SlideShare a Scribd company logo
1 of 1
Download to read offline
A L V 0 S T R E S E R V E I
Informesobre1'eSalut
aEspanya2014-~ ~~ ,.
JOSEP MARTA GALLART
VicepresidentdelaComiss~iód'OrganitzacióiSistemesd'Informació
~josepmgallart
L'Associació Multisectorial d'Em-
preses de('Electrónica,Tecnologi-
esdelaInformació,Telecomunica-
cions i Continguts Digitals(AME-
TIC)va publicar el mesde desem-
bre passat('informesobreI'eSalut~
a Espanya,amb el qual es pretén
fer una análisi del papen delesTIC
en la sanitat espanyola.Aquest és
deis pocsestudissobre lesTIC i la
salutquehi ha,itambéésel primer
d'aquesta associació. Aquest es-
tudi haestat coordinat pel grup de
treball eSalut, constitúit per repre-
sentants de40empreses del sec-
tor,fiquetécom a objectiu garantir
el posicionament del mateix en
I'ámbitsanitari.
A partir d'estudis i informes de re-
feréncia en el sector de les TIC,
com poden ser ('informe REINA
del portal d'Administració electró-
nica de I'Administració General de
I'Estat, els informes elaborats per
I'Observatori Nacional de les Tele-
comunicacions i la Societat de la
Informació(ONTSI), la Societat In-
formática de la Salut (SIS), EU-
ROSTAT i altres estudis indepen-
dents com Penteo o Gartner,s'ha
fetunaanálisiexhaustivadelades-
pesaTIC en('economía espanyola
i, mésen concret,en elcampdela
salut, així mateix s'ha comparat
amb aftressectors productius tant
de la nostra economía com de la
resta de páisoseuropeus.
Encara que tots estarem d'acord
en el papen rellevant quetener les
TIC en el creixement económic
d'un país i en la productivitatdeles
organitzacions i empreses en ge-
neral, es constata que la inversió
TIC al nostre país continua estant
per sota de la mitjana europea,
tant en I'ámbit de I'Administració
pública com, i en concret, en el
camp sanitari. Penó a banda de
preguntar-nos pel posicionament
pressupostari o económic que te-
nen lesTIC en la nostra economía, Si ens centrem en quin papente-
o en un sector productiu en con-
cret,tambécaldriaquees quantifi-
qués quin és el percentatge óptim
de pressupostTIC,jaquelescom-
paracions ens poden portara fal-
ses conclusions,ja que no ha de
ser millor qui més pressupostdes-
tina, sinó qui és capad defer més
amb menys.
El sector de les TIC a Espanya re-
presenta al voltant del 3°/o del PIB,
amb un mercatformat per24.000
empreses, un volum de negoci de
97.500 milions d'euros i genera
més de 400.000 Ilocs de treball.
Pertant,estem en unsectorrepre-
sentatiu de la nostra economía i
nen les TIC en els pressupostos,
sectorialment es constata que a
I'Administració General de I'Es-
tat (AGE) el pressupost TIC va
representar el 2013 at- voltant
del 4% del pressupost total,
mentre que,en la despesa sani-
tária, les TIC només van repre-
sentar I'1%, moit per sota deis
recursos que es destinen en al-
tres sectors com la banca
(2,8%), els serveis (2,4%) o les
telecomunicacions (1,9%). Aixó
ens permet concloure que enca-
ra queda recorregut per fer per
tal que el sector sigui intensiu en
la implantació de les tecnologies
de la informació i lacomunicació.
LesTICpodenserunapalancade
transformacióqueenspermetiminorarel
serveiasistencialigarantirlasostenibilitat
il'efu~énc~iaserseperdrequalitat
ambfortes perspectivesdecreixe-
ment malgrat la situació económi-
ca. Tot i aixó, hi ha un déficit co-
mercial TIC quantificat en 5.800
milions d'euros. En aquest sentit,
és molt important('aposta que ha
de fer el nostre país i les adminis-
tracionsen innovació iformacióde
professionalsTIC perreduiraquest
déficit. El sectorja hi destina més
de5.700 milions d'euros.
Peraltra banda,ladespenasanitá-
ria espanyola va créíxer des de
I'any 2000 a un ritme de més del
6% anual fins al 2009 i a partir
d'aleshores, fruit de la situació
económica,la reducció de la des-
pesa ha arribat a nivells del 2007.
En i'actualitatel pressupostsanita-
ri sesituaal voltantdel6%delPIB,
que equival a 1.350 euros per ha-
bitant, quan a la resta deis páisos
del nostreentorncom Franga,Ale-
manya, Dinamarca o els Páisos
Baixossesituaen el 9°/o.
Com ens evidencia('informe, mal-
grat aquesta situació, s'han de-
senvolupat solucions TIC de refe-
réncia,amb impactes molt benefi-
ciosos tant per a la gestió de la
salutcom peralasocietat;així, per
exemple,gairebé 20 milions d'es-
panyols disposen del seu historial
electrónic i el 90% deis hospitals
espanyols disposa de connectivi-
tat de banda ampla, fet que ha
permés el desplegament de solu-
cions core com la história clínica
electrónica o la recepta electróni-
ca. No obstant aixó, aquest de-
senvolupament no ha estat igual
en totes les comunitats autóno-
mes i així, per exemple, se'ns
mostra el grau d'aven~ d'aquests
projectes territorialment. A més a
més, el document fa una análisi
dels projectes TIC de referéncia i
pretén fer una avaluació dels ma-
teixos, a la vegada que pianteja la
necessitat d'avaluar les solucions
vés d'agénciessanitáries de quali-
tat, ja existents, a la vegada que
proposa la construcció d'indica-
dorsque poden ajudara portar-les
a tenme, agrupant-los sota quatre
cMeris: satisfacció, eficiéncia, im-
plantació i clínics.
L'informe no només ens exposa
el passat i el presentdelesTICen
lasanitatdel nostre país,sinó que
també ens mostra quinessón les
seves tendéncies, or~ntant-se
principalment a donar resposta a
les noves necessitats que poden
sorgirfruit d'un canvi en el model
assistencial, conseqüéncia de
I'enveliiment de la població, que
anirá més enllá de I'assisténcia a
través deis centres de salut i deis
hospitals i secentrará mésa ges-
tionarduna manera més eficient
les malaltiescróniques.En aquest
sentit, les TIC poden ser una pa-
lanca de transformació que ens
permeti no només miilorar el ser-
vei assistencial per mitjá de solu-
cions com la telemedicina o la
sanitat electrónica(eHealth) i ga-
rantir la sostenibilitat i I'eficiéncia
del sistema sanitari sense que
aixó comporti una pérdua de la
qualitat; s'ha quantificat que po-
den suposar un estalvi potencial
de 99.000 milions d'euros.
Establir mesures per incentivar la
implantaciódelesTICtambéésun
deis aspectestractats en el docu-
ment,fique van des de la inversió
fins alfomentdeI'úsdelesTICen-
tre els mateixos professionals: la
immersió digital. L'informe acaba
fent referéncia als models de con-
tractació delsserveisTICidestaca
la necessitat de potenciar models
de col•laboració publicoprivada,
on és molt important establir un
marc regulador i de gestió clan, al-
hora que es proposen sis models
de col•laboració publicoprivada o
de risc cori~partit.s
*Espotaccedira('informeawww.
ametic.esl~nicio/actualidad/pu-
que es vagin desenvolupant a tra- blicaciones/contenido.aspx
4 • Informatiu de L'economista

More Related Content

Similar to Article L'Informatiu de l'economista Abril 2015

Les TIC i el projecte epsos: disseny d'un marc d'avaluació
Les TIC i el projecte epsos: disseny d'un marc d'avaluacióLes TIC i el projecte epsos: disseny d'un marc d'avaluació
Les TIC i el projecte epsos: disseny d'un marc d'avaluacióCarlos Gallego
 
BcnFemTech. Per l'equitat de gènere al sector TIC
BcnFemTech. Per l'equitat de gènere al sector TICBcnFemTech. Per l'equitat de gènere al sector TIC
BcnFemTech. Per l'equitat de gènere al sector TICAjuntament de Barcelona
 
Univers treballadores XPCAT
Univers treballadores XPCATUnivers treballadores XPCAT
Univers treballadores XPCATfem talent
 
Per què la 4.0 hauria de ser una estratègia per Catalunya?
Per què la 4.0 hauria de ser una estratègia per Catalunya?Per què la 4.0 hauria de ser una estratègia per Catalunya?
Per què la 4.0 hauria de ser una estratègia per Catalunya?© Gian-Lluis Ribechini
 
La Tasca de Govern d'ICV-EUiA
La Tasca de Govern d'ICV-EUiALa Tasca de Govern d'ICV-EUiA
La Tasca de Govern d'ICV-EUiAxavier1976
 
Informe de la BioRegió de Catalunya 2022
Informe de la BioRegió de Catalunya 2022Informe de la BioRegió de Catalunya 2022
Informe de la BioRegió de Catalunya 2022BiocatBioRegideCatal
 
Memòria Dipsalut 2011-2014
Memòria Dipsalut 2011-2014Memòria Dipsalut 2011-2014
Memòria Dipsalut 2011-2014Dipsalut
 
10 Projectes Estratègics d’Acció de Govern i per a la Transició Nacional
10 Projectes Estratègics d’Acció de Govern i per a la Transició Nacional10 Projectes Estratègics d’Acció de Govern i per a la Transició Nacional
10 Projectes Estratègics d’Acció de Govern i per a la Transició NacionalMiqui Mel
 
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008Localret
 
Sector tericari, serveis i turisme
Sector tericari, serveis i turismeSector tericari, serveis i turisme
Sector tericari, serveis i turismeIreneMelero
 
Memòria Gèrència Territorial Catalunya Central 2012, ICS.
Memòria Gèrència Territorial Catalunya Central 2012, ICS.Memòria Gèrència Territorial Catalunya Central 2012, ICS.
Memòria Gèrència Territorial Catalunya Central 2012, ICS.ICS Catalunya Central
 

Similar to Article L'Informatiu de l'economista Abril 2015 (20)

Tic salut catalunya_març2011
Tic salut catalunya_març2011Tic salut catalunya_març2011
Tic salut catalunya_març2011
 
Informe de la BiRegió de Catalunya 2020
Informe de la BiRegió de Catalunya 2020Informe de la BiRegió de Catalunya 2020
Informe de la BiRegió de Catalunya 2020
 
Informe de la BioRegió 2021
Informe de la BioRegió 2021Informe de la BioRegió 2021
Informe de la BioRegió 2021
 
Telemedicina barreres i facilitadors
Telemedicina  barreres i facilitadorsTelemedicina  barreres i facilitadors
Telemedicina barreres i facilitadors
 
Les TIC i el projecte epsos: disseny d'un marc d'avaluació
Les TIC i el projecte epsos: disseny d'un marc d'avaluacióLes TIC i el projecte epsos: disseny d'un marc d'avaluació
Les TIC i el projecte epsos: disseny d'un marc d'avaluació
 
BcnFemTech. Per l'equitat de gènere al sector TIC
BcnFemTech. Per l'equitat de gènere al sector TICBcnFemTech. Per l'equitat de gènere al sector TIC
BcnFemTech. Per l'equitat de gènere al sector TIC
 
Univers treballadores XPCAT
Univers treballadores XPCATUnivers treballadores XPCAT
Univers treballadores XPCAT
 
Per què la 4.0 hauria de ser una estratègia per Catalunya?
Per què la 4.0 hauria de ser una estratègia per Catalunya?Per què la 4.0 hauria de ser una estratègia per Catalunya?
Per què la 4.0 hauria de ser una estratègia per Catalunya?
 
La Tasca de Govern d'ICV-EUiA
La Tasca de Govern d'ICV-EUiALa Tasca de Govern d'ICV-EUiA
La Tasca de Govern d'ICV-EUiA
 
Economia 'silver' a Catalunya
Economia 'silver' a CatalunyaEconomia 'silver' a Catalunya
Economia 'silver' a Catalunya
 
eHealth for Sustainable Healthcare Delivery.
eHealth for Sustainable Healthcare Delivery.eHealth for Sustainable Healthcare Delivery.
eHealth for Sustainable Healthcare Delivery.
 
E health
E healthE health
E health
 
E health for sustainable
E health for sustainableE health for sustainable
E health for sustainable
 
Informe de la BioRegió de Catalunya 2022
Informe de la BioRegió de Catalunya 2022Informe de la BioRegió de Catalunya 2022
Informe de la BioRegió de Catalunya 2022
 
Memòria Dipsalut 2011-2014
Memòria Dipsalut 2011-2014Memòria Dipsalut 2011-2014
Memòria Dipsalut 2011-2014
 
10 Projectes Estratègics d’Acció de Govern i per a la Transició Nacional
10 Projectes Estratègics d’Acció de Govern i per a la Transició Nacional10 Projectes Estratègics d’Acció de Govern i per a la Transició Nacional
10 Projectes Estratègics d’Acció de Govern i per a la Transició Nacional
 
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
 
Sector tericari, serveis i turisme
Sector tericari, serveis i turismeSector tericari, serveis i turisme
Sector tericari, serveis i turisme
 
Telemedicina - barreres i facilitadors
Telemedicina -  barreres i facilitadorsTelemedicina -  barreres i facilitadors
Telemedicina - barreres i facilitadors
 
Memòria Gèrència Territorial Catalunya Central 2012, ICS.
Memòria Gèrència Territorial Catalunya Central 2012, ICS.Memòria Gèrència Territorial Catalunya Central 2012, ICS.
Memòria Gèrència Territorial Catalunya Central 2012, ICS.
 

More from Josep Ma. Gallart

201707 revista tècnica la gestió de la informació com estratègia de creixement
201707 revista tècnica  la gestió de la informació com estratègia de creixement201707 revista tècnica  la gestió de la informació com estratègia de creixement
201707 revista tècnica la gestió de la informació com estratègia de creixementJosep Ma. Gallart
 
Comissió osi junta 14062016v0
Comissió osi   junta 14062016v0Comissió osi   junta 14062016v0
Comissió osi junta 14062016v0Josep Ma. Gallart
 
efactura a les Administracions Públiques
efactura a les Administracions Públiquesefactura a les Administracions Públiques
efactura a les Administracions PúbliquesJosep Ma. Gallart
 
Cap a la digitalització i la mobilitat economistes
Cap a la digitalització i la mobilitat economistesCap a la digitalització i la mobilitat economistes
Cap a la digitalització i la mobilitat economistesJosep Ma. Gallart
 
201503 26 presentación cec microsoft
201503 26 presentación cec microsoft201503 26 presentación cec microsoft
201503 26 presentación cec microsoftJosep Ma. Gallart
 
Jornada dels economistes 2011
Jornada dels economistes 2011Jornada dels economistes 2011
Jornada dels economistes 2011Josep Ma. Gallart
 
Jornada dels economistes 2011 presentació
Jornada dels economistes 2011 presentacióJornada dels economistes 2011 presentació
Jornada dels economistes 2011 presentacióJosep Ma. Gallart
 
Baròmetre de les tic gener 2010
Baròmetre de les tic gener 2010Baròmetre de les tic gener 2010
Baròmetre de les tic gener 2010Josep Ma. Gallart
 
Els economistes i les tic octubre 2010
Els economistes i les tic octubre 2010Els economistes i les tic octubre 2010
Els economistes i les tic octubre 2010Josep Ma. Gallart
 
Presentación Grupo OSI Colegio de Economistas nov 2014
Presentación Grupo OSI Colegio de Economistas nov 2014Presentación Grupo OSI Colegio de Economistas nov 2014
Presentación Grupo OSI Colegio de Economistas nov 2014Josep Ma. Gallart
 
Coeinf Grup D’Organització I Sistemes D’Informació
Coeinf Grup D’Organització I Sistemes D’InformacióCoeinf Grup D’Organització I Sistemes D’Informació
Coeinf Grup D’Organització I Sistemes D’InformacióJosep Ma. Gallart
 

More from Josep Ma. Gallart (11)

201707 revista tècnica la gestió de la informació com estratègia de creixement
201707 revista tècnica  la gestió de la informació com estratègia de creixement201707 revista tècnica  la gestió de la informació com estratègia de creixement
201707 revista tècnica la gestió de la informació com estratègia de creixement
 
Comissió osi junta 14062016v0
Comissió osi   junta 14062016v0Comissió osi   junta 14062016v0
Comissió osi junta 14062016v0
 
efactura a les Administracions Públiques
efactura a les Administracions Públiquesefactura a les Administracions Públiques
efactura a les Administracions Públiques
 
Cap a la digitalització i la mobilitat economistes
Cap a la digitalització i la mobilitat economistesCap a la digitalització i la mobilitat economistes
Cap a la digitalització i la mobilitat economistes
 
201503 26 presentación cec microsoft
201503 26 presentación cec microsoft201503 26 presentación cec microsoft
201503 26 presentación cec microsoft
 
Jornada dels economistes 2011
Jornada dels economistes 2011Jornada dels economistes 2011
Jornada dels economistes 2011
 
Jornada dels economistes 2011 presentació
Jornada dels economistes 2011 presentacióJornada dels economistes 2011 presentació
Jornada dels economistes 2011 presentació
 
Baròmetre de les tic gener 2010
Baròmetre de les tic gener 2010Baròmetre de les tic gener 2010
Baròmetre de les tic gener 2010
 
Els economistes i les tic octubre 2010
Els economistes i les tic octubre 2010Els economistes i les tic octubre 2010
Els economistes i les tic octubre 2010
 
Presentación Grupo OSI Colegio de Economistas nov 2014
Presentación Grupo OSI Colegio de Economistas nov 2014Presentación Grupo OSI Colegio de Economistas nov 2014
Presentación Grupo OSI Colegio de Economistas nov 2014
 
Coeinf Grup D’Organització I Sistemes D’Informació
Coeinf Grup D’Organització I Sistemes D’InformacióCoeinf Grup D’Organització I Sistemes D’Informació
Coeinf Grup D’Organització I Sistemes D’Informació
 

Article L'Informatiu de l'economista Abril 2015

  • 1. A L V 0 S T R E S E R V E I Informesobre1'eSalut aEspanya2014-~ ~~ ,. JOSEP MARTA GALLART VicepresidentdelaComiss~iód'OrganitzacióiSistemesd'Informació ~josepmgallart L'Associació Multisectorial d'Em- preses de('Electrónica,Tecnologi- esdelaInformació,Telecomunica- cions i Continguts Digitals(AME- TIC)va publicar el mesde desem- bre passat('informesobreI'eSalut~ a Espanya,amb el qual es pretén fer una análisi del papen delesTIC en la sanitat espanyola.Aquest és deis pocsestudissobre lesTIC i la salutquehi ha,itambéésel primer d'aquesta associació. Aquest es- tudi haestat coordinat pel grup de treball eSalut, constitúit per repre- sentants de40empreses del sec- tor,fiquetécom a objectiu garantir el posicionament del mateix en I'ámbitsanitari. A partir d'estudis i informes de re- feréncia en el sector de les TIC, com poden ser ('informe REINA del portal d'Administració electró- nica de I'Administració General de I'Estat, els informes elaborats per I'Observatori Nacional de les Tele- comunicacions i la Societat de la Informació(ONTSI), la Societat In- formática de la Salut (SIS), EU- ROSTAT i altres estudis indepen- dents com Penteo o Gartner,s'ha fetunaanálisiexhaustivadelades- pesaTIC en('economía espanyola i, mésen concret,en elcampdela salut, així mateix s'ha comparat amb aftressectors productius tant de la nostra economía com de la resta de páisoseuropeus. Encara que tots estarem d'acord en el papen rellevant quetener les TIC en el creixement económic d'un país i en la productivitatdeles organitzacions i empreses en ge- neral, es constata que la inversió TIC al nostre país continua estant per sota de la mitjana europea, tant en I'ámbit de I'Administració pública com, i en concret, en el camp sanitari. Penó a banda de preguntar-nos pel posicionament pressupostari o económic que te- nen lesTIC en la nostra economía, Si ens centrem en quin papente- o en un sector productiu en con- cret,tambécaldriaquees quantifi- qués quin és el percentatge óptim de pressupostTIC,jaquelescom- paracions ens poden portara fal- ses conclusions,ja que no ha de ser millor qui més pressupostdes- tina, sinó qui és capad defer més amb menys. El sector de les TIC a Espanya re- presenta al voltant del 3°/o del PIB, amb un mercatformat per24.000 empreses, un volum de negoci de 97.500 milions d'euros i genera més de 400.000 Ilocs de treball. Pertant,estem en unsectorrepre- sentatiu de la nostra economía i nen les TIC en els pressupostos, sectorialment es constata que a I'Administració General de I'Es- tat (AGE) el pressupost TIC va representar el 2013 at- voltant del 4% del pressupost total, mentre que,en la despesa sani- tária, les TIC només van repre- sentar I'1%, moit per sota deis recursos que es destinen en al- tres sectors com la banca (2,8%), els serveis (2,4%) o les telecomunicacions (1,9%). Aixó ens permet concloure que enca- ra queda recorregut per fer per tal que el sector sigui intensiu en la implantació de les tecnologies de la informació i lacomunicació. LesTICpodenserunapalancade transformacióqueenspermetiminorarel serveiasistencialigarantirlasostenibilitat il'efu~énc~iaserseperdrequalitat ambfortes perspectivesdecreixe- ment malgrat la situació económi- ca. Tot i aixó, hi ha un déficit co- mercial TIC quantificat en 5.800 milions d'euros. En aquest sentit, és molt important('aposta que ha de fer el nostre país i les adminis- tracionsen innovació iformacióde professionalsTIC perreduiraquest déficit. El sectorja hi destina més de5.700 milions d'euros. Peraltra banda,ladespenasanitá- ria espanyola va créíxer des de I'any 2000 a un ritme de més del 6% anual fins al 2009 i a partir d'aleshores, fruit de la situació económica,la reducció de la des- pesa ha arribat a nivells del 2007. En i'actualitatel pressupostsanita- ri sesituaal voltantdel6%delPIB, que equival a 1.350 euros per ha- bitant, quan a la resta deis páisos del nostreentorncom Franga,Ale- manya, Dinamarca o els Páisos Baixossesituaen el 9°/o. Com ens evidencia('informe, mal- grat aquesta situació, s'han de- senvolupat solucions TIC de refe- réncia,amb impactes molt benefi- ciosos tant per a la gestió de la salutcom peralasocietat;així, per exemple,gairebé 20 milions d'es- panyols disposen del seu historial electrónic i el 90% deis hospitals espanyols disposa de connectivi- tat de banda ampla, fet que ha permés el desplegament de solu- cions core com la história clínica electrónica o la recepta electróni- ca. No obstant aixó, aquest de- senvolupament no ha estat igual en totes les comunitats autóno- mes i així, per exemple, se'ns mostra el grau d'aven~ d'aquests projectes territorialment. A més a més, el document fa una análisi dels projectes TIC de referéncia i pretén fer una avaluació dels ma- teixos, a la vegada que pianteja la necessitat d'avaluar les solucions vés d'agénciessanitáries de quali- tat, ja existents, a la vegada que proposa la construcció d'indica- dorsque poden ajudara portar-les a tenme, agrupant-los sota quatre cMeris: satisfacció, eficiéncia, im- plantació i clínics. L'informe no només ens exposa el passat i el presentdelesTICen lasanitatdel nostre país,sinó que també ens mostra quinessón les seves tendéncies, or~ntant-se principalment a donar resposta a les noves necessitats que poden sorgirfruit d'un canvi en el model assistencial, conseqüéncia de I'enveliiment de la població, que anirá més enllá de I'assisténcia a través deis centres de salut i deis hospitals i secentrará mésa ges- tionarduna manera més eficient les malaltiescróniques.En aquest sentit, les TIC poden ser una pa- lanca de transformació que ens permeti no només miilorar el ser- vei assistencial per mitjá de solu- cions com la telemedicina o la sanitat electrónica(eHealth) i ga- rantir la sostenibilitat i I'eficiéncia del sistema sanitari sense que aixó comporti una pérdua de la qualitat; s'ha quantificat que po- den suposar un estalvi potencial de 99.000 milions d'euros. Establir mesures per incentivar la implantaciódelesTICtambéésun deis aspectestractats en el docu- ment,fique van des de la inversió fins alfomentdeI'úsdelesTICen- tre els mateixos professionals: la immersió digital. L'informe acaba fent referéncia als models de con- tractació delsserveisTICidestaca la necessitat de potenciar models de col•laboració publicoprivada, on és molt important establir un marc regulador i de gestió clan, al- hora que es proposen sis models de col•laboració publicoprivada o de risc cori~partit.s *Espotaccedira('informeawww. ametic.esl~nicio/actualidad/pu- que es vagin desenvolupant a tra- blicaciones/contenido.aspx 4 • Informatiu de L'economista