1. FAMÍLIES
En la nostra anàlisi de les societats
hem partit de la idea que el
fonamental és el canvi.
Vivim en un món ple d’oportunitats,
però difícil i desconegut.
Això també val per la vida personal i
emocional.

2. Canvis
 Diversitat de tipus de família
 La gent es casa menys que abans
 La gent es casa més gran
 L’índex de divorcis ha augmentat, això ha comportat
l’increment de famílies monoparentals, és a dir,
aquelles en que els fills perden el contacte habitual
amb un dels progenitors i només conviuen amb l’altre.
 Increment del nombre de “famílies reconstituïdes”, de
segones noces amb fills d’unions anteriors
 Cada vagada hi ha més gent que opta per “viure junts”,
cohabitar, abans de casar-se o en lloc de casar-se

3. Noves expectatives
 Idees de “relació”, “intimitat” i “compromís”
cada vegada més aplicades a la vida personal.
 Les “relacions” enteses com una cosa “activa”,
cal esforçar-s’hi.
 Cal guanyar-se la confiança de l’altra persona
 Cada vegada és més important la comunicació
i la col·laboració

4. Conceptes bàsics
 Família: grup de persones lligades per vincles
de parentiu, els membres adults del qual es
responsabilitzen dels fills.
 Parentiu: lligams que s’estableixen entre
individus mitjançant el matrimoni o per línies
genealògiques (pares, germans, fills …)
 Matrimoni: unió sexual entre dos individus
adults, socialment reconeguda i aprovada.

5. Dos models
 Família nuclear: adults que viuen junts en una
casa amb fills propis o adoptats
 Família extensa: quan a més de la parella i els
fills hi conviuen altres familiars (avis, germans,
oncles...)
 A partir de la revolució industrial, la família
extensa ha anat deixant pas a la família
nuclear, sobretot en passar de la vida al camp
a la vida en ciutats.

6. Perspectives teòriques
 El funcionalisme
 Els enfocs feministes
 Nous plantejaments (Beck i Beck-
Gernsheim)

7. El funcionalisme
(Talcott Parsons)
 La societat és un conjunt d’institucions
socials que compleixen funcions
específiques a fi de garantir la
continuïtat i el consens.
 La família, des d’aquesta perspectiva ,
realitza tasques que contribueixen a la
satisfacció de les necessitats socials
bàsiques i ajuden a perpetuar l’ordre
social.

8. El funcionalisme (2)
 Amb la industrialització, la família perd
importància com a unitat de producció
econòmica i es centra més en la reproducció,
criança els fills i la socialització.
 Socialització primària: procés pel que els
nens aprenen les normes culturals de la
societat en que han nascut.
 Estabilització de la personalitat: la família
com a garantia de l’estabilitat emocional dels
adults, de personalitats madures i sanes.

9. El funcionalisme (3)
 Parsons afirma que la família nuclear és la
unitat més ben preparada per ocupar-se de les
demandes de la societat industrial.
 El “primer adult” pot treballar fora de casa i el
segon té cura de la llar i dels fills.
 Està clar qui és el “primer adult”, oi? El qui porta els
diners a casa.
 I la dona, s’encarregarà dels àmbits afectius i
emocionals a l’espai domèstic i de les tasques de la
llar.

10. Crítica al
funcionalisme
 Els funcionalistes prescindeixen del
paper d’altres institucions socials, com
els governs, els mitjans de comunicació i
les escoles en el procés de socialització
dels nens.
 Els funcionalistes consideren les famílies
que no s’ajusten al model “ideal” blanc,
de zona residencial perifèrica i de classe
mitjana, com a desviades.

11. Teories crítiques: una
mirada feminista
 El feminisme posa en qüestió la visió de
la família com un àmbit harmoniós i
igualitari.
 La família també pot ser escenari
d’explotació i desigualtats profundes.
 La família en la nostra societat és
patriarcal i això significa que està basada
en el domini de l’home sobre la dona.

12. Teories crítiques: una
mirada feminista (2)
 Tot i acceptant l’existència de diferències
biològiques entre homes i dones, afirmen que
la major part de les desigualtats són creades
per la societat.
 La socialització per part de la família
reprodueix aquestes desigualtats.
 Els fills i les filles són educats, no només com
a individus, sinó com a mascles o femelles, és
a dir, aprenen els rols de gènere.

13. Teories crítiques: una
mirada feminista (3)
 Exemples senzills on podem veure senyals
sexistes:
 Joguines que compren a uns o les altres.
 Tasques que aprenen a fer:
 S’espera que les nenes siguin ordenades,
obedients, que es facin el llit, recullin la roba,
ajudin la mare a cuinar o netejar.
 S’espera que els nens siguin atrevits i
competitius i aprenguin amb el pare a reparar
el cotxe o tasques similars.

14. Relacions de poder
desiguals: La violència
domèstica
 “Pegar a la dona”, la violació dintre del
matrimoni, l’incest i l’abús sexual dels
nens són problemes que s’han tingut
més en compte a partir que les
feministes els han denunciat.
 Les feministes han estudiat com la
família es pot convertir en escenari
d’opressió de gènere.

15. Nous plantejaments
(Beck i Beck-
Gernsheim)
 The Normal Chaos of love (1995).
 La majoria de tradicions, normes i
directrius que regulaven les relacions
personals familiars ja no són vigents.
 El fet que, ara, un es casi voluntàriament
i no per raons econòmiques o per
imposició familiar, comporta llibertats
però també noves tensions.

16. Nous plantejaments (2)
 Abans l’amor, el sexe, els nens i el
matrimoni eren els elements de
negociació en parlar de família.
 Avui, el treball, la política, l’economia, les
professions i la desigualtat són
problemes que afronten les parelles a
l’hora de decidir viure junts.

17. Paradoxes
 El matrimoni i la família semblen molt més
febles que mai, però la gent segueix pensant
que són coses molt importants.
 El divorci cada vegada és més habitual, però
les taxes de matrimonis són altes.
 L’índex de natalitat està baixant, però els
tractaments de fertilitat són molt sol·licitats.
 Hi ha menys gent que es casa, però es manté
el desig de viure amb una altra persona, en
parella.

18. Tendències
contradictòries
 Beck i Beck-Gernsheim diuen que la resposta
és l’amor.
 Que la gent es casa i es divorcia per amor,
entrant en un cercle interminable
d’esperances, remordiments i nous intents.
 Que l’amor és important perquè el nostre món
és estressant, impersonal, abstracte i canvia
molt ràpidament.

19. Tipus de ruptures
matrimonials
 El matrimoni que viu sota el mateix sostre però que ja
no tenen relacions sexuals o sentimentals.
 Separació de fet: cadascú va pel seu compte.
Domicilis diferents.
 Separació legal: Declaració judicial de la fi de la
convivència, però no posa fi al matrimoni. No permet
noves noces.
 Anul·lació del matrimoni: Declaració judicial que el
matrimoni no ha existit perquè no ha estat vàlid. Els
membres de la parella tornen a ser solters.
 Divorci: Finalització oficial del matrimoni. Obre la
possibilitat de tornar-se a casar.

20. Augmenta el nombre
de divorcis a Espanya
 Factors legals: Aprovació de la llei de divorci el 1982.
Es van legalitzar situacions de separació de fet
anteriors a la llei.
 Factors familiars: Hi ha més índex de divorci entre
parelles que s’han casat molt joves, o a causa d’un
embaràs.
 Canvis d’actituds: El divorci és més acceptat
socialment perquè és una pràctica estesa.
 Factors religiosos: Hi ha religions més tolerants que
altres amb el divorci. El fet que sigui més acceptat el
divorci significa també que la societat és més secular.
 Influència dels mitjans de comunicació: En
presentar una imatge idealitzada de la família, es
generen expectatives poc realistes.

21. Altres formes de
convivència
 Cohabitació, o parelles de fet: Una parella
manté una relació estable sense estar casada,
viuen junts i potser tenen fills.
 Parelles homosexuals: Famílies formades per
parelles homosexuals. A Espanya es poden
casar. En molts països poden adoptar fills, o
tenir-ne per reproducció assistida.
 Comunes: Un grup de gent que comparteix
habitatge, possessions, propietats i ingressos.

22. Temes de debat
 Imagina una parella que no s’avenen i tenen
fills petits. Dóna dues bones raons perquè
continuïn junts i dues perquè se separin.
 Planteja els avantatges i inconvenients que
una parella visqui junta abans del matrimoni.
 Qui creieu que influeix més en la conducta de
la gent jove avui: la família o l’escola?