1. La Llotja: Seu del col·legi de mercaders Autor : Guillem Sagrera/G.Vilasclar Materials: Pedra de Santanyi i Binissalem C ronologia: 1421/1426 i 1448. Sistema constructiu: Voltat Localització: Ciutat de Mallorca Dimensions: 40’83m x28’66m Estil: Gòtic tardà (flamíger) Tipologia: Civil 16 m 28’66 m

2. Localització... Fragment del plànol de Ciutat de Mallorca obra d'Antoni Grau (1644) LA LLOTJA PALAU DE L’ALMUDAINA LA SEU

3. La Llotja dels Mercaders fou construïda per Guillem Sagrera entre el 1426 i 1448, i acabada per Guillem Vilasclar i membres de la família Sagrera per encàrrec dels mercaders de Ciutat de Mallorca. La façana de migjorn formava part de la muralla marítima de Ciutat i es reflectia dins la mar. És una de les principals mostres del gòtic civil tardà de la Corona d’Aragó. El model constructiu iniciat per Sagrera fou imitat a la Llotja de València. Descripció...

4. Planta i espai interior L'edifici és de planta rectangular i forma un únic espai interior , tot i estar format per tres naus de la mateixa alçada en el sentit de l’entrada i quatre trams transversals que es manifesten a les façanes laterals en quatre murs. Sis pilars de fust helicoïdal sense base ni capitell ascendeixen fins a desplegar-se formant els nervis de les voltes de creueria. Consta de dos portals , amb orientació a llevant i a ponent . Als angles de l’edifici s’aixequen torres de planta octogonal.

5. Elements de suport i cobertes

6. Els motius escultòrics de les claus de volta són les barres de la Corona d’Aragó , l’escut de Ciutat de Mallorca i un conjunt d ’àngels . Els més nombrosos són els de la Corona d’Aragó, com la que s’aprecia a la imatge conserva tota la seva policromia. Això és el que s’ha trobat damunt les voltes

7. Les façanes exteriors: Les quatre façanes són limitades per torres octogonals situades als cantons i torretes (bestorres) entre aquestes . Dues bestorres a les façanes anterior i posterior i tres a les laterals, alineades amb les fileres de columnes interiors que simultàniament fan de contraforts a tot l’edifici.

8. De les torretes surten un total de 10 grans gàrgoles , obra de Guillem Sagrera o bé del seu taller , amb forma d'animals , de la boca d'un dels quals surten les paraules " O com es fret"

9. A la façana de llevant El portal major dividit en dos per un mainell. Al timpà hi ha una gran i magnífica escultura de l'Àngel Custodi de la Mercaderia , amb capa i una filactèria amb la llegenda “Defenedors de la Mercaderia'', seguint l'estil de l'àngel de la processó de l'Àngel Custodi de la ciutat de València.

10. La façana principal

11. Escultura de l’Àngel de la mercaderia al timpà de la façana de llevant obra de Guillem Sagrera . Estilísticament denota influència borgonyona en el tractament de les vestidures si bé les ales confereixen a l’obra un aire irreal. Àngel de la mercaderia detall del rostre amb el somrís característic . A destacar el treball de trepà dels rínxols del cabell. Des de la constitució del col·legi de mercaders l’àngel custodi es convertí en el patró dels mercaders . És tracta d’una rèplica. L’original es troba al Museu de Mallorca. A les arquivoltes es conserven restes de policromia Filactèria amb la llegenda “Defenedors de la Mercaderia

12. A la façana de ponent hi ha un portal més petit, al timpà del qual hi ha una escultura de la Mare de Déu amb un àngel al damunt, d'estil borgonyó. La posició estranya de l’àngel que mostra els peus aixecats per amunt fa que es conegui popularment amb el nom de la Mare de Déu del Granot.

13. Una altra vista de la façana de ponent amb un portal de l’antiga murada

18. Façana, finestres i detalls de la traceria gòtica de migjorn

19. Un dels portals bessons de la façana de tramuntana. Obra de Vilasclar.

20. El coronament superior , és format per un fris de mènsules , uns finestrals conopials calats i un pis final de merlets , interromputs per les bestorres. El fris de mènsules és compost de vuit permòdols amb decoració vegetal per tirada entre bestorres. A continuació ve l'ampit de la galeria de quatre finestres, rematada amb una motllura. Damunt la galeria de finestres hi ha una motllura germana, que fa de separació amb els merlets. Les finestres es troben separades per pilarets , decorats amb una petita rosassa quadrifoli trepanada a mitjan altura. El coronament es format per tres merlets i mig merlet a adossat a cada torre.

26. Tavola Strozzi, vista del port de Nàpols cap a 1470 Museu de Sant Martino Nàpols Castellnuovo i detall de la base d’una de les torres

27. Volta estrellada de la sala dels Barons de Guillem Sagrera

30. Fragment de la taula de Pere Niçard (1468) Museu Diocesà de Mallorca Visió idealitzada de Ciutat de Mallorca, tot i que s’hi distingeix el port de Ciutat el port de Portopí, el Molinar i segons alguns estudiosos l’Almudaina, no s’hi distingeix la Llotja. La Llotja només s’entén en un context d’una societat abocada al comerç i a la mar .

31. Estil La Llotja de Ciutat construïda al llarg del segle XV és una mostra del millor art gòtic civil de l’occident europeu . Edifici de factura original s’inscriu en el gòtic tardà , també anomenat flamíger que es palesa pel gust en la decoració de fulles de cardina, l’ús de traceries amb corbes i contra corbes, o l’ús d’arcs conopials. Tal vegada el més característic de l’obra sigui el gust per l’espai únic tot i ser un edifici de tres naus, així com l’ús de pilars helicoïdals que accentuen l’afecte ascensional . Alguns l’han qualificat de veritable bocs de palmeres . No es pot deixar de banda la integració de l’escultura i l’arquitectura, que es produeix a l’edifici conformant una obra total.

33. Funció La llotja era la seu del col·legi dels mercaders i lloc on es feien les transaccions comercials . El col·legi de mercaders o consell, molt vinculat al consolat de mar, era construït sovint com a annex de la llotja (Barcelona, València) o en un edifici a part, com és el cas de Mallorca. A Mallorca abans de la construcció de la llotja es sap que els mercaders es reunien a la propera església de Sant Joan de Malta. En principi foren locals oberts, formats per dues naus separades i limitades per arcades d'arcs de mig punt. El desenvolupament del comerç a la baixa edat mitjana es plasmà en la construcció dels grans edificis com les llotges de Barcelona, la de Perpinyà (1397), la llotja de València (1492) o la llotja de Mallorca (1426)

36. Altres llotges de la Corona d’Aragó Llotja de Barcelona

39. Ceràmica disposada damunt les voltes apareguda en el procés de rehabilitació actual. Sistema emprat per donar consistència al ronyó de les voltes. Es Calcula que n’hi pot haver un total de 1500 peces ceràmiques. L’origen de procedència de les ceràmiques és de València i Catalunya, no duen anses i es creu que foren fetes expressament per aquesta funció. ULTIMA HORA 15-III-09

42. La Llotja , antiga seu del Col·legi dels Mercaders, és una de les obres mestres de l’ arquitectura gòtica civil de Mallorca i d’Europa. Amb ella, el seu autor, Guillem Sagrera ofereix l'última gran obra del gòtic a Mallorca al mateix temps que avança l'equilibri de l'esperit renaixentista. Construïda en un moment de transició estilística, renova el gòtic exercint una dilatada influència , que en el cas de Sagrera es manifestarà en els treballs realitzats pels seus descendents i deixebles al llarg de més d'un segle. La Llotja constitueix el primer cas conegut en el qual l'autor assumeix la responsabilitat sencera del projecte , tant la construcció íntegra de l'edifici com la totalitat de la seva decoració escultòrica. La llotja de Guillem Sagrera s’erigí tot i les dificultats en l’execució del projecte en model imitat . També en un símbol econòmic de Ciutat de Mallorca que representava el seu potencial marítim i comercial. Destaca a més com a mostra d’integració de llenguatges artístic escultura i arquitectura . Com apunta la professora Tina Sabater: Interpretació