Treball contes “El Cafè de la Granota”:
Guardeu­vos de somiar genives
esdentegades
1.Biografia de Jesús Moncada
Jesús Monc...
que aquest ha d’anar a Tortosa, rep la notícia de bon grat.
Mentre en Marcel∙lí fa aquest viatge la Gabriela, cada cop més...
4. Narrador
Al conte “Guardeu­vos de somiar genives esdentegades” es pot apreciar l’ús del narrador extern
i omniscient. A...
xacrosa: que pateix un mal físic d’una malaltia
bòbila: forn de coure rajoles, teules, etc.
escardalenca: de tonalitat alt...
2. Analitzeu la conducta i els sentiments de cada un dels personatges.
Marcel∙lí Monegre: Es veu distanciat de la seva fam...
tot i obtenint la justificació dels metges que el seu fill es trovava molt sa, ella seguia insistint
portant el seu fill C...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Treball contes; ivan zhou, josep garcía

1.192 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.192
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
9
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Treball contes; ivan zhou, josep garcía

  1. 1. Treball contes “El Cafè de la Granota”: Guardeu­vos de somiar genives esdentegades 1.Biografia de Jesús Moncada Jesús Moncada va néixer al poble de Mequinensa l’any 1941 i va morir el 2005 a la ciutat de Barcelona.Fill d’una família de petits comerciants, va viure els durs anys de la postguerra al seu poble natal, d’uns 3500 habitants. Moncada és considerat un dels millors autors de literatura catalana del seu temps, fet que li va fer guanyar premis com la Creu de Sant Jordi l’any 2001 o el Premi Joan Crexells de Narrativa. Jesús Moncada arriba a Barcelona a mitjan anys seixanta i, després d’un any de dedicar­se a la pintura, entra a treballar a l’Editorial Montaner i Simon. Per a Jesús Moncada, són anys de formació. Pere Calders, escriptor a qui admira, l’anima a escriure i l’encoratja a utilitzar el seu català de la banda de l’Ebre. D’aquests anys són els primers contes i els primers premis (premi Joan Santamaria (1971), entre d’altres), i pren la decisió de dedicar cada vegada més temps a la literatura. Jesús Moncada és autor dels llibres de contes, Històries de la mà esquerra (1981), El Cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999); de les novel∙les Camí de sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997), i del recull d’escrits Cabòries estivals i altres proses volanderes (2003) 2. Títol, tema i resum de l’argument Títol: Guardeu­vos de somiar genives esdentegades Tema: L’assassinat perpetrat per Gabriela Cabanelles quan arriba a Mequinensa. Resum de l’argument: En Marcel∙lí Monegre és el patró del Santa Bàrbara, una embarcació encarregada de dur mercaderies pel riu, des de Mequinensa fins a altres poblacions. Ell i la seva dona, la Gabriela Cabanelles, han tingut un fill, en Carles, que ha distanciat al matrimoni degut a l’obsessió de la muller amb la salut del nadó. Tot i que la dona ja ha visitat els metges de la vila per diagnosticar al nen, tots ells afirmen que no pateix cap malaltia i que es troba sa, paraules que no reconforten la Gabriela que comença a plantejar­se una possible raó sobrenatural. Aquesta situació d’allunyament fa que en Marcel∙lí es vegi amb una amant, Paulina, al poble de Tortosa, mentre hi transporta les mercaderies. Així doncs quan l’amo de l’empresa diu al patró
  2. 2. que aquest ha d’anar a Tortosa, rep la notícia de bon grat. Mentre en Marcel∙lí fa aquest viatge la Gabriela, cada cop més preocupada, decideix visitar una bruixa a Lleida per a exposar­li les seves preocupacions. D’altra banda la mare de la Gabriela, l’Adelaida, té un somni en el que se li cauen les dents, presagi de que la mort ronda la seva família. La bruixa diu a la Gabriela que, efectivament, el seu fill pateix un malefici provocat per una persona propera i li dona una advertència: el primer que li faci un petó al Carles quan arribin al poble, serà qui li vol fer mal. Amb aquest pensament la Gabriela puja a l’autobús de tornada al poble amb una navalla d’afaitar que li encarregà Carlota, la mare d’en Marcel∙lí, per tal de tornar a unir el matrimoni. Finalment quan la Gabriela baixa de l’autobús assassina amb la navalla la primera persona que li fa un petó a en Carles, tot i que el final és obert i, per tant, no se sap qui ha estat la víctima. 3. Personatges Marcel∙lí Monegre: És el marit de la Gabriela i pare d’en Carles. Treballa de patró d’una embarcació que transporta carbó i altres materials pel riu. Es veu distanciat de la seva família des del naixement del seu fill, raó per la qual es busca una amant. Gabriela Cabanelles: És la muller d’en Marcel∙lí i mare d’en Carles. És una dona menuda i prima obsessionada amb la salut del seu fill que capta tota la seva atenció, deixant de banda al seu marit i família. Serà l’assassina al final del conte. Carles: Nadó d’en Marcel∙lí i la Gabriela. Aparentment és un nadó sa, però la mare està obsessionada amb el seu estat. Narcís costera: Peó que treballa amb el Marcel∙lí. Tobies: Administrador de l’empresa per a la que treballa en Marcel∙lí. Paulina: Amant secreta d’en Maercel∙lí, propietària d’un bar de Tortosa. Ramon Oliver: Xofer de l’autocar de línia entre Mequinensa i Lleida en el que viatga la Gabriela. Carlota: És la mare d’en Marcel∙lí, una dona vella i vídua el marit de la qual feia el mateix ofici que el seu fill. Adelaida: Mare de la Gabriela. És una dona molt supersticiosa. Cobrador: Un home molt xerraire, sobretot de temes polítics.
  3. 3. 4. Narrador Al conte “Guardeu­vos de somiar genives esdentegades” es pot apreciar l’ús del narrador extern i omniscient. Aquest tipus de narrador es caracteritza per explicar la història de forma que coneix tant la part externa com interna dels personatges, és a dir, sap que pensen, que senten i com reaccionen a les diferents situacions. La funció d’aquest tipus de narrador és explicar la història des de fora sense formar part d’ella i sense donar cap tipus d’opinió personal. Els indicis que permeten afirmar l’escrit anteriorment es poden trobar al llarg del relat, quan s’explica com se sent la Gabriela abans de baixar de l’autobús o quan en Marcel∙lí s’alegra quan rep la notícia de que ha d’anar a Tortosa, on pot veure la seva amant. 5. Temps El temps extern del conte es pot situar al voltant dels anys 1950­1953 ja que en diferents ocasions al llarg de la narració el cobrador de l’autobús parla sobre la Guerra de Corea, la qual va succeir al llarg d’aquests 3 anys, de forma present. D’altra banda el temps intern es situa en diferents llocs; d’una banda es parla en passat per reportar els fets del relat principal, mentre que s’utilitza el present i el futur quan es fa referència a les declaracions fetes al judici per els diferents testimonis, mesos després del temps del relat principal. 6. Espai L’espai de la novel∙la transcorre en diferents llocs a mesura que avança l’argument de la història. D’una banda pren importància tot l’espai relacionat amb les embarcacions: el riu, el moll, les mateixes barques, etc. També es mencionen diferents llocs de la vila de Mequinensa; la plaça d’Armes, el cafè de la Granota, la plaça de l’Ajuntament, el carreró de les ànimes, el cafè de Silveri, el cafè del Centre, les cases dels protagonistes, etc. Finalment la història també es situa a l’interior de l’autobús de línia entre Mequinensa i Lleida i, per acabar, en la sala on es celebra el judici de la Gabriela. 7. Llenguatge i estil El llenguatge i l’estil que utilitza Jesús Montcada en aquest conte té molta relació amb el lèxic típic del català occidental i de la navegació de riera. D’altra banda també s’utilitza un to d’oralitat, és a dir, la història està escrita com si s’expliquès de forma oral, de persona a persona. Tot seguit es fa un recull de diferent vocabulari trobat al llarg del relat: eixir: sortit batallades: so que emet una campana llaüt: embarcació lleugera característica de la navegació de riu matxo: mula
  4. 4. xacrosa: que pateix un mal físic d’una malaltia bòbila: forn de coure rajoles, teules, etc. escardalenca: de tonalitat alta i prima manescal: criat que tenia cura dels caballs vori: substància blanca i dura extreta dels ullals dels elefants botxins: persona que executa penes de mort o càstigs corporals fer de verdes i de madures: fer de tot. passar pel cul del dimoni: manar a pastar fang. 8. Pregunes de comprensió lectora 14. «GUARDEU­VOS DE SOMIAR GENIVES ESDENTEGADES»
  5. 5. 2. Analitzeu la conducta i els sentiments de cada un dels personatges. Marcel∙lí Monegre: Es veu distanciat de la seva família des del dia del naixement del seu fill, estava gelós del seu fill. Això va fer que se’n busqués una amant. Gabriela Cabanelles: És una dona obsessionada amb la salut del seu fill, està molt preocupada al llarg de tot el conte, i el seu centre del món només és el seu fill Carles, fet que es distancia de la vida social, dels familiars com el seu marit...És molt cautelosa i detallista amb el seu fill. Paulina: Molt oberta, tot i així prefereix guardar en secret la relació que té amb en Marcel∙lí. Carlota: És una dona preocupada pel matrimoni del seu fill, ella mateixa dóna la idea de comprar la navalla d’afaitar a la Gabriela. Adelaida: És una dona molt supersticiosa, és la que creu en el somni que li queien les dents. Cobrador: Un home molt xerraire, sobretot de temes polítics. 3. Destrieu aquells detalls del relat que ens permeten saber que es va celebrar un judici a Gabriela. Per exemple al final del conte, “l’acusada” es refereix a la Gabriela, mot del qual s’utilitza bastant en els judicis. També quan parla el cobrador que diu “ potser per això, senyor jutge” . 4. Les referències al judici i el final de la narració ens permeten deduir que Gabriela va matar alguna de les tres persones que l’estaven esperant. Quin motiu la porta a cometre aquest acte? El motiu per el qual va cometre aquest acte va ser degut a que una bruixa li va dir que la primera persona que li fés un petò al seu fill Carles és qui li voldrà fer­li mal. 5. Digueu quines circumstàncies es van anar encadenant perquè s’arribi a aquesta situació final: Fou la darrera d’eixir. «Potser per això, senyor jutge —diria el cobrador mesos després, durant el procés— ningú no s’adonà, fins que esclafí aquell horrible crit d’agonia, que la Gabriela, vull dir l’acusada, duia a la mà una navalla d’afaitar oberta.» (p. 94) Després del naixament del fill de la Gabriela, el seu centre d’atenció i l’obsessió per al seu fill es va disbaratar, sobretot per la seva salut. Va dur el seu fill a molts centres mèdics, hospitals però
  6. 6. tot i obtenint la justificació dels metges que el seu fill es trovava molt sa, ella seguia insistint portant el seu fill Carles a altres hospitals sense creure’s­ho. Fins que va visitar a una bruixa, la qual li va dir que el seu fill tenia una maledicció en què la primera persona que li fagi un petò, és la que li voldrà fer mal. D’aquesta manera, a l’última parada de l’autobús, a la parada del cafè silveri, Gabriela duia una navalla d’afaitar oberta per prevenir això, tot i que el llibre ho deixa de manera molt oberta, es pot deduïr que va matar a alguna persona. 6. Busqueu el fragment que permet justificar el títol d’aquest conte. El fragment es troba al segon paràgraf de la pàgina 137, on s’explica el malson on a l’Adelaida, l’àvia de Carles, se li queien els queixals i això volia dir que es moriria algú de la família. 9. Conclusions El conte treballat en aquestes fulles és, en la nostra opinió, un dels més interessants de tot el recull, tant per la història com per l’estil que utilitza Jesús Moncada per a relatar­la als lectors. D’una banda cal destacar els diferents personatges i la història que tenen darrere i com convergeixen en el final inesperat que li dona l’autor. D’altra banda el fet de barrejar el temps futur del judici amb el temps passat dels fets dona una sensació de més “oralitat”, com si ens estiguessin explicant la història de tu a tu. Un altre aspecte destacable són els nombrosos espais que apareixen i com l’autor crea els escenaris de manera que capfiquin al lector a les situacions que pateixen els personatges del relat. En aquest cas el lèxic, molt típic del català occidental, també ajuda a contextualitzar al lector dins la situació que s’explica. Finalment comentar que el final del conte és, segons el nostre parer, molt adequat ja que deixa al lector amb un final obert que permet reflexionar més enllà de la lectura del propi llibre i que, en general, deixa un bon sabor de boca als lectors del Cafè de la Granota.

×