Aparell respiratori (ppt)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Aparell respiratori (ppt)

el

  • 1,168 reproducciones

Anatomia, fisiologia i fisiopatologia de l'aperell respiratori i entitats que provoquen insuficiència respiratòria aguda

Anatomia, fisiologia i fisiopatologia de l'aperell respiratori i entitats que provoquen insuficiència respiratòria aguda

Estadísticas

reproducciones

reproducciones totales
1,168
reproducciones en SlideShare
885
reproducciones incrustadas
283

Actions

Me gusta
0
Descargas
24
Comentarios
0

6 insertados 283

http://jordimorillas.blogspot.com.es 234
http://www.jordimorillas.blogspot.com.es 32
http://translate.googleusercontent.com 11
http://jordimorillas.blogspot.ru 4
http://jordimorillas.blogspot.com 1
http://www.slashdocs.com 1

Accesibilidad

Categorias

Detalles de carga

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Derechos de uso

© Todos los derechos reservados

Report content

Marcada como inapropiada Marcar como inapropiada
Marcar como inapropiada

Seleccione la razón para marcar esta presentación como inapropiada.

Cancelar
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    ¿Está seguro?
    Tu mensaje aparecerá aquí
    Processing...
Publicar comentario
Edite su comentario
  • Politraumatisme- multiples fractures/xoc hipovolèmic

Aparell respiratori (ppt) Presentation Transcript

  • 1. Aparell Respiratori Principals alteracions respiratòries del malalt crític Dr. Jordi Morillas Adjunt del Servei de Medicina Intensiva Cap de Servei d’Urgències SCIAS-Hospital de Barcelona
  • 2. Introducció al concepte de respiració
  • 3. El terme respiració s’aplica per definir l’intercanvi gasósentre les cèl·lules i el medi ambient, per tal d’aconseguirl’aport constant d’oxigen i d’eliminació de CO2, quepermeti obtenir energia a través de la degradació oxidativade les substàncies nutritives.•Via aeròbica: 1 mol G = 36 (38) ATP•Via anaeròbica: 1 mol G = 2 ATP
  • 4. Fases de la respiració
  • 5. •RESPIRACIÓ EXTERNA: EXTERNATransport convectiu de gasos des de l’atmosferafins als alvèols pulmonars (ventilació) i difusió finsa la sang dels capil·lars pulmonars (difusió alvèoI-capil·lar).•RESPIRACIÓ INTERNA:Transport convectiu per la sang fins a les cèl·lules(transport sanguini de gasos) i difusió dins lescèl·lules (difusió cel·lular).•RESPIRACIÓ CEL·LULAR:Reaccions intracel·lulars metabòliques oxidativesper obtenir energia.
  • 6. Record anatòmic
  • 7. Foses nasals i boca
  • 8. Laringe Para ver esta película, debe disponer de QuickTime™ y de un descompresor .
  • 9. Sistema bronquial i alvèols Para ver esta película, debe disponer de QuickTime™ y de un descompresor .
  • 10. Irrigació pulmonar: Porta la sang venosa a oxigenar-se a través de l’artèria pulmonar i retorna la sang oxigenada a l’aurícula esquerre per les venes pulmonarsIrrigació bronquial:Porta sang arterial delterritori aòrtic cap elsbronquis per artèriesbronquials i retorna pelsistema venós de la venacava
  • 11. Caixa toràcica
  • 12. CONTROL DE LARESPIRACIÓ
  • 13. Fonaments de biofísica respiratòria
  • 14. Palv=Ppl+Pel
  • 15. Pneumotòrax
  • 16. RESPIRACIÓ TRANQUIL·LA (ABDOMINAL)INSPIRACIÓ: -ESPIRACIÓ: Exhalació d’aire.Descens diafragma Relaxació diafragma i intercostals.Contracció intercostals Retrocés elàstic del pulmó.RESPIRACIÓ FORÇADA (TORÀCICA)-INSPIRACIÓ: -ESPIRACIÓ:A més contracció ECM, A més contracció músculsescalens i pectorals. abdominals .
  • 17. Volums i capacitats Espirometria
  • 18. VRI: 3000 ml CV: VRI+VVP+VRE : 4600 mlVVP: 500 ml CI: VRI+VVP : 3500 mlVRE: 1100 ml CFR: VRE+VR : 2300 mlVR: 1200 ml CPT: VRI+VRE+VVP+VR: 5000 ml
  • 19. Valor pronòstic de VEMS i iCV Valor pronòstic de VEMS CV••patologiarespiratòria crònica patologia respiratòria crònica••patologianeuromuscular patologia neuromuscular
  • 20. Patró Ventilatori NormalPatró Ventilatori NormalFRFR 12.5 ± 2.7 (cpm) 12.5 ± 2.7 (cpm)VcVc 0.53 ± 0.15 (L) 0.53 ± 0.15 (L)VEVE 6.54 ± 1.91 (L/min) 6.54 ± 1.91 (L/min)Vc/TiVc/Ti 266 ± 60 (ml/s) 266 ± 60 (ml/s)TiTi 1.97 ± 0.33 (s) 1.97 ± 0.33 (s)Ti/Ttot 0.41 ± 0.06Ti/Ttot 0.41 ± 0.06P0.1P0.1 1.06 ± 0.3 (cm H22O) 1.06 ± 0.3 (cm H O)
  • 21. INTERCANVI ITRANSPORT DE GASOS
  • 22. INTERCANVI I TRANSPORT DEGASOSIntercanvi pulmonar de gasos Intercanvi cel.lular de gasos
  • 23. Ventilació Espai mort (VD): aire circulant en cada cicle que no intervé en l’intercanvi de gasos:  VD anatòmic  VD alveolar  VD fisiològic } Esp. Mort PO2= 100 PCO2= 40 Zona Respiratòria PN2 ~ 600 PH2O= 47 El VD és variable en funció del pes de l’individu però acostuma a estar al voltant de 150 ml. Variació de la ventilació en funció de la profunditat (vt) i de la freqüència.
  • 24. Espai mort1. Anatòmic: nas, tràquea, bronquis majors.2. Alveolar: no hi ha intercanvi de gasos. Espai mort Vol. Residual Res. Espiratòria Vol. Corrent Res. Inspiratòria
  • 25. Volum-minut respiratori (Vm)Volum-minut respiratori (Vm)És la quantitat total d’aire que entra als pulmons per minut. És la quantitat total d’aire que entra als pulmons per minut. Vm= Vt **FR Vm= Vt FR Vm= 500 ml/resp xx14 resp/minut= 7 litres/minut. Vm= 500 ml/resp 14 resp/minut= 7 litres/minut.VENTILACIÓ ALVEOLAR (VA):VENTILACIÓ ALVEOLAR (VA):Quantitat d’aire que ventila alvèols on es produeix intercanvi gasós.Quantitat d’aire que ventila alvèols on es produeix intercanvi gasós. VA= (Vt- Espai mort) xxFR VA= (Vt- Espai mort) FR VA= (500ml/resp-150 ml/resp) xx14 resp/min = 4,9 litres/min VA= (500ml/resp-150 ml/resp) 14 resp/min = 4,9 litres/min
  • 26. Variables de la Perfusió VENTILACIÓ CO2 DIFUSIÓ O2 AP VP PERFUSIÓ VC Ao AP VP AI AD VD VI VC Netter FH: Atlas of Clinical Anatomy, DxR Development Group Inc, 1999.
  • 27. La difusió de gasos depèn d’una adequada ventilació i perfusió i a mésd’una correcta concordança entre ambdues:PERFUSIÓ PULMONARLa Despesa Cardíaca (D.C.) del cor dret és igual a la del cor esquerre(en absència de cardiopatia).D.C.= 6 litres de sang per minut.RELACIÓ VENTILACIO-PERFUSIÓ PULMONARV/Q= 5 litres d’aire x minut/ 6 litres sang x min. = 0,8
  • 28. V/Q normal Relación V/Q normal ventilación
  • 29. Efecte espai mort
  • 30. mala ventilaciónbuena perfusión Efecte Shunt
  • 31. Variables de la difusióLa difusió(DP) aa través d’una membrana biològica és directament La difusió(DP) través d’una membrana biològica és directamentproporcional aa la superfície(S) tissular disponible, aa la diferència de proporcional la superfície(S) tissular disponible, la diferència depressions parcials (P1-P2) aa ambdós costats de la membrana i i al pressions parcials (P1-P2) ambdós costats de la membrana alcoeficient(D) de difusió del gas, i iinversament proporcional al gruix de la coeficient(D) de difusió del gas, inversament proporcional al gruix de lamembrana. membrana. DP= SD(P1-P2) X
  • 32. MONITORITZACIÓ: capnografia 100% SEGURETAT IOT Molt sensible a alteracions cardíaques/hipotensió GRADIENT : PaCO2-ETCO2 = Espai mort
  • 33. MONITORITZACIÓ:PULSIOXIMETRIA
  • 34. TRANSPORT D’OXIGEN (TO2)L’oxigen es transportat per la sang de dues formes:(a)combinats amb Ihemoglobina (oxi-Hb 99,7%)(b)dissolt al plasma (0.3 %)TO2= Quantitat total dO2 transportat al teixits per minut.
  • 35. 100 O2 total 22 CSat 80 O2 combinat amb 18 de(%) Hb O2 60 14Hb ml/1 00ml 40 10 20 6 O2 dissolt 2 0 0 20 40 60 80 100 600 Po2 mmHg
  • 36. Corba de dissociació de l’hemoglobina pH PaCO2 Tª 2-3 DPG
  • 37. TRANSPORT DE CO2 En el glòbul vermell:  5% dissolt  21% CO2 + HbCO2 HbCO2  63% CO2 + H2O  H2CO3  H+ + HCO3- (en presència d’anhidrasa carbònica) En el plasma:  1% carbamino proteinas  5% CO2 + H2O  H2CO3  H+ + HCO3- (NaHCO3-)  5% dissolt (H2CO3-)
  • 38. CONCEPTE DE CONSUM D’O2La quantitat d’O2 que consumeixen les cèl·lules ésde 250 ml x min. L’excés de transport d’O2 encondicions normals (1000 mil x min) manté unmarge de seguretat en cas d’augment de lademanda o disminució del transport.
  • 39. Gasometria artrial pH 7,36 pCO2 35-45 mmHg pO2 >60 mmHg HCO3 22 +/- 2 EB 0 +/- 2 SaO2 >95%
  • 40. Acidosis Alcalosis Acidosis Alcalosis metabòlica metabòlica respiratòria respiratòriapH N N N NpCO2 N NpO2 N N N NBIC N NSaO2 N N N N N N N 45
  • 41. Insuficiència respiratòria aguda
  • 42. DefinicióLa síndrome d’IRA es defineix com la incapacitat sobtada que téel sistema respiratori de mantenir una oxigenació adequada del’organisme, pot acompanyar-se també de la incapacitat demantenir uns nivells de PCO2 normals (insuficiència respiratòriaaguda hipercàpnica).S’objectiva amb una gasometria arterial: arterial•PO2 basal < 60 mmHg•PaO2/FiO2 < 300 mmHg
  • 43. EtiologiaCauses pulmonars:•Ocupació espais alveolars•Pneumònia•Hemorràgia alveolar•Edema pulmonar no cardiogènic (SDRA)•Alteració intersticial•Malalties intersticials (BONO)•Fibrosis pulmonar•Obstrucció via respiratòria•Cos estrany•Atelèctasi
  • 44. Causes vasculars:•Tromboembolisme pulmonar1.Baix cabal cardíac (dessaturació venosa)
  • 45. Causes toràciques:•Problemes pleurals•Pneumotòrax•Hemotòrax•Embassament pleural•Traumatisme toràcic•Lesions costals•Lesions diafragmàtiques
  • 46. Causes extrapulmonars:•Edema agut de pulmó•SDRA secundari•Causes ambientals (alçada)•Causes neurològiques•Paràlisis diafragmàtica•Malalties neuromusculars•Toxicitat fàrmacs depressors
  • 47. clínica•Afectació de l’estat general amb sensació de gravetat•Dispnea•Taquipnea (FR>24 rpm)•Utilització de la musculatura accessòria•Tiratge i aleteig nasal•Cianosis•Taquicàrdia
  • 48. Maneig del pacient amb ira •Oxigenoteràpia •Pulsioximetria •Història clínica •Hemograma •Bioquímica bàsica •Gasometria arterial •Radiografia de tòrax •Tractament de suport respiratori i hemodinàmic •Tractament etiològic
  • 49. Oxigenació  De baix fluxe(1-5 lt mn)  De baix fluxe(1-5 lt mn) 40 % 40 %  D’alt fluxe amb mascareta 40-50 %  D’alt fluxe amb mascareta 40-50 %  Amb reservori  Amb reservori > 60 % > 60 %  Amb bossa de ventilació  Amb bossa de ventilació 70-90 % 70-90 %  VMNI  VMNI 100% 100%
  • 50. O2 Aire Gas ambiente espiradoA B . 51
  • 51. Oxigenoteràpia de baix fluxeFluxe O2 FiO2 1Lt/ min 24% aprox 2Lt/min 28% aprox 3Lt/min 32% aprox 4Lt/min 36% aprox 5Lt/min 40% aprox
  • 52. Hipoxèmia amb patró ventilatori normal: Hipoxèmia amb patró ventilatori normal:-Vt >300 ml -Vt >300 ml-FR <25 rpm -FR <25 rpm-Inspracions constants iiconsistents -Inspracions constants consistents-Sobreinfecció respiratòria -Sobreinfecció respiratòria-Insuficiència cardíaca lleu -Insuficiència cardíaca lleu-Situacions de demanda lleu d’oxigen -Situacions de demanda lleu d’oxigen
  • 53. Oxigenoteràpia d’alt fluxe FiO2 % Fluxe O2 L/min 24 3 26 4 28 6 30 8 35 9 40 12 50 15
  • 54. Hipoxèmia moderada amb treball respiratori no Hipoxèmia moderada amb treball respiratori noextenuant: extenuant:-Taquipnea -Taquipnea-aleteig nasal -aleteig nasal-interromp comte de 10 -interromp comte de 10Neumònia NeumòniaInsuficiència cardíaca moderada Insuficiència cardíaca moderada
  • 55. Màscara amb reservori Fluxe en Fio2 Lt/min 10-15Lt/min 80-100%
  • 56. Hipoxèmia severa amb treball respiratori: Hipoxèmia severa amb treball respiratori:-incapaç de parlar -incapaç de parlar-taquipnea -taquipnea-utilització de musculatura accessòria -utilització de musculatura accessòriaNeumòniaNeumòniaEdema agut de pulmóEdema agut de pulmóTEPTEP
  • 57. Bossa de ventilació
  • 58. Hipoxèmia severa amb patró ventilatori ineficaçHipoxèmia severa amb patró ventilatori ineficaçBradipneaBradipneaAturada respiratòriaAturada respiratòria
  • 59. Boussignac - CPAPFluxe CPAP> 15 lpm >5 i <10 cm H2O
  • 60. Hipoxèmia severa amb treball respiratori extenuant Hipoxèmia severa amb treball respiratori extenuant-incapaç de parlar -incapaç de parlar-utilització de musculatura accessòria -utilització de musculatura accessòria-Taquipnea -Taquipnea-Sudoració i/o alteracions hemodinàmiques -Sudoració i/o alteracions hemodinàmiquesEdema agut de pulmóEdema agut de pulmóAtelectàsiesAtelectàsiesNeumòniaNeumònia
  • 61. Cas clínic 67
  • 62. Insuficiència respiratòria crònica aguditzada
  • 63. definicióDescompensació hipoxèmica (PO2<50) en pacient diagnosticat demalaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). En moltes ocasions lahipoxèmia s’acompanya d’hipercàpnia. Bronquitis Emfisema crònica pulmonar Asma
  • 64. Bronquitis crònicaLimitació crònica al fluxe aeri caracteritzada per tos i expectoració cròniques.En cas d’expectoració important descartar bronquièctasis.Aspecte clínic del pacient:•Obesos (inicialment) Blue bloater•Hipersòmnia•Aspecte cianòtic•Exoftalmos
  • 65. Emfisema pulmonarLimitació crònica al fluxe aeri caracteritzada per hiperinsuflació toràcica.Aspecte clínic del pacient:•Caquèctic Pink puffer•Taquipnèic•Aspecte rosat•Tòrax hiperinsuflat
  • 66. Etiologia MpocLa causa més important és el tabac. No fumador Fumador
  • 67. Causes de descompensació (Irca) •Infecció respiratòria (50% de les descompensacions) •Descompensació hipercàpnica per sedants •Traumatisme toràcic
  • 68. Clínica irca Clínica específica de la causa de la descompensació: Clínica específica de la causa de la descompensació: ••Febre Febre ••Dolor toràcic... Dolor toràcic... Taquicàrdia Somnolència Dessaturació Taquipnea CianosisBradipneaFlapping Descoordinació Musculatura accessòria tòraco-abdominal
  • 69. Maneig del pacient amb irca•Oxigenoteràpia (baix fluxe)•Pulsioximetria (SaO2 =90%)•Història clínica•Hemograma•Bioquímica bàsica•Gasometria arterial•Radiografia de tòrax Si fracàs musculatura respiratòria: •VMNI •IOT + VM •Broncodilatadors •Corticoides •Antibiòtic
  • 70. Pronòstic VEMS SUPERVIVÈNCIA 1,25 lit 10 anys (50%) 1 lit 5 anys 0,5 lit <2 anys
  • 71. Cas clínic 78
  • 72. Síndrome de destret respiratori de l’adult
  • 73. ALI / SDRA “Procés inflamatori pulmonar que es caracteritza per un augment en la permeabilitat capil·lar, associat a severa hipoxèmia i infiltrats bilaterals a RX tòrax” Les manifestacions clíniques de la SDRA van associades a una disminució de CRF i de la C estàtica del sistema respiratori
  • 74. SDRA ALI•Inici agut •Inici agut•PaO2/FiO2 ≤ 200 •PaO2/FiO2 ≤ 300•Infiltrats bilaterals a •Infiltrats bilaterals a RX tòrax RX tòrax•PCP ≤ 18 ( o sense •PCP ≤ 18 ( o sense evidència clínica ICE) evidència clínica ICE)
  • 75. ETIOLOGIAPrimari o pulmonar Secundari o extrapulmonar •Aspiració •Sepsis •Infecció pulmonar •Politraumatisme •Contusió pulmonar •Politrasfusió •“Near drowning” •Pancreatitis •Inhalació gasos •Sobredosis de drogues •CEC
  • 76. CLÍNICA SDRA Insuficiència respiratòria aguda Clínica específica de la causa del SDRA
  • 77. MANEIG DEL PACIENT AMB SDRA
  • 78. Vt < 8ml/kg Vt < 8ml/kgPEEP 2-4 cmH2O > LIP(Pflex) PEEP 2-4 cmH2O > LIP(Pflex) Para ver esta película, debe disponer de QuickTime™ y de un descompresor .
  • 79. Decúbit pron Dorsal Ventral Dorsal Ventral
  • 80. ASPECTES A CUIDAR ENDP••Extubacióaccidental Extubació accidental••Desconnexióde vies Desconnexió de vies••Nafresper pressió Nafres per pressió••Edemafacial Edema facial••Higiene Higiene••Radiografia Radiografia••Altresprocediments diagnòstics iiterapèutics Altres procediments diagnòstics terapèutics
  • 81. Cas clínic 91
  • 82. Tromboembolisme pulmonar (tep)
  • 83. DEFINICIÓObstrucció aguda de la circulació pulmonar per un trombo que s’hadesprés d’algun lloc del territori venós. El més freqüent és latrombosis venosa profunda de les extremitats inferiors.
  • 84. clinica
  • 85. fisiopatologia Shunt pulmonar agut: Àrees ben ventilades i mal perfoses
  • 86. Tractament tep estable
  • 87. Tractament tep inestable
  • 88. Tractament en situacions especialsPacients amb contraindicació per anticoagulació:•Embarassades•Intervencions majors recents•Trombocitopènia induïda per heparina•Elevat risc de sagnat•Neurocirurgia o cirurgia oftàlmica darrers 6 mesos Filtre de vena cava Filtre de vena cava
  • 89. Cas clínic 100
  • 90. Traumatisme toràcic
  • 91. INTRODUCCIÓ Generalment s’associa amb altres lesions Els traumatismes associats són els que condicionen el pronòstic (TCE) <15% necessiten toracotomia Són el 25% de les morts per traumatisme
  • 92. INCIDèNCIANomés el 16% són toràcics purs
  • 93. VALORACIÓ SECUNDàRIA VALORACIÓ INICIAL: ABC VALORACIÓ SECUNDÀRIA:  examinar coll i abdomen  cianosis, moviment tòrax, respiració dificultosa, estridor, IJ  emfisema, crepitació costal, hematomes.  Rehistoriar biomecànica de l’accident  RX TÒRAX, GSA, EKG
  • 94. TRAUMATISME TÒRAX: lesions T. CAIXA TORÀCICA  MEDIASTÍ volet costal  ruptura traqueobronquial ESPAI PLEURAL  ruptura esofàgica fístula broncopleural  ruptura aorta i grans vasos Pneumotòrax  contusió cardíaca hemotòrax  DIAFRAGMA PARÈNQUIMA  ruptura diafragmàtica contusió pulmonar
  • 95. 12 LESIONS MORTALS 6 COMPROMETEN VIDA  obstrucció via aèria  pneumotòrax a tensió  tamponament pericàrdic  pneumotòrax obert  hemotòrax massiu  respiració ineficaç per volet 6 MORTALITAT DIFERIDA  ruptura aorta continguda  lesió traqueobronquial  Traumatisme cardíac  ruptura diafragmàtica  ruptura esofàgica  contusió pulmonar
  • 96. VOLET COSTAL Moviment anormal de la paret toràcica com a resultat de fractures costals bifocals (moviment paradoxal dels fragments lliure). Necessàriament passa per IOT+VM i eventual cirurgia
  • 97. Maneig del trauma toràcic ABC •Oxigenoteràpia (garantir SaO2>90%) •Mobilització en bloc •Canalització de via venosa •Proves creuades per reserva de sangDiagnòstic de les lesions:•Rx tòrax i pelvis•Sala hemodinàmia•TC toràcic i abdominal•TC cranial•Sèrie òssia IRA o lesions greus: UCI
  • 98. Lesions pulmó/caixa toràcica El 80% es solucionen amb: •Ventilació mecànica •Drenatge toràcic
  • 99. Cas clínic 110
  • 100. Malalties pleurals
  • 101. Vessament pleuralDefinició Acumulació de líquid dins l’espai pleuralDiagnòstic i classificació: Poden observar-se en la radiografia de tòrax si tenen més de 50-100 ml
  • 102. Diagnòstic i classificació: •Més de 50-100 ml •Caldrà practicar toracocentesi distingir si es un exsudat (ric en proteïnes i LDH i secundaris a infecció, tumor o infart pulmonar) o trasudats (pobre en proteïnes i secundaris a insuficiència cardíaca, cirrosi o síndrome nefròtic)En cas de ser empiema (pH < 7) cal drenatge toràcic
  • 103. Hemo-pneumotòraxDefinicióDenominem pneumotòrax a la presència d’aire en l’espaipleural i hemotòrax quan l’ocupació és per sang. Pneumotòrax •Traumàtic •Iatrogènic (punció subclàvia, barotrauma per VM…) •Espontani. Hemotòrax •Traumàtic •Iatrogènic
  • 104. 115
  • 105. Ofegament i malalties per immersió
  • 106. ofegament Epidemiologia i definició: L’ofegament o submersió és un greu problema de salut pública que ocasiona 140.000 morts/any, arreu del món. Es defineix com l immersió accidental dins l’aigua (salada o dolça) amb aspiració i insuficiència cardiorespiratò-ria associada 10/1 aigua salada vs aigua dolça La causa més freqüent és accidental en nens
  • 107. Ofegament en aigua salada Aigua salada aalalvèol Aigua salada lalvèol Insuficiència respiratòria aguda Insuficiència respiratòria aguda Pas de líquid del plasma aalalvèol Pas de líquid del plasma lalvèol Pas de Na de l’alvèol aala sang Pas de Na de l’alvèol la sang Hipovolèmia transitòria Hipovolèmia transitòria Hipernatrèmia Hipernatrèmia
  • 108. Ofegament en aigua dolça Aigua dolça aalalvèol Aigua dolça lalvèol Insuficiència respiratòria aguda Insuficiència respiratòria aguda Pas d’aigua de lalvèol al plasma Pas d’aigua de lalvèol al plasma Hipervolèmia transitòria Hipervolèmia transitòria Hiponatrèmia Hiponatrèmia
  • 109. Presentació i maneigComplicació Pacients (%)Insuficiència respiratòria aguda 93%Inestabilitat hemodinàmica 40%Diselectrolitèmias 20%Pneumònia per aspiració 20% Suport respiratori, hemodinàmic i icorrecció del medi intern Suport respiratori, hemodinàmic correcció del medi intern
  • 110. Lesions per descompressió Equip de respiració autònoma: •21% O2 •79% N2 10 m de prof. =1 atm de pressió Nitrogen gas a pulmó Embolisme aeri Nitrogen líquid dissolt a sang i teixits
  • 111. Tractament descompressió Càmera hiperbàrica Càmera hiperbàrica