1. 1
Pautes per a l’anàlisi de textos poètics
Elements d’anàlisi
Poema Títol del poema referit. Localització: context i paratextos
Notes lèxiques Inscripció termes/mots de lliçó confusa
Mètrica Notes sobre la forma mètrica, estrofisme i ritme
Recursos lingüístics Apunts sobre la incidència de figures literàries
Veu narrativa (jo poètic) Estructura d’emissió: Veu(s) del text
Narratari (receptor poètic) Estructura de recepció: destinatari textual
Assumpte (objecte poètic) Matèria de la qual tracta el text
Anècdota Motius en expressió històrica. Argument
Tema Nucli d’organització de continguts en un sentit dominant
Motius Subtemes, desviacions temàtiques, digressions
Leitmotiv Motius dominants
Estructura textual Dinàmica i projecció de significat en estructures
Simbologies Símbol(s) i explicitacions simbòliques, sentits múltiples
Referents Referències, fonts i citacions: intertextualitat
Sentit del títol Convergents de sentit i/o claus d’interpretació global
L’acostament als poemes d’Ausiàs March 1
1. L’acostament al context
En qualsevol cas, significa localitzar l’obra d’on surt el text (de quina obra lírica general, vul dir:
127 poemes) i sobre els detalls específics de l’autor que facin al cas.
2. L’acostament al text (elements descodificats)
Poema 11, estrofes 1, 2, 3 Paràfrasis actual:
Quins tan segurs consells vas encercant, A Quins consells tan segurs vas cercant,
cor malastruc, enfastijat de viure? B cor malaurat, per al qui viure és tedi?
Amic de plor e desamic de riure, B Amic del plor i desamic del riure
¿com soferràs los mals qui et són davant? A com sofriràs els mals que et són pervenir?
Acuita’t, doncs, a la mort, qui t’espera C Apressat, doncs, cap a la mort que t’espera:
e per tos mals te allongues los jorns: D t’allargues els dies per a dany teu:
aitant és lluny ton delitós sojorn D i tant més lluny serà el teu sojorn feliç
com vols fugir a la mort falaguera. C com més vols fugir de la Mort lleugera.
Braços oberts és eixida a carrera, C T’ha sortit [la Mort] a camí amb els braços oberts
plorant sos ulls per sobres de gran goig. E amb els ulls plorosos de gran goig.
Melodiós cantar de sa veu oig E Sent el cant melodiós de la seva veu,
dient: «Amic, ix de casa estrangera! C que diu: «Amic, surt de casa estranya!
En delit prenc donar-te ma favor, F Tenc plaer de donar-te el meu favor,
que per null temps home nat l’ha sentida, G aquell que cap nascut mai no ha tengut,
car jo defuig a tot home que em crida, G perquè jo defuig tothom qui em crida,
prenent aquell qui fuig de ma rigor». F en canvi m’enduc el qui fuig de mi».
1 Segons model de Josep Maria Roquer, extret de: http://www.uoc.edu/in3/hermeneia/exemples/ROQUER_web/interpretacionsparcerisas.htm
Josep PALOMERO. Gui a didàctica d’Ausiàs March i altres poetes (S.XV-XVI). Barcelona: Editorial Laertes (“Lectures i itineraris”; 12), 1990.
Lluís-Anton BAULENES. Poemes d’Ausiàs March. Antologia. Alzira: (“Els nostres autors”; 19), 19972
.
Albert SOLER. Literatura catalna medieval: Un recorregut multimèdia...Barcelona: Pòrtic & Editorial UOC Àgora (“Biblioteca oberta"2003.

2. 2
Ab ulls plorant e cara de terror, F Amb ulls plorosos i cara de terror,
cabells rompent ab grans udolaments, H i arrencant-se cabells amb grans udols,
la vida em vol donar heretaments H la Vida cerca donar-me els seus béns
e d’aquests dons vol que sia senyor, F i vol que en sigui posseïdor,
cridant ab veu horrible e dolorosa I i em crida amb veu horrible i dolorosa
tal com la mort crida el benauirat, J tal com la Mort crida l’afortunat
car, si l’hom és a mals aparellat, J (perquè per a l’home condemnat a patir
la veu de mort li és melodiosa. I la veu de la Mort li és melodiosa).
[...]
Poema De què parla Estrofisme
Versificació
Ritme
Punt de vista
Localització
Temps
Sintaxi
To de veu
Figures
Tractament del lèxic
11
[fragment]
Mort per amor, o
més aviat per falta
d’amor correspost.
Malaltia d’amor,
que ofusca el
coneixement
intel·lectual i
domina la voluntat.
Davant la
incapacitat de
superar el dolor, la
mort resulta
atractiva; però la
vida, per contra,
estira amb els seus
atributs.
Dues primeres
cobles
decasil·làbiques
creuades i, a cops,
capcaudades.
Metonímicament, el
jo poètic s’interroga
—interroga el seu
cor—sobre la
capacitat de superar
dolors i obre un
debat entre el desig
de viure i la por a la
mort. Hi ha una
certa caracterització
invertida: la mort
positivament; la
vida, terrorífica.
Hi ha un cert
equilibri entre
parataxi i hipotaxi.
És notori l’ús de
seqüències en
gerundi,
caracteritzant
l’acció.
interrogació: v.1
metonímia: v.2
hipèrbole: vv. 9-24
imatges: vv. 17-21
Poema 29 Paràfrasis actual:
Sí com lo taur se’n va fuit pel desert A Tal com el brau que fuig pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força B quan és vençut pel seu semblant que el força,
ne torna mai fins ha cobrada força B i ja no torna fins que ha recuperat la força
per destruir aquell qui l’ha desert, A per destruir aquell que l’ha ofès,
tot enaixí em cové llunyar de vós, C així em cal allunyar-me de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús: D perquè el vostre gest em confon el coratge,
no tornaré fins del tot haja fus D no tornaré fins que del tot foragitada
la gran paor qui em tol ser delitós. C la gran por que m’impedeix ser feliç.
Poema De què parla Estrofisme
Versificació
Ritme
Punt de vista
Localització
Temps
Sintaxi
To de veu
Figures
Tractament del lèxic
29 De la timidesa
davant la dama.
Una única estrofa o
cobla (dos quartets
decasil·làbics
creuats).
ABBACDDC
El jo poètic implica
la ideació d’un
receptor (vós /
vostre gest) causant
de l’actitud del
personatge
narrador.
Utilitza fórmules de
correlació
comparatives (Tal
com el brau... així
em cal...).
La comparació entre
un fet general
metafòric i la
situació particular
del jo poètic
Sintaxi!
Comparació vv.1-5.
al·literació: v. 2.

3. 3
Poema 68 Paràfrasis actual:
No em pren així com al petit vailet A No faig així com el petit al·lot
qui va cercant senyor qui festa el faça B qui va cercant senyor que li faci festes
tenint-lo cald en lo temps de la glaça B i li doni abric en els temps freds
e fresc, d’estiu, com la calor se met, C i fresca a l’estiu, quan entra la calor;
preant molt poc la valor del senyor C l’al·lot que menysprea el seu antic amo,
e concebent desalt de sa manera, D avorrint la seva manera de ser,
veent molt clar que té mala carrera D veu molt clar que va per mal camí (que s’equivoca)
de canviar son estat en major. C en voler, abandonant-lo, millorar el seu estat.
[...]
Jo son aquell qui en lo temps de tempesta, E Jo som aquell que en els temps de tempesta,
quan les més gents festegen prop los focs F quan gairebé tothom fa festa prop del foc
e pusc haver ab ells los propis jocs, F i podria amb ells compartir els jocs,
vaig sobre neu, descalç, ab nua testa, E vaig per la neu, descalç i descobert,
servint senyor qui jamés fon vassall G servint un senyor que mai no va ser vassall
ne el venc esment de fer mai homenatge H ni va pensar de fer mai homenatges
e en tot lleig fet hagué lo cor salvatge: H i en tota baixa acció mostrà un cor salvatge:
solament diu que bon guardó no em fall. G em diu només— no em falta recompensa.
Plena de seny, lleigs desigs de mi tall: G Plena de seny, de mi tall els baixos desigs:
herbes no es fan males en mon ribatge. H no se’n fan males herbes en ma riba,
Sia entès com dins en mon coratge H és a dir que, en el meu coratge,
los pensaments no em davallen avall. G els pensaments no se’m fan dissoluts.
Poema De què parla Estrofisme
Versificació
Ritme
Punt de vista
Localització
Temps
Sintaxi
To de veu
Figures
Tractament del lèxic
68
[fragment]
Constància de
l’amant pel que fa a
l’amada, a pesar de
les vicissituds més
aviat contràries: la
dama no se sotmet
a l’estat amorós (vv.
13-16).
2 de les 3 cobles de
què consta el
poema (quatre
quartets
decasil·làbics
creuats, més el
quartet de tornada.
Hi destaca la
regularitat.
El jo poètic es
compara al vailet i
amb les gents
(canviar d’amo per
millorar d’estat; fer
festes i jocs en
comunitat: millorar i
divertir-se) per fer el
contrast: el jo poètic
es mostra constant
malgrat les
adversitats.
Correlació
comparativa,
novament.
Parataxi
Antítesi: vv. 9.12
metàfora: v.18
Poema 46, estrofes 1 i 2 Paràfrasis actual:
Veles e vents han mos desigs complir Veles i vents compliran els meus desigs
faent camins dubtosos per la mar. en fer camins perillosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar: Veig alçar-se contra seu mestral i ponent:
xaloc, llevant, los deuen subvenir, xaloc i llevant, en canvi, els deuen ajudar
ab llurs amics lo grec e lo migjorn, amb els seus amics gregal i migjorn
fent humils precs al vent tramuntanal pregant humilment al vent de tramuntana
que en son bufar los sia parcial que els sigui parcial en el seu buf
e que tots cinc complesquen mon retorn. i així tots cinc aconsegueixin el meu reton.
Bullirà el mar com la cassola en forn, Bullirà el mar com la cassola al forn,
mudant color e l’estat natural, mudant el colors i l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal i mostrarà odi per tota cosa
que sobre si atur un punt al jorn. que pretengui aturar-s’hi un moment.
Grans e pocs peixs a recors correran Peixos grans i petits correran a salvar-se
e cercaran amagatalls secrets: i cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar on són nodrits e fets, fugint del mar on han nascut i s’han criat
per gran remei en terra eixiran. saltaran a terra com a gran remei.
[...]

4. 4
Poema De què parla Estrofisme
Versificació
Ritme
Punt de vista
Localització
Temps
Sintaxi
To de veu
Figures
Tractament del lèxic
46
[fragment]
L'autor estima a la
dama però no sap si
el seu amor és
correspost (. En el
viatge corre molts
perills i demana als
vents ( gregal,
migjorn,
tramuntana...) ajuda
per arribar a terra
ferma.
La composició
sencera té 5 cobles
de 8 versos
decasíl·labs clàssics
o ausiasmarquians
(4+6).
Aquí
Les escenes
augmenten la força
teatral del poema :
la comparació
marítima (tan del
gust d’Ausiàs)
ressalta valors com
l'heroïcitat, la lluita
contra els elements,
l’èpica; més
endavant, amb
l’aparició de la por
(Io tem la mort per
no ser-vos absent,/
perquè Amor per
mort és anul·lats),
una por que pot fer
confessar secrets
inconfessables (la
gran paor traurà al
llum los secrets /
que al confés
descoberts no
seran), l’autor es
mostra més humà i
deixa de ser un
heroi per mostrar-
nos les seves
febleses. Però tots
els perills no
minvaran la seva
voluntat.
Hi ha un equilibri
entre el progrés
narratiu (parataxi), i
les seqüències
explicatives o de
desenvolupament
del sentit (hipotaxi).
Metàfores
continuades (1a i 2a
cobla: el vent, la
mar, las criatures
marines).
El «jo» com a matèria lírica
March és motor i protagonista dels seus versos; tant, que arriba, en un moment culminant, a signar-ne un:
«Jo só aquest que em dic Ausiàs March». L’individualisme és un dels aspectes més interessants de la seva
obra. Aquest tret, que a partir del Romanticisme, al segle XIX, serà ben corrent, no deixa de sorprendre en
un poeta medieval. March es despulla psicològicament i sotmet els seus dubtes i les seves inquietuds,
vacil·lacions, angoixes, contradiccions, incerteses o satisfaccions a una implacable anàlisi racional.
Introspecció.
Ausiàs March i els trobadors
March fa servir la poesia com a instrument per conèixer-se. Sotmetent el seu món intern a una reflexió
exhaustiva, renova temes i motius preconcebuts sobre els quals la tradició trobadoresca construïa una
poesia basada en l’artifici formal i l’habilitat retòrica. Hi ha doncs, ruptura amb la tradició trobadoresca per
l’actitud sincera i per la manera de tractar els temes, especialment l’amor, que en ell no és mai idealitzat.
També hi ha trencament en l’instrument: la llengua. És evident que el llenguatge artificiós i purament
ornamental que els trobadors havien convertit en el vehicle expressiu de la poesia culta no li podia ser útil.
El català de March és viu, fins i tot conté algun dialectalisme i només alguna vegada les necessitats
mètriques el forcen a introduir algun provençalisme.

5. 5
Influències
A la Itàlia del segle anterior s’havia desenvolupat la revolució poètica dels stilnovisti, que havien aportat un
nou concepte de l’amor. L’amada era per a aquests autors la «donna angelicata», ja no la noble i allunyada
«domna» dels trobadors, sinó un compendi de virtuts gràcies a la contemplació de les quals
l’enamorat/poeta es purificava moralment; tot això, expressat amb un cert grau de sinceritat que trencava
el convencionalisme anterior. March, tot i que ha llegit els italians, se situa en un corrent a part. Les dones
de què parla són humanes: amb qualitats i defectes; l’arrosseguen al pecat, li suggereixen sentiments
elevats o li provoquen sentiments contradictoris.
Els seus textos reflecteixen, a més, lectures múltiples i variades: a part dels lírics italians, hi ha l’empremta
d’Ovidi, dels trobadors i dels moralistes clàssics i, sobretot. dels escolàstics.
Temes i estil
• Els cicles
Quasi tots els poemes d’Ausiàs March són una reflexió moral o filosòfica al voltant de les seves vivències,
fonamentalment les amoroses.
Els poemes de tema amorós, els podem agrupar en dos cicles segons si van adreçats a «Plena de seny» o a
«Llir entre cards». Ambdós grups de poemes evidencien les tensions, les angoixes i els desassossecs produïts
per l’amor. D’altres cicles de menor extensió («Amor, amor», «Mon darrer bé», etc.) destil·len una
personalitat taciturna i torturada.
Un altre cicle, el formen els Cants de mort on, segurament deprimit per la pèrdua de Joana Escorna, suma
a la tristesa del moment l’angoixa que li causen uns problemes de consciència: en ells, el poeta sembla,
encara, més sincer. Una altra composició important és el Cant espiritual, on March confessa a Déu, en
forma d’oració, la triple tensió de saber-se pecador, de conèixer la justícia divina i la constatació de la
feblesa de la seva fe. I ho expressa amb una gran força, amb moments de patetisme vibrant.
En un cert sentit, tota la seva poesia és una reflexió moral. Hi ha un conjunt de poemes, però, que destaca
per l’abstracció amb què discorre sobre temes com el concepte de Bé, les qualitats de l’Amor, etc. Totes
aquestes reflexions són fetes a la llum de la doctrina medieval.
• L’estil
- Llengua. Una poesia tan personal no podia expressar-se artificiosament: Ausiàs March violenta sovint la
sintaxi per imperatius del vers, però també per confirmar la tensió que comunica; en aquest mateix sentit
podem valorar la utilització de mots o expressions amb predomini consonàntic. El català arcaic i les
necessitats del vers ja faciliten aquesta duresa, però March s’hi complau. D’aquí arrenca l’expressivitat del
seu estil.
- Estrofisme. En aquest sentit March conserva la tradició dels trobadors. Usa les cobles (estrofes) de vuit
versos decasíl·labs (4 + 6) amb tornada final de quatre versos que, en el cas dels amorosos inclou el
«senyal» o pseudònim encobridor de la dona. Hi aplica quasi sempre, la rima creuada capcaudada (A B B A).
Però es despreocupa de la retòrica del vers: utilitza rimes pobres (verbals o desinencials), força algunes
terminacions, encavalca versos violentament.
Això provoca un estil aparentment descurat, però és, de fet, una nova proposta estètica.

6. 6
• Procediments retòrics
Malgrat el menyspreu de l’elegància, March no escriu espontàniament. Els poemes de March són un
exemple d’utilització eficaç de recursos tècnics. Vegeu-ne uns quants:
- Antítesi. És a dir, oposició de contraris (desig/doctrina; espiritualitat/carnalitat; satisfacció/repressió;
amor/mort; somni/vida) o elements, objectes o persones (mars, vents, malalts/sans).
- Personificacions. Per fer més expressives les causes o formes de les seves tensions: l’enyorament, el
pensar, el dolor, el passat, etc. són personatges que es disputen i torturen el poeta.
- La lògica escolàstica com a recurs. Format sòlidament en el pensament medieval, aquest sistema li
permet analitzar minuciosament idees i sentiments.
- Lítotes. Utilitza la lítote per expressar la convulsió interior afirmar per negació («del temps present no
em trobe amador»), o viceversa.
- Comparacions. Objectes, personatges, situacions són associats a la vivència que analitza. Tot un món (el
del segle XV), vist amb els ulls feudals i taciturns del poeta, desfila gràcies a aquest recurs. És un dels
aspectes característics de la poesia de March i un dels encants complementaris. Els temes mar, vents,
medecina, vailets, ermitans, lladres, dones. són sovint recurrents.