitat internacional i a la transferència
de coneixement cap al teixit productiu. La política de creació de parcs
científics —amb el que implica de canvi organitzatiu i de creació de sinèrgies
i d’estructures que facilitin i impulsin l’activitat investigadora capdavantera,
especialment en àmbits científics d’interès emergent— serà un factor clau
d’èxit.
- Donar un nou impuls a la internacionalització de la UPF, establir una
xarxa d’aliances internacionals i mantenir les polítiques que han fet de la
UPF una de les universitats amb més presència d’estudiants internacionals
en el grau i, significativament, en el doctorat. Caldrà ara incrementar els
2

3. esforços perquè el nou postgrau a la UPF tingui en la internacionalització de
la seva oferta, demanda i docència una de les seves senyes d’identitat.
Aquestes tres línies estratègiques prioritàries hauran d’anar acompanyades
pel manteniment i la potenciació dels trets característics que han fet de la
UPF un model reconegut per la nostra universitat i pel conjunt del sistema:
- Mantenir l’alta exigència acadèmica i el rendiment docent dels estudiants i
la capacitat d’innovació perquè tant pel que fa a l’activitat docent com a
l’activitat dels estudiants l’aprofitament sigui el màxim possible en la nova
ordenació de grau i de postgrau que implica l’Espai Europeu d’Ensenyament
Superior.
- Assegurar el lideratge de la UPF en l’àmbit dels recursos i sistemes
d’informació, que ha d’abastar integralment les activitats i el funcionament
de la UPF.
- Mantenir el compromís amb el retiment de comptes i la transparència i
incrementar la capacitat d’anàlisi i avaluació del funcionament de la
Universitat en tots els àmbits: docència de grau i de postgrau, recerca i
gestió.
El principal objectiu que cal assumir és, per tant, ser capaços de fer front
als reptes que tenim davant assegurant que la UPF mantingui plenament els
valors que la defineixen i que garanteixen el seu perfil diferenciat en un
context universitari cada cop més competitiu.
Quan aquest pla finalitzi el seu període de vigència la UPF estarà a les
portes del seu vintè aniversari, i serà una universitat que haurà evolucionat
ràpidament, que s’haurà transformat espectacularment, però que
conservarà els seus trets característics, l’essència de la seva singularitat i la
seva raó de ser.
Josep Joan Moreso
Rector de la Universitat Pompeu Fabra
Barcelona, 28 de febrer del 2006
3

4. INTRODUCCIÓ
Des de l’elaboració del Pla Director (1999-2002), la UPF ha mantingut un
esforç constant de planificació de les seves activitats. A nivell del Consell de
Direcció la planificació s’ha formulat en els diferents plans d’actuació, del
qual aquest, previst per al període 2006-2009, és el tercer.
El Pla d’Actuació del Consell de Direcció és un document de planificació que
alinea i fa visibles per a tota la comunitat els principals objectius que cal
assolir en aquest període. El present Pla d’Actuacions dóna continuïtat a la
política de planificació que té en els dos plans d’actuació previs, el contracte
programa signat amb el DURSI i el Pla Director (1999-2002) els seus
precedents.
El Pla d’Actuacions s’organitza en set àmbits:
• Docència i Espai Europeu
• Recerca i Innovació
• Personal Docent i Investigador
• Comunitat Universitària i Relacions amb la Societat
• Economia, Campus i Infraestructures
• El Català en el Marc d’una Universitat Multilingüe
• Gestió i Disseny Institucional
Aquests àmbits s’articulen en tres subàmbits en el cas de Docència i Espai
Europeu per poder estructurar i visualitzar millor la seva diversitat
conceptual. D’altra banda, la unitat bàsica del Pla d’Actuacions està
constituïda pels objectius, que en la majoria dels casos apleguen diferents
subobjectius. En aquest sentit, el Pla d’Actuacions aplega 58 objectius i
102 subobjectius.
En alguns àmbits està previst que hi hagi una planificació específica,
sectorial, que n’abasti els reptes propis amb més intensitat de la que és
possible desenvolupar en un Pla d’Actuacions l’objectiu del qual és donar
una visió integral dels principals objectius de la Universitat en tots els
àmbits.
Dins d’aquesta planificació de caràcter estratègic sectorial cal destacar:
el Pla Estratègic de Recerca i Innovació (ja aprovat);
-
el Pla Director del Campus de la Comunicació (en procés
-
d’elaboració).
4

5. DOCÈNCIA I ESPAI EUROPEU
I. Titulacions de grau i la millora de la qualitat docent
1. Establir per als nous estudis de grau un nou model de qualitat, que
interioritzi a tots els nivells el nou paradigma i model docent i que adapti
els estàndards de rendiment acadèmic de manera compartida per tota la
comunitat docent.
2. Ampliar l’oferta d’estudis de grau a les necessitats de la societat, amb la
perspectiva d’aprofitar les sinergies docents i de recerca que genera la
universitat:
2.1. Promoure l’autorització dels estudis de Medicina a la UPF, per tal
de donar resposta a una necessitat urgent de la nostra societat de
disposar de més oferta formativa en aquest àmbit i aprofitar les
sinergies que en l’àmbit del Departament de Ciències
Experimentals i de la Salut, el Parc de Recerca Biomèdica, etc.,
han de permetre disposar d’una oferta acadèmica en Medicina que
cobreixi les necessitats socials i permeti el màxim aprofitament
d’una recerca capdavantera.
2.2. Ampliar l’oferta d’estudis de grau propiciant un aprofitament de
l’oferta curricular entre els diferents estudis i generar sinergies
que fomentin la interdisciplinarietat.
3. Promoure amb agilitat l’adaptació dels actuals estudis de grau (de
primer i segon cicle) als nous estudis de grau que derivaran del nou
catàleg de titulacions de grau i de les respectives directrius generals
pròpies.
4. Analitzar les necessitats acadèmiques generades per la implantació dels
nous plans d’estudis adaptats a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior
(EEES).
L’EEES causarà canvis substancials en l’estructura docent, però també
en les necessitats d’aules, espais, recursos informàtics i d’informació...
Cal avaluar quin serà l’impacte per avançar-nos i preveure aquestes
necessitats.
5. Mantenir i adaptar la capacitat d’informació, d’anàlisi i d’avaluació
En l’àmbit de la docència de grau la UPF ha consolidat, a partir d’una
decisió política ferma i inequívoca dels diferents consells de direcció, un
àmbit d’informació (estadístiques, indicadors...) i d’avaluació
(institucional, de titulacions i personal –de la docència del professorat-)
altament competitiu i eficaç que permet en tot moment saber on som,
fer-ho públic i donar suport a la presa de decisions. Aquesta positiva
situació s’ha de mantenir, millorar i adaptar al nou escenari dissenyat
per l’EEES.
5

6. 5.1. Avaluar l’experiència de les titulacions de grau participants en la
prova pilot d’adaptació a l’EEES promoguda pel DURSI.
5.2. Adaptar el model d’avaluació de la docència al nou paradigma
docent que deriva de l’EEES.
6. Garantir un servei de suport integral a la docència i a la innovació i la
millora docents adreçada tant als programes oficials de grau com als
programes oficials de postgrau.
6.1. Definir el nou paper del Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
en l’escenari EEES d’acord amb les necessitats docents de la UPF.
6.2. Redefinir el rol de les Unitats de Suport a la Docència (USID) en el
marc de l’EEES.
6.3. Implementar un model de Centre de Recursos per a
l’Aprenentatge i la Innovació (CRAI) com a espai de concentració
de recursos (humans, tecnològics, audiovisuals, etc.) que la
Universitat posa a disposició de la comunitat universitària per a la
realització de les activitats de docència i recerca, i posar en marxa
nous serveis de suport als professors i als estudiants que donin
resposta a les necessitats derivades del nou model de l’EEES.
6.4. Promoure la realització d’estudis i l’elaboració d’informes que
permetin monitoritzar el canvi i l’adaptació a l’EEES a tots els
nivells de govern i de responsabilitat docent.
II. Programes oficials de postgrau
7. Dissenyar un mapa d’estudis de postgrau a la UPF, amb un perfil
específic propi en el marc europeu, en l’horitzó 2010.
Establir el lideratge de la UPF en àrees estratègiques amb màsters i
doctorats propis i amb una coordinació protagonista en màsters
interuniversitaris de qualitat.
7.1. Dimensionar el postgrau a la UPF fins a un equilibri de 30-70 amb
el grau en el nombre d’estudiants.
Aconseguir el desplegament d’un mapa d’estudis de postgrau i
doctorat que evidenciï la importància d’aquest àmbit docent en el
model d’universitat de la UPF, tant per la qualitat com pel volum.
6

7. 7.2. Reforçar la dimensió intradepartamental en el si de la UPF que
garanteixi la competitivitat de tota l’oferta de postgrau i el màxim
aprofitament del potencial docent i investigador del professorat de
la UPF.
Estimular acords interdepartamentals amb l’objectiu d’oferir
màsters interdisciplinaris que aprofitin sinergies i que aportin una
major densitat i consistència a la nostra oferta de postgraus.
7.3. Promoure la presència de la UPF en màsters interuniversitaris on
hi hagi professorat amb línies de recerca o amb activitat de
transferència del coneixement remarcables.
Un objectiu d’aquest tipus hauria de permetre el creixement de
l’activitat docent i de recerca en àrees que a la UPF tenen un baix
creixement per raons de concentració d’esforços i recursos en
unes línies de docència i recerca determinades. També afavoriria
l’establiment de xarxes de col—laboració en docència i recerca a
nivell català, espanyol i europeu que redundés en benefici de
l’intercanvi d’estudiants i professors i de la captació de nous
alumnes i l’augment de la visibilitat de la UPF.
8. Promoure la internacionalització dels estudis de postgrau i la seva
difusió.
Cal aprofitar les diferents oportunitats que tant en l’àmbit de recerca
com de mobilitat es plantegen per impulsar la internacionalització dels
estudis de postgrau, i donar una dimensió internacional a la difusió de
l’oferta de la UPF, des del vessant intern (web, documentació) fins a
l’assistència a fires i esdeveniments de dimensió internacional.
8.1. Afavorir la incorporació dels màsters existents a màsters europeus
de qualitat.
8.2. Aconseguir que la UPF participi en programes Erasmus Mundus.
Cal difondre el programa Erasmus Mundus entre els responsables
dels màsters i els directors de departaments i instituts, i establir
mecanismes de suport econòmic i d’assessorament administratiu.
8.3. Dissenyar i implementar un programa d’acolliment i de difusió de
la realitat lingüística i sociohistòrica de Catalunya i d’Espanya
destinat als estudiants internacionals de postgrau.
9. Establir els mecanismes de garantia de qualitat dels estudis de postgrau
(màsters i doctorats) que assegurin una oferta de prestigi en un entorn
competitiu.
7

8. 9.1. Avaluar i acreditar les titulacions de postgrau a partir de la seva
implantació, tant en les proves pilot com en els estudis oficialment
reconeguts.
El nou marc normatiu preveu l’avaluació i l’acreditació dels
programes oficials de postgrau, per la qual cosa caldrà preveure
aquesta nova dimensió avaluativa i establir els mecanismes de
seguiment i de control de la qualitat d’aquests programes per tal
d’assegurar-ne l’acreditació.
9.2. Realitzar un nou programa propi d’estudis al voltant de les
condicions d’accés, el rendiment docent i les sortides
professionals, acadèmiques i de recerca en les noves titulacions de
postgrau.
Com que es tracta d’uns estudis nous, caldrà que la UPF
desenvolupi un nou programa d’estudis propis al voltant del
funcionament dels nous postgraus per tal de disposar de la
informació necessària per a la presa de decisions i la millora
contínua, de garantir la formació del professorat dels POP i de
coordinar adequadament tots els aspectes docents, amb especial
atenció al nou model de doctorat que es configura.
9.3. Establir mecanismes específics d’assegurament de la qualitat del
doctorat i, específicament, un adequat seguiment del sistema de
tutories dels tesinands per assegurar la correcta finalització dels
projectes de tesis.
10. Impulsar estratègies específiques per a la captació d’estudiants de
postgrau coherents amb el model d’estudis i d’estudiants de la UPF en
aquest àmbit.
III. Formació continua i altres estudis
11. Obrir un període de reflexió per definir la posició institucional de l’IDEC
i l’adequació de la seva oferta de formació contínua perquè sigui
complementària als nous títols oficials de postgrau que ofereixi la
Universitat.
12. Reforçar la coherència de l’oferta de postgraus i formació contínua
l’IDEC.
Reforçar la coherència i la qualitat dels títols propis i reforçar la
cooperació UPF-IDEC en la prestació de serveis (per exemple a nivell
de presència i promoció internacional).
13. Reorientar l’oferta de MBA i especialitzar-lo, en un entorn molt
competitiu, cap a la gestió de R+D i de la societat de la informació.
14. Consolidar el perfil del Programa d’Estudis Hispànics dins de l’oferta
espanyola i europea.
8

9. 14.1. Orientar el programa cap a Europa (Programa d’Estudis Hispànics i
Europeus –PEHE-), oferint els cursos com a via de coneixement de
Catalunya i d’Espanya dins del marc europeu (amb tres itineraris:
Estudis Catalans, Estudis Hispànics i Estudis Europeus).
14.2. Participar en processos d’acreditació internacional específics per a
aquest tipus de programes.
14.3. Augmentar i reforçar la presència directa d’universitats de
qualitat.
15. Reforçar la imbricació del PEHE dins de la UPF.
Les vies per aconseguir aquest reforçament serien per una banda
augmentar el nombre d’assignatures que poden ser de lliure elecció, en
especial de les que s’imparteixen en anglès; i, per altra banda,
continuar potenciant el PEHE com a plataforma per establir convenis
d’intercanvi que beneficiïn tots els estudis de la UPF.
15.1. Activar l’intercanvi de PAS mitjançant els convenis del PEHE.
15.2. Dissenyar un itinerari específic per a la recepció d’estudiants
provinents dels països asiàtics.
9

10. RECERCA I INNOVACIÓ
16. Potenciar la política de parcs científics i de centres de recerca i
innovació.
16.1. Continuar el desenvolupament del Parc de Recerca Biomèdica de
Barcelona (PRBB) amb especial èmfasi en les activitats de
transferència de coneixement en el camp de la biomedicina.
16.2. Promoure el Parc Barcelona Media (PBM) en el camp de la
comunicació i de la societat del coneixement i potenciar el Centre
d’Innovació Barcelona Media, en col—laboració amb el sector
industrial i altres universitats.
16.3. Impulsar un Parc de Recerca en Ciències Socials i Humanitats, a
partir dels departaments, instituts i grups de recerca en aquest
àmbit.
17. Reformar la política d’instituts propis de recerca.
Avaluar el funcionament i l’activitat dels instituts existents i promoure
un pla de millora. Disposar d’uns criteris clars per a la creació de nous
instituts i l’adscripció i desadscripció de membres.
18. Potenciar la cerca proactiva i especialitzada d’oportunitats en matèria
de recerca i estimular la captació de nous recursos.
19. Promoure la innovació, impulsant les activitats de protecció de la
propietat intel—lectual i de transferència de coneixement i de
tecnologia.
19.1. Impulsar les polítiques necessàries per a la protecció de la
propietat intel—lectual i dotar la UPF d’un marc normatiu sòlid de
protecció i explotació de la mateixa.
19.2. Promoure la creació d’empreses de base tecnològica (spin-offs) i
dotar la universitat d’un marc normatiu que ho empari i faci
possible.
19.3. Crear espais (incubadores) per a empreses de base tecnològica.
20. Reforçar les competències en l’àmbit de la informació, l’anàlisi i
l’avaluació de l’activitat de recerca a la UPF.
20.1. Promoure la implantació dels aplicatius i dissenyar els circuits i
procediments necessaris perquè tots els investigadors i
agrupacions de recerca puguin gestionar el seu CV amb una única
eina informàtica que permeti a la institució disposar de la
informació de la producció científica dels seus investigadors.
10

11. 20.2. Potenciar els continguts i l’actualització del Sistema d’Informació
de la Recerca.
20.3. Dissenyar un sistema d’avaluació de la recerca adaptat a les
necessitats de la UPF a tots els nivells.
21. Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació perquè
contribueixin a la millora de la recerca augmentant la difusió de la
producció científica i potenciant la comunicació interna dels grups de
recerca.
Posar en funcionament un projecte per potenciar i millorar la gestió de
la comunicació científica dels professors i investigadors de la UPF
mitjançant les eines següents: una base de dades referencial que
reculli sistemàticament tota la producció científica; un dipòsit que
emmagatzemi i preservi els documents electrònics, i unes eines de
treball en grup que facilitin la comunicació, la gestió i la compartició de
la informació per part dels diferents grups de recerca.
22. Reforçar el capital humà en recerca promovent la contractació de PDI
amb alt perfil investigador i internacional i doctorands amb bon
expedient.
23. Reforçar la connexió entre docència i recerca en l’àmbit dels estudis de
postgrau, especialment al voltant de les línies de recerca més potents i
facilitar que investigadors de centres associats participin en la docència
de postgrau.
24. Promoure la producció de tesis doctorals de qualitat.
Definir una política d’incentius als departaments i instituts i als
directors de tesi per aconseguir, en el marc del nou model de doctorat,
un augment significatiu en la producció de tesis doctorals de qualitat.
25. Millorar la gestió de projectes de recerca adaptant organitzativament
els diferents serveis de suport.
Es tracta d’incrementar la col—laboració i coresponsabilització de tots
els actors, i de simplificar i descentralitzar els procediments amb
l’objectiu de generar economies d’escala mitjançant la col—laboració
interinstitucional.
26. Millorar la sostenibilitat econòmica de l’activitat de recerca.
Millorar, en col—laboració amb els organismes finançadors, el
finançament dels costos associats i avaluar els costos associats en
l’activitat de recerca (comptabilitat analítica).
26.1. Establir una política clara de costos indirectes que clarifiqui tant
els costos associats a als projectes de recerca desenvolupats pels
investigadors, com els retorns que els investigadors gaudeixen en
forma de serveis que la institució presta per facilitar l’activitat de
recerca.
11

12. 26.2. Establir un marc de relació amb els departaments i instituts
tendent a dimensionar adequadament el finançament dels serveis
de recerca i aconseguir-ne la seva sostenibilitat.
12

13. PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR
27. Gestionar les necessitats de plantilla i de carrera professional del
professorat de la UPF ajustant-se als objectius de la Universitat en
l’àmbit docent i de recerca.
27.1. Preparar un projecte de millores associades a la gestió estratègica
de la plantilla de professorat de la UPF que prevegi una política de
captació de nou professorat i un sistema formalitzat de sabàtics,
permisos, jubilacions i altres situacions específiques d’interès per
a la UPF, com per exemple les excedències i la dedicació del
professorat a empreses de base tecnològica (spin-offs).
27.2. Revisar i reformar els criteris d’elaboració del PAD per ajustar-lo a
les noves necessitats i diversificacions que deriven de la
implantació de l’EEES.
27.3. Implantar un sistema estable de contractació i promoció del
professorat.
En aplicació del document de política general de professorat
aprovat pel Consell de Govern al gener del 2004, generalitzar la
fórmula lectorat-professorat permanent com un procés de tenure
track i els criteris de promoció del professorat permanent.
27.4. Incorporar a la UPF els investigadors que finalitzen el programa
Ramón y Cajal.
Dissenyar un sistema de criteris de selecció i de finançament de
places per fer possible la incorporació progressiva en l’espai propi
del professorat de la UPF dels investigadors del programa Ramón
y Cajal que s’hi han vinculat en les diverses convocatòries, sense
perjudici de l’estabilització i la promoció de la resta del PDI.
28. Ordenar i actualitzar la normativa interna sobre professorat.
28.1. Redactar les bases per a un reglament de professorat de la UPF.
Aquestes bases han d’incloure criteris generals relatius a la
dedicació del professorat i a la manera de calcular-la en l’àmbit de
l’EEES. Alguns dels principals objectius són la millora de la
plantilla, la modulació de la dedicació docent amb la dedicació a la
recerca i la gestió, i l’establiment d’una política de dedicació
completa del professorat que defineixi amb més precisió les
figures de dedicació existents i elimini dubtes sobre les pràctiques
reglamentàries i les no reglamentàries.
28.2. Formular una normativa de becaris.
Formular una normativa interna de la UPF, en el marc la diversitat
de tipus de becaris que deriva de les disposicions legals, que
permeti identificar la figura de becari exclusivament amb la figura
d’un investigador en formació.
13

14. 29. Establir mecanismes d’assegurament de la qualitat docent, de la
innovació, de la millora i de la internacionalització.
29.1. Promoure el reconeixement institucional de les activitats
d’excel—lència i d’innovació en l’àmbit docent.
El clar convenciment que la qualitat docent suposa un dels
elements bàsics de present i de futur de la nostra institució ha
d’incloure prou “senyals institucionals” del fet que així és
reconeguda. En aquest sentit, cal preparar una sèrie de
reconeixements que permetin fer explícit el suport institucional a
les iniciatives i a l’excel—lència docent.
29.2. Generalitzar la implantació del programa de formació inicial del
professorat als docents novells que entrin a la UPF.
A fi que els nous professors no aprenguin la seva funció per
“inspiració”, cal un programa reglat de formació que permeti el
coneixement i l’assumpció òptima de les funcions docents. Aquest
programa ha de ser reestructurat i estès al màxim de professors
joves.
29.3. Donar a conèixer les xarxes europees a les diverses àrees i
facilitar la tasca per a la incorporació dels grups d’investigadors a
xarxes seleccionades en funció dels interessos del professorat i
institucionals.
29.4. Aprofitar les convocatòries de mobilitat per promoure una política
de presència de professors conferenciants i/o visitants coherent
amb els propòsits d’afavorir l’establiment de xarxes estables de
col—laboració en docència i recerca.
14

15. COMUNITAT UNIVERSITÀRIA I RELACIONS AMB LA SOCIETAT
30. Promoure la participació activa dels estudiants en tots els àmbits de la
Universitat.
30.1. Consolidar la participació dels estudiants en el Consell de Direcció
mitjançant la figura dels estudiants adjunts.
30.2. Dinamitzar la participació del Consell d’Estudiants de la UPF
(CEUPF) en les activitats de la Universitat que tinguin a veure amb
les activitats formatives dels estudiants.
Engrescar i ajudar el CEUPF a dur a terme activitats que
augmentin la seva visibilitat i promoguin la participació dels
estudiants en les institucions i associacions de la UPF.
30.3. Fomentar la participació efectiva dels estudiants en els centres i
els òrgans de govern per tal que puguin ser copartícips de les
decisions que els afecten.
Traspassar cap a les facultats i escoles la idea de comptar amb els
estudiants per a la gestió del centre, de manera que tinguin una
millor percepció de la gestió i puguin contribuir-hi amb les seves
opinions.
31. Buscar el finançament de beques per part d’institucions financeres i
altres organismes per afavorir la mobilitat dels alumnes de la UPF a
altres universitats.
32. Reforçar la UPF com a comunitat de valors.
32.1. Fomentar el civisme i la solidaritat entre els membres de la
comunitat universitària, i en especial les activitats que tinguin a
veure amb el respecte a les persones, els col—lectius menys
afavorits socialment i les activitats que permetin traslladar els
valors universitaris a la societat.
Es tracta de promoure aquelles activitats de voluntariat i de
participació dels membres de la comunitat universitària en
activitats adreçades a la solidaritat i al respecte mutu. Es preveu
la creació d’un codi de civisme dins la comunitat universitària i la
idea de donar suport a les iniciatives que sorgeixin lligades amb
aquests temes.
32.2. Aprofundir les condicions per a la conciliació de la vida laboral i la
familiar.
32.3. Promoure la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en el si
de la UPF.
Formar un grup de treball sobre qüestions de gènere encarregat
d’elaborar un estudi sobre la situació de la dona dins de la
comunitat universitària de la UPF, que ha de servir de base per
15

16. disposar d’una guia de recomanacions per promoure la igualtat
d’oportunitats entre homes i dones.
32.4. Dinamitzar les activitats socials, culturals i esportives com a
complement de la formació acadèmica, amb la idea que aquests
valors ajuden a formar persones com a bons professionals i,
sobretot, bons ciutadans.
En la línia de posar les persones al centre de l’acció de govern, la
formació en valors cívics ocupa un lloc central. Cal donar a les
activitats complementàries la rellevància que tenen en l’adquisició
d’aquests valors.
32.5. Crear un programa de voluntariat per tal de promoure els valors
de solidaritat social, tant en l’àmbit nacional com internacional.
32.6. Promoure l’aplicació social de la recerca dels grups en les àrees
que hi poden incidir d’una manera més directa (ciències polítiques,
economia, mediació lingüística, diversitat cultural, etc.).
33. Establir una política de personal per al PAS d’acord amb els criteris i els
valors del servei públic que permeti al personal d’administració i
serveis dur a terme la seva tasca amb tota professionalitat, eficàcia i
d’acord amb les necessitats de la UPF i que atengui al seu
desenvolupament professional.
33.1. Potenciar la carrera professional a base de fomentar la formació
del personal i la promoció interna.
33.2. Actualitzar la Relació de Llocs de Treball per millorar-ne l’anàlisi i
la descripció i assolir un dimensionament eficient i equilibrat de la
plantilla.
33.3. Crear un pla d’ocupació que permeti, al final del període, garantir
l’estabilització de la major part de la plantilla.
33.4. Consolidar la negociació col—lectiva amb la creació d’una mesa
pròpia de funcionaris de la UPF on tinguin cabuda tots els agents
socials amb representació i des d’on es puguin establir i seguir
acords al voltant dels temes laborals.
33.5. Consolidar el rol dels comandaments, molt especialment en el seu
vessant de direcció i lideratge dels seus equips humans.
33.6. Introduir mètodes de direcció i gestió que assegurin la planificació
per objectius i l’avaluació de resultats, la formalització dels
processos de servei i el treball amb indicadors i sistemes
d’informació que racionalitzin i millorin la presa de decisions.
33.7. Implicar el PAS en el procés d’internacionalització activant
programes d’intercanvi amb universitats europees i americanes.
16

17. 33.8. Prendre mesures cap a la implantació de la doble jornada (matí i
tarda) entre el personal d’administració i serveis que permeti
adaptar millor el servei a les noves demandes de la Universitat,
sobretot en el tema de l’EEES.
La implantació de l’EEES requerirà més docència a les tardes,
sobretot en els postgraus. El suport a aquesta docència requerirà
més dedicació en horari de tarda del PAS. És lògic, doncs, anar
cap a un model de jornada labora contínua que prevegi torns de
matí i torns de tarda.
34. Potenciar la presència de la UPF a la societat i en les seves xarxes.
34.1. Augmentar la projecció social de la Universitat aprofitant el
potencial acadèmic i de recerca.
Incrementar la presència de la UPF a la societat per mitjà, entre
altres actuacions, de l’organització d’esdeveniments amb impacte
mediàtic (Honoris, debats d’interès ciutadà, conferenciants
il—lustres...). Posar especial atenció a la difusió social de la
recerca. Disposar d’uns canals i productes de comunicació de
qualitat i permanentment actualitzats.
34.2. Dissenyar i implementar un programa de promoció de la UPF
especialment enfocat a empreses i institucions.
Fer un plantejament integrat de totes les activitats de promoció i
de relacions de la Universitat, coordinant-les i potenciant-les, i fer-
ho des de la perspectiva de la UPF com a grup. Una bona xarxa de
relacions i el disseny d’una oferta de serveis interessants per a
empreses i institucions ens permetran enfortir i potenciar els
nostres serveis d’inserció laboral i carreres professionals, establir
programes de captació de finançament i altres iniciatives per
incrementar els ingressos de la UPF. La fidelització de tots els
graduats de la UPF, mitjançant la potenciació de les associacions
d’antics alumnes, és un altre aspecte vital a l’hora d’establir
lligams amb la societat i per al futur. En aquest àmbit, la
col—laboració amb el Consell Social és essencial.
34.3. Plantejar la política comunicativa des de la perspectiva del grup
UPF.
En aquest sentit, caldrà fixar polítiques pròpies del grup UPF en
matèria d’imatge, comunicació i relacions.
34.4. Impulsar la participació activa de la UPF en l’organització i en les
activitats de la xarxa d’universitats Institut Joan Lluís Vives.
34.5. Promoure la col—laboració amb institucions ciutadanes
significatives.
17

18. 34.6. Acabar el projecte ‘Fer present la memòria’ en les seves
dimensions escrita i audiovisual i procedir a la seva distribució i
difusió. I iniciar un nou projecte en el mateix àmbit de ‘Fer
present la memòria’ sobre l’època de la transició política
espanyola amb la col—laboració de les Aules de la Gent Gran i
d’alumnes de la UPF dels darrers cursos de llicenciatura.
El projecte s’emmarca dins del memorial democràtic i persegueix
reconstruir, des d’una perspectiva sociològica i històrica, les
vivències de membres de les Aules de la Gent Gran adscrites a la
UPF pel que fa al període franquista.
34.7. Explorar la possibilitat d’elaborar un programa docent per a
majors de 50 anys a partir de crear uns itineraris amb
assignatures de grau que condueixi a l’obtenció d’un certificat
d’estudis.
18

19. ECONOMIA, CAMPUS I INFRAESTRUCTURES
35. Proposar i defensar els canvis necessaris en el sistema de finançament
de les universitats catalanes que reforcin el pes dels elements
qualitatius en la distribució de les subvencions (contracte programa,
recerca...), per tal de millorar els ingressos ordinaris de la UPF i
garantir el seu futur mitjançant l’eliminació progressiva del
complement de transició.
36. Augmentar els ingressos no finalistes a disposició del pressupost
general.
36.1. Revisar la normativa de lloguer d’espais per incrementar-ne l’ús i
el marge net.
36.2. Modificar la normativa sobre cànons i costos indirectes de recerca
per aproximar-los als costos reals.
36.3. Desenvolupar les activitats de promoció destinades a les empreses
per millorar les seves aportacions (captació de finançament,
càtedres empresa, col—laboració en actes...) i proposar noves fonts
i objectius d’ingrés.
36.4. Potenciar l’augment d’alumnes de grau en algunes titulacions.
36.5. Estimular la captació de finançament extern per a projectes de
recerca que disminueixi la càrrega d’inversions en equipaments
sobre el pressupost general.
36.6. Potenciar la gestió del UPF-International Campus i l’activitat del
PEI.
36.7. Millorar els procediments de matriculació i cobrament.
37. Disminuir les despeses no finalistes a càrrec del pressupost general.
37.1. Reduir l’ús de paper i del cost dels viatges.
37.2. Millorar el procés de compra de material fungible de laboratori per
minimitzar-ne el preu i els costos de gestió.
37.3. Revisar la política de manteniment de l’equipament de recerca.
38. Defensar l’establiment d’un finançament públic estatal i/o autonòmic
per fer front als costos creixents del manteniment dels equipaments
científics i tècnics destinats a la recerca.
19

20. 39. Millorar la planificació de la gestió econòmica.
La planificació de la gestió econòmica s’ha d’articular establint un
calendari anual de les fites principals, definint un calendari anual
d’informes i aprovacions i fent simulacions del pressupost per al
període 2006-2010.
40. Millorar el control i el retiment de comptes de la gestió econòmica.
40.1. Avançar en la implantació de l’ÀBAC II com a instrument d’un nou
model de gestió econòmica, desenvolupant especialment un nou
mòdul de comptabilitat analítica.
40.2. Homogeneïtzar els comptes del grup UPF i avançar cap a la seva
consolidació.
41. Treballar per assegurar la viabilitat econòmica dels postgraus.
41.1. Reclamar un pla especial de finançament públic per garantir-ne la
posada en marxa i el funcionament durant els primers anys.
41.2. Reforçar la internacionalització com a via d’ingressos
complementaris, promovent la captació d’alumnes per als
postgraus i títols propis i l’establiment d’una taxa diferencial
(overseas tax).
42. Ampliar i redefinir els campus de la UPF.
Els nous projectes del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona a l’Àrea
del Mar i del Parc Barcelona Media, a l’antiga fàbrica tèxtil de Ca
l’Aranyó del Districte Barcelona 22@, obliguen a plantejar una nova
definició del desplegament urbà de la UPF.
42.1. Acabar i posar en marxa del PRBB, amb el trasllat i l’acomodació
de les activitats de recerca i docència de l’Àrea de Mar.
42.2. Construir i posar en marxa el Campus de la Comunicació, amb el
trasllat d’activitats de docència i recerca des de les àrees de
França i de Rambla, redefinint els usos dels edificis afectats i
garantint les millors condicions de treball possibles en el procés de
transició.
42.3. Completar l’ocupació i aprofitament dels espais disponibles l’Àrea
de la Ciutadella, amb l’acabament de l’edifici Wellington 1 i
l’impuls d’iniciatives centrades en la innovació i la transferència de
tecnologia.
43. Dissenyar una política de medi ambient
Elaborar i posar en pràctica una proposta d’aplicació de l’Agenda 21 al
campus, d’acord amb els diferents sectors de la comunitat universitària
i les empreses de serveis, en el marc dels projectes ciutadans en
aquest àmbit.
20

21. 43.1. Establir una línia d’actuació que permeti a la UPF conèixer la seva
situació en relació amb la preservació del medi ambient.
43.2. Posar en marxa les mesures necessàries per adequar els nostres
procediments i actuacions a un major respecte mediambiental.
Engegar i desenvolupar un pla de treball tipus “Agenda 21” per tal
de millorar la nostra relació amb el medi ambient i fer més
racionals i sostenibles les nostres actuacions energètiques i de
conservació del medi que ens envolta.
44. Millorar les infraestructures, els equipaments, la seguretat i
l’accessibilitat de les tecnologies de la informació i de la comunicació.
Implementar el nou pla de comunicacions per dotar la Universitat d’una
nova infraestructura de xarxes que permeti afrontar els nous reptes
que plantegen la recerca, la docència i la nova implantació territorial.
Millorar la seguretat de tots els processos de tractament,
emmagatzematge i transmissió de la informació dins del marc legal de
la LOPD. Potenciar iniciatives per garantir la integritat de les dades i la
possibilitat de recuperar-se de possibles desastres.
21

22. EL CATALÀ EN EL MARC D’UNA UNIVERSITAT MULTILINGÜE
45. Promoure la formació lingüística en primeres llengües.
45.1. Facilitar a tota la comunitat l’ús del català com a llengua
instrumental i acadèmica.
Desenvolupar un programa de formació en català adreçat a
l’alumnat i al professorat internacional i de districte compartit. La
UPF administrarà els exàmens oficials homologats per la
Generalitat en el marc de la CIFOLC (Comissió Interuniversitària
de Formació en Llengua Catalana). El professorat internacional
comptarà amb una acollida i un suport lingüístics. Per a l’alumnat
català amb coneixements del català com a primera llengua es
proposen matèries de perfeccionament acadèmic o de llenguatges
d’especialitat en aquesta llengua, a banda de les impartides en
català a cada estudi. Així mateix, s’adequarà la formació en català
en format semipresencial o no presencial a les noves necessitats.
45.2. Facilitar als estudiants internacionals l’aprenentatge del castellà
com a llengua instrumental i acadèmica; i el seu perfeccionament
i ús per a especialitats als estudiants propis.
La UPF acull l’alumnat internacional en el si dels estudis reglats
generals o d’especialitat o en programes específics. La UPF és seu
del DELE (diploma de l’Institut Cervantes). Per a l’alumnat català
amb coneixements d’espanyol com a primera llengua es proposen
matèries de perfeccionament acadèmic o de llenguatges
d’especialitat, a banda de les que ja s’imparteixen en aquesta
llengua a cada estudi.
46. Promoure la formació lingüística en terceres llengües.
46.1. Incentivar la formació instrumental en terceres llengües.
La UPF facilita la formació en terceres llengües a l’alumnat a
través del seu Programa d’Ensenyament d’Idiomes i la fomenta
amb un programa de beques per a l’aprenentatge d’idiomes. Així
mateix, reconeix la formació en llengües estrangeres com a
crèdits obligatoris, optatius i de lliure elecció. Aquests últims fins a
tres cursos. S’introduirà l’ús de les noves tecnologies com a suport
a la formació presencial. El personal de l’administració es forma en
anglès amb diferents graus d’especialització.
46.2. Impulsar la docència ordinària en terceres llengües.
La UPF fomentarà la impartició de matèries curriculars mitjançant
terceres llengües i especialment l’anglès, a través de la
programació dels estudis. Així mateix, es proposen matèries de
perfeccionament acadèmic o de llenguatges d’especialitat per als
diferents estudis a través de l’anglès o altres terceres llengües.
22

23. 47. Garantir el suport tècnic a les primeres llengües.
Donar suport a la producció de textos en català a l’administració,
mitjançant traducció o correcció. Així mateix, es posaran a l’abast de la
comunitat de la UPF en general manuals terminològics per especialitats
i se’n fomentarà la utilització.
48. Avançar en el suport tècnic a les terceres llengües.
En el seu suport i foment de la qualitat a l’ensenyament, la UPF
proporcionarà al professorat dels estudis de grau cursos de suport per
a la docència a través de terceres llengües. Així mateix, fomentarà la
internacionalització del postgrau amb l’anglès com a llengua de
comunicació. La documentació administrativa i l’acollida de l’alumnat
extern de postgrau podran ser en anglès. La UPF es dotarà d’uns
serveis de traducció a terceres llengües de la documentació
administrativa i de recerca.
49. Projectar internacionalment el català.
La UPF acollirà l’alumnat internacional amb el Voluntariat Lingüístic, i
en fomentarà la qualitat dels intercanvis i l’interès del programa
d’acollida social i cultural. Així mateix, organitzarà la relació de la
Universitat amb aquest alumnat internacional amb actes acadèmics
específics durant la seva estada i amb una certa projecció més enllà de
l’estada.
50. Projectar la UPF com a universitat internacional multilingüe.
El portal UPF es presentarà com a entorn català, anglès, espanyol.
Altres llengües europees també hi apareixeran a tall de breus
presentacions.
23

24. GESTIÓ I DISSENY INSTITUCIONAL
51. Dissenyar els continguts, l’estratègia i el seguiment de la
implementació del contracte programa UPF-DURSI (2006-2009):
A partir del Pla d’Actuacions del Consell de Direcció 2006-2009 i de
l’anterior contracte programa UPF-DURSI (2002-2005) s’elaborarà una
proposta de nou contracte programa.
52. Adaptar l’estructura administrativa de la UPF a les noves necessitats
provinents del creixement de la Universitat i del seu grup, de l’EEES i
de l’evolució de les TIC.
52.1. Consolidar el Servei de Postgrau i Relacions Internacionals, que
unifica la gestió de màsters i doctorats, desenvolupant una
estratègia de captació d’alumnes a nivell europeu i internacional.
52.2. Reestructurar el Servei de Gestió Acadèmica i protocol—litzar els
seus procediments i els de les administracions territorials.
52.3. Desenvolupar els serveis de recerca, amb especial atenció a la
innovació, la transferència tecnològica i la coordinació amb les
diverses entitats que conformen el grup UPF.
52.4. Adaptar l’àrea de Recursos Humans i Organització per fer possible
una política de formació i desenvolupament de les persones que
integren l’organització.
53. Reforçar la cooperació amb els centres adscrits.
Adaptar els convenis amb centres docents d’ensenyament superior
adscrits a la UPF a la normativa de la Universitat sobre centres
adscrits. Establir mecanismes per facilitar l’accés a la Biblioteca i a
altres serveis als alumnes dels centres adscrits.
54. Desplegar la nova política de fundacions orientada a integrar i donar
coherència al grup UPF.
54.1. Definir i desplegar les línies d’actuació de la Fundació UPF en
activitats de promoció i suport dels objectius de la Universitat i de
servei a la comunitat universitària.
54.2. Desplegar l’activitat de la Fundació Barcelona Media Universitat
Pompeu Fabra i del seu Centre d’Innovació en el camp de la
recerca i la transferència de coneixement, en col—laboració amb
institucions i empreses del sector, així com la construcció d’una
seu pròpia al Parc Barcelona Media.
54.3. Definir la posició i el projecte de la Fundació de l’Institut
d’Educació Contínua (IDEC) de la Universitat Pompeu Fabra en el
marc de la nova ordenació dels estudis de postgrau de l’Espai
Europeu d’Ensenyament Superior.
24

25. 55. Potenciar la comunicació interna per agilitar la comunicació
institucional, dissenyant actuacions que reforcin el sentiment de
pertinença i la implicació de tot el personal docent i d’administració i
serveis.
56. Mantenir el lideratge de la UPF pel que fa a la implementació de les TIC
en els camps de la gestió i la comunicació.
Millorar els fluxos i sistemes d'informació, comunicació i coneixement
dels membres de la comunitat universitària a través d'un canvi
qualitatiu del portal corporatiu Campus Global. Fer evolucionar aquest
portal cap a un entorn personalitzable per part de l'usuari i incorporar-
hi noves eines i entorns de col—laboració i de comunicació.
56.1. Fer permeable el Campus Global des de la web externa de la UPF
per tal de donar major visibilitat i transparència a l'acció de la
Universitat.
57. Promoure les adaptacions normatives i la regulació d’activitats i, en
especial: adaptar els Estatuts de la UPF a la reforma prevista de la LOU
i la previsible de la LUC.
57.1. Continuar treballant en el procés d’aplicació de la Llei orgànica de
protecció de dades personals i de les normes que la desenvolupen
als fitxers de la UPF que contenen dades de caràcter personal.
57.2. Regular la utilització de les TIC en els procediments administratius
per assegurar el compliment de la legislació vigent, en el marc de
la implantació de l’administració electrònica a la UPF.
57.3. Regular l’arxiu i l’emmagatzematge dels documents electrònics
per garantir-ne el tractament i la conservació.
57.4. Regular el procediment per tramitar convenis de col—laboració
institucional.
58. Dissenyar i implementar un programa d’anàlisi i avaluació de la gestió
dels recursos, els serveis i l’organització de la UPF.
La UPF ha d’estar en condicions d’avaluar l’eficàcia i l’eficiència dels
recursos de l’organització i la qualitat amb què es presten els diferents
serveis. En aquest sentit, cal proveir-se de mecanismes de recollida
d’informació i de valoració independents dels mateixos serveis i de la
mateixa organització.
25