SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 10
El Frac às
Es c o lar
             Alicia Montero Calzado
                          Sociologia
                                 5D
Que es el fracàs escolar?

 Definició: parlem de fracàs escolar quan un alumne no aconsegueix els
 objectius proposats per al seu nivell i edat i existeix un no aprofitament
 real dels seus recursos intel·lectuals.
 En el moment en que els objectius marcats no es compleixen parlem de
 fracàs escolar.
Dades
 •Segons d’Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (INCE), quasi la tercera part
 dels alumnes adolescents d’Espanya, estudiants d’ ESO, obté qualificacions
 negatives. En l’ensenyament mitjà, un 32% dels alumnes no passa de curs, un 35%
 no acaba amb èxit 2º d’ESO, el 48% no supera el batxiller i a la universitat, el 50%
 els alumnes deixen els estudis.


 •A Espanya un de cada quatre nens fracassa en els estudis, les matèries en les quals
 suspenen més són les instrumentals(Matemàtiques, llengües).


 •Només un 2% dels fracassos es deuen a factors intel·lectuals, mentre que el 29%
 està originat per trastorns d’aprenentatge, entre els quals destaquem la dislèxia. La
 mateixa proporció es deu a factors emocionals de tot tipus i un important 10% es
 deu al Trastorn de Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH). Per últim
 s’ha de dir que el fracàs escolar pot ser degut a les dificultats acumulades a
 l’aprenentatge desprès de varis cursos.
Tipus de fracàs escolar
 •Primari: Quan els problemes de rendiment comencen a aparèixer als primers
 anys de la vida escolar. Els problemes solen estar associats a dificultats
 maduratives i depenent de les que siguin, poden solucionar-se espontàniament o
 ser la base d’un fracàs escolar permanent.

 •Secundari: solen produir-se desprès d’uns anys d’escolarització bons, pot ser a
 causa de canvis al nen, com l’adolescència o algun fet puntual a la seva vida que
 interfereix momentàniament.

 •Circumstancial: En aquest cas el fracàs és transitori i aïllat. Les causes es tenen
 que analitzar per així poder-hi posar remei ràpidament.

 •Habitual: Els suspensos són la tònica habitual del nen o nena. Les causes poden
 ser vàries. Degut a causes d’origen personal com per exemple, retards en el
 desenvolupament psicomotriu, en el llenguatge parlat, en l’adquisició de la lectura
 i escriptura, problemes de motricitat, en la grafia, etc…
Les causes més destacades són els trastorns de
l’aprenentatge i els trastorns emocionals. Les podem
enumerar de la següent manera:
 •Intel·lectuals: Sol ser perquè en ocasions, hi ha un baix nivell de
 comprensió lectora, associada a una falta de vocabulari i a la falta d’hàbit
 de lectura.

 •Falta de motivació: No hi ha una atracció cap l’aprenentatge. La
 desmotivació pot venir donada per molts motius. És important que el nen
 o nena rebi estímuls positius com el reconeixement per les persones més
 properes, acceptació social i que el nen o nena aconsegueixi realitzar els
 objectius marcats poc a poc.

 •Falta d’esforç: Dedica menys temps del necessari o no aprofita el
 temps que te d’una manera adequada, és a dir, baixa concentració, baix
 nivell de comprensió i falta de memorització del que s’estudia.
•Orgàniques: A causa de problemes físics que provoquen cert nivell
d’absentisme escolar o per malaltia crònica que genera cert grau de
cansament en el nen.

•Emocionals: Es donen tant en nens amb carències afectives com en nens
sobre-protegits, així com en nens hiperactius, insegurs o imaginatius.
Aquestes causes provoquen trastorns en el caràcter del nen acompanyats
d’inestabilitat i reaccions negatives cap el professor i companys, això
ocasiona importants dificultats d’integració a l’aula.

•Falta de tècniques i hàbits d’estudi: l'alumnat ha d'aprendre a aprendre.
Això exigeix l’utilització adequada i en el moment i forma adequats de
les tècniques d’estudi correctes.

•Programació inadequada: A vegades existeixen tasques d’excessiva
dificultat per el nivell de maduració de l’alumne. Altres vegades es pretén
que l’alumnat agafi de forma igual el mateix nivell.
Altres causes conegudes que
provoquen fracàs escolar
 •La televisió: segons l’Associació de Telespectadors i Radiooïdors, els
 nens espanyols són els mes “teleaddictes” d’Europa amb un 97% de nens
 enganxats a la televisió unes tres hores i vint minuts diaris per terme
 mitjà. Aquests nens, segons vàries investigacions, són els que tenen més
 fracàs escolar. Tot el contrari passa amb els que tenen ordinador a casa,
 ja que obtenen al menys, en alguns casos, millors qualificacions.

 •Els Videojocs: Per a un 60% dels nens (segons la Associació de
 Fabricants de Joguines), els videojocs són una altra forma de
 entreteniment demanada. Cal destacar també en aquest grup els jocs
 d’ordinador.

 • Altres invents electrònics, com la play-station, game cube, game boy,
 etc.
Davant aquesta situació, el fracàs
escolar,
quines són les reaccions que es tenen?
 •El càstig com a primera reacció. El pare que posa com a solució el càstig vol
 dir que durant les 10 o 12 setmanes que dura una avaluació no s’ha preocupat pel
 seu fill i es limita a emportar-se el gran disgust quan arriba la butlleta amb les
 notes.

 •La reacció anterior va acompanyada de demanar ajuda a un professor
 particular.

 •La Humiliació i algunes bromes per part de familiars pot generar, a l’alumne,
 inseguretat quan escolta comentaris tan negatius.

 •No fer res desprès dels càstigs. Els pares tornen a la seva vida i als problemes
 de cada dia i, una gran part, se n’obliden fins el fracàs de la següent butlleta.

 •Buscar informació. Abans de prendre una solució, els pares han de buscar
 informació i la principal font és el nen. També es poden concertar entrevistes
 amb tutors i amb el professor amb el qual s’obtenen resultats negatius.
Solucions del Sistema Educatiu
 •Competències bàsiques.
 •Repetir curs.
 •Exàmens de recuperació o extraordinaris.
 •Avaluacions en determinats moments del curs.
 •Mes recursos per als idiomes estrangers.
Important
•Ajudar el fill amb els problemes que pugui tenir.
•Parlar i agafar la millor opció, adient per ell, donant
sempre el suport necessari.
•Atendre a les necessitats i dubtes que pugui tenir.
•Mai fer la seva feina.
•No fer comparacions.
•Donar-li responsabilitats i la tria de decisions.
•No transmetre missatges negatius.
•Celebrar petits èxits, mostrant així confiança.
•I no sempre l’opció triada és la millor.

Más contenido relacionado

Destacado

Sociologia Del Treball
Sociologia Del TreballSociologia Del Treball
Sociologia Del Treballjortiz15
 
Sociologia PolíTica
Sociologia PolíTicaSociologia PolíTica
Sociologia PolíTicajortiz15
 
Sociologia Del Treball
Sociologia Del TreballSociologia Del Treball
Sociologia Del Treballjortiz15
 
Sociologia De Les Religions
Sociologia De Les ReligionsSociologia De Les Religions
Sociologia De Les Religionsjortiz15
 
T Ema 14 Pobresa MonetàRia Catalunya I Espanya 1
T Ema 14 Pobresa MonetàRia Catalunya I Espanya 1T Ema 14 Pobresa MonetàRia Catalunya I Espanya 1
T Ema 14 Pobresa MonetàRia Catalunya I Espanya 1jortiz15
 
Sociologia De L’Educació
Sociologia De L’EducacióSociologia De L’Educació
Sociologia De L’Educaciójortiz15
 
Socio FamíLia
Socio FamíLiaSocio FamíLia
Socio FamíLiajortiz15
 
Presentación de estatus y roles
Presentación de estatus y rolesPresentación de estatus y roles
Presentación de estatus y rolesWolphkens Leveille
 

Destacado (10)

Sociologia Del Treball
Sociologia Del TreballSociologia Del Treball
Sociologia Del Treball
 
Sociologia PolíTica
Sociologia PolíTicaSociologia PolíTica
Sociologia PolíTica
 
Sociologia Del Treball
Sociologia Del TreballSociologia Del Treball
Sociologia Del Treball
 
Sociologia De Les Religions
Sociologia De Les ReligionsSociologia De Les Religions
Sociologia De Les Religions
 
T Ema 14 Pobresa MonetàRia Catalunya I Espanya 1
T Ema 14 Pobresa MonetàRia Catalunya I Espanya 1T Ema 14 Pobresa MonetàRia Catalunya I Espanya 1
T Ema 14 Pobresa MonetàRia Catalunya I Espanya 1
 
Sociologia De L’Educació
Sociologia De L’EducacióSociologia De L’Educació
Sociologia De L’Educació
 
Socio FamíLia
Socio FamíLiaSocio FamíLia
Socio FamíLia
 
Sociabilitat
SociabilitatSociabilitat
Sociabilitat
 
La sociabilitat humana
La sociabilitat humanaLa sociabilitat humana
La sociabilitat humana
 
Presentación de estatus y roles
Presentación de estatus y rolesPresentación de estatus y roles
Presentación de estatus y roles
 

Similar a El Fracas Escolar 97

Presentacio reunio de pares 13 - 14
Presentacio reunio de pares 13 - 14Presentacio reunio de pares 13 - 14
Presentacio reunio de pares 13 - 14juanfigueroapacheco
 
Reunio pares 17 18
Reunio pares 17 18 Reunio pares 17 18
Reunio pares 17 18 escolatiana
 
Presentacio reunio de pares 14- 15
Presentacio reunio de pares 14- 15Presentacio reunio de pares 14- 15
Presentacio reunio de pares 14- 15juanfigueroapacheco
 
Presentació pares CS 12-13
Presentació pares CS 12-13Presentació pares CS 12-13
Presentació pares CS 12-13escolatiana
 
Reunió de famílies 5è. Curs 18 - 19
Reunió de famílies 5è. Curs 18 - 19Reunió de famílies 5è. Curs 18 - 19
Reunió de famílies 5è. Curs 18 - 19escolatiana
 
Reunió de famílies de 6è. Curs 18 -19
Reunió de famílies de 6è. Curs 18 -19Reunió de famílies de 6è. Curs 18 -19
Reunió de famílies de 6è. Curs 18 -19escolatiana
 
El paper dels pares respecte els estudis dels fills
El paper dels pares respecte els estudis dels fillsEl paper dels pares respecte els estudis dels fills
El paper dels pares respecte els estudis dels fillsCristina Mas Santaló
 
Maneig des de la perspectiva dels professionals de Pediatria
Maneig des de la perspectiva dels professionals de PediatriaManeig des de la perspectiva dels professionals de Pediatria
Maneig des de la perspectiva dels professionals de PediatriaPediatriadeponent
 
Xerrada pares alumnes 1r eso
Xerrada pares alumnes 1r esoXerrada pares alumnes 1r eso
Xerrada pares alumnes 1r esoNeus Policarpo
 
Guiaperadocents vercatalana
Guiaperadocents vercatalanaGuiaperadocents vercatalana
Guiaperadocents vercatalanaVirgi Amat
 
Power Lateralitat
Power LateralitatPower Lateralitat
Power Lateralitatblanca
 
Educacio_inclusiva_4
Educacio_inclusiva_4Educacio_inclusiva_4
Educacio_inclusiva_4Mari Nuñez
 
Reunio pares 15 16. C.S.
Reunio pares 15 16. C.S.Reunio pares 15 16. C.S.
Reunio pares 15 16. C.S.escolatiana
 
Guia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conducta
Guia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conductaGuia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conducta
Guia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conductaAgustí Estévez
 
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitatsGrup d'Altes Capacitats - ICE UB
 

Similar a El Fracas Escolar 97 (20)

Presentacio reunio de pares 13 - 14
Presentacio reunio de pares 13 - 14Presentacio reunio de pares 13 - 14
Presentacio reunio de pares 13 - 14
 
Reunio pares 17 18
Reunio pares 17 18 Reunio pares 17 18
Reunio pares 17 18
 
Presentacio reunio de pares 14- 15
Presentacio reunio de pares 14- 15Presentacio reunio de pares 14- 15
Presentacio reunio de pares 14- 15
 
Presentació pares CS 12-13
Presentació pares CS 12-13Presentació pares CS 12-13
Presentació pares CS 12-13
 
Reunió de famílies 5è. Curs 18 - 19
Reunió de famílies 5è. Curs 18 - 19Reunió de famílies 5è. Curs 18 - 19
Reunió de famílies 5è. Curs 18 - 19
 
Circular Cicle Mitjà
Circular Cicle MitjàCircular Cicle Mitjà
Circular Cicle Mitjà
 
Reunió de famílies de 6è. Curs 18 -19
Reunió de famílies de 6è. Curs 18 -19Reunió de famílies de 6è. Curs 18 -19
Reunió de famílies de 6è. Curs 18 -19
 
El paper dels pares respecte els estudis dels fills
El paper dels pares respecte els estudis dels fillsEl paper dels pares respecte els estudis dels fills
El paper dels pares respecte els estudis dels fills
 
Maneig des de la perspectiva dels professionals de Pediatria
Maneig des de la perspectiva dels professionals de PediatriaManeig des de la perspectiva dels professionals de Pediatria
Maneig des de la perspectiva dels professionals de Pediatria
 
Xerrada pares alumnes 1r eso
Xerrada pares alumnes 1r esoXerrada pares alumnes 1r eso
Xerrada pares alumnes 1r eso
 
Guiaperadocents vercatalana
Guiaperadocents vercatalanaGuiaperadocents vercatalana
Guiaperadocents vercatalana
 
Power Lateralitat
Power LateralitatPower Lateralitat
Power Lateralitat
 
Educacio_inclusiva_4
Educacio_inclusiva_4Educacio_inclusiva_4
Educacio_inclusiva_4
 
Circular Cicle Superior
Circular Cicle SuperiorCircular Cicle Superior
Circular Cicle Superior
 
Reunio pares 15 16. C.S.
Reunio pares 15 16. C.S.Reunio pares 15 16. C.S.
Reunio pares 15 16. C.S.
 
Anàlisienquesta palic
Anàlisienquesta palic Anàlisienquesta palic
Anàlisienquesta palic
 
Una escola per a tots!
Una escola per a tots!Una escola per a tots!
Una escola per a tots!
 
Guia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conducta
Guia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conductaGuia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conducta
Guia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conducta
 
TDAH
TDAHTDAH
TDAH
 
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats
 

Último

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 

Último (7)

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 

El Fracas Escolar 97

  • 1. El Frac às Es c o lar Alicia Montero Calzado Sociologia 5D
  • 2. Que es el fracàs escolar? Definició: parlem de fracàs escolar quan un alumne no aconsegueix els objectius proposats per al seu nivell i edat i existeix un no aprofitament real dels seus recursos intel·lectuals. En el moment en que els objectius marcats no es compleixen parlem de fracàs escolar.
  • 3. Dades •Segons d’Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (INCE), quasi la tercera part dels alumnes adolescents d’Espanya, estudiants d’ ESO, obté qualificacions negatives. En l’ensenyament mitjà, un 32% dels alumnes no passa de curs, un 35% no acaba amb èxit 2º d’ESO, el 48% no supera el batxiller i a la universitat, el 50% els alumnes deixen els estudis. •A Espanya un de cada quatre nens fracassa en els estudis, les matèries en les quals suspenen més són les instrumentals(Matemàtiques, llengües). •Només un 2% dels fracassos es deuen a factors intel·lectuals, mentre que el 29% està originat per trastorns d’aprenentatge, entre els quals destaquem la dislèxia. La mateixa proporció es deu a factors emocionals de tot tipus i un important 10% es deu al Trastorn de Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH). Per últim s’ha de dir que el fracàs escolar pot ser degut a les dificultats acumulades a l’aprenentatge desprès de varis cursos.
  • 4. Tipus de fracàs escolar •Primari: Quan els problemes de rendiment comencen a aparèixer als primers anys de la vida escolar. Els problemes solen estar associats a dificultats maduratives i depenent de les que siguin, poden solucionar-se espontàniament o ser la base d’un fracàs escolar permanent. •Secundari: solen produir-se desprès d’uns anys d’escolarització bons, pot ser a causa de canvis al nen, com l’adolescència o algun fet puntual a la seva vida que interfereix momentàniament. •Circumstancial: En aquest cas el fracàs és transitori i aïllat. Les causes es tenen que analitzar per així poder-hi posar remei ràpidament. •Habitual: Els suspensos són la tònica habitual del nen o nena. Les causes poden ser vàries. Degut a causes d’origen personal com per exemple, retards en el desenvolupament psicomotriu, en el llenguatge parlat, en l’adquisició de la lectura i escriptura, problemes de motricitat, en la grafia, etc…
  • 5. Les causes més destacades són els trastorns de l’aprenentatge i els trastorns emocionals. Les podem enumerar de la següent manera: •Intel·lectuals: Sol ser perquè en ocasions, hi ha un baix nivell de comprensió lectora, associada a una falta de vocabulari i a la falta d’hàbit de lectura. •Falta de motivació: No hi ha una atracció cap l’aprenentatge. La desmotivació pot venir donada per molts motius. És important que el nen o nena rebi estímuls positius com el reconeixement per les persones més properes, acceptació social i que el nen o nena aconsegueixi realitzar els objectius marcats poc a poc. •Falta d’esforç: Dedica menys temps del necessari o no aprofita el temps que te d’una manera adequada, és a dir, baixa concentració, baix nivell de comprensió i falta de memorització del que s’estudia.
  • 6. •Orgàniques: A causa de problemes físics que provoquen cert nivell d’absentisme escolar o per malaltia crònica que genera cert grau de cansament en el nen. •Emocionals: Es donen tant en nens amb carències afectives com en nens sobre-protegits, així com en nens hiperactius, insegurs o imaginatius. Aquestes causes provoquen trastorns en el caràcter del nen acompanyats d’inestabilitat i reaccions negatives cap el professor i companys, això ocasiona importants dificultats d’integració a l’aula. •Falta de tècniques i hàbits d’estudi: l'alumnat ha d'aprendre a aprendre. Això exigeix l’utilització adequada i en el moment i forma adequats de les tècniques d’estudi correctes. •Programació inadequada: A vegades existeixen tasques d’excessiva dificultat per el nivell de maduració de l’alumne. Altres vegades es pretén que l’alumnat agafi de forma igual el mateix nivell.
  • 7. Altres causes conegudes que provoquen fracàs escolar •La televisió: segons l’Associació de Telespectadors i Radiooïdors, els nens espanyols són els mes “teleaddictes” d’Europa amb un 97% de nens enganxats a la televisió unes tres hores i vint minuts diaris per terme mitjà. Aquests nens, segons vàries investigacions, són els que tenen més fracàs escolar. Tot el contrari passa amb els que tenen ordinador a casa, ja que obtenen al menys, en alguns casos, millors qualificacions. •Els Videojocs: Per a un 60% dels nens (segons la Associació de Fabricants de Joguines), els videojocs són una altra forma de entreteniment demanada. Cal destacar també en aquest grup els jocs d’ordinador. • Altres invents electrònics, com la play-station, game cube, game boy, etc.
  • 8. Davant aquesta situació, el fracàs escolar, quines són les reaccions que es tenen? •El càstig com a primera reacció. El pare que posa com a solució el càstig vol dir que durant les 10 o 12 setmanes que dura una avaluació no s’ha preocupat pel seu fill i es limita a emportar-se el gran disgust quan arriba la butlleta amb les notes. •La reacció anterior va acompanyada de demanar ajuda a un professor particular. •La Humiliació i algunes bromes per part de familiars pot generar, a l’alumne, inseguretat quan escolta comentaris tan negatius. •No fer res desprès dels càstigs. Els pares tornen a la seva vida i als problemes de cada dia i, una gran part, se n’obliden fins el fracàs de la següent butlleta. •Buscar informació. Abans de prendre una solució, els pares han de buscar informació i la principal font és el nen. També es poden concertar entrevistes amb tutors i amb el professor amb el qual s’obtenen resultats negatius.
  • 9. Solucions del Sistema Educatiu •Competències bàsiques. •Repetir curs. •Exàmens de recuperació o extraordinaris. •Avaluacions en determinats moments del curs. •Mes recursos per als idiomes estrangers.
  • 10. Important •Ajudar el fill amb els problemes que pugui tenir. •Parlar i agafar la millor opció, adient per ell, donant sempre el suport necessari. •Atendre a les necessitats i dubtes que pugui tenir. •Mai fer la seva feina. •No fer comparacions. •Donar-li responsabilitats i la tria de decisions. •No transmetre missatges negatius. •Celebrar petits èxits, mostrant així confiança. •I no sempre l’opció triada és la millor.