1. -Conèixer l’espai geogràfic i com va influir en la civilització grega. -Distingir els orígens mítics dels històrics -Conèixer les característiques de cada etapa: arcaica, clàssica i hel•lenística. -Aprendre el sistema polític democràtic d’Atenes. -Representar les rutes comercials i les colònies gregues. -Elaborar un treball cooperatiu sobre l’art grec. U7 GRÈCIA ANTIGA OBJECTIUS

2. EL TERRITORI

3. ORÍGENS DE GRÈCIA SEGONS EL MITE

4. ANDREA DEL MINGA 1570

5. RUBENS, 1636 ESCOLA FLAMENCA MUSEU DEL PRADO

7. LES ETAPES DE LA HISTÒRIA DE GRÈCIA

8. ÈPOCA MINOICA

9. Fragmentació política en diversos estats Activitat econòmica basada en l'agricultura i el comerç marítim Desenvolupament en el context de la metal·lúrgia del bronze Creences i rituals: encara molt arrelats a les tradicions neolítiques amb paper preponderant del toro, com símbol de la masculinitat Insularitat i aïllament: Desenvolupament de la navegació. població d’origen prehel.lènic CARACTERÍSTIQUES DE LA CIVILITZACIÓ MINOICA

16. ÈPOCA MICÈNICA

17. Entorn de l'any 1600 a. de C., els aqueus , un poble de parla grega i d'origen indoeuropeu, van irrompre en el territori de la Grècia continental, establint-se en l'extrem nord-est de la península del Peloponès. Aquest poble va arribar a dominar als minoïcs. La seva ciutat més important va ser Micenes .

19. Porta dels lleons (és una de les 2 entrades principals de la muralla).Es troba envoltada per grans blocs de pedra.

20. Màscara d’Agamenon

21. ÈPOCA FOSCA

22. Cap a l'any 1200 a. de C., un altre poble d'origen grec, els doris , que utilitzaven armes de ferro, es van apoderar de Grècia derrotant als micenics . La guerra de Troia, descrita per Homer en la Ilíada , va ser, probablement, un dels conflictes bèl·lics que van tenir relació amb aquesta invasió. Esparta i Corint es van transformar en les principals ciutats dòriques. Amb els doris va començar un període de reculada cultural que es coneix amb el nom d’Època fosca i que va durar fins el segle VIII aC.

23. ÈPOCA ARCAICA (A partir del segle VIII aC)

25. LA COLONITZACIÓ GREGA Causes de la fundació de les primeres colònies gregues arreu de la Mediterrània : Certes polis gregues van augmentar la seva població o varen tenir males collites o van haver-hi lluites socials entre grans propietaris i pagesos (Hipoteca). Les colònies depenien de la seva metròpoli , però, ben aviat, es varen independitzar políticament. La majoria de colònies gregues tenien una finalitat comercial.

27. Empúries Expansió econòmica a partir de les colonitzacions. Organització de la societat en Polis.

28. Les primeres colònies es van fundar cap a les illes de la mar Egea i costa de l’Àsia Menor A Egipte varen fundar alguna colònia al mateix delta del Nil i també al nord d’Àfrica. Al sud de la península Itàlica i Sicília varen fundar diverses colònies i rebran el nom de Magna Grècia. Cap a Occident, els grecs arribaren a la península ibèrica i al sud de la Gal·lia.

30. EMPÚRIES

34. Acròpolis

35. ÈPOCA CLÀSSICA

37. http :// www.xtec.es / %7Esgiralt / labyrinthus / graecia / graecia.htm l’Acròpolis d’Atenes

38. Acròpolis d’Atenes

39. A ATENES, d'una població total de mig milió de persones, només les dues cinquenes parts eren lliures Es distingeixen: els ciutadans , els metecs i els esclaus . Entre els ciutadans (uns 40.000 al segle V a. C.) no tots eren rics, sinó que la majoria eren jornalers, minifundistas i artesans. Per a ser ciutadà eren necessàries dues condicions: ésser de pares atenesos i ser major d'edat. http://icarito.latercera.cl/medio/animacion/0,0,38035857_0_ 0_189698362,00.html ORGANIZACIÓ SOCIAL ATENENCA

40. 50% Esclaus 30% Ciutadans 20% Metecs 50% 20% 30% ESCLAUS No tenien libertat ni drets tot i que podien arribar a adquirir la llibertat. Legalment se'ls considerava objectes, mobiliari que es podien vendre, comprar o donar. La principal font d'esclaus era sempre la guerra: el guerrer vençut al que es perdonava la vida es convertia en esclau del seu vencedor si els seus parents no podien pagar un rescat convenient. CIUTADANS Són els únics que poden acudir a l’ecclesia i dedicar la major part del seu temps als assumptes de l'Estat perquè els esclau i metecs els descarregaven de tota activitat econòmica. METECS Extrangers sense drets polítics però lliures. Estaven subjectes a gairebé totes les obligacions financeres dels ciutadans, però tenien drets limitats.

42. PERSONATGE CLAU: PÈRICLES “ Pèricles, gràcies a l’apreci que inspirava, a la seva intel.ligència i a la seva evident integritat, havia aconseguit una autoritat que li permetia contenir el poble sense deixar de respectar la seva llibertat. Quan veia als atenesos manifestar inoportunament amb una confiança excesiva, els intimidava amb discursos alarmants i al revés sabia tranquilitzar-los.” TUCÍDIDES. Segle V a.C. Nascut a Atenes l’any 490 a.C., va ser reelegit anualment entre 443 i 431 com estrateg. Sota el seu mandat es va arribar al màxim poder polític i cultural d’Atenes i es va organizar de forma definitiva la democràcia

43. PODER LEGISLATIU PODER EJECUTIU PODER JUDICIAL DEMOCRÀCIA ATENESA DEMOCRÀCIA ACTUAL QUADRE COMPARATIU DEMOCRÀCIA ACTUAL ECCLESIA PARLAMENT TRIBUNALS POPULARS GOVERN MAGISTRATS JUTGES

45. LES GUERRES MÈDIQUES Causes : a començament del segle Vè, les colònies gregues de Jònia a l’Àsia Menor, havien caigut sota el domini dels perses o medes . El rei dels perses , Dario , volia dominar la polis d’Atenes i tota grecia en general

46. http :// www.atenea - nike.com /pagina_70. html LES GUERRES MÈDIQUES

47. Principals batalles: -Termòpiles - Marató - Salamina - Platea

48. Atenes, arran de la victòria sobre els perses, pren un fort protagonisme . Va fundar la LLIGA DE DELOS per fer front a possibles invasions. Diverses polis van fer aportacions econòmiques per a sufragar possibles despeses de guerra. Atenes va utilitzar aquests recursos pel seu benefici particular... Això provocarà un sentiment contrari a Atenes Enfrontaments entre polis de la Lliga i Inici de la Guerra del Peloponès.

49. ÈPOCA HEL.LENÍSTICA

53. PERSONATGES IMPORTANTS

54. Heròdot historiador

55. Xenofont historiador

56. Tucídides historiador

57. Pèricles polític

58. Èsquil tragèdia

59. Eurípides tragèdia

60. Sòfocles tragèdia

61. Aristòfanes comèdia

62. Homer poeta

63. Hesíode poeta

64. Pitàgores filòsof i matemàtic

65. Heuclides filòsof i matemàtic

66. Aristòteles filòsof

67. Plató filòsof

68. Sòcrates filòsof

69. Poetessa

70. Hipòcrates pare de la medicina

71. EXERCICIS http :// www.santillanaenred.com / portalCC / contents /4049/ MITES I DÉUS http://www.xtec.es/%7Esgiralt/labyrinthus/index1.htm ADRECES INTERESSANTS http://www.xtec.es/~jdolcet/socials/110.htm

72. MITES I DÉUS http :// www.xtec.es / %7Esgiralt / labyrinthus /index1. htm