1. OLOT EN EL TEMPSOLOT EN EL TEMPS

2. Evolució de la ciutat durant l’Edat Mitjana
Olot neix en una cruïlla de camins, a recés dels vents del nord protegida pel
Montsacopa, en un lloc on travessar el Fluvià és fàcil. La primera constància
escrita data del 871, una donació de Carles el Calb a l’abat Racimir de Sant Aniol
d’Aguges.

3. Evolució de la ciutat durant l’Edat Mitjana
El 1091 el comte de Besalú fa cessió de la vila i el seu domini a l’abat de Ripoll, el
Palau del qual no es conserva, però si el nom.
El 1314 se li concedeix a la vila la celebració de la fira de bestiar de Sant Lluc.
Els anys 1427-28 els terratrèmols destrueixen la vila que aprofitarà per construir
una vila nova en terrenys de la Pia Almoina, sota la protecció del rei Alfons.

4. Evolució contemporània de la ciutat
Després de les guerres i epidèmies dels S XVI i XVII, el segle XVIII és de
creixement i prosperitat, però el XIX tornarà a ser de crisis, lluites i guerres.
El 1860, Olot té poc més de 10.000 habitants que es van mantenir quasi fins els
anys 50 del segle XX, quan començarà l’arribada massiva d’immigrants
interiors.

5. Evolució contemporània de la ciutat
Des de mitjans del S XX, Olot inicia un creixement espectacular, a causa de les
migracions procedents tant de la comarca com de regions de l’Estat espanyol.
Així, més de la meitat de la població garrotxina, vivia a la ciutat.
Al voltant del nucli creixen una gran quantitat de nous barris en antigues terres
de conreu.

6. La plaça Palau
1926
1991
1905
1991

7. Carrer Major de la Vila Vella, avui 11 de setembre
L’antic Carrer Major de la vila vella va desaparèixer als anys 20 quan es va fer
l'enllaç de carreteres.

8. Casa dels Nassos, una bona
mostra de l’arquitectura
racionalista
Antic carrer Major de la vila vella,
ara avinguda 11 de setembre

9. Rehabilitació i museització del nucli antic
El nou Passeig de la Muralla, sobre les
restes de l’antiga muralla medieval,
després d’aterrar una significativa illa de
cases
Roda hidràulica d’un antic taller
de vora riu

10. El pont de Santa Magdalena sobre el Fluvià,
nucli primitiu i posterior focus d’industrialització
El pont de Sta. Magdalena, única
connexió medieval amb Girona, on el
basalt estreny el llit del Fluvià i en
permet el pas més fàcilment
El basalt fa desnivells que permeten fer
rentadors i rescloses que la ciutat aprofita
per l’activitat manufacturera de la llana i
per la primera industrialització.

11. Arquitectura renaixentista
Les primeres grans construccions després dels terratrèmols: el convent del
Carme i la façana de l’antic hospital, fet a partir d’una deixa del notari Miquel
Març

12. Sant Esteve: 1890 i 1991 (consagrada el 1116)

13. Miscel·lània de canvis a la ciutat
Plaça inaugurada el 1859, de les més
antigues de l’estat espanyol.
En la dècada dels anys 60, l’Hospital del
1553, adquirí la seva forma actual.
Capella de Sant Ferriol

14. El comerç tradicional, al centre

15. Peatonalització del centre, lligada a la transformació
de funcions i a l’esponjament necessari

16. Les voltes d’en Capdevila: creixement del nou-cents
en l’antic camp de Mart, fora muralles

17. La Casa Gaietà Vila, modernisme olotí
Antiga seu del cafè
Novedades, acollia els
elements més progressistes
de la ciutat, davant per
davant de Sant Esteve el
referent conservador per
excel·lència

18. Olot des del Montsacopa: expansió recent cap a l’oest

19. El barri del Morrot, una mostra del creixement dels
darrers 40 anys
 En aquest plànol de 1966 encara no s’hi veu l’IES Montsacopa
 En aquest plànol de 1992
l’IES Montsacopa està
consolidat, i a més amb un nou
barri, de dimensions
considerables, al seu voltant.
I la Plaça
del Morrot
Bar Volcanet
O el revolt del cementiri?
Fonaments de l’institut, l’any 1968
Qui reconeix la pujada de l’Institut?

20. Esponjament i dignificació actual del barri vell
La dignificació dels espais públics, l’enderroc de velles illes de cases canvien
la fesomia del centre, però la fan més habitable.

21. Els barris obrers i assentaments puntuals??
Els pisos del Portal van acollir en els
terrenys “dels soldats” bona part de
L’immigració interior dels anys 60
El barri de Sant Miquel –entre la tradició i l’especulació- ha experimentat també
nombrosos canvis no només entre els seus veïns, sinó també en el seu traçat.

22. El passeig de Barcelona, abans i ara. La ciutat burgesa

23. QÜESTIONARI
0.- Sobre el plànol dibuixa l’itinerari que hem seguit.
1.- Quina importància tenia el riu en la configuració del nucli originari de la ciutat d’Olot?
2.- Localitza sobre el mapa els ponts de la ciutat i digues quins són els més antics.
3.- Sobre el mapa distingeix la Vila Vella i la Vila Nova (amb signes diferents i clars-. Descriu
la morfologia urbana d’ambdós nuclis.
4.- Escriu el nom de cinc carrers dels nuclis abans esmentats que tinguin nom d’oficis o de
llocs urbans.
5.- Escriu el nom de les places que hi ha tant a la Vila Vella com a la Vila Nova.
6.- Compara les places de la Vila Vella i de la Vila Nova, amb les actuals: forma, dimensions,
nom, funció,...
7.- Per què l’Hospital era fora del nucli urbà? I per què ara no hi està?
8.- Per què els cementiris estaven dins del nucli urbà? On estaven exactament? Per què ara
estan fora del nucli?
9.- En el nucli històric, has vist zones verdes? Per què?
10.- Has observat monuments en el nucli històric? Quins? Has vist cases monumentals com
palaus,...?
11.- Quantes fonts hi ha al nucli antic? Com són? Descriu-les. Quins usos tenien? Per què?
12.- Descriu el Firal com espai urbà: usos que ha tingut al llarg del temps, edificis notables,...

24. 13.- Descriu l’itinerari que hem seguit per anar des de Sant Esteve a la Plaça Clarà.
Quin altre nom té popularment aquesta plaça? Compara-la amb la Plaça del Conill.
Quines construccions hi havia en aquest lloc fins a principis del segle XIX?
14.- Compara i descriu el traçat i les edificacions del carrer Major amb el del
passeig de Barcelona. Descriu els elements de decoració urbana que hi hagis vist.
15.- Com és el traçat de l’Eixample Malagrida? i els seus habitatges, com són?
16.- Descriu la Plaça de Catalunya. Hi ha algun element que et permeti saber què hi
havia abans? En alguna altra plaça del nostre recorregut, hi has vist un elements
similar? Explica-ho.
17.-
18.-
19.-
20.-

25. DESCRIPCIÓ DE MODELS URBANS

26. El plànol urbà
Què és un plànol urbà?
A partir de la informació que t’oferix el plànol i d’altres que pots disposar, identifica el traçat i investiga la història
de Mataró: quan es va fundar, quin fou el primer emplaçament, quines han estat les etapes del creixment, a quina
època va créixer més, com es reflecteixen les diferents etapes en el pla . . .

27. Explica les característiques principals de cada plànol.
Quins avantatges i inconvenients pot tenir cada un ?
El plànol urbà
Ciutat lineal

28. Observa els plànols de Barcelona i Madrid. Identifica els traçats i intenta distingir-hi les diferents zones urbanes
Els plànols urbans

29. El plànol urbà
Quina ciutat és? Com és el traçat?

30. C
I
U
T
A
T
P
L
A
N
I
F
I
C
A
D
A Ciutat medieval

38. Per què es parla d’explosió urbana?
Quan es va produir als països desenvolupats ? I als subdesenvolupats?
Quin va ser el motor en el procés en cada cas?
Què s’entén per suburbanització?
Les ciutats més poblades del món

39. Les ciutats més poblades del món
En quins països es troben les aglomeracions més importants? On hi ha més ciutats que passin dels 25 milions d’habitants?
Identifica aquestes ciutats. Quins problemes poden tenir en els propers anys?

40. Les ciutats més poblades del món al 2015ciutats més poblades del món al 2015

41. Els principals nuclis urbans a Catalunya
On es troben els nuclis urbans més poblats? A Catalunya que hi predominen les ciutats grans, petites o mitjanes?

42. L’emplaçament de les ciutats

43. Les ciutats creixen en vertical: singularitat de les àrees administratives i/o de gestió