1. MODELS D’EDUCACIÓ
PLURILINGÜE
PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE I
PLURILINGÜE

2. CONEIXEMENTS PREVIS:
●Delimiteu els conceptes més importants que
apareixen en els textos legals:
llengua oficial i cooficialitat, drets i deures
lingüístics, llengua pròpia, llengua
primera, llengua vehicular.

3.  Llengua oficial: La llengua o idioma oficial
d'un país és l'idioma que s'adopta com a pròpia i
preferent en les negociacions entre el govern i el
poble o entre aquell país i d'altres. És la llengua
de cada institució i normalment respon a la
llengua històrica de la zona.

4.  Llengua oficial: La llengua o idioma oficial
d'un país és l'idioma que s'adopta com a pròpia i
preferent en les negociacions entre el govern i el
poble o entre aquell país i d'altres. És la llengua
de cada institució i normalment respon a la
llengua històrica de la zona.
 Llengua cooficial: llengua oficial en un
territori juntament amb una altra o altres.

5.  Llengua oficial: La llengua o idioma oficial
d'un país és l'idioma que s'adopta com a pròpia i
preferent en les negociacions entre el govern i el
poble o entre aquell país i d'altres. És la llengua
de cada institució i normalment respon a la
llengua històrica de la zona.
 Llengua cooficial: llengua oficial en un
territori juntament amb una altra o altres.
 Drets i deures lingüístics: llibertats i
obligacions establides per llei.

6.  Llengua oficial: La llengua o idioma oficial
d'un país és l'idioma que s'adopta com a pròpia
i preferent en les negociacions entre el govern i
el poble o entre aquell país i d'altres. És la
llengua de cada institució i normalment respon
a la llengua històrica de la zona.
 Llengua cooficial: llengua oficial en un
territori juntament amb una altra o altres.
 Drets i deures lingüístics: llibertats i
obligacions establides per llei.
 Llengua pròpia: és un terme jurídic que
apareix en diversos Estatuts d'Autonomia
(p.ex. Estatut Valencià, 2006) com a sinònima
de llengua històrica, vernacla o tradicional d'un
territori.

7.  Llengua oficial: La llengua o idioma oficial d'un país és
l'idioma que s'adopta com a pròpia i preferent en les
negociacions entre el govern i el poble o entre aquell
país i d'altres. És la llengua de cada institució i
normalment respon a la llengua històrica de la zona.
 Llengua cooficial: llengua oficial en un territori
juntament amb una altra o altres.
 Drets i deures lingüístics: llibertats i obligacions
establides per llei.
 Llengua pròpia: és un terme jurídic que apareix en
diversos Estatuts d'Autonomia (p.ex. Estatut Valencià,
2006) com a sinònima de llengua històrica, vernacla o
tradicional d'un territori.
 Llengua primera: llengua familiar, llengua materna,
llengua mare, L1.

8. RESUM DE LES IMPLICACIONS DE
L'ORDENAMENT JURÍDIC EN EL SISTEMA
EDUCATIU VALENCIÀ.
•1. El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.

9. RESUM DE LES IMPLICACIONS DE
L'ORDENAMENT JURÍDIC EN EL SISTEMA
EDUCATIU VALENCIÀ.
•1. El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
•2. L'aprenentatge del valencià és obligatori en el sistema
educatiu valencià.

10. RESUM DE LES IMPLICACIONS DE
L'ORDENAMENT JURÍDIC EN EL SISTEMA
EDUCATIU VALENCIÀ.
•1. El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
•2. L'aprenentatge del valencià és obligatori en el sistema
educatiu valencià.
•3. Tots els alumnes han d'assolir un domini igual de les dues
llengües oficials en acabar l'escolaritat obligatòria.

11. RESUM DE LES IMPLICACIONS DE
L'ORDENAMENT JURÍDIC EN EL SISTEMA
EDUCATIU VALENCIÀ.
•1. El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
•2. L'aprenentatge del valencià és obligatori en el sistema
educatiu valencià.
•3. Tots els alumnes han d'assolir un domini igual de les dues
llengües oficials en acabar l'escolaritat obligatòria.
•4. El sistema educatiu ha d'estendre l'ús del valencià com a
llengua d'instrucció.

12. RESUM DE LES IMPLICACIONS DE
L'ORDENAMENT JURÍDIC EN EL SISTEMA
EDUCATIU VALENCIÀ.
•1. El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
•2. L'aprenentatge del valencià és obligatori en el sistema
educatiu valencià.
•3. Tots els alumnes han d'assolir un domini igual de les dues
llengües oficials en acabar l'escolaritat obligatòria.
•4. El sistema educatiu ha d'estendre l'ús del valencià com a
llengua d'instrucció.
•5. Tot el professorat ha de conéixer les dues llengües
oficials de la Comunitat.

13. RESUM DE LES IMPLICACIONS DE
L'ORDENAMENT JURÍDIC EN EL SISTEMA
EDUCATIU VALENCIÀ.
•1. El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
•2. L'aprenentatge del valencià és obligatori en el sistema
educatiu valencià.
•3. Tots els alumnes han d'assolir un domini igual de les dues
llengües oficials en acabar l'escolaritat obligatòria.
•4. El sistema educatiu ha d'estendre l'ús del valencià com a
llengua d'instrucció.
•5. Tot el professorat ha de conéixer les dues llengües
oficials de la Comunitat.
•6. L'Administració educativa ha de garantir la disponibilitat
de professorat competent suficient perquè cada centre puga
impartir el projecte educatiu que haja determinat.

14. RESUM DE LES IMPLICACIONS DE
L'ORDENAMENT JURÍDIC EN EL SISTEMA
EDUCATIU VALENCIÀ.
•1. El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
•2. L'aprenentatge del valencià és obligatori en el sistema
educatiu valencià.
•3. Tots els alumnes han d'assolir un domini igual de les dues
llengües oficials en acabar l'escolaritat obligatòria.
•4. El sistema educatiu ha d'estendre l'ús del valencià com a
llengua d'instrucció.
•5. Tot el professorat ha de conéixer les dues llengües
oficials de la Comunitat.
•6. L'Administració educativa ha de garantir la disponibilitat
de professorat competent suficient perquè cada centre puga
impartir el projecte educatiu que haja determinat.

15. MODELS D’EDUCACIÓ
PLURILINGÜE

18. •D’acord amb el que exposen Pascual, V. i Sala, V. (1992),
“la peculiar distribució territorial del valencià i el castellà i el
marc legal autonòmic impliquen, per al sistema escolar de la
Comunitat Valenciana, l’adopció d’un tipus d’educació
monolingüe, amb el castellà com a llengua d’instrucció i el
valencià com a simple matèria d’estudi, per al territori de
predomini lingüístic castellà
• Per al territori de predomini lingüístic valencià, En canvi,
comporta un tipus d’educació bilingüe, amb el valencià i el
castellà com a llengües d’instrucció, concretament
anomenat model d’enriquiment.

19. •La característica fonamental PEB consisteix en el fet d’estar
dissenyat per a tota la comunitat i no solament per als parlants
de la llengua minoritzada.
•El seu objectiu primordial és que tots els membres, qualsevol
que siga la llengua materna, assolisquen un domini efectiu
de totes dos llengües, sense perjudici de l’aprenentatge
d’una llengua estrangera en edats ben primerenques, o d’una
altra més tard, si s’escau, mal que siga a nivells merament
funcionals.
•Un programa d’educació bilingüe és, doncs, un patró
didacticoorganitzatiu que [...] intenta adaptar-se al conjunt de
variables (socials, sociolingüístiques, territorials, econòmiques,
etc.) que conformen una situació educativa general.”

20. •1. Atenent al territori (en els territoris de predomini
lingüístic castellà -definits en l'Estatut d'Autonomia-
el valencià s'estudia com a àrea, però també es
poden aplicar Programes d'Educació Bilingüe o
Plurilingües);
•2.Atenenent a la llengua base d’aprenentatge;
•3. Atenent a la llengua habitual de l'alumnat.

21. ELS ELEMENTS QUE ES TENEN EN COMPTE A
L’HORA DE CONCRETAR ELS DIFERENTS
PROGRAMES SÓN:
•La llengua de l’entorn, usada habitualment en
l’entorn social de l’alumnat i habitual dels estudiants.
•La necessitat, des d’una perspectiva del
plurilingüisme additiu, de fer un ús vehicular
majoritari en valencià.
•L’actitud dels pares i les mares envers la presència
del valencià al centre.
•La llengua base d’aprenentatge en què s’iniciarà la
lectoescriptura i es vehicularan la major part dels

25. •PROGRAMA BÀSIC: Tractament del
valencià com a àrea.
•Es pot demanar l’excepció de
l’assignatura.
•Conviuen a la mateixa aula alumnat que
vol donar l’assignatura, amb alumne que
ha demanat l’excepció.

27. •Els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament
castellanoparlants, situats en els territoris de predomini
lingüístic valencià, podran adoptar el Programa d'Immersió
Lingüística.
El Programa d’Immersió Lingüística està pensat per a xiquets i xiquetes no
valencianoparlants o que no viuen en entorns on el valencià és la llengua
majoritària de comunicació.
•A partir de l'opció voluntària de les famílies i del respecte a
la llengua habitual de l'alumnat, el qual, mitjançant una
metodologia específica, aconseguirà el domini de les dues
llengües oficials i un rendiment òptim en els continguts de la
resta de les àrees.
El programa està dissenyat per a que, a partir de la voluntat manifestada
pels pares, mares o tutors, l’alumnat puga assolir una competència lingüística
en la llengua que no li és habitual.

28. •NOMÉS EN EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA.
 Este programa partix del respecte a la llengua pròpia de l’alumnat: en
tot moment es respecta l’expressió espontània de l’alumne o alumna
El castellà, com a àrea i com a llengua
d’instrucció, s’incorpora a partir del primer o
segon cicle de primària, segons el context
sociolingüístic del centre. El castellà rep un tractament
cada vegada més sistemàtic, de manera que els i les
alumnes assolixen un domini formal.
El PIL continua, de forma coherent, en ESO com a
Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV). La
major part de les àrees no lingüístiques tenen el
valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge

29. •En les poblacions de predomini lingüístic
valencià, els centres amb un nombre d'alumnes
majoritàriament valencianoparlants podran
adoptar, quan les condicions sociolingüístiques del
context ho permeten,
•El Programa d'Ensenyament en Valencià, que
comportarà l'ús del valencià com a llengua base
d'aprenentatge en tot el tram de l’Educació
Infantil i Primària.

30.  L’idioma que s’utilitza des de l’inici de l’escolarització és el
valencià, amb una introducció del castellà, a nivell oral, també
des del primer moment.
 Així, s’ afavorix que els xiquets i les xiquetes puguen anar
desenvolupant un domini formal del valencià i, al mateix
temps, puguen assolir un domini equilibrat del castellà, de
manera que es puguen aconseguir els objectius previstos en
els decrets de currículum
• El Programa d’Ensenyament en Valencià continua, de
forma coherent, en ESO.
• En aquest programa la major part de les àrees no
lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular
d’aprenentatge.

31. •En els centres ubicats en les poblacions de predomini
lingüístic valencià que no apliquen el Programa
d'Ensenyament en Valencià o el Programa
d'Immersió Lingüística, s'adoptarà el Programa
d'Incorporació Progressiva.
La llengua base és el castellà. Durant l’etapa infantil,
s’introduix el valencià a nivell oral, de manera que els i
les alumnes entren en contacte amb l’altra llengua
oficial que no els és habitual.
Este fet afavorirà un domini cada vegada més formal
del valencià, fins que s’assolisquen els objectius
previstos en el currículum per a les dos llengües

32.  El Disseny Particular del Programa d'Incorporació
Progressiva inclourà:
 a partir de l’etapa primària, s’introduix l’assignatura de
Valencià: llengua i literatura des del primer curs
 i l’assignatura de Coneixement del Medi Natural, social i
cultural des de 3r de primària, impartides ambdues en
valencià.
 Els centres de les poblacions de predomini lingüístic
castellà que figuren en l'article 36 de la Llei d'Ús i
Ensenyament del Valencià podran incorporar-se a un
programa d'educació bilingüe, sempre partint de la
voluntat prèviament manifestada pels pares o tutors.

33. •El Programa d’Incorporació Progressiva en l’ESO
garantirà la continuïtat de l’aplicat en
l’Educació Primària.
•Aquest programa comporta l’ús del valencià com
a llengua vehicular en una part de les àrees no
lingüístiques, d’acord amb les especificacions del
Disseny Particular del Programa d’Educació
Bilingüe DPP.
•Aquest disseny tractarà de garantir, almenys, l’ús
del valencià com a llengua d’aprenentatge en dues
àrees no lingüístiques en cada un dels grups.

34. • L’ordre de 30 de juny de 1998 (DOGV núm. 3258, de 14 de
juliol de 1998), permet que qualsevol centre de la Comunitat
Valenciana incorpore des del 1r curs de l’Educació Primària
l’ensenyament d’una llengua estrangera com a llengua
vehicular o d’instrucció.
• Permet fomentar una primera aproximació a la llengua
anglesa en el segon cicle de l’Educació Infantil a partir dels
4 anys, vehiculant en aquesta llengua una part dels
continguts de les àrees curriculars.

35. •A l'hora d'aplicar un PEBE, cal determinar la
proporció de l’ús vehicular del castellà, del
valencià i de la llengua estrangera triada, d’acord
amb els cronogrames orientatius dels annexos i tot
respectant els mínims que s’estableixen pel que fa a
l’ús vehicular del valencià i a les hores establertes per
a l’ús i ensenyament de la llengua estrangera.
•De la mateixa manera, caldrà establir el moment i la
seqüència d'introducció sistemàtica de cadascuna
de les llengües del programa, així com definir el
tractament de la lectoescriptura.
•S'hauran de prendre acords relacionats amb la
metodologia i el tractament integrat de les

36. •Per a poder aplicar el programa, els centres han de
comptar amb l'acord del Consell Escolar, del Claustre
i amb la conformitat de les famílies.
•Han d’elaborar el cronograma de distribució de temps
per a cada una de les llengües curriculars i adoptar
acords metodològics relacionats amb la didàctica
integrada de llengües del programa i amb el
tractament integrat de llengua i continguts.
•Durant el curs acadèmic 1998-1999 foren 53 els
centres que van iniciar l'aplicació del Programa
d'Educació Bilingüe Enriquit.
•En el curs 2006-2007 ja apliquen este programa un

38. DOCUMENTS ORGANITZATIUS

39. El DPP és un document fonamental en la planificació
educativa, perquè:
•Permet adoptar un determinat PEB adequat al centre.
•Ha de ser aprovat pel Consell Escolar (CE) i ha de permetre la
discussió i el debat de decisions d'aspectes referents a l'ús
vehicular del valencià.
•S’elabora prèviament al Projecte Curricular de Centre.
•Permet que l'administració educativa tinga coneixement de la
situació de l'ensenyament i l’ús del valencià en cada centre.

40. •Permet prendre una sèrie de decisions respecte a l'ús del
valencià com a llengua vehicular que després s'han de tenir en
compte en la resta d’aspectes del Projecte Educatiu de Centre
(PEC).
•Permet la dinamització i la promoció de l'ús vehicular del
valencià entre els diferents col·lectius de la comunitat educativa
de cada centre.
•Permet prendre una sèrie de decisions respecte a l'ús del
valencià com a llengua vehicular que després s'han de tenir en
compte en la resta d’aspectes del Projecte Educatiu de Centre
(PEC).

41. •Per a l’elaboració del DPP els centres podran sol·licitar la
col·laboració tècnica de l’Assessoria Didàctica per a
l’Ensenyament en Valencià de la Direcció General
d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística.
•L’actual legislació indica quin són els centres que estan
obligats a realitzar el DPP.
•Tots els centres de les poblacions de predomini lingüístic
valencià i els centres de la zona castellanoparlant que
apliquen algun programa d’Educació Bilingüe.
•Els centres d'ESO, de poblacions de predomini lingüístic
castellà podran elaborar un DPP en el marc del PANL, en

42. CONTINGUT DEL DPP DEL PEV O DEL PIP
 A. Objectius generals del currículum prescriptiu
del nivell, contextualitzats atenent a la realitat
educativa del Centre i les exigències del
Programa.
 A.1. Objectius de l’Educació Infantil
 A.2. Objectius de l’Educació Primària
 B. Proporció de l’ús del valencià i del castellà
com a llengües d’instrucció

43.  C. Moments i seqüència d’introducció
sistemàtica de la lectura i de l’escriptura en
valencià i en castellà.
 D. Tractament metodològic del valencià, del
castellà i de la llengua estrangera.
* Com a àrees lingüístiques.
*Aspectes metodològics del tractament del valencià i
del castellà com a llengües d’instrucció.
*Aspectes metodològics i organitzatius. Distribució
d’espais i temps.
 E. Previsió d’actuacions amb l’alumnat de nova
incorporació al sistema educatiu valencià i que
necessita una atenció específica per a suplir la
baixa competència lingüística en alguna de les
llengües oficials.

44. CONTINGUT DEL DPP DEL PIL
 A. Objectius generals del currículum
prescriptiu del nivell, contextualitzats atenent
a la realitat educativa del Centre i les
exigències del Programa.
 A.1. Objectius de l’Educació Infantil
 A.2. Objectius de l’Educació Primària
 B. Proporció de l’ús del valencià i del castellà
com a llengües d’instrucció.

45.  D. Moments i seqüència d’introducció
sistemàtica de la lectura i de l’escriptura en
valencià i en castellà.
 E. Tractament metodològic del valencià, del
castellà i de la llengua estrangera.
* Com a àrees lingüístiques.
*Aspectes metodològics del tractament del
valencià i del castellà com a llengüesd’instrucció.
*Aspectes metodològics i organitzatius.Distribució
d’espais i temps.
 F. Previsió d’actuacions amb l’alumnat de nova
incorporació al sistema educatiu valencià i que
necessita una atenció específica per a suplir la
baixa competència lingüística en alguna de les
llengües oficials.

46. EL CENTRE EDUCATIU COM A UNITAT
D’INTERVENCIÓ
 Les llengües s'aprenen millor i plenament dins de
contextos comunicatius.
 Una llengua viu quan els parlants, les persones,
en fan ús.
 La presència del valencià en l’àmbit acadèmic,
administratiu i de l'entorn social en un centre
educatiu és de gran importància.
 El seu ús en tots aquests àmbits serà paradigma
fonamental en el procés d'aprenentatge i de difusió de
la norma culta i dels diversos nivells o registres que
conformen allò que diem llengua

47.  Aconseguir que el valencià siga llengua d'ús
habitual en les activitats del centre suposa una
planificació.
 El centre es troba immergit en un entorn social
(administració, municipi, barri, família, etc.)
 i està configurat per quatre àmbits d'intervenció
(administrativa del centre, gestió pedagògica,
interacció didàctica i interrelació amb l'entorn
sociofamiliar).
 En cada àmbit d'intervenció hi ha diferents
sectors d'actuació, cadascun amb possibles
accions singulars que cal tenir en compte.

48. Per mantenir una llengua viva és fonamental
l’actitud dels parlants. Una llengua pot arribar a
sobreviure amb molt pocs parlants si aquests en fan ús.
Per exemple, a Nova Escòcia, que és la província atlàntica
del Canadà on resideixo, hi ha encara uns centenars de
parlants de gaèlic escocès. Si aquesta llengua s’hi manté
viva és per les actituds positives, per les ganes, per la
motivació d’aquests parlants de mantenir-la i d’utilitzar-
la en diversos contextos. La situació no és comparable
amb el cas dels territoris catalanoparlants, però la lliçó
sí: les actituds són fonamentals: una llengua no
morirà mai si es fa servir.
Peter Macintyre
Professor de Psicologia de la Universitat de Cap Breton
(Canadà)

49. "Una llengua no mor perquè els que
no la saben no l'aprenen, una
llengua mor perquè els que la
saben no la parlen"
Joan Futer

50. •Inclou la informació anual sobre l’estat
d’aplicació del DPP dissenyat pel centre.
Se sotmet a l’aprovació del Consell
Escolar.
•El Pla de Normalització Lingüística.
•El PNL dins el Projecte Educatiu