SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 47
Descargar para leer sin conexión
UNITAT 13.
UN MÓN GLOBALITZAT
LA MUNDIALITZACIÓ DELS INTERCANVIS

La globalització consisteix en la creació d’una gran xarxa de
relacions    econòmiques,       basada     en     la    progressiva
internacionalització del treball i en l'especialització geogràfica
producció. D'aquesta manera, es procedeix a la integració de
l’economia dels diferents estats en un sol sistema econòmic
mundial de base capitalista. El capitalisme, amb la caiguda del
comunisme, no té rival a la vista.
Com hem vist en analitzar la situació actual dels transports, les
comunicacions i el comerç, en les darreres dècades s'ha produït
una generalització dels intercanvis econòmics, creant-se un
mercat integrat a nivell mundial, on tot el planeta és un lloc de
producció i/o venda. Això ha propiciat una major interdependència
econòmica entre països.
Els indicadors del procés de globalització són l'augment dels
fluxos de mercaderies, divises, serveis, persones, informació...
Les causes de la globalització es
poden englobar bàsicament en dos
grups.
D'una banda, la millora tècnica dels
transports i la comunicació, ara molt
més ràpides i econòmiques.
De l'altra, la supressió de les
barreres duaneres / aranzelàries,
que han possibilitat la creació de
grans àrees de lliure comerç, com
NAFTA / MERCOSUR / UE...

Els teòrics de la globalització són els economistes neoliberals.
Aquests argumenten que la liberalització dels mercats és bona, car
millora les condicions de vida de molta gent i és inevitable (ho
demana el sistema capitalista).
Unitat 13   un món globalitzat
La globalització ha intensificat les diferències de desenvolupament
dels diferents països del món.

Ja a mitjans dels anys 70 es creà el model Centre-Perifèria.
                                      Les relacions polítiques,
                                      econòmiques,      comercials,
                                      culturals, etc. són de doble
                                      sentit entre els països que
                                      pertanyen al Centre i els
                                      països de la Perifèria.

                                      Els països del Centre són els
                                      països rics, desenvolupats,
                                      que exerceixen el poder de
                                      decisió    en   els   àmbits
                                      econòmics,           polítics ,
                                      científics, etc. a escala
                                      mundial.
Els països de la Perifèria són països subdesenvolupats, sotmesos
al neocolonialisme i a la globalització que els mantenen en una
situació de dependència econòmica i tecnològica respecte els
països del Centre.

Actualment, es parla del Sistema Món, jerarquitzar en tres nivells.

En primer lloc, els centres de decisió i producció
d’alt nivell es situen en els països
desenvolupats, sobretot en grans ciutats, centres
econòmics mundials. NY, Londres, París,
Tòquio... seus de grans corporacions i
multinacionals. Són el veritable centre econòmic
del món.

En segon lloc, trobem els centres de producció
de nivell mitjà i baix. Amb la deslocalització i la
recerca de bones oportunitats econòmiques, sovint els
països centrals inverteixen en els països emergents (NPI,
Amèrica Llatina, Índia, Xina...). Aquests països però,
tenen un creixement econòmic massa depenent
(Argentina).
En tercer lloc, els països perifèrics pateixen l'explotació i la
subordinació econòmica (intercanvi desigual). Es mouen en un
cercle de misèria i no són atractius per a invertir.

Alguns autors afegeixen un quart nivell, els països ultraperifèrics,
totalment al marge del sistema.


El capitalisme presenta una clara
tendència a la concentració empresarial.
Aquesta es basa en el fet que el
gegantisme      permet      limitar   la
competència i augmentar el control del
mercat.

Les grans protagonistes i beneficiàries
de la globalització són les multinacionals,
que han assolit un gran poder. Les
multinacionals són empreses que
realitzen activitats de producció, venda,
compra o investigació en més d’un país.
Les multinacionals:
  - Han experimentat un crement brutal. Ara hi ha més de 60.000,
  la majoria petites (de butxaca)‫‏‬
  - Les 500 més fortes tenen un poder increïble, superior al
  d'alguns Estats. Controlen el 70% comerç mundial i el 80%
  inversió estrangera mundial. L'economia virtual dificulta el seu
  control.
  - Les més potents són del N, perpetuant-se així el domini dels
  països centrals
  - Cada cop neixen més en els països emergents (Xina, Mèxic,
  Brasil, Corea S...)
- Són els grans beneficiats del mercat global on la mobilització és
essencial. Tenen la capacitat tècnica i els països del sud volen
atreure inversions (zones franques (Àsia) / maquilas (A. Llatina), fins
i tot ho fan “enemics del capitalisme”, com el Vietnam o la Xina.
Aquests països reben inversions i riquesa, tot i que s'exposen a certs
perills, com les dures condicions feina, l'impacte ambiental o la
dependència exterior.
                       Les multinacionals desenvolupen diverses
                       estratègies per tal d'adaptar-se al mercat
                       global:
                        - Implantació directa. Crear delegacions en
                        altres països.
                        - Deslocalització. Traslladar activitats a altres
                        llocs, sobretot països emergents
                        - Subcontractació internacional.         És un
                        mètode molt flexible.
                        - Joint ventures, aliança entre multinacional i
                        empresa local.
                        - Franquícies internacionals.
LA GLOBALITZACIÓ SOCIAL
La globalització també ha provocat canvis
social.

- Incorporació de la dona al món laboral (ha
repercutit    en    nous     comportaments
demogràfics i familiars).

- Augment del nivell de consum, amb una
clara tendència a la uniformització de
gustos.

- Internacionalització del mercat laboral.
LA GLOBALITZACIÓ CULTURAL
La globalització també afecta el món cultural.

S'ha fomentat la col·laboració científica, la qual cosa ha incrementat
el desenvolupament científic i tecnològic.

Els països consideren prioritària la investigació i la inversió en R+D.
Destaquen la UE, EUA, el Japó, Israel i Corea del Sud.

Els gustos artístics i esportius també s'han
uniformitzat (gràcies als mass-media i al
desenvolupament de nous canals de
comunicació).
Unitat 13   un món globalitzat
CRÍTIQUES A LA GLOBALITZACIÓ
Els     moviments       antiglobalització, també      anomenats
anticapitalistes o altermundistes, ataquen la globalització i als
seus grans defensors (BM, FMI, OMC...)

Sobretot es centren en 2 grans crítiques. És         insostenible
ecològicament, i és inviable socialment i econòmica.

ECONÒMICAMENT

No tots els països es troben en les mateixes condicions. Hi ha
zones plenament integrades en el mercat global, mentre que
d'altres resten totalment al marge. Aquestes darreres representen
el 50% de la població mundial. A tall d'exemple, es calcula que el
20% de la població més rica del món acapara el 85% de la
riquesa, mentre que el 20% de la població més pobre del món
únicament representa el 1,4% riquesa.
La globalització ha portat més desequilibris mundials i més
polarització econòmica.

En general els pobres són més pobres i els rics més rics. Només
en alguns països s'aprecia una certa millora. Per últim,
normalment es constata una major dependència respecte el N
(multinacionals).
SOCIALMENT

La globalització comporta greus problemes socials.

En els països rics hi ha una clara tendència a accelerar les
diferències socials.

En els països pobres també es disparen les diferències socials
entre els beneficiats i els no beneficiats. Igualment, augmenta
l'explotació laboral I l'explotació infantil.

D’altra banda, es constata un clar augment dels delictes
“internacionals”, com el turisme sexual, les màfies, el terrorisme...
Cal remarcar que en relació a les desigualtats econòmiques es
produeixen fenòmens d’exclusió social a nivell nacional, regional
i local.

Igualment, s’introdueixen nous valors fonamentats en
l’individualisme i el consum que influeixen negativament sobre el
conjunt de la societat.

Per últim, en l’àmbit de la cultura s’està produint una colonització
cultural degut a l’extensió del model occidental ...
POLÍTICAMENT

La globalització comporta una disminució de la capacitat reguladora
dels Estats que sovint prenen decisions en funció dels interessos
de les empreses multinacionals o de les imposicions
d’organitzacions internacionals com el FMI o el Banc Mundial

En les darreres dècades s'ha multiplicat l'aparició de conflictes
territorials clarament vinculats als interessos econòmics on
neoliberalisme i militarisme actuen conjuntament...
EL DESEQUILIBRI ECONÒMIC MUNDIAL
Al món hi ha grans desigualtat socioeconòmiques, evidenciades
per nivells de vida molt dispars. Clarament hi ha un món ric i un
món pobre.

Són evidents però, com mesurar-les? Per fer-ho tenim indicadors
econòmics, socials i socio-econòmics.
Els Indicadors econòmics són de dos tipus, sobre la producció i
sobre el consum.

Els indicadors sobre la producció serveixen per mesurar el
potencial generador de riquesa.
   - PIB. Valor total de la producció d'un territori durant un any.
   - PNB. Valor tatl de la producció d'un territori durant un any
   considerant només el capital propi =(empreses del país).
   - PIN o PNN. Valor del PIB o el PNB menys les amortitzacions.

Els indicadors sobre el consum serveixen per mesurar el grau de
benestar de la població (distribució de la renda, capacitat de
compra).
   - RN. És la quantitat disponible per consumir. PIN menys
   beneficis reinvertits i impostos. Les empreses han de sumar o
   restar els fluxos de capital.
   - RFD. RN menys impostos personals i cotitzacions socials.
   - Renda per càpita. PIB d'un territori dividit entre els seus
   habitants.
Altres possibles indicadors econòmics podrien ser el consum
d’energia, l'activitat laboral, la taxa de creixement econòmic, el
deute extern, la balança comercial...

Els Indicadors socials marquen el grau de benestar de la
població. Normalment tracten sobre demografia, salut i nivell
educacional.

Destaquen:
  - Taxa de creixement vegetatiu
  - Esperança de vida
  - Taxa de mortalitat infantil
  - Taxa de mortalitat materna
  - Taxa de població activa
  - Taxa d’analfabetisme
  - .../...
Unitat 13   un món globalitzat
Els Indicadors socio-econòmics són una síntesi dels dos
anteriors. El més destacat és l'Índex de Desenvolupament
Humà.

L'IDH es realitza des de 1992. És elaborat per l’ONU, qui
processa i publica les dades).

S'estableix una valoració dels països de 0 a 1. Així es permet la
seva classificació en IDH alt, mitjà o baix. Alt (1 – 0,800), Mitjà
(0,799 – 0,500) i Baix (0,499 - 0,300).

S’elabora a partir de tres tipus de dades
   - Longevitat (esperança de vida)
   - Nivell educacional, considerant la taxa d'alfabetització i les
   matriculacions escolars a tots els nivells (d’infantil a
   universitari)‫‏‬
   - Nivell de renda. PIB/càpita (en dòlars)‫‏‬

No sempre hi ha coincidència entre IDH i nivell de
desenvolupament econòmic, car es valoren altres elements.
IDH 2011
Unitat 13   un món globalitzat
MAPA
IDH 2011
Unitat 13   un món globalitzat
A partir d’aquests indicadors podem CLASSIFICAR els PAÏSOS
     - Països del Nord. També anomenats desenvolupats,
     centrals o rics.
     - Països del Sud. També dits subdesenvolupats, perifèrics o
     pobres.
     - Països en vies de desenvolupament. També coneguts com
     a semiperifèrics o emergents.
Unitat 13   un món globalitzat
El model Centre-Perifèria es va elaborar a mitjans dels anys 70
per explicar les diferències de desenvolupament dels diferents
països del món.

Les relacions polítiques, econòmiques, comercials, culturals, etc.
són de doble sentit entre els països que pertanyen al Centre i els
països de la Perifèria.

Els països del Centre són els països rics, desenvolupats, que
exerceixen el poder de decisió en els àmbits econòmics, polítics,
científics, etc. a escala mundial.

Els països de la Perifèria són països subdesenvolupats, sotmesos
al neocolonialisme i a la globalització que els mantenen en una
situació de dependència econòmica i tecnològica respecte els
països del Centre.
L’economia dels països de la Perifèria sol ser dual: coexisteixen
activitats econòmiques amb grans inversions de capital amb
sectors d’economia tradicional o de subsistència.

Les desigualtats socials també són extremes entre les èlits que
detenten el poder polític i econòmic i la gran majoria de la
població que viu en una situació de pobresa.

Les principals decisions econòmiques es prenen als països del
Centre, on estan els centres de decisió de les companyies
multinacionals.
ELS PAÏSOS CENTRALS
Són els països Rics (EUA, Canadà, UE, Israel, Japó, NPI, Austràlia,
Nova Zelanda, RSA...) que presenten tota una sèrie de
característiques comunes:

  - Economia de mercat

  - Gran desenvolupament tecnològic

  - Bon nivell de vida (Estat del Benestar)‫‏‬

  - Democràcia

  - Poder de decisió global (són centres econòmics, polítics,
  científics...)
Els països rics també tenen tota una sèrie de problemes comuns:

  - Crisis econòmiques periòdiques, que comporten atur,
  endeutament, concentració empresarial ...
  - Concentració econòmica i empresarial.
  - Atur (el sistema té un atur estructural (5%), però amb la crisi
  es dispara).
  - Crisi de l'Estat del Benestar. Els estats es plantegen com
  afrontar l’augment de les depeses socials.
  - Dèficit comercial.
  - Inflació
  - Excessiu consum de tota mena de recursos, que provoca una
  important degradació del medi.
  - ... / ...
ELS PAÏSOS PERIFÈRICS
El terme subdesenvolupament va començar a utilitzar-se
després de la segona guerra mundial per referir-se a un
conjunt de països que incrementaven ràpidament els seus
efectius demogràfics, fet que va fer augmentar els seus
nivells de pobresa. Bàsicament, es tracta d'un terme
relacionat amb la pobresa material.

El Tercer Món (països subdesenvolupats) és per alguns un
estat de depressió econòmica permanent; per d'altres és una
etapa prèvia al desenvolupament econòmic (tard o d'hora
arribarà); per últim, també pot ser considerat el resultat
negatiu del desenvolupament del món ric.
Característiques generals dels països pobres

1) Explosió demogràfica.
El boom demogràfic no és la causa única del
subdesenvolupament, però agreuja la resta de problemes. Caldria
controlar la natalitat.
L'alta natalitat (pròpia d'una societat rural) s'afegeix a una baixada
de la mortalitat, la qual cosa genera un creixement vegetatiu
accelerat. La població creix massa ràpid, a un ritme superior al
desenvolupament econòmic.
Es produeix un important desequilibri població-recursos. Aquest
fet genera multitud de problemes, com la manca d’atenció a les
necessitats bàsiques (FAM, desnutrició, problemes sanitaris,
educacionals...).
Hi ha una població molt jove, que emigra a les ciutats o a
l'estranger.
2) Deficiències en l’atenció de les necessitats bàsiques.
El desequilibri població-recursos comporta uns nivells sanitaris,
educacionals... ínfims, així com problemes relacionats amb
l'alimentació.

3) Baix nivell cultural (analfabetisme).
Hipoteca totalment el futur. El baix nivell educacional és un
veritable drama, car amb més cultura hi ha un major
desenvolupament econòmic i una gran millora social. Per
exemple, l'eduació de les dones contribueix a aturar el boom
demogràfic.

4) Problemes d’urbanització.
Aquests països viuen un important èxode rural, que comporta
un creixement desordenat de les ciutats, apareixent zones amb
una clara misèria urbana. D'altra banda, es produeix el
problema de la macrocefàlia urbana.
5) Renda per càpita molt baixa.
No hi ha poder adquisitiu, per tant no hi ha mercat. Sense
demanda no hi ha estímul per a la inversió. Així, la producció
es ven fora i el capital fuig a l’estranger. És l'anomenat cercle
de la pobresa o de la misèria.

6) Grans desigualtats socials.
Mentre la majoria de la població viu en la misèria, la minoria
dirigent és riquíssima.
Les classes populars són oprimides mitjançant l'exèrcit, sovint
amb la col·laboració més o menys directa de les potències
estrangeres...

7) Passat colonial.
El colonialisme del segle XIX trencà l’equilibri social, econòmic
i polític... I les seves conseqüències encara es pateixen avui
en dia.
8) Problemes polítics.
En la majoria d'aquests països no hi ha Estat de Dret, manca
democràcia. Són règims corruptes, dictadures.
D'altra banda, les fronteres arbitràries han comportat nombrosos
emfrontaments bèl·lics, internacionals o civils.

9) Agricultura de subsistència.
L'agricultura ocupa la major part de la mà d’obra però la producció I
la productivitat són alarmantment baixes (no hi ha inversions en
millores tècniques, en la formació de la mà d’obra o en
infraestructures).
Hi ha seriosos problemes per alimentar la població (FAM).
Paradoxalment, també hi ha una agricultura de plantació.
10) Escàs desenvolupament industrial.
La manca d'indústria obliga a importar productes
manufacturats.
Si aquesta existeix, es troba en mans de les multinacionals
(capital estranger) o té una baixíssima productivitat.

11) Problemes comercials.
Manca tecnologia, inversió, investigació... Hi ha una clara
dependència econòmica de l’exterior, agreujada per
l'intercanvi desigual.

12) Neocolonialisme (imperialisme informal).
És el control o influència que sobre el Tercer Món exerceixen
els governs del Primer Món o les grans multinacionals.
13) Importantíssim deute extern.
És la quantitat de diners que un país ha de pagar a acreedors
privats (bancs) o públics (institucions financeres internacionals,
estats)‫ .‏‬Normalment ens referim als diners que el S ha de pagar al
N.
L'intercanvi desigual i la crisi del 73 dispararen els crèdits al S,
generant un gran deute extern. Ara la situació insostenible, car
l'economia del S es troba controlada pel N.

14) Grans riqueses naturals.
Molts països del S tenen important riqueses naturals (minerals,
petroli, fusta...).
Aquestes però, es troben sota control de les multinacionals. S'han
de destinar a l'exportació, car no hi ha indústria per aprofitar-les.
Per últim, els beneficis (relatius, car es produeix l'intercanvi
desigual) van a parar a l’elit dirigent.
15) Contrastos i diversitats del Tercer Món
També existeixen països en vies de desenvolupament, que
aconsegueixen deixar aquesta realitat (NPI, països petroliers...).
Juntament, també hi ha el quart món (“els pobres dels pobres”).
Per exemple, àmplies zones de l'Àfrica Negra són anomenades
pel BM zones de pobresa.

Resumint, els Països Pobres tenen tres grans característiques:
  - Creixement demogràfic
  - Herència del colonialisme
  - Intercanvi desigual
Per trencar aquesta dinàmica, què ha de fer el Tercer Món?
Bàsicament es parla de quatre tipus d'actuacions:

- Elevar el preu de les primeres matèries.
- Aconseguir l'autosuficiència alimentària. Això implica
augmentar la producció agrícola i controlar la població.
- Crear un mercat nacional.
- Desenvolupar la indústria. Caldria comprar tecnologia (I el
deute?)     o    permetre    instal·lar  multinacionals  (I el
neocolonialisme?).
L'evidència indica que cal col·laborar econòmicament amb els
països del S.

Ja el 1944, als acords de Bretton Woods, per buscar la col·laboració
econòmica es propugnà la creació del FMI i del BM.
Fons Monetari Internacional
Organisme depenent de l'ONU amb seu a Washington.
Els estats membres fan aportacions econòmiques segons els seus
nivells de riquesa. A més aportació econòmica, més poder decisori,
fins al punt que els màxims contribuents tenen dret de vet (EUA, GB,
Alemanya, França i Japó).
Inicialment vol vigilar el bon funcionament del sistema monetari
internacional (sistema de pagaments internacional, tipus de canvi
monetaris...)




                      Christine Lagarde
Ara, amb el sistema de canvi lliure i la lliure circulació de
capitals, les seves funcions han variat:
  - Elabora informes.
  - Recull I publica estadístiques financeres internacionals.
  - Ofereix assessorament tècnic.
  - Dissenya polítiques econòmiques.
  - Fa aportacions econòmiques (préstecs) per restablir la
  solvència econòmica de països en crisi.
  - Treballa el problema del deute extern
Actualment, és molt criticat tècnicament i socialment,
especialment pels col·lectius altermundistes.
Es planteja la seva reforma per adaptar-se a la globalització
Des del 2007 és presidit per Dominique Strauss-Kahn.
Banc Mundial

És un grup amb 5 institucions diferents, també amb seu a
Whasington.
184 països en són membres.
Facilita préstecs per afavorir el creixement econòmic. Són
préstecs al desenvolupament.
La seva principal tasca és reduir la pobresa i potenciar el
desenvolupament, per això desenvolupa tota una sèrie de
programes específics, relacionats amb:
   - El desenvolupament social
   - El desenvolupament dels serveis
   - El desenvolupament econòmic estable
   - La protecció del medi ambient
També imposa mesures econòmiques, per tal d'equilibrar les
balances comercials.
Les grans desigualtats econòmiques originaren la creació, als
anys 60, de l’Ajut Oficial per al Desenvolupament.
Es tracta d'un ajut proporcionat per països del N. Principalment
és una col·laboració econòmica. Els països rics s'han fixat
l'objectiu d'aportar el 0,7% del seu PIB per a l'AOD.
Els crítics qüestionen si funciona realment l'AOD.
   - És oficial, per tant sotmesa al problema de la corrupció.
   - De vegades són préstecs, la qual cosa augmenta el deute
   extern i amaga interessos poc clars dels països del N.
   - De vegades és massa puntual (pe: catàstrofes naturals).
   - Gairebé sempre és interessada (acords bilaterals (entre
   països) o acords multilaterals (procedents d'organitzacions
   internacionals).
El descontentament en relació a l'AOD propicià el sorgiment de
les ONGD.
   - Són organitzacions sense afany de lucre.
   - No intervenen els governs, car no és oficial. Per això les
   seves activitats són més directes i efectives.
   - Són creades per la societat civil.
   - Bàsicament tenen tres àmbits de treball:
        - Actuació directa en zones concretes (en situació de
        necessitat o emergència)
        - Sensibilització de l’opinió pública (recaptar fons)
        - Relacions amb organismes oficials del S i del N

Les ONGD lluiten pels drets del S, i volen un desenvolupament
autosostenible, per tal d'arribar a no dependre del N.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turisme
Unitat 7   2017-18 - els serveis-el turismeUnitat 7   2017-18 - els serveis-el turisme
Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turismejordimanero
 
Unitat 6 el sector secundari
Unitat 6   el sector secundariUnitat 6   el sector secundari
Unitat 6 el sector secundarijordimanero
 
La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.
La ciutat:  origen i funcions. Les xarxes urbanes.La ciutat:  origen i funcions. Les xarxes urbanes.
La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.Marcel Duran
 
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
Unitat 6   2017-18 - el sector secundariUnitat 6   2017-18 - el sector secundari
Unitat 6 2017-18 - el sector secundarijordimanero
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunyajordimanero
 
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARIjordimanero
 
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
Unitat 10   2017-18 -  els fluxos migratorisUnitat 10   2017-18 -  els fluxos migratoris
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratorisjordimanero
 
Tema 11. La ciutat i el món urbà.
Tema 11. La  ciutat  i  el  món  urbà.Tema 11. La  ciutat  i  el  món  urbà.
Tema 11. La ciutat i el món urbà.Eva Vilà
 
Unitat 14 la ue 2017-2018
Unitat 14   la ue 2017-2018Unitat 14   la ue 2017-2018
Unitat 14 la ue 2017-2018jordimanero
 
Unitat 8 2017-18 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2017-18 - activitat comercial i comunicacionsUnitat 8   2017-18 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8 2017-18 - activitat comercial i comunicacionsjordimanero
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaJulia Valera
 
Unitat 14 2017 - 18 - les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14   2017 - 18 -  les organitzacions supranacionals - la ueUnitat 14   2017 - 18 -  les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14 2017 - 18 - les organitzacions supranacionals - la uejordimanero
 
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r esoL’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r esohistgeo345
 
6 El Sector Secundari
6   El Sector Secundari6   El Sector Secundari
6 El Sector Secundarijordimanero
 
Unitat 12 2017-18 - ciutat a espanya i a catalunya
Unitat 12   2017-18  - ciutat a espanya i a catalunyaUnitat 12   2017-18  - ciutat a espanya i a catalunya
Unitat 12 2017-18 - ciutat a espanya i a catalunyajordimanero
 
Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primarijordimanero
 
Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)
Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)
Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)Rafael Palomero Caro
 

La actualidad más candente (20)

Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turisme
Unitat 7   2017-18 - els serveis-el turismeUnitat 7   2017-18 - els serveis-el turisme
Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turisme
 
Unitat 6 el sector secundari
Unitat 6   el sector secundariUnitat 6   el sector secundari
Unitat 6 el sector secundari
 
La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.
La ciutat:  origen i funcions. Les xarxes urbanes.La ciutat:  origen i funcions. Les xarxes urbanes.
La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.
 
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
Unitat 6   2017-18 - el sector secundariUnitat 6   2017-18 - el sector secundari
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
 
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
 
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
Unitat 10   2017-18 -  els fluxos migratorisUnitat 10   2017-18 -  els fluxos migratoris
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
 
Tema 11. La ciutat i el món urbà.
Tema 11. La  ciutat  i  el  món  urbà.Tema 11. La  ciutat  i  el  món  urbà.
Tema 11. La ciutat i el món urbà.
 
Unitat 14 la ue 2017-2018
Unitat 14   la ue 2017-2018Unitat 14   la ue 2017-2018
Unitat 14 la ue 2017-2018
 
Unitat 8 2017-18 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2017-18 - activitat comercial i comunicacionsUnitat 8   2017-18 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8 2017-18 - activitat comercial i comunicacions
 
T4 Poblament
T4 PoblamentT4 Poblament
T4 Poblament
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
Unitat 14 2017 - 18 - les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14   2017 - 18 -  les organitzacions supranacionals - la ueUnitat 14   2017 - 18 -  les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14 2017 - 18 - les organitzacions supranacionals - la ue
 
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r esoL’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
 
sistemes econòmics
sistemes econòmicssistemes econòmics
sistemes econòmics
 
7 El Terciari
7  El Terciari7  El Terciari
7 El Terciari
 
6 El Sector Secundari
6   El Sector Secundari6   El Sector Secundari
6 El Sector Secundari
 
Unitat 12 2017-18 - ciutat a espanya i a catalunya
Unitat 12   2017-18  - ciutat a espanya i a catalunyaUnitat 12   2017-18  - ciutat a espanya i a catalunya
Unitat 12 2017-18 - ciutat a espanya i a catalunya
 
Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primari
 
Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)
Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)
Tema 9. La població a Espanya i Catalunya (1). GEOGRAFIA (2n BATXILLERAT)
 

Destacado

Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
Unitat 4 globalització
Unitat 4   globalitzacióUnitat 4   globalització
Unitat 4 globalitzacióDavid Busquets
 
CAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIALCAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIALlocoserrallo
 
Organització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societatsOrganització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societatsCarles Olmedo Quirós
 
11. relacions econòmiques internacionals.
11. relacions econòmiques internacionals. 11. relacions econòmiques internacionals.
11. relacions econòmiques internacionals. David Busquets
 
Unitat 8 2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacionsUnitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8 2013-14 - activitat comercial i comunicacionsjordimanero
 
Teorias comercio internacional
Teorias comercio internacionalTeorias comercio internacional
Teorias comercio internacionaluniversalfun
 
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2017-18
Unitat 9   els moviments totalitaris- 2017-18Unitat 9   els moviments totalitaris- 2017-18
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2017-18jordimanero
 
Unitat 12 descolonització i subdesenvolupament-2014-15
Unitat 12   descolonització i subdesenvolupament-2014-15Unitat 12   descolonització i subdesenvolupament-2014-15
Unitat 12 descolonització i subdesenvolupament-2014-15jordimanero
 
Unitat 7 la revolució russa - 2017-18
Unitat 7   la revolució russa - 2017-18Unitat 7   la revolució russa - 2017-18
Unitat 7 la revolució russa - 2017-18jordimanero
 
Unitat 15 - El món en l’actualitat
Unitat 15 - El món en l’actualitatUnitat 15 - El món en l’actualitat
Unitat 15 - El món en l’actualitatjordimanero
 
Unitat 11 la guerra freda - 2014-15
Unitat 11   la guerra freda - 2014-15Unitat 11   la guerra freda - 2014-15
Unitat 11 la guerra freda - 2014-15jordimanero
 
Unitat 6 gran guerra -2017-18
Unitat 6   gran guerra -2017-18Unitat 6   gran guerra -2017-18
Unitat 6 gran guerra -2017-18jordimanero
 
Unitat 13 un món dividit en blocs
Unitat 13   un món dividit en blocsUnitat 13   un món dividit en blocs
Unitat 13 un món dividit en blocsjordimanero
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2017-18
Unitat 10   la segona guerra mundial 2017-18Unitat 10   la segona guerra mundial 2017-18
Unitat 10 la segona guerra mundial 2017-18jordimanero
 
Unitat 8 el crac del 29 - 2017-18
Unitat 8   el crac del 29 - 2017-18Unitat 8   el crac del 29 - 2017-18
Unitat 8 el crac del 29 - 2017-18jordimanero
 

Destacado (20)

Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Unitat 4 globalització
Unitat 4   globalitzacióUnitat 4   globalització
Unitat 4 globalització
 
CAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIALCAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIAL
 
Economiaud1 ud2
Economiaud1 ud2Economiaud1 ud2
Economiaud1 ud2
 
CONCEPTES D\'ECONOMIA
CONCEPTES D\'ECONOMIACONCEPTES D\'ECONOMIA
CONCEPTES D\'ECONOMIA
 
Organització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societatsOrganització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societats
 
11. relacions econòmiques internacionals.
11. relacions econòmiques internacionals. 11. relacions econòmiques internacionals.
11. relacions econòmiques internacionals.
 
Unitat 8 2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacionsUnitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8 2013-14 - activitat comercial i comunicacions
 
Teorias comercio internacional
Teorias comercio internacionalTeorias comercio internacional
Teorias comercio internacional
 
Guia imperialismo
Guia imperialismoGuia imperialismo
Guia imperialismo
 
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2017-18
Unitat 9   els moviments totalitaris- 2017-18Unitat 9   els moviments totalitaris- 2017-18
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2017-18
 
Unitat 12 descolonització i subdesenvolupament-2014-15
Unitat 12   descolonització i subdesenvolupament-2014-15Unitat 12   descolonització i subdesenvolupament-2014-15
Unitat 12 descolonització i subdesenvolupament-2014-15
 
Unitat 7 la revolució russa - 2017-18
Unitat 7   la revolució russa - 2017-18Unitat 7   la revolució russa - 2017-18
Unitat 7 la revolució russa - 2017-18
 
Unitat 15 - El món en l’actualitat
Unitat 15 - El món en l’actualitatUnitat 15 - El món en l’actualitat
Unitat 15 - El món en l’actualitat
 
Unitat 11 la guerra freda - 2014-15
Unitat 11   la guerra freda - 2014-15Unitat 11   la guerra freda - 2014-15
Unitat 11 la guerra freda - 2014-15
 
Unitat 6 gran guerra -2017-18
Unitat 6   gran guerra -2017-18Unitat 6   gran guerra -2017-18
Unitat 6 gran guerra -2017-18
 
Unitat 13 un món dividit en blocs
Unitat 13   un món dividit en blocsUnitat 13   un món dividit en blocs
Unitat 13 un món dividit en blocs
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2017-18
Unitat 10   la segona guerra mundial 2017-18Unitat 10   la segona guerra mundial 2017-18
Unitat 10 la segona guerra mundial 2017-18
 
Unitat 8 el crac del 29 - 2017-18
Unitat 8   el crac del 29 - 2017-18Unitat 8   el crac del 29 - 2017-18
Unitat 8 el crac del 29 - 2017-18
 

Similar a Unitat 13 un món globalitzat

8 La Globalització
8   La Globalització8   La Globalització
8 La Globalitzaciójordimanero
 
Unitat 13 2013-14 - un món globalitzat
Unitat 13   2013-14 - un món globalitzatUnitat 13   2013-14 - un món globalitzat
Unitat 13 2013-14 - un món globalitzatjordimanero
 
9 El Desequilibri Mundial
9   El Desequilibri Mundial9   El Desequilibri Mundial
9 El Desequilibri Mundialjordimanero
 
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarLa globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarPushkin1799
 
T 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzadaT 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzadagraciajt
 
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020Txeli
 
Una economia globalitzada
Una economia globalitzadaUna economia globalitzada
Una economia globalitzadaavillalonga
 
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdflaglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdfManuel Morillo Miranda
 
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdflaglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdfManuel Morillo Miranda
 
Presentació sobre globalització
Presentació sobre globalitzacióPresentació sobre globalització
Presentació sobre globalitzaciójcestrella
 
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp0205mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02Vicent Puig i Gascó
 
El món actual. La Globalització
El món actual. La GlobalitzacióEl món actual. La Globalització
El món actual. La GlobalitzacióCampillo Zaragoza
 
Tema 8 globalitzacio
Tema 8 globalitzacioTema 8 globalitzacio
Tema 8 globalitzacioTxeli
 
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al MónCatalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al MónMarcel Duran
 

Similar a Unitat 13 un món globalitzat (20)

8 La Globalització
8   La Globalització8   La Globalització
8 La Globalització
 
Unitat 13 2013-14 - un món globalitzat
Unitat 13   2013-14 - un món globalitzatUnitat 13   2013-14 - un món globalitzat
Unitat 13 2013-14 - un món globalitzat
 
9 El Desequilibri Mundial
9   El Desequilibri Mundial9   El Desequilibri Mundial
9 El Desequilibri Mundial
 
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarLa globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
 
T 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzadaT 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzada
 
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
 
Una economia globalitzada
Una economia globalitzadaUna economia globalitzada
Una economia globalitzada
 
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdflaglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
 
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdflaglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
 
LA GLOBALITZACIÓ
LA GLOBALITZACIÓLA GLOBALITZACIÓ
LA GLOBALITZACIÓ
 
Globalització
GlobalitzacióGlobalització
Globalització
 
Presentació sobre globalització
Presentació sobre globalitzacióPresentació sobre globalització
Presentació sobre globalització
 
Un món globalitzat
Un món globalitzatUn món globalitzat
Un món globalitzat
 
Globalització
GlobalitzacióGlobalització
Globalització
 
Globalització
GlobalitzacióGlobalització
Globalització
 
La globalització
La globalitzacióLa globalització
La globalització
 
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp0205mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
 
El món actual. La Globalització
El món actual. La GlobalitzacióEl món actual. La Globalització
El món actual. La Globalització
 
Tema 8 globalitzacio
Tema 8 globalitzacioTema 8 globalitzacio
Tema 8 globalitzacio
 
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al MónCatalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
 

Más de jordimanero

El conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'UcraïnaEl conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'Ucraïnajordimanero
 
El paper de la dona a la segona guerra mundial
El paper de la dona a la segona guerra mundialEl paper de la dona a la segona guerra mundial
El paper de la dona a la segona guerra mundialjordimanero
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la naturajordimanero
 
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunyajordimanero
 
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyaUnitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyajordimanero
 
Criteris de correccio geografia batxillerat
Criteris de correccio geografia batxilleratCriteris de correccio geografia batxillerat
Criteris de correccio geografia batxilleratjordimanero
 
Criteris de correccio hmc batxillerat
Criteris de correccio hmc batxilleratCriteris de correccio hmc batxillerat
Criteris de correccio hmc batxilleratjordimanero
 
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020jordimanero
 
Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020
Unitat 13   un mon dividit en blocs 2019-2020Unitat 13   un mon dividit en blocs 2019-2020
Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020jordimanero
 
Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18jordimanero
 
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
Unitat 11   la guerra freda - 2019-20Unitat 11   la guerra freda - 2019-20
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20jordimanero
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20jordimanero
 
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20jordimanero
 
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20jordimanero
 
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20jordimanero
 
Unitat 6 gran guerra -2017-18
Unitat 6   gran guerra -2017-18Unitat 6   gran guerra -2017-18
Unitat 6 gran guerra -2017-18jordimanero
 
Unitat 5 imperialisme -2017-18
Unitat 5   imperialisme -2017-18Unitat 5   imperialisme -2017-18
Unitat 5 imperialisme -2017-18jordimanero
 
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
Unitat 4   moviment obrer -2017-18Unitat 4   moviment obrer -2017-18
Unitat 4 moviment obrer -2017-18jordimanero
 
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20jordimanero
 
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20jordimanero
 

Más de jordimanero (20)

El conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'UcraïnaEl conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'Ucraïna
 
El paper de la dona a la segona guerra mundial
El paper de la dona a la segona guerra mundialEl paper de la dona a la segona guerra mundial
El paper de la dona a la segona guerra mundial
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
 
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
 
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyaUnitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
 
Criteris de correccio geografia batxillerat
Criteris de correccio geografia batxilleratCriteris de correccio geografia batxillerat
Criteris de correccio geografia batxillerat
 
Criteris de correccio hmc batxillerat
Criteris de correccio hmc batxilleratCriteris de correccio hmc batxillerat
Criteris de correccio hmc batxillerat
 
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020
 
Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020
Unitat 13   un mon dividit en blocs 2019-2020Unitat 13   un mon dividit en blocs 2019-2020
Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020
 
Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
 
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
Unitat 11   la guerra freda - 2019-20Unitat 11   la guerra freda - 2019-20
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
 
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20
 
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20
 
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20
 
Unitat 6 gran guerra -2017-18
Unitat 6   gran guerra -2017-18Unitat 6   gran guerra -2017-18
Unitat 6 gran guerra -2017-18
 
Unitat 5 imperialisme -2017-18
Unitat 5   imperialisme -2017-18Unitat 5   imperialisme -2017-18
Unitat 5 imperialisme -2017-18
 
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
Unitat 4   moviment obrer -2017-18Unitat 4   moviment obrer -2017-18
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
 
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
 
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
 

Unitat 13 un món globalitzat

  • 1. UNITAT 13. UN MÓN GLOBALITZAT
  • 2. LA MUNDIALITZACIÓ DELS INTERCANVIS La globalització consisteix en la creació d’una gran xarxa de relacions econòmiques, basada en la progressiva internacionalització del treball i en l'especialització geogràfica producció. D'aquesta manera, es procedeix a la integració de l’economia dels diferents estats en un sol sistema econòmic mundial de base capitalista. El capitalisme, amb la caiguda del comunisme, no té rival a la vista. Com hem vist en analitzar la situació actual dels transports, les comunicacions i el comerç, en les darreres dècades s'ha produït una generalització dels intercanvis econòmics, creant-se un mercat integrat a nivell mundial, on tot el planeta és un lloc de producció i/o venda. Això ha propiciat una major interdependència econòmica entre països. Els indicadors del procés de globalització són l'augment dels fluxos de mercaderies, divises, serveis, persones, informació...
  • 3. Les causes de la globalització es poden englobar bàsicament en dos grups. D'una banda, la millora tècnica dels transports i la comunicació, ara molt més ràpides i econòmiques. De l'altra, la supressió de les barreres duaneres / aranzelàries, que han possibilitat la creació de grans àrees de lliure comerç, com NAFTA / MERCOSUR / UE... Els teòrics de la globalització són els economistes neoliberals. Aquests argumenten que la liberalització dels mercats és bona, car millora les condicions de vida de molta gent i és inevitable (ho demana el sistema capitalista).
  • 5. La globalització ha intensificat les diferències de desenvolupament dels diferents països del món. Ja a mitjans dels anys 70 es creà el model Centre-Perifèria. Les relacions polítiques, econòmiques, comercials, culturals, etc. són de doble sentit entre els països que pertanyen al Centre i els països de la Perifèria. Els països del Centre són els països rics, desenvolupats, que exerceixen el poder de decisió en els àmbits econòmics, polítics , científics, etc. a escala mundial.
  • 6. Els països de la Perifèria són països subdesenvolupats, sotmesos al neocolonialisme i a la globalització que els mantenen en una situació de dependència econòmica i tecnològica respecte els països del Centre. Actualment, es parla del Sistema Món, jerarquitzar en tres nivells. En primer lloc, els centres de decisió i producció d’alt nivell es situen en els països desenvolupats, sobretot en grans ciutats, centres econòmics mundials. NY, Londres, París, Tòquio... seus de grans corporacions i multinacionals. Són el veritable centre econòmic del món. En segon lloc, trobem els centres de producció de nivell mitjà i baix. Amb la deslocalització i la recerca de bones oportunitats econòmiques, sovint els països centrals inverteixen en els països emergents (NPI, Amèrica Llatina, Índia, Xina...). Aquests països però, tenen un creixement econòmic massa depenent (Argentina).
  • 7. En tercer lloc, els països perifèrics pateixen l'explotació i la subordinació econòmica (intercanvi desigual). Es mouen en un cercle de misèria i no són atractius per a invertir. Alguns autors afegeixen un quart nivell, els països ultraperifèrics, totalment al marge del sistema. El capitalisme presenta una clara tendència a la concentració empresarial. Aquesta es basa en el fet que el gegantisme permet limitar la competència i augmentar el control del mercat. Les grans protagonistes i beneficiàries de la globalització són les multinacionals, que han assolit un gran poder. Les multinacionals són empreses que realitzen activitats de producció, venda, compra o investigació en més d’un país.
  • 8. Les multinacionals: - Han experimentat un crement brutal. Ara hi ha més de 60.000, la majoria petites (de butxaca)‫‏‬ - Les 500 més fortes tenen un poder increïble, superior al d'alguns Estats. Controlen el 70% comerç mundial i el 80% inversió estrangera mundial. L'economia virtual dificulta el seu control. - Les més potents són del N, perpetuant-se així el domini dels països centrals - Cada cop neixen més en els països emergents (Xina, Mèxic, Brasil, Corea S...)
  • 9. - Són els grans beneficiats del mercat global on la mobilització és essencial. Tenen la capacitat tècnica i els països del sud volen atreure inversions (zones franques (Àsia) / maquilas (A. Llatina), fins i tot ho fan “enemics del capitalisme”, com el Vietnam o la Xina. Aquests països reben inversions i riquesa, tot i que s'exposen a certs perills, com les dures condicions feina, l'impacte ambiental o la dependència exterior. Les multinacionals desenvolupen diverses estratègies per tal d'adaptar-se al mercat global: - Implantació directa. Crear delegacions en altres països. - Deslocalització. Traslladar activitats a altres llocs, sobretot països emergents - Subcontractació internacional. És un mètode molt flexible. - Joint ventures, aliança entre multinacional i empresa local. - Franquícies internacionals.
  • 10. LA GLOBALITZACIÓ SOCIAL La globalització també ha provocat canvis social. - Incorporació de la dona al món laboral (ha repercutit en nous comportaments demogràfics i familiars). - Augment del nivell de consum, amb una clara tendència a la uniformització de gustos. - Internacionalització del mercat laboral.
  • 11. LA GLOBALITZACIÓ CULTURAL La globalització també afecta el món cultural. S'ha fomentat la col·laboració científica, la qual cosa ha incrementat el desenvolupament científic i tecnològic. Els països consideren prioritària la investigació i la inversió en R+D. Destaquen la UE, EUA, el Japó, Israel i Corea del Sud. Els gustos artístics i esportius també s'han uniformitzat (gràcies als mass-media i al desenvolupament de nous canals de comunicació).
  • 13. CRÍTIQUES A LA GLOBALITZACIÓ Els moviments antiglobalització, també anomenats anticapitalistes o altermundistes, ataquen la globalització i als seus grans defensors (BM, FMI, OMC...) Sobretot es centren en 2 grans crítiques. És insostenible ecològicament, i és inviable socialment i econòmica. ECONÒMICAMENT No tots els països es troben en les mateixes condicions. Hi ha zones plenament integrades en el mercat global, mentre que d'altres resten totalment al marge. Aquestes darreres representen el 50% de la població mundial. A tall d'exemple, es calcula que el 20% de la població més rica del món acapara el 85% de la riquesa, mentre que el 20% de la població més pobre del món únicament representa el 1,4% riquesa.
  • 14. La globalització ha portat més desequilibris mundials i més polarització econòmica. En general els pobres són més pobres i els rics més rics. Només en alguns països s'aprecia una certa millora. Per últim, normalment es constata una major dependència respecte el N (multinacionals).
  • 15. SOCIALMENT La globalització comporta greus problemes socials. En els països rics hi ha una clara tendència a accelerar les diferències socials. En els països pobres també es disparen les diferències socials entre els beneficiats i els no beneficiats. Igualment, augmenta l'explotació laboral I l'explotació infantil. D’altra banda, es constata un clar augment dels delictes “internacionals”, com el turisme sexual, les màfies, el terrorisme...
  • 16. Cal remarcar que en relació a les desigualtats econòmiques es produeixen fenòmens d’exclusió social a nivell nacional, regional i local. Igualment, s’introdueixen nous valors fonamentats en l’individualisme i el consum que influeixen negativament sobre el conjunt de la societat. Per últim, en l’àmbit de la cultura s’està produint una colonització cultural degut a l’extensió del model occidental ...
  • 17. POLÍTICAMENT La globalització comporta una disminució de la capacitat reguladora dels Estats que sovint prenen decisions en funció dels interessos de les empreses multinacionals o de les imposicions d’organitzacions internacionals com el FMI o el Banc Mundial En les darreres dècades s'ha multiplicat l'aparició de conflictes territorials clarament vinculats als interessos econòmics on neoliberalisme i militarisme actuen conjuntament...
  • 18. EL DESEQUILIBRI ECONÒMIC MUNDIAL Al món hi ha grans desigualtat socioeconòmiques, evidenciades per nivells de vida molt dispars. Clarament hi ha un món ric i un món pobre. Són evidents però, com mesurar-les? Per fer-ho tenim indicadors econòmics, socials i socio-econòmics.
  • 19. Els Indicadors econòmics són de dos tipus, sobre la producció i sobre el consum. Els indicadors sobre la producció serveixen per mesurar el potencial generador de riquesa. - PIB. Valor total de la producció d'un territori durant un any. - PNB. Valor tatl de la producció d'un territori durant un any considerant només el capital propi =(empreses del país). - PIN o PNN. Valor del PIB o el PNB menys les amortitzacions. Els indicadors sobre el consum serveixen per mesurar el grau de benestar de la població (distribució de la renda, capacitat de compra). - RN. És la quantitat disponible per consumir. PIN menys beneficis reinvertits i impostos. Les empreses han de sumar o restar els fluxos de capital. - RFD. RN menys impostos personals i cotitzacions socials. - Renda per càpita. PIB d'un territori dividit entre els seus habitants.
  • 20. Altres possibles indicadors econòmics podrien ser el consum d’energia, l'activitat laboral, la taxa de creixement econòmic, el deute extern, la balança comercial... Els Indicadors socials marquen el grau de benestar de la població. Normalment tracten sobre demografia, salut i nivell educacional. Destaquen: - Taxa de creixement vegetatiu - Esperança de vida - Taxa de mortalitat infantil - Taxa de mortalitat materna - Taxa de població activa - Taxa d’analfabetisme - .../...
  • 22. Els Indicadors socio-econòmics són una síntesi dels dos anteriors. El més destacat és l'Índex de Desenvolupament Humà. L'IDH es realitza des de 1992. És elaborat per l’ONU, qui processa i publica les dades). S'estableix una valoració dels països de 0 a 1. Així es permet la seva classificació en IDH alt, mitjà o baix. Alt (1 – 0,800), Mitjà (0,799 – 0,500) i Baix (0,499 - 0,300). S’elabora a partir de tres tipus de dades - Longevitat (esperança de vida) - Nivell educacional, considerant la taxa d'alfabetització i les matriculacions escolars a tots els nivells (d’infantil a universitari)‫‏‬ - Nivell de renda. PIB/càpita (en dòlars)‫‏‬ No sempre hi ha coincidència entre IDH i nivell de desenvolupament econòmic, car es valoren altres elements.
  • 27. A partir d’aquests indicadors podem CLASSIFICAR els PAÏSOS - Països del Nord. També anomenats desenvolupats, centrals o rics. - Països del Sud. També dits subdesenvolupats, perifèrics o pobres. - Països en vies de desenvolupament. També coneguts com a semiperifèrics o emergents.
  • 29. El model Centre-Perifèria es va elaborar a mitjans dels anys 70 per explicar les diferències de desenvolupament dels diferents països del món. Les relacions polítiques, econòmiques, comercials, culturals, etc. són de doble sentit entre els països que pertanyen al Centre i els països de la Perifèria. Els països del Centre són els països rics, desenvolupats, que exerceixen el poder de decisió en els àmbits econòmics, polítics, científics, etc. a escala mundial. Els països de la Perifèria són països subdesenvolupats, sotmesos al neocolonialisme i a la globalització que els mantenen en una situació de dependència econòmica i tecnològica respecte els països del Centre.
  • 30. L’economia dels països de la Perifèria sol ser dual: coexisteixen activitats econòmiques amb grans inversions de capital amb sectors d’economia tradicional o de subsistència. Les desigualtats socials també són extremes entre les èlits que detenten el poder polític i econòmic i la gran majoria de la població que viu en una situació de pobresa. Les principals decisions econòmiques es prenen als països del Centre, on estan els centres de decisió de les companyies multinacionals.
  • 31. ELS PAÏSOS CENTRALS Són els països Rics (EUA, Canadà, UE, Israel, Japó, NPI, Austràlia, Nova Zelanda, RSA...) que presenten tota una sèrie de característiques comunes: - Economia de mercat - Gran desenvolupament tecnològic - Bon nivell de vida (Estat del Benestar)‫‏‬ - Democràcia - Poder de decisió global (són centres econòmics, polítics, científics...)
  • 32. Els països rics també tenen tota una sèrie de problemes comuns: - Crisis econòmiques periòdiques, que comporten atur, endeutament, concentració empresarial ... - Concentració econòmica i empresarial. - Atur (el sistema té un atur estructural (5%), però amb la crisi es dispara). - Crisi de l'Estat del Benestar. Els estats es plantegen com afrontar l’augment de les depeses socials. - Dèficit comercial. - Inflació - Excessiu consum de tota mena de recursos, que provoca una important degradació del medi. - ... / ...
  • 33. ELS PAÏSOS PERIFÈRICS El terme subdesenvolupament va començar a utilitzar-se després de la segona guerra mundial per referir-se a un conjunt de països que incrementaven ràpidament els seus efectius demogràfics, fet que va fer augmentar els seus nivells de pobresa. Bàsicament, es tracta d'un terme relacionat amb la pobresa material. El Tercer Món (països subdesenvolupats) és per alguns un estat de depressió econòmica permanent; per d'altres és una etapa prèvia al desenvolupament econòmic (tard o d'hora arribarà); per últim, també pot ser considerat el resultat negatiu del desenvolupament del món ric.
  • 34. Característiques generals dels països pobres 1) Explosió demogràfica. El boom demogràfic no és la causa única del subdesenvolupament, però agreuja la resta de problemes. Caldria controlar la natalitat. L'alta natalitat (pròpia d'una societat rural) s'afegeix a una baixada de la mortalitat, la qual cosa genera un creixement vegetatiu accelerat. La població creix massa ràpid, a un ritme superior al desenvolupament econòmic. Es produeix un important desequilibri població-recursos. Aquest fet genera multitud de problemes, com la manca d’atenció a les necessitats bàsiques (FAM, desnutrició, problemes sanitaris, educacionals...). Hi ha una població molt jove, que emigra a les ciutats o a l'estranger.
  • 35. 2) Deficiències en l’atenció de les necessitats bàsiques. El desequilibri població-recursos comporta uns nivells sanitaris, educacionals... ínfims, així com problemes relacionats amb l'alimentació. 3) Baix nivell cultural (analfabetisme). Hipoteca totalment el futur. El baix nivell educacional és un veritable drama, car amb més cultura hi ha un major desenvolupament econòmic i una gran millora social. Per exemple, l'eduació de les dones contribueix a aturar el boom demogràfic. 4) Problemes d’urbanització. Aquests països viuen un important èxode rural, que comporta un creixement desordenat de les ciutats, apareixent zones amb una clara misèria urbana. D'altra banda, es produeix el problema de la macrocefàlia urbana.
  • 36. 5) Renda per càpita molt baixa. No hi ha poder adquisitiu, per tant no hi ha mercat. Sense demanda no hi ha estímul per a la inversió. Així, la producció es ven fora i el capital fuig a l’estranger. És l'anomenat cercle de la pobresa o de la misèria. 6) Grans desigualtats socials. Mentre la majoria de la població viu en la misèria, la minoria dirigent és riquíssima. Les classes populars són oprimides mitjançant l'exèrcit, sovint amb la col·laboració més o menys directa de les potències estrangeres... 7) Passat colonial. El colonialisme del segle XIX trencà l’equilibri social, econòmic i polític... I les seves conseqüències encara es pateixen avui en dia.
  • 37. 8) Problemes polítics. En la majoria d'aquests països no hi ha Estat de Dret, manca democràcia. Són règims corruptes, dictadures. D'altra banda, les fronteres arbitràries han comportat nombrosos emfrontaments bèl·lics, internacionals o civils. 9) Agricultura de subsistència. L'agricultura ocupa la major part de la mà d’obra però la producció I la productivitat són alarmantment baixes (no hi ha inversions en millores tècniques, en la formació de la mà d’obra o en infraestructures). Hi ha seriosos problemes per alimentar la població (FAM). Paradoxalment, també hi ha una agricultura de plantació.
  • 38. 10) Escàs desenvolupament industrial. La manca d'indústria obliga a importar productes manufacturats. Si aquesta existeix, es troba en mans de les multinacionals (capital estranger) o té una baixíssima productivitat. 11) Problemes comercials. Manca tecnologia, inversió, investigació... Hi ha una clara dependència econòmica de l’exterior, agreujada per l'intercanvi desigual. 12) Neocolonialisme (imperialisme informal). És el control o influència que sobre el Tercer Món exerceixen els governs del Primer Món o les grans multinacionals.
  • 39. 13) Importantíssim deute extern. És la quantitat de diners que un país ha de pagar a acreedors privats (bancs) o públics (institucions financeres internacionals, estats)‫ .‏‬Normalment ens referim als diners que el S ha de pagar al N. L'intercanvi desigual i la crisi del 73 dispararen els crèdits al S, generant un gran deute extern. Ara la situació insostenible, car l'economia del S es troba controlada pel N. 14) Grans riqueses naturals. Molts països del S tenen important riqueses naturals (minerals, petroli, fusta...). Aquestes però, es troben sota control de les multinacionals. S'han de destinar a l'exportació, car no hi ha indústria per aprofitar-les. Per últim, els beneficis (relatius, car es produeix l'intercanvi desigual) van a parar a l’elit dirigent.
  • 40. 15) Contrastos i diversitats del Tercer Món També existeixen països en vies de desenvolupament, que aconsegueixen deixar aquesta realitat (NPI, països petroliers...). Juntament, també hi ha el quart món (“els pobres dels pobres”). Per exemple, àmplies zones de l'Àfrica Negra són anomenades pel BM zones de pobresa. Resumint, els Països Pobres tenen tres grans característiques: - Creixement demogràfic - Herència del colonialisme - Intercanvi desigual
  • 41. Per trencar aquesta dinàmica, què ha de fer el Tercer Món? Bàsicament es parla de quatre tipus d'actuacions: - Elevar el preu de les primeres matèries. - Aconseguir l'autosuficiència alimentària. Això implica augmentar la producció agrícola i controlar la població. - Crear un mercat nacional. - Desenvolupar la indústria. Caldria comprar tecnologia (I el deute?) o permetre instal·lar multinacionals (I el neocolonialisme?).
  • 42. L'evidència indica que cal col·laborar econòmicament amb els països del S. Ja el 1944, als acords de Bretton Woods, per buscar la col·laboració econòmica es propugnà la creació del FMI i del BM.
  • 43. Fons Monetari Internacional Organisme depenent de l'ONU amb seu a Washington. Els estats membres fan aportacions econòmiques segons els seus nivells de riquesa. A més aportació econòmica, més poder decisori, fins al punt que els màxims contribuents tenen dret de vet (EUA, GB, Alemanya, França i Japó). Inicialment vol vigilar el bon funcionament del sistema monetari internacional (sistema de pagaments internacional, tipus de canvi monetaris...) Christine Lagarde
  • 44. Ara, amb el sistema de canvi lliure i la lliure circulació de capitals, les seves funcions han variat: - Elabora informes. - Recull I publica estadístiques financeres internacionals. - Ofereix assessorament tècnic. - Dissenya polítiques econòmiques. - Fa aportacions econòmiques (préstecs) per restablir la solvència econòmica de països en crisi. - Treballa el problema del deute extern Actualment, és molt criticat tècnicament i socialment, especialment pels col·lectius altermundistes. Es planteja la seva reforma per adaptar-se a la globalització Des del 2007 és presidit per Dominique Strauss-Kahn.
  • 45. Banc Mundial És un grup amb 5 institucions diferents, també amb seu a Whasington. 184 països en són membres. Facilita préstecs per afavorir el creixement econòmic. Són préstecs al desenvolupament. La seva principal tasca és reduir la pobresa i potenciar el desenvolupament, per això desenvolupa tota una sèrie de programes específics, relacionats amb: - El desenvolupament social - El desenvolupament dels serveis - El desenvolupament econòmic estable - La protecció del medi ambient També imposa mesures econòmiques, per tal d'equilibrar les balances comercials.
  • 46. Les grans desigualtats econòmiques originaren la creació, als anys 60, de l’Ajut Oficial per al Desenvolupament. Es tracta d'un ajut proporcionat per països del N. Principalment és una col·laboració econòmica. Els països rics s'han fixat l'objectiu d'aportar el 0,7% del seu PIB per a l'AOD. Els crítics qüestionen si funciona realment l'AOD. - És oficial, per tant sotmesa al problema de la corrupció. - De vegades són préstecs, la qual cosa augmenta el deute extern i amaga interessos poc clars dels països del N. - De vegades és massa puntual (pe: catàstrofes naturals). - Gairebé sempre és interessada (acords bilaterals (entre països) o acords multilaterals (procedents d'organitzacions internacionals).
  • 47. El descontentament en relació a l'AOD propicià el sorgiment de les ONGD. - Són organitzacions sense afany de lucre. - No intervenen els governs, car no és oficial. Per això les seves activitats són més directes i efectives. - Són creades per la societat civil. - Bàsicament tenen tres àmbits de treball: - Actuació directa en zones concretes (en situació de necessitat o emergència) - Sensibilització de l’opinió pública (recaptar fons) - Relacions amb organismes oficials del S i del N Les ONGD lluiten pels drets del S, i volen un desenvolupament autosostenible, per tal d'arribar a no dependre del N.