SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 12
Descargar para leer sin conexión
UNITAT VIII.
LA GLOBALITZACIÓ
LA MUNDIALITZACIÓ DELS INTERCANVIS

Com hem vist en analitzar la situació actual dels transports, les
comunicacions i el comerç, en les darreres dècades s'ha produït
una generalització dels intercanvis econòmics, creant-se un
mercat integrat a nivell mundial, on tot el planeta és un lloc de
producció i/o venda. Això ha propiciat una major interdependència
econòmica entre països.
Els indicadors del procés de globalització són l'augment dels
fluxos de mercaderies, divises, serveis, persones, informació...
Les causes de la globalització es poden englobar bàsicament en
dos grups.
D'una banda, la millora tècnica dels transports i la comunicació,
ara molt més ràpides i econòmiques.
De l'altra, la supressió de les barreres duaneres / aranzelàries,
que han possibilitat la creació de grans àrees de lliure comerç,
com NAFTA / MERCOSUR / UE...
Els teòrics de la globalització són els economistes
neoliberals. Aquests argumenten que la liberalització dels
mercats és bona, car millora les condicions de vida de molta
gent i és inevitable (ho demana el sistema capitalista).

Així, la globalització consisteix en la creació d’una gran xarxa
de relacions econòmiques, basada en la progressiva
internacionalització del treball i en l'especialització geogràfica
producció. D'aquesta manera, es procedeix a la integració de
l’economia dels diferents estats en un sol sistema econòmic
mundial de base capitalista. El capitalisme, amb la caiguda
del comunisme, no té rival a la vista.
La globalització ha portat a la creació de l'anomenat SISTEMA
MÓN, jerarquitzar en tres nivells.

En primer lloc, els centres de decisió i producció d’alt nivell es situen
en els països desenvolupats (UE, Amèrica N, Àsia Oriental...),
sobretot en grans ciutats, centres econòmics mundials. NY, Londres,
París, Tòquio... són seus de grans corporacions i multinacionals.
Són el veritable centre econòmic del món.

En segon lloc, trobem els centres de producció de nivell mitjà i baix.
Amb la deslocalització i la recerca de bones oportunitats
econòmiques, sovint els països centrals inverteixen en els països
emergents (NPI, Amèrica Llatina, Índia, Xina...). Aquests països
però, tenen un creixement econòmic massa depenent (Argentina).

En tercer lloc, els països perifèrics pateixen l'explotació i la
subordinació econòmica (intercanvi desigual). Es mouen en un
cercle de misèria i no són atractius per a invertir.

Alguns autors afegeixen un quart nivell, els països ultraperifèrics,
totalment al marge del sistema.
Les grans protagonistes i beneficiàries de la globalització són les
multinacionals, que han assolit un gran poder. Les multinacionals
són empreses que realitzen activitats de producció, venda, compra o
investigació en més d’un país.

El capitalisme presenta una clara tendència a la concentració
empresarial. Aquesta es basa en el fet que el gegantisme permet
limitar la competència i augmentar el control del mercat.

Les multinacionals:
  - Han experimentat un crement brutal. Ara hi ha més de 60.000, la
  majoria petites (de butxaca)‫‏‬
  - Les 500 més fortes tenen un poder increïble, superior al d'alguns
  Estats. Controlen el 70% comerç mundial i el 80% inversió
  estrangera mundial. L'economia virtual dificulta el seu control.
  - Les més potents són del N, perpetuant-se així el domini dels
  països centrals
  - Cada cop neixen més en els països emergents (Xina, Mèxic,
  Brasil, Corea S...)‫‏‬
- Són els grans beneficiats del mercat global on la mobilització
és essencial. Tenen la capacitat tècnica i els països del sud
volen atreure inversions (zones franques (Àsia) / maquilas (A.
Llatina), fins i tot ho fan “enemics del capitalisme”, com el
Vietnam o la Xina. Aquests països reben inversions i riquesa,
tot i que s'exposen a certs perills, com les dures condicions
feina, l'impacte ambiental o la dependència exterior.
Les multinacionals desenvolupen diverses estratègies per tal
d'adaptar-se al mercat global:

  - Implantació directa. Crear delegacions en altres països.
  - Deslocalització. Traslladar activitats a altres llocs, sobretot
  països emergents
  - Subcontractació internacional. És un mètode molt flexible.
  - Joint ventures, aliança entre multinacional i empresa local.
  - Franquícies internacionals.
CRÍTIQUES A LA GLOBALITZACIÓ
Els     moviments       antiglobalització, també      anomenats
anticapitalistes o altermundistes, ataquen la globalització i als
seus grans defensors (BM, FMI, OMC...)

Sobretot es centren en 2 grans crítiques. És         insostenible
ecològicament, i és inviable socialment i econòmica.

ECONÒMICAMENT

No tots els països es troben en les mateixes condicions. Hi ha
zones plenament integrades en el mercat global, mentre que
d'altres resten totalment al marge. Aquestes darreres representen
el 50% de la població mundial. A tall d'exemple, es calcula que el
20% de la població més rica del món acapara el 85% de la
riquesa, mentre que el 20% de la població més pobre del món
únicament representa el 1,4% riquesa.
La globalització ha portat més desequilibris mundials i més
polarització econòmica.

En general els pobres són més pobres i els rics més rics. Només
en alguns països s'aprecia una certa millora. Per últim,
normalment es constata una major dependència respecte el N
(multinacionals).
SOCIALMENT

La globalització comporta greus problemes socials.

En els països rics hi ha una clara tendència a accelerar les
diferències socials.

En els països pobres també es disparen les diferències socials
entre els beneficiats i els no beneficiats. Igualment, augmenta
l'explotació laboral I l'explotació infantil.

D’altra banda, es constata un clar augment dels delictes
“internacionals”, com el turisme sexual, les màfies, el terrorisme...
Cal remarcar que en relació a les desigualtats econòmiques es
produeixen fenòmens d’exclusió social a nivell nacional, regional
i local.

Igualment, s’introdueixen nous valors fonamentats en
l’individualisme i el consum que influeixen negativament sobre el
conjunt de la societat.

Per últim, en l’àmbit de la cultura s’està produint una colonització
cultural degut a l’extensió del model occidental ...
POLÍTICAMENT

La globalització comporta una disminució de la capacitat reguladora
dels Estats que sovint prenen decisions en funció dels interessos
de les empreses multinacionals o de les imposicions
d’organitzacions internacionals com el FMI o el Banc Mundial

En les darreres dècades s'ha multiplicat l'aparició de conflictes
territorials clarament vinculats als interessos econòmics on
neoliberalisme i militarisme actuen conjuntament...

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Dialectes del català final 1
Dialectes del català final 1Dialectes del català final 1
Dialectes del català final 1dolors
 
T8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels ÀustriesT8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels ÀustriesMaria Polo
 
La Primera Guerra Mundial 1914-1918
La Primera Guerra Mundial 1914-1918La Primera Guerra Mundial 1914-1918
La Primera Guerra Mundial 1914-1918Empar Gallego
 
Bernat Metge
Bernat MetgeBernat Metge
Bernat Metgemsilves8
 
5 El Sector Primari
5   El Sector Primari5   El Sector Primari
5 El Sector Primarijordimanero
 
La segona guerra mundial (1939 1945)
La segona guerra mundial (1939 1945)La segona guerra mundial (1939 1945)
La segona guerra mundial (1939 1945)ahidalg_04
 
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeUnitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeJulia Valera
 
T5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i ImperialismeT5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i ImperialismeMaria Polo
 
Les fonts històriques
Les fonts històriquesLes fonts històriques
Les fonts històriquesGeorge Bridges
 
Paraules, sintagmes i oracions
Paraules, sintagmes i oracionsParaules, sintagmes i oracions
Paraules, sintagmes i oracionsSílvia Montals
 
Cronologia històrica de la llengua catalana
Cronologia històrica de la llengua catalanaCronologia històrica de la llengua catalana
Cronologia històrica de la llengua catalanaAlbert Pons
 
El participi
El participiEl participi
El participingt1776
 

La actualidad más candente (20)

Dialectes del català final 1
Dialectes del català final 1Dialectes del català final 1
Dialectes del català final 1
 
T8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels ÀustriesT8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels Àustries
 
La Primera Guerra Mundial 1914-1918
La Primera Guerra Mundial 1914-1918La Primera Guerra Mundial 1914-1918
La Primera Guerra Mundial 1914-1918
 
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIIIabsolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
 
Bernat Metge
Bernat MetgeBernat Metge
Bernat Metge
 
La revolució americana (1773-1783)
La revolució americana (1773-1783)La revolució americana (1773-1783)
La revolució americana (1773-1783)
 
L’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causesL’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causes
 
Tema 1. fonètica
Tema 1. fonèticaTema 1. fonètica
Tema 1. fonètica
 
5 El Sector Primari
5   El Sector Primari5   El Sector Primari
5 El Sector Primari
 
Formulacioacids Oxoacids
Formulacioacids OxoacidsFormulacioacids Oxoacids
Formulacioacids Oxoacids
 
La segona guerra mundial (1939 1945)
La segona guerra mundial (1939 1945)La segona guerra mundial (1939 1945)
La segona guerra mundial (1939 1945)
 
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeUnitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
 
El text argumentatiu
El text argumentatiuEl text argumentatiu
El text argumentatiu
 
T5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i ImperialismeT5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i Imperialisme
 
Les fonts històriques
Les fonts històriquesLes fonts històriques
Les fonts històriques
 
Paraules, sintagmes i oracions
Paraules, sintagmes i oracionsParaules, sintagmes i oracions
Paraules, sintagmes i oracions
 
Cronologia històrica de la llengua catalana
Cronologia històrica de la llengua catalanaCronologia històrica de la llengua catalana
Cronologia històrica de la llengua catalana
 
Funcions
Funcions Funcions
Funcions
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
El participi
El participiEl participi
El participi
 

Destacado (20)

Prehistoria
PrehistoriaPrehistoria
Prehistoria
 
Franz Marc
Franz MarcFranz Marc
Franz Marc
 
Unitat 13 un món globalitzat
Unitat 13   un món globalitzatUnitat 13   un món globalitzat
Unitat 13 un món globalitzat
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
El sector terciari ESO
El sector terciari ESOEl sector terciari ESO
El sector terciari ESO
 
Unitat 4 globalització
Unitat 4   globalitzacióUnitat 4   globalització
Unitat 4 globalització
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarLa globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
 
Neolític
NeolíticNeolític
Neolític
 
Qué es una mini quest
Qué es una mini questQué es una mini quest
Qué es una mini quest
 
Sociales sector terciario
Sociales sector terciarioSociales sector terciario
Sociales sector terciario
 
13 organitzacions supranacionals copia
13   organitzacions supranacionals copia13   organitzacions supranacionals copia
13 organitzacions supranacionals copia
 
Servicios,comunicacion e innovacion
Servicios,comunicacion e innovacionServicios,comunicacion e innovacion
Servicios,comunicacion e innovacion
 
9 El Desequilibri Mundial
9   El Desequilibri Mundial9   El Desequilibri Mundial
9 El Desequilibri Mundial
 
2. Relleu
2. Relleu2. Relleu
2. Relleu
 
Un món globalitzat
Un món globalitzatUn món globalitzat
Un món globalitzat
 
Serveis comunicació i innovació
Serveis comunicació i innovacióServeis comunicació i innovació
Serveis comunicació i innovació
 
Tema10 11 org_politica
Tema10 11 org_politicaTema10 11 org_politica
Tema10 11 org_politica
 
Globalització
GlobalitzacióGlobalització
Globalització
 

Similar a 8 La Globalització

Unitat 13 2013-14 - un món globalitzat
Unitat 13   2013-14 - un món globalitzatUnitat 13   2013-14 - un món globalitzat
Unitat 13 2013-14 - un món globalitzatjordimanero
 
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupamentUnitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupamentjordimanero
 
Un món desigual. La globalització.
Un món desigual. La globalització.  Un món desigual. La globalització.
Un món desigual. La globalització. professor_errant
 
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundialsLa globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundialsprofessor_errant
 
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020Txeli
 
T 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzadaT 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzadagraciajt
 
UD1- Globalització 2n Batxillerat
UD1- Globalització 2n BatxilleratUD1- Globalització 2n Batxillerat
UD1- Globalització 2n BatxilleratToni Raya
 
Una economia globalitzada
Una economia globalitzadaUna economia globalitzada
Una economia globalitzadaavillalonga
 
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al MónCatalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al MónMarcel Duran
 
Presentació sobre globalització
Presentació sobre globalitzacióPresentació sobre globalització
Presentació sobre globalitzaciójcestrella
 
Unitat 8 2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacionsUnitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8 2013-14 - activitat comercial i comunicacionsjordimanero
 
Unitat 8 Activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   Activitat comercial i comunicacionsUnitat 8   Activitat comercial i comunicacions
Unitat 8 Activitat comercial i comunicacionsjordimanero
 
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdflaglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdfManuel Morillo Miranda
 
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdflaglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdfManuel Morillo Miranda
 

Similar a 8 La Globalització (20)

Unitat 13 2013-14 - un món globalitzat
Unitat 13   2013-14 - un món globalitzatUnitat 13   2013-14 - un món globalitzat
Unitat 13 2013-14 - un món globalitzat
 
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupamentUnitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
 
Un món desigual. La globalització.
Un món desigual. La globalització.  Un món desigual. La globalització.
Un món desigual. La globalització.
 
La globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundialsLa globalització i les desigualtats mundials
La globalització i les desigualtats mundials
 
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
 
T 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzadaT 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzada
 
UD1- Globalització 2n Batxillerat
UD1- Globalització 2n BatxilleratUD1- Globalització 2n Batxillerat
UD1- Globalització 2n Batxillerat
 
Una economia globalitzada
Una economia globalitzadaUna economia globalitzada
Una economia globalitzada
 
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al MónCatalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
 
LA GLOBALITZACIÓ
LA GLOBALITZACIÓLA GLOBALITZACIÓ
LA GLOBALITZACIÓ
 
Presentació sobre globalització
Presentació sobre globalitzacióPresentació sobre globalització
Presentació sobre globalització
 
Globalització
GlobalitzacióGlobalització
Globalització
 
Globalització
GlobalitzacióGlobalització
Globalització
 
Globalització
GlobalitzacióGlobalització
Globalització
 
Unitat 8 2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacionsUnitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8 2013-14 - activitat comercial i comunicacions
 
Unitat 8 Activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   Activitat comercial i comunicacionsUnitat 8   Activitat comercial i comunicacions
Unitat 8 Activitat comercial i comunicacions
 
Un món globalitzat
Un món globalitzatUn món globalitzat
Un món globalitzat
 
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdflaglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
 
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdflaglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
 
La globalització
La globalitzacióLa globalització
La globalització
 

Más de jordimanero

El conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'UcraïnaEl conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'Ucraïnajordimanero
 
El paper de la dona a la segona guerra mundial
El paper de la dona a la segona guerra mundialEl paper de la dona a la segona guerra mundial
El paper de la dona a la segona guerra mundialjordimanero
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la naturajordimanero
 
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunyajordimanero
 
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyaUnitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyajordimanero
 
Criteris de correccio geografia batxillerat
Criteris de correccio geografia batxilleratCriteris de correccio geografia batxillerat
Criteris de correccio geografia batxilleratjordimanero
 
Criteris de correccio hmc batxillerat
Criteris de correccio hmc batxilleratCriteris de correccio hmc batxillerat
Criteris de correccio hmc batxilleratjordimanero
 
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020jordimanero
 
Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020
Unitat 13   un mon dividit en blocs 2019-2020Unitat 13   un mon dividit en blocs 2019-2020
Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020jordimanero
 
Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18jordimanero
 
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
Unitat 11   la guerra freda - 2019-20Unitat 11   la guerra freda - 2019-20
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20jordimanero
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20jordimanero
 
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20jordimanero
 
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20jordimanero
 
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20jordimanero
 
Unitat 6 gran guerra -2017-18
Unitat 6   gran guerra -2017-18Unitat 6   gran guerra -2017-18
Unitat 6 gran guerra -2017-18jordimanero
 
Unitat 5 imperialisme -2017-18
Unitat 5   imperialisme -2017-18Unitat 5   imperialisme -2017-18
Unitat 5 imperialisme -2017-18jordimanero
 
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
Unitat 4   moviment obrer -2017-18Unitat 4   moviment obrer -2017-18
Unitat 4 moviment obrer -2017-18jordimanero
 
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20jordimanero
 
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20jordimanero
 

Más de jordimanero (20)

El conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'UcraïnaEl conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'Ucraïna
 
El paper de la dona a la segona guerra mundial
El paper de la dona a la segona guerra mundialEl paper de la dona a la segona guerra mundial
El paper de la dona a la segona guerra mundial
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
 
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
 
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyaUnitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
 
Criteris de correccio geografia batxillerat
Criteris de correccio geografia batxilleratCriteris de correccio geografia batxillerat
Criteris de correccio geografia batxillerat
 
Criteris de correccio hmc batxillerat
Criteris de correccio hmc batxilleratCriteris de correccio hmc batxillerat
Criteris de correccio hmc batxillerat
 
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020
 
Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020
Unitat 13   un mon dividit en blocs 2019-2020Unitat 13   un mon dividit en blocs 2019-2020
Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020
 
Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
 
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
Unitat 11   la guerra freda - 2019-20Unitat 11   la guerra freda - 2019-20
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
 
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20
 
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20
 
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20
 
Unitat 6 gran guerra -2017-18
Unitat 6   gran guerra -2017-18Unitat 6   gran guerra -2017-18
Unitat 6 gran guerra -2017-18
 
Unitat 5 imperialisme -2017-18
Unitat 5   imperialisme -2017-18Unitat 5   imperialisme -2017-18
Unitat 5 imperialisme -2017-18
 
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
Unitat 4   moviment obrer -2017-18Unitat 4   moviment obrer -2017-18
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
 
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
 
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
 

8 La Globalització

  • 2. LA MUNDIALITZACIÓ DELS INTERCANVIS Com hem vist en analitzar la situació actual dels transports, les comunicacions i el comerç, en les darreres dècades s'ha produït una generalització dels intercanvis econòmics, creant-se un mercat integrat a nivell mundial, on tot el planeta és un lloc de producció i/o venda. Això ha propiciat una major interdependència econòmica entre països. Els indicadors del procés de globalització són l'augment dels fluxos de mercaderies, divises, serveis, persones, informació... Les causes de la globalització es poden englobar bàsicament en dos grups. D'una banda, la millora tècnica dels transports i la comunicació, ara molt més ràpides i econòmiques. De l'altra, la supressió de les barreres duaneres / aranzelàries, que han possibilitat la creació de grans àrees de lliure comerç, com NAFTA / MERCOSUR / UE...
  • 3. Els teòrics de la globalització són els economistes neoliberals. Aquests argumenten que la liberalització dels mercats és bona, car millora les condicions de vida de molta gent i és inevitable (ho demana el sistema capitalista). Així, la globalització consisteix en la creació d’una gran xarxa de relacions econòmiques, basada en la progressiva internacionalització del treball i en l'especialització geogràfica producció. D'aquesta manera, es procedeix a la integració de l’economia dels diferents estats en un sol sistema econòmic mundial de base capitalista. El capitalisme, amb la caiguda del comunisme, no té rival a la vista.
  • 4. La globalització ha portat a la creació de l'anomenat SISTEMA MÓN, jerarquitzar en tres nivells. En primer lloc, els centres de decisió i producció d’alt nivell es situen en els països desenvolupats (UE, Amèrica N, Àsia Oriental...), sobretot en grans ciutats, centres econòmics mundials. NY, Londres, París, Tòquio... són seus de grans corporacions i multinacionals. Són el veritable centre econòmic del món. En segon lloc, trobem els centres de producció de nivell mitjà i baix. Amb la deslocalització i la recerca de bones oportunitats econòmiques, sovint els països centrals inverteixen en els països emergents (NPI, Amèrica Llatina, Índia, Xina...). Aquests països però, tenen un creixement econòmic massa depenent (Argentina). En tercer lloc, els països perifèrics pateixen l'explotació i la subordinació econòmica (intercanvi desigual). Es mouen en un cercle de misèria i no són atractius per a invertir. Alguns autors afegeixen un quart nivell, els països ultraperifèrics, totalment al marge del sistema.
  • 5. Les grans protagonistes i beneficiàries de la globalització són les multinacionals, que han assolit un gran poder. Les multinacionals són empreses que realitzen activitats de producció, venda, compra o investigació en més d’un país. El capitalisme presenta una clara tendència a la concentració empresarial. Aquesta es basa en el fet que el gegantisme permet limitar la competència i augmentar el control del mercat. Les multinacionals: - Han experimentat un crement brutal. Ara hi ha més de 60.000, la majoria petites (de butxaca)‫‏‬ - Les 500 més fortes tenen un poder increïble, superior al d'alguns Estats. Controlen el 70% comerç mundial i el 80% inversió estrangera mundial. L'economia virtual dificulta el seu control. - Les més potents són del N, perpetuant-se així el domini dels països centrals - Cada cop neixen més en els països emergents (Xina, Mèxic, Brasil, Corea S...)‫‏‬
  • 6. - Són els grans beneficiats del mercat global on la mobilització és essencial. Tenen la capacitat tècnica i els països del sud volen atreure inversions (zones franques (Àsia) / maquilas (A. Llatina), fins i tot ho fan “enemics del capitalisme”, com el Vietnam o la Xina. Aquests països reben inversions i riquesa, tot i que s'exposen a certs perills, com les dures condicions feina, l'impacte ambiental o la dependència exterior.
  • 7. Les multinacionals desenvolupen diverses estratègies per tal d'adaptar-se al mercat global: - Implantació directa. Crear delegacions en altres països. - Deslocalització. Traslladar activitats a altres llocs, sobretot països emergents - Subcontractació internacional. És un mètode molt flexible. - Joint ventures, aliança entre multinacional i empresa local. - Franquícies internacionals.
  • 8. CRÍTIQUES A LA GLOBALITZACIÓ Els moviments antiglobalització, també anomenats anticapitalistes o altermundistes, ataquen la globalització i als seus grans defensors (BM, FMI, OMC...) Sobretot es centren en 2 grans crítiques. És insostenible ecològicament, i és inviable socialment i econòmica. ECONÒMICAMENT No tots els països es troben en les mateixes condicions. Hi ha zones plenament integrades en el mercat global, mentre que d'altres resten totalment al marge. Aquestes darreres representen el 50% de la població mundial. A tall d'exemple, es calcula que el 20% de la població més rica del món acapara el 85% de la riquesa, mentre que el 20% de la població més pobre del món únicament representa el 1,4% riquesa.
  • 9. La globalització ha portat més desequilibris mundials i més polarització econòmica. En general els pobres són més pobres i els rics més rics. Només en alguns països s'aprecia una certa millora. Per últim, normalment es constata una major dependència respecte el N (multinacionals).
  • 10. SOCIALMENT La globalització comporta greus problemes socials. En els països rics hi ha una clara tendència a accelerar les diferències socials. En els països pobres també es disparen les diferències socials entre els beneficiats i els no beneficiats. Igualment, augmenta l'explotació laboral I l'explotació infantil. D’altra banda, es constata un clar augment dels delictes “internacionals”, com el turisme sexual, les màfies, el terrorisme...
  • 11. Cal remarcar que en relació a les desigualtats econòmiques es produeixen fenòmens d’exclusió social a nivell nacional, regional i local. Igualment, s’introdueixen nous valors fonamentats en l’individualisme i el consum que influeixen negativament sobre el conjunt de la societat. Per últim, en l’àmbit de la cultura s’està produint una colonització cultural degut a l’extensió del model occidental ...
  • 12. POLÍTICAMENT La globalització comporta una disminució de la capacitat reguladora dels Estats que sovint prenen decisions en funció dels interessos de les empreses multinacionals o de les imposicions d’organitzacions internacionals com el FMI o el Banc Mundial En les darreres dècades s'ha multiplicat l'aparició de conflictes territorials clarament vinculats als interessos econòmics on neoliberalisme i militarisme actuen conjuntament...