2. Índex
1. Fitxa tècnica
2. Biografia de l’autor
3. El neoclassicisme
4. Descripció formal
5. Temàtica
6. Models i influències
3. 1. Fitxa tècnica
Títol: Eros i Psique
Autor: Antonio Canova
Cronologia: 1787-1793
Material: marbre
Tipologia: escultura exempta
Tema: mitològic
Localització: Museu del Louvre,
París
Estil: Neoclassicista
Mides: 1.55 x 1.68 metres
4. 2. Biografia de l’autor
Antonio Canova neix a
Possagno, Venèto l’1 de
novembre de 1757 i mor
a Venècia el 13
d’octubre de 1822.
Va ser un escultor
venecià. És considerat
el màxim representant
del Neoclassicisme
italià.
Començà com a
picapedrer però en
arribar a Venècia es
comença a dedicar a
l’escultura.
5. A partir de la instal·lació
de Canova a Roma passa
d’un estil naturalista a un
estil influenciat per
l’escultura clàssica antiga
La seva obra va ser
menystinguda perquè
es considerava freda i
estàtica
Obté prestigi amb
algunes obres com
aquesta: “Dédalo e
Ícaro”
6. 3. El neoclassicisme
· Sorgeix en la segona
meitat del s.XVIII
· Estil oposat al rococó
(més senzill)
· Ideals de la il·lustració
· Utilització de les línies
rectes
· Es desenvolupa a França
· Recuperació temes
mitològics del món grec i
romà
La Madeleine (Pierre
Vignon, Contant d’Ivry i
Couture)
7. El jurament dels Horacis,
Jacques-Louis David
Eros i Psique,
Antonio Canova
8. 4. Descripció formal
En el centre de
l’aspa determinada
per les ales del
déu grec hi passa
els llavis dels dos
amants.
9. L’instant del petò s’enquadra
en un cercle format pels
braços de Psique i Eros.
L’escultor aconsegueix que
l’espectador centri la mirada i
l’atenció en aquest punt focal.
11. 5. Temàtica Eros, déu de l’amor
s’enamora de
Psique, filla d’un rei
d’Àsia.
--Eros construeix
un castell per
veure’s amb Psique
cada nit sense que
ella sàpiga qui és
el seu amant.
-Una mala acció de
Psique per
recuperar el seu
amant, fa que sigui
castigada amb un
son profund.
12. 6. Models i influències
Té com a referent el món
clàssic i col·leccions del
Campidoglio, el museu Pius
Clementí del Vaticà, etc.
Va ser l’influència d’alguns
autors com Damià Campeny
i Antoni Solà
Lucrècia, Damià
Campeny (1804)