1. XARXA LOCAL I TIPUS DE TRANSMISSIONS

2. CONCEPTE DE XARXA LOCAL Una xarxa local o LAN és un sistema de transmissió de dades, el qual permet compartir recursos o informació per mitjà d'ordinadors o xarxes d'ordinadors. Les xarxes locals estan dissenyades per facilitar la interconnexió d'una gran varietat d'equips de tractament de la informació dins d'un centre. El terme "xarxa local" inclou el maquinari i el programari necessaris per a la connexió dels dispositius i per al tractament de la informació.

3. CARACTERISTIQUES DE LA XARXA LOCAL - Un mitjà de comunicació comú a través del qual tots els dispositius poden compartir informació, programes i equip, independentment del lloc on es trobi l'usuari o el dispositiu. En la majoria dels casos estan dins d'una àrea reduïda - Una velocitat de transmissió molt elevada, perquè pugui adaptar-se a les necessitats dels usuaris i de l'equip. - Una distància entre "estacions" realment curta, des d'uns pocs metres fins a diversos quilòmetres, encara que la distància pot ser molt més gran utilitzant dispositius de transmissió especials.

4. - Utilització de cables de connexió normals. - Tots els dispositius poden comunicar-se amb la resta - Un sistema fiable, amb un índex d'errors molt baix. - Flexibilitat, ja que l'usuari administra i controla el seu propi sistema - Baixa taxa d'errors. - Comunicació directa entre nodes sense necessitat d'emmagatzematge i reenviament (excepte conversió de codis o velocitats). - Canals de capacitat mitjana-alta: de desenes de Kb a 10-20Mb per segon. - Baix cost. - Compatibilitat amb elements de diferents fabricants.

5. - Fer possible una millor distribució de la informació. - Millorar l'obtenció, procés i emmagatzematge de la informació. - Reduir o eliminar la duplicitat de treballs. - Millorar l'eficàcia facilitant la unificació de sistemes i procediments. - Disposar d'aplicacions especialitzades, que resultarien cares per a un sol ordinador. AVANTATGES

6. SERVIDORS DE UNA XARXA LOCAL Un servidor, és un ordinador que comparteix les seves perifèrics amb altres ordinadors. Hi ha dos tipus de servidors: - Dedicats: no disposen de monitor, ni de teclat, per l'únic que serveixen és per donar servei a les solicituds d'altres ordinadors de la xarxa. - No dedicats: són ordinadors normals que tenen connectat un disc dur o una impressora i que, igual que els dedicats, donen servei a la xarxa, amb la diferència que es poden utilitzar com un ordinador normal mentre actua de servidor.

7. - Xarxa d'àrea metropolitana (MAN, Metropolitan Area Network). Són xarxes a mig camí entre les LAN i les xarxes esteses. Pel que fa a la seva filosofia, una MAN és una gran xarxa d'àrea local que pot cobrir una regió. Proporciona transport de veu, dades i vídeos a alta velocitat. Connecta diferents LAN entre si. Les xarxes metropolitanes operen a velocitats de 40Mbps, i aquesta xifra va creixent a mesura que s'incrementen els volums de les transmissions. ALTRES TIPUS DE XARXES

8. - Xarxa d'àrea àmplia (WAN, Wide Area Network). Es tracta de la connexió d'ordinadors a escala nacional o internacional, utilitzant per a això xarxes de telecomunicació que seran de propietat pública o privada. Es descriu una WAN com un conjunt de xarxes d'àrea local connectades entre si. Les xarxes d'àrea àmplia es caracteritzen per: - Alts temps de transmissió. - Alta taxa d'errors. - Possible emmagatzematge i reenviament de missatges, amb el retard inherent a això. - El cost d'una transmissió pot dependre de l'estat de la xarxa, mentre que en una LAN el cost és independent del trànsit.

9. Xarxes a nivell d'empresa. Una xarxa a nivell d'empresa és, generalment, un pla optimista per interconnectar tots els sistemes informàtics dins d'una organització, independentment de la ubicació geogràfica, sistema operatiu, protocol de comunicacions i Hardware. La xarxa en si és vista com una plataforma de comunicacions en què pot connectar diferents dispositius. Els sistemes operatius i aplicacions poden ajudar a amagar les diferències entre sistemes, perquè els usuaris puguin accedir a qualsevol recurs de forma transparent.

10. PRINCIPALS METODES DE TRANSMISSIÓ MEDIO CAPACIDAD INTERFERENCIAS I PERDIDAS LONGITUD TIPICA COSTE FLEXIBILIDAD Coaxial grueso alta bajas 500 m Medio baja Coaxial fino alta baja 200 m bajo media Par trenzado (sin aplantar) media/baja Muy altas 20-30 m Muy bajo alta Par trenzado (apantallado) media alta 100 m bajo alta Fibra optica Muy alta ninguna 500 m Muy alto baja Radio media/alta medias 10 m/ 10 km alto Muy alta Infrarrojos media medias 20 m alto Muy alta Laser alta Medias/alts 1-5 km alto medio

11. TIPUS DE TRANSMISSIÓ -Transmissió digital: la informació, tal com és manejada per l'ordinador, s'envia utilitzant algun mitjà de transmissió, que la transporta en mode discret (per exemple la comunicació entre diferents elements d'un ordinador). - Transmissió analògica: un missatge produït per un ordinador es converteix a un format elèctric analògic, que viatja per un medi físic preparat per a això, com el telèfon o la ràdio.

12. AVANTATGES DE LA DIGITAL - La transmissió digital és més resistent a interferències i errors. - El tractament de les transmissions és més homogeni, ja que totes les informacions es tracten de la mateixa manera (imatge, veu, dades) mitjançant la codificació.

13. DIBUIX DEL CABLE DE PARELLS TRENATS

14. DIBUIX CABLE COAXIAL

15. DIBUIX DEL CABLE DE FIBRA OPTICA