1. RAONAMENTS AL RESPECTE DE LA MESURA DE FACILITACIÓ D’ACCÉS AL
CRÈDIT PER PART DE LES EMPRESES PROVEÏDORES DE L’AJUNTAMENT DE
SANT CUGAT DEL VALLÈS
Quins són els motius que habitualment han fet que es produeixi tanta
demora en el termini mitjà de pagament de les Administracions Públiques
a casa nostra ?
Tres són els motius bàsics que propicien la demora indeguda en els pagaments que
efectua l’Administració Pública als seus proveïdors:
1) Processos interns inadequats i excessivament lents per al tràmit de
l’aprovació de les factures.
Quan una factura entra a l’Administració, el primer que ha de fer aquesta
per a poder ser abonada per part de la Tresoreria, és obtenir una validació
tècnica, algun tècnic i els directius públics corresponents han de validar si la
factura és correcte, és a dir, si compleix amb allò per al que es va efectuar
un contracte-comanda. Aquí és on comença el gran viatge de la factura en
un mar de calaixos i circuits interns.
2) Uns pressupostos d’ingressos que no responen a la realitat.
Lluitar contra la ineficiència o l’excés de despesa improductiva és una tasca
complexa i més si estem sotmesos a una cultura política quot;despesadoraquot; que
no es preocupa per la correcta gestió dels recursos públics. Massa sovint,
sotmesos a la voluntat de donar cobertura econòmica a totes les
reclamacions públiques, les administracions, davant la dificultat de tindre
autèntics bons directius públics a qui encomanar la difícil tasca de la gestió
eficient, opten per la via més fàcil que és la de comptar amb uns recursos
futurs que gairebé amb tota seguretat mai tindran. Això implica un cop molt
dur a la tresoreria futura, els pressupostos tot ho aguanten, la caixa no
enganya, o tens els diners o no els tens, o tens accés al crèdit o no el tens.
3) Manca de rigorositat en la contractació.
Aquesta és una responsabilitat que ha de ser compartida entre
l’Administració i el proveïdor. No es poden realitzar tasques a partir
d’encàrrecs verbals i menys encara sense cobertura econòmica.
L’Ajuntament de Sant Cugat torna de forma automàtica qualsevol factura
que no porti relacionada el seu número de comanda/contracte corresponent,
aquesta mesura ve ser presa ara ja fa quatre anys i a dia d’avui es
produeixen molt poques devolucions per aquest motiu. El que contracta sap
que ha de complir amb aquest pas previ i el proveïdor sap que si no exigeix
aquest compromís per part de l’administració tindrà seriosos problemes per
a cobrar.
Que passa amb Sant Cugat i els punts anteriorment descrits ?
L’Administració de Sant Cugat com qualsevol altre, no s’escapa de les
tendències que porten cap als punts anteriors, però el que si pot afirmar
amb tota rotunditat és que la cultura política i de gestió implantada dins la
seva organització, a permès a dia d’avui lluitar i vèncer la gran majoria de
les ineficiències exposades. Sant Cugat era un gran candidat per haver viscut de
la gran festassa general relacionada amb els ingressos de la construcció, ara es
demostra que no ho va fer, que quant les fonts de possibles ingressos rajaven per
tot arreu, lluny de gastar encara més, Sant Cugat es va dedicar a lluitar per estar
en bona salut econòmica per a quan el creixement de la construcció arribes al seu
esgotament sobre el territori, congelant pràcticament l’increment de la despesa i
prioritzant per sobre de tot la incentivació dels directius públics que tenen

2. l’encàrrec d’assolir els mateixos beneficis i serveis públics amb els mateixos o
menys recursos econòmics.
Ara la ciutat en recull els fruïts i pot prendre mesures anticrisi com la del pagament
a proveïdors. Sovint existeix un corrent que anomena els governs preocupats per la
gestió com a tecnòcrates, quina llàstima que la paraula desprengui tanta
negativitat, voldriem creure que l’autèntica política del Segle XXI és aquella que no
és incompatible amb la preocupació per la bona gestió. Política és molt més que
gestió, però política sense gestió no deixa de ser pura demagògia. Ara bé, qui no
vulgui viure en un país amb possibilitats de creixement, motivat i innovador,
competitiu per a ell mateix i per a les seves empreses en un entorn global, amb
serveis públics de qualitat i no deficitaris .. etc, qui no cregui que aquests són els
objectius de futur, pot continuar apostant per la cultura política clàssica.
Quin és l’objectiu de la mesura proposada per l’Ajuntament de Sant Cugat
utilitzant el servei de confirming amb les entitats bancàries ?
Facilitar l’accés al crèdit a les empreses proveïdores. Avui el que és
important és l’accés al diner i no el cost del diner.
Tots em sentit a parlar que les empreses es queixen per què no se’ls renoven les
pòlisses de crèdit. Què significa ? Cal entendre que per a que una empresa funcioni
adequadament cal que pugui anar convertint en diner líquid tots aquells serveis que
presta i productes que ven. Les empreses per a les que treballa li paguen a 60, 90,
120 i més dies d’acord amb el sector i el tipus d’activitat. Cal que algú doni
cobertura a aquest problema de caixa de les empreses i això es soluciona anant al
banc i tractant que aquest avanci els diners d’aquest dret que l’empresa ostenta
amb la seva empresa client. El banc per a poder avançar-li els diners haurà d’obrir-
li una línia de crèdit a curt termini (12 mesos), aquesta rep el nom de pòlissa de
crèdit, de tal manera que l’empresa podrà portar al banc tants rebuts per cobrar
avançadament com capacitat tingui la seva línia de crèdit. Aquesta línia de crèdit es
calcula a partir de l’anàlisi de risc que fa el banc de l’empresa sol licitant i aquí es
on comencen tots els problemes actuals, política de risc zero, ningú no confia en
ningú i si l’empresari no pot avalar personalment la línia de crèdit, a l’empresa no li
permeten disposar de la mateixa.
Arribats a aquest punt, l’empresa no pot pagar als seus proveïdors, als treballadors
i finalment si no s’arregla l’accés al diner l’activitat de la mateixa farà fallida amb
les conseqüències que tots plegats ja estem vivint.
Amb el sistema de confirming l’Ajuntament es constitueix en avalador directe de
tots els seus pagaments. Això significa que a partir del moment en que
l’Ajuntament ha conformat la factura (compromís de 15-20 dies), el proveïdor pot
fer dues coses:
a. Esperar-se als 60 dies i cobrar l’import exacte de la seva factura.
b. Disposar de forma immediata dels diners ingressant l’import de la factura
menys el tipus d’interès que el banc apliqui sobre els dies que falten fins
arribar als 60.
Quin cost té la mesura ?
Per part de l’Administració cap. Només cal que sigui rigorosa i àgil en els
tràmits a efectuar per a l’aprovació de factures i tindre una economia prou
sanejada com per poder constituïr-se en avalador de tot allò que pagarà en

3. una anualitat, en el cas de Sant Cugat del Vallès estem parlant d’uns 45.000.000
d’Euros.
Torno a reiterar que l’objectiu de la mesura és facilitar l’accés al diner,
constituir a l’administració com a òrgan avalador i no es planteja com a
objectiu prioritari subvencionar ni abaratir el cost del diner.
Tot i això l’Ajuntament només triarà a un màxim tres entitats bancàries, a aquelles
que ofereixin el tipus d’interès més favorable per als proveïdors. Això s’aconseguirà
a través d’un concurs tipus subhasta on el primer marcarà el tipus i els següents
podran afegir-s'hi fins a un màxim de tres sempre que estiguin d’acord en igualar el
tipus ofertat per el primer. L’Ajuntament renuncia a qualsevol comissió o benefici
que la entitat financera pogués oferir-li i estableix que aquesta sigui aplicada com a
un menys cost del tipus d’interès al que haurà de fer front el proveïdor.
No queda tampoc el menor dubte possible que en la majoria de casos és molt més
cara la obertura d’una pòlissa de crèdit, les comissions, els tipus d’interès, etc. que
no pas les condicions que amb gairebé amb tota seguretat s’obtindran a través
d’aquest servei de confirming amb l’Administració local. També es guanya amb
l’agilitat i rapidesa d’accedir als diners ja que es podran automatitzar les accions del
banc tant bon punt tingui l’aprovació de la factura per part de l’administració.
Quina és la base necessària per a poder Portar a terme una mesura com
aquesta ?
Ser autènticament conscients de les dificultats i problemes que estan
ofegant a les nostres empreses.
Una cultura política que sigui conscient de la importància del bon funcionament de
les Administracions precisament per a poder fer política “real” + una bona funció
pública, motivada i amb ganes d’aportar servei al país + una economia sanejada.
Es produeix amb aquesta mesura una oportunitat de cara al futur ?
Ha estat efectivament una mesura anticrisi però ja s’haurà de consolidar
com a quelcom normal a partir d’ara en endavant, això val per a l’entorn de
crisi actual i per a quan aquesta estigui superada. Ens diuen que les crisis són
també una oportunitat, a veure si aquesta serà una oportunitat de millora per a les
nostres administracions i per al conjunt del país en general. Ho pagarem car i
patirem de valent però com a mínim tinguem fe en que hauríem de sortir-ne
reforçats.