Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...
T Ema 14 Pobresa MonetàRia Catalunya I Espanya 1
1. Teoria Social
Pobresa i exclusió social a Europa.
1. LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA DE LA POBRESA I
L’EXCLUSIÓ SOCIAL A LA UE
2. LA POBRESA MONETÀRIA A LA UE
3. POBRESA I EXCLUSIÓ SOCIAL A CATALUÑA
• Dimensió estàtica
• Estudi longitudinal, qui entra, qui surt.
• I LA CRISI?
2. Teoria Social
LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA DE LA POBRESA I L’EXCLUSIÓ
SOCIAL A LA UE
•EUROSTAT.
•Eurobaròmetre 279.
3. Percepció
La pobresa és heretada o adquirida? Teoria Social
100%
13 14 12
90% 20
80%
NS/NC
adquirida
70%
heredada
60% 59
59 58 48
50%
40%
30%
20%
29 32
28 28
10%
0%
NMS12
ESPAÑA
EU27
EU15
Fuente: Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
4. Percepció Teoria Social
Quina és la causa que hi hagi pobresa a la UE?
100%
20
80%
19 cap d'aquestes NS/NC
60% És una part inevitable del progés
Perquè hi ha molta injustícia en aquesta
societat
Son població desafortunada
37
40%
A causa de la peresa i manca de voluntat
20%
13
11
0%
EU27
Fuente: Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
5. Percepció Teoria Social
de pobresa segons ideologia política.
100% cap d'aquestes NS/NC
9 10 10 13
90% És una part inevitable del progés
12 13 15 8
80% Perquè hi ha molta injustícia en aquesta
societat
70%
Son població desafortunada
60% 36 32 40
45 A causa de la peresa i manca de
50% voluntat
40%
19
30% 20 16
19
20%
21 24 23
10%
15
0%
Esquerra
Centre
Espanya (totes)
Dreta
Fuente: Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
6. Percepció Teoria Social
principals causes de pobresa a la UE(diferents factors)
NS/NC 2
Pares pobres 6
Tenir masses fills 7
No poder accedir a un habitatge 8
Patir discriminació ètnica, sexual... 9
Viure en una zona empobrida 10
Hi ha una manca de sensibilitat 13
No fan el suficient 14
Ruptura familiar 21
Patir alguna malatia o discapacitat 22
Manca d'educació 23
Víctimes alcohol, drogues, addicció 29
Ajuts socials i pensions baixes 33
Salaris baixos 34
Atur de llarga durada 35 %
0 10 20 30 40 50
Fuente: Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
7. Percepció de pobresa o exclusió al municipi Teoria Social
de residència a la UE 2007
%
100
Pobresa extrema
Situació de pobresa
80
60 58
55
48 48
44 44 43
42 42 41
40
38
40
34 33
31 31
29 29
27 26 26
25 25
22 21 20
20 19 20 19 19 19 18
18 17 16
20 15 15 15 15 15 15
14 14 13 13
10 10 9 10
8 8 7
6 6 5 6 6
4 4 3
2 2 2 2 2 1 2
0
IE
-2 I
HR
E
BG
UK
DK
FR
IT
FI
DE
2
PL
EL
HU
SK
NL
NM T
RO
CY
LU
EE
SE
ES
W
BE
CZ
LV
27
T
LT
AT
7
15 S
2
D-
S1
P
M
00
00
D-
EU
-2
15
EU
EU
Fuente: Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
8. Teoria Social
LA POBRESA MONETÀRIA A LA UE
L’esforç econòmic
S80/20
EL 60% de la renda mediana
Pobresa després de les transferències socials
Risc de pobresa
La despesa social
EUROSTAT.
Panel Desigualtats Socials de Catalunya
9. Esforç econòmic individual als països de la UE Teoria Social
Escala 1-10
10
8
6,4
6 5,5
4,9
4
2,3
2
0
EU27 EU15 NMS12 ESPANYA
Fuente: Eurostat, març de 2007. L’Esforç econòmic és una mitjana subjectiva construïda a partir de la sensació de pobresa i
diverses dificultats econòmiques, per a ser comparades entre països.
10. Població que expressa tenir dificultats financeres Teoria Social
que li suposen un gran esforç.
%
50
40
33
30
27
24
21
20
10
0
EU27 EU15 NMS12 Espanya
Fuente: Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
11. Diferències entre les rendes més altes i les més baixesTeoria Social
a la UE l’any 2007 segons l’índex s80/20
S80/20 és un indicador que compara el nivell d'ingressos equivalents a les llars amb
més renda respecte de les que tenen menys renda. ( dues dècil·les superiors versus
dues dècil·les inferiors)
En el cas d’Espanya les llars amb més riques disposen de 5,3 vegades els ingressos de
les llars més pobres al 2007.
Font: Inequalities of income distribution.(data 2007) Eurostat 2009
12. Diferències entre les rendes més altes i les més baixes Teoria Social
la UE l’any 2007 (índex S80/20)
5,5
5,5
5,3
6,5 4,38*
5,3 6
5,5
Font: Inequalities of income distribution.(data 2007) Eurostat 2009
* Catalunya Panel Desigualtats Socials 2004, Fundació Jaume Bofill.
13. Percentatge de població en risc de pobresa Teoria Social
(60% per sota de la renda mediana) 2007
%
25
21 21
20 20 20 20
20 19 19 19
18 18 18
16
15 15 15
15
13 13 13 13 13
12 12 12
11
10 10
10 9
5
0
EL
PL
IE
NL
ES
SE
DE
BE
EE
FR
CZ
HR
BG
LV
DK
LU
UK
HU
SK
SI
FI
RO
MT
AT
IT
PT
LT
CY
Grècia, Portugal, Espanya, Irlanda, Polònia i Lituània els més pobres. Segons l’INE el percentatge per aquest any va ser de 19,9%
Fuente: Eurostat, març de 2007.
14. Teoria Social
Pobresa a Europa després de les transferències socials 2007
Font: Inequalities of income distribution.(data 2007) Eurostat 2009
* Catalunya Panel Desigualtats Socials 2004, Fundació Jaume Bofill.
15. Risc de pobresa a Espanya i la UE després d’aplicar
Teoria Social
els ajuts socials.Evolució 1996-2007
%
25
20
15
10
eu25 EU (25 countries)
eu15 EU (15 countries)
5
es Spain
0
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Font: Eurostat, març de 2009
16. Risc de pobresa a Espanya i la UE després d’aplicar
Teoria Social
els ajuts socials, segons gènere. Evolució 1996-2007
%
25
20
Homes
15
Dones
10
5
0
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Font: Eurostat, març de 2009
17. Percentatge de despesa del PIB en protecció social Teoria Social
a la UE any 2006
UE 25
27,0%
20,9%
Font: Eurostat març 2009 (data 2006).
18. Total de despesa social per habitant a la UE Teoria Social
any 2006
UE 25
6.057,40€
3.828,90 €
Font: Eurostat març 2009 (data 2006).
21. Percentatge de la despesa social en despeses Teoria Social
administratives (estructura personal, prestació servei...) a la UE2006
UE 25
3,1%
2,2%
Font: Eurostat març 2009 (data 2006).
22. Teoria Social
POBRESA I EXCLUSIÓ SOCIAL A CATALUNYA
Dimensió estàtica
La privació a Catalunya
Estudi longitudinal, qui entra, qui surt.
•Panel de desigualtats socials de Catalunya 2002-2003-2004 FJB.
http://www.obdesigualtats.cat/
•INE
23. EL Llindar de la pobresa a Catalunya 2002. Teoria Social
llindar % 50% 60% 70%
Llindar de pobresa 4.838,10 € 5.805,80 € 6.773,4 €
econòmica
% de pobres 11,3 18,6 27,1
Intensitat 2,0 4,2 6,9
Severitat 0,5 1,3 2,4
població pobre 721.500 1.181.700 1.720.700
Font: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
24. El llindar de la pobresa a Catalunya 2007. Teoria Social
Llindar de la pobresa 60% por debajo de la renda
media (estandarizado UE)
Llindar de pobresa econòmica 689,67€ mensuales
(Espanya es de 8.276 € anuals)*
Percentatge de pobres 17% (INE Espanya 19,9%)
Població pobre 721.500 persones**
Font: Parlament de Catalunya, sessió 17 de desembre de 2007.
*El càlcul per a Espanya és de l’any 2005, i no varia segons membres de la llar.
**algunes entitats com Justícia i Pau, Creu Roja o Càrites apunten que aquesta dada és més propera al milió de persones.
25. Teoria Social
Distribució de pobres a Catalunya segons grups d’edat
%
50
40
33,3
30
20,5 Mitjana 18,6%
20 18,2
14,2
12,3
10
0
menors de 16 anys 16-29 anys 30-39 anys 50-64 anys 65 o més anys
Font: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
26. Teoria Social
Distribució de la pobresa segons sexe i estat civil
%
50
Homes
dones
40
36,7
30
26,2
23,1
22,1 21,1
Mitjana 18,6%
20 17 17,3
15,7 15,5
14
10
0
% pobres casat/da Solter/a separat/a o vidu/a
divorciat/da
Font: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
27. Teoria Social
Distribució del total de pobres segons estat civil i sexe.
1,2
100%
2,9
19,7
24,7
80% vidu/a
12,9
separat/a o
divorciat/da
60%
Solter/a
28,2
casat/da
40%
71,2
20% 39,2
0%
Dones
Homes
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
28. Distribución de la población total y la población pobre según tipo Teoria Social
de familia. Persona de referencia menor de 35 años. I
%
25
Población total
Población pobre
20
1 de cada 4 joves que viuen sols estan en
situació de pobresa. Són l’11% del total de
Catalunya.
15
11,2
10
8
6,6
4,8
5 4
1,5
0
Joven, sin pareja, sin hijos Joven, nucleo en pareja, sin joven, nucleo con pareja, con
hijos hijos
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
29. Distribución de la población total y la población pobre según tipo Teoria Social
de familia. Persona de referencia menor de 65 años ó 60 en caso
de jubilada. II
%
25
Población total
Población pobre
20 18,8 19,3
15 14,3
9,8
10 8,5 8,5
7,4 7,4
6,1 6,5 6
5 3,7
0
pareja con hijos Principio de Dos Núcleo con Núcleo sin Núcelo sin
menores de 16 dispersión. generaciones. pareja, ni pareja, ni pareja, no
años Pareja con Pareja sin hijos, joven, ni joven, ni jubilado, con
hijos, alguno algun joven jubilada, sin jubilado, sin hijos
mayor 16 hijos hijos
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
30. Distribución de la población total y la población pobre según tipo Teoria Social
de familia. Persona de referencia mayor de 65 años o de 60 en
caso de jubilada. II
%
25
Población total 22,6
Población pobre
20
15
11,5
9,8
10
5 3,8
0
Persona mayor, núcleo sin pareja Persona mayor, núcleo en pareja
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
31. Teoria Social
Porcentaje de pobres según la grandaria del hogar
%
50
Población total
Población pobre
40
32,2
30
25,8
24 24,7
22,4
20 17,9
12,1 12,2
10,7
10 8
5 5
0
1 2 3 4 5 6 ó más
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
32. Teoria Social
Relación entre la grandaria del hogar y el porcentaje de pobres.
%
50
45,4
40
29,9
30
19,9 21
Media 18,6%
20
14,9
13,4
10
0
1 miembro 2 miembros 3 miembros 4 miembros 5 miembros 6 ó más
miembros
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
33. Distribución de la población pobre según situación Teoria Social
ante el Mercado de Trabajo.
100% 6,6
1,9 15,8
3,4
3,7
80% Otros inactivos
7
Invalidez laboral
60%
Parado/a
88,1 Trabaja
40%
73,5
20%
0%
Población Total Población pobre
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
34. Porcentaje de pobres según actividad económica
Teoria Social
de la persona de referencia. (no jubilados)
%
50
40
36,3
31,5
29,1
30
Media 18,6%
20
12,7
10
0
Trabaja Parado/a Invalidez Laboral Actividad no económica
(otros inactivos)
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
35. Porcentaje de pobres. La situación de trabajo Teoria Social
5
4 3,9
3,3
3
2
1,2
Media 18,6%. Índice sintético
1
0,6
0,3
0
Ningún miembro 1 miembro trabaja 2 miembros No trabaja Trabaja
trabaja trabajan
La persona de referencia vive en pareja La persona de referencia no vive en pareja
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
36. Porcentaje de pobres según el tipo de contrato y temporalidad Social
Teoria
en el mercado de trabajo.
%
50
41,4
40
33
30
20 Media 18,6%
12,6 11,5
10 7,3
3,8 4 4,2
0
Los dos a Los dos Uno fijo y Los dos Uno Fijo y Fijo y Contrato
jornada fijos, uno a jornada con asalarido y jornada jornada temporal
completa y jornada completa, y contrato otro por completa completa (las dos
fijos completa y otro con temporal cuenta jornadas)
otro parcial contrato propia
temporal
Família. 2 ocupados Família o núcleo. 1 ocupado
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
37. Porcentaje de pobres según el tipo de
Teoria Social
prestación económica de la que son beneficiarios.
%
100
80
60
53,7
42,1
40 36,1 35,6
33,7
20 Media 18,6%
0
Paro Jubilación viudedad invalidez PIRMI o ayudas
sociales similares
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
38. Porcentaje de pobres según el Régimen de propiedad
Teoria Social
o alquiler de la vivienda
%
50
El 31% del total de población
en Cataluña tiene una vivienda
40 con cargas de hipotecas yun
14,7% vive de alquiler
32
30
20,5
20 Media 18,6%
10,2 11,1
10
0
Vivienda en propiedad, Vivienda en propiedad, Alquiler Cesión semigratuita o
sin cargas hipotecarias con cargas de hipotecas gratuita
o préstamos
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
39. Porcetnaje de individuos afectados por algún Teoria Social
tipo de privación.
La dimensión básica de consumo I.
%
25
20
15
11,07
10
5 3,58
1,04
0
El Hogar no se puede permitir Comprar medicamentos que receta El hogar no se puede permitir
comprar carne o pescado el médido suponen un esfuerzo muy económicamente comrpar ropa de
semanalmente grande abrigo una vez al año
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
40. Porcetnaje de individuos afectados por algún Teoria Social
tipo de privación.
La dimensión básica de consumo II.
%
25
20
15
11,07
10
6,01
5 3,58
2,68
1,04
0
El hogar no se puede El hogar no se puede El hogar se ha el hogar se ha El hogar se ha
permitir permitir demorado en pagar demorado en pagar retardado en pagar
económicamente económicamente el alquiler la hipoteca los recibos de agua,
ropa nueva cada comprar zapatos luz, o gas
temporada cada año
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
41. Porcetnaje de individuos afectados por algún Teoria Social
tipo de privación.
La dimensión básica de la vivienda.
%
25
20
15
10
7,33
5 3,76
1,92 1,99 1,92
0,4
0
El hogar tiene una Hay fata de agua Problemas de Problemas de instalaciones Problemas de frio
deficiencia grave corriente i/o váter humedad falta de deficientes por el mal
y hay grandes i/o baño ventilación, aislamiento
dificultadades grietas en la
para solucionarla pared, aluminosi
u otros
problemas de
seguridad
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
42. Porcetnaje de individuos afectados por algún Teoria Social
tipo de privación.
La dimensión secundaria I.
%
25 23,92
19,71
20
15 14,24
10
8,47
5
0
con los ingresos que tiene Los gastos de vivienda No se pueden permitire No se pueden permitir
dice que llega a final de suponen mucho esfuerzo conómicamente una casa cambiar los muebles
mes con dificultad confortable cuando se estropean
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
43. Porcetnaje de individuos afectados por algún Teoria Social
tipo de privación.
La dimensión secundaria II.
%
25 23,83
20
15
10
7,61
5,34
5
2,11
0
No se pueden permitiar En el hogar nadie dispone No se pueden permitir El hogar no se puede
cambiar electrodomésticos de coche regalos a amigos o permitir económicamente ir
cuando se estropean familiares una vez al año de vacaciones una vez al
año.
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
44. Teoria Social
POBRESA I DESIGUALTAT SOCIAL A CATALUNYA
QUI ENTRA I QUI SURT A LA POBRESA
•Panel de desigualtats socials de Catalunya 2002-2003-2004 FJB.
http://www.obdesigualtats.cat/
•INE
45. Incidència, intensitat i severitat de la pobresa a Catalunya Teoria Social
2000-2004
2004 2004
2000 2003 2004 Espanya UE
Risc de pobresa
(incidència) 18,6 18,4 18,5 19,9 16%
Intensitat 4,2 4,6 4,6
Severitat 1,3 1,7 1,6
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2003-2004. FJB.
46. Les transicions dins i fora de la pobresa Teoria Social
2004
any
no pobre pobre total
8,68
no pobre 91,32 8,1%(UE) 100
2003 29,78
pobre 39.8%(UE) 70,22 100
total 81,67 18,33 100
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2003-2004. FJB.
47. Pobresa a Catalunya: Qui entra qui surt. Teoria Social
Davalllada
EMPITJOREN
Increment
Llindar 2003
Pobresa persistent
SUPEREN
Llindar 2004
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2003-2004. FJB.
48. Teoria Social
I LA CRISI ACTUAL?
Que aporta a la dimensió del risc de la pobresa?
Qui pagarà les conseqüències?
49. Aturats/des a Espanya i Catalunya 2009 Teoria Social
Espanya 13,91% 3.481.859 2.435.894 30,00
Catalunya 11,82% 479.487 378.268 21,00
Font: MTAS 2009
50. Què posa en evidència la nova situació? Teoria Social
Destrucció d’ocupació (14% atur, però més aturats que mai 3.207.900, 620.000 llocs de treball destruits)
Dificultats empresarials per fer front als compromisos
(circulant) i mantenir nivells anteriors
Augment de la morositat familiar (3,80% Gener de 2009. 4,8% Caixes, 3,2% Bancs,
increment 27% en relació al 2008 de deutes a comerços per pagaments ajornats)
Augment massiu de la demanda d’assistència social (BCN 2008 =
38.000 persones Càrites)
Augment de les mesures liberalitzadores i privatitzadores de
l’Estat de Benestar
En General:mesures que arriben tard, són poc efectives, no
són estructurals, i donen més resposta als “culpables de la
situació” que no pas eines reals a les “víctimes.”
En l’etapa anterior de creixement no s’ha invertit en
mesures de combatre la pobresa ni en propostes
estructurals. El cicle expansiu anterior és dels més llargs que es recorden.
51. Com pot afectar la situació de crisi?
Teoria Social
Des del punt de vista de la pobresa
Augment de la població Accentua els nous factors de
sensible al risc de pobresa risc de pobresa:
des d’un punt de vista Precarietat del mercat de
monetari: treball
Pèrdua del poder adquisitiu Sistemes de protecció social
Pèrdua feina febles, i liberalització i
Jubilar-se privatització de drets.
Enviudar Increment de la
Increment deutes desocupació sense drets
Increment preus primeres Noves tendències
necessitats demogràfiques
Noves exigències familiars Nuclis familiars més
vulnerables
La nova immigració
Major esforç econòmic
Deutes
habitatge
INCREMENT DE LA POLARITZACIÓ I DUALITZACIÓ SOCIAL
52. Mesures proposades per a combatre la situació Teoria Social
de crisi econòmica pels agents econòmics i socials
Proposta de la banca espanyola:
Disposar de més liquiditat per a evitar col·lapse del sistema financer. “situació de crisi
nacional”, i evitar la “fallida”
Proposta de la banca catalana:
Augmentar els ingressos de l’Estat a partir de pujar l’IVA
Reduir els impostos a les empreses per fer-les més competitives.
Ajudar als emprenedors
Proposta de la CEOE
Abaratiment dels acomiadaments
Rebaixes fiscals a les empreses per a evitar acomiadaments i poder competir.
No pujar salaris per sobre 1%. (diverses mesures)
ALTRES PLATAFORMES EMPRESARIALS
Reforma del mercat de treball
Rebaixa de costos
PLATAFORMES SINDICALS
Garantir el poder adquisitiu dels salaris (convenis col·lectius)
Estimular el consum
Renda garantida de ciutadania (només alguns sindicats) per a població sense atur.
CONFAV
Intervenció estatal per protegir a la població més vulnerable
Rebaixa de la pressió fiscal de taxes i tributs municipals.
MESURES DEL GOVERN CENTRAL, AUTONÒMIC, LOCAL....