1. Tema: Si vas en moto, tu ets la carroseria
Participant: lesdelcasc
Tot per culpa meva
Dilluns 21 d’agost 2012
Per mi cada dia són agulles i pastilles pel dolor, cada dia veig malalts i cada dia pateixo més
per a la meva vida. Si no hagués volgut fer-me el graciós i el valent, davant els meus amics, ara
no estaria aquí, ara no estaria a l’hospital tant malament com ara estic. Encara que jo sé que la
meva vida no tornarà a ser com era abans, sempre penso en el dia que pugui sortir d’aquest
hospital, que sembla no tenir sortida. Aquell dia va ser tant dolorós tant per mi com per als
meus familiars i amics que, mai més m’agradaria veure una moto ni aparcada ni en
funcionament. Abans, era un noi d’allò més normal, cada dia feia els deures, anava a l’ institut i
estava atent a classe. Tot i que sempre em queixava d’aquesta rutina diària, ara me’n he
adonat que és això el que volia i no el que tinc ara. Però com que en aquest llit tant blanc, tant
trist,...M’avorreixo tant, narraré la historia amb el fi de almenys tot i que em desanimi molt
explicant-la vosaltres la pugueu llegir i extreure’n una bona lliçó:
Ara farà aproximadament uns dos anys, va ser el dia 18 d’agost de 2010, jo tenia 15 anys. Eren
les dotze de la nit i en Roger, l’ Héctor i jo havíem sortit de casa a les sis i encara érem al
carrer, encara que els nostres pares ens haguessin dit que tornéssim a les deu. Vam decidir de
fer-nos els graciosos agafant les motos que estaven aparcades i fent unes quantes tonteries
amb elles. Jo era el més valent de els meus amics, però la veritat és que em feia una mica de
por. Els meus amics en veure que em feia por, van començar a riure-se’n i a fer-me
provocacions. Al final, tot i que no estava massa convençut vaig pujar a una de les motos. Vaig
veure que evidentment la clau no hi era, vaig intentar aparentar haver-me endut un disgust, tot i
que per dintre m’han alegrava. Però desgraciadament en Roger va descobrir que al terra hi
havia una clau va ficar-la a la moto per veure si encaixava i anava perfecte, després l’ Héctor
em va fer pujar i va arrancar la moto. La moto va arrancar i per un moment vaig pensar que no
hi havia cap perill. Em vaig confiar, però no van passar ni dos minuts abans que la moto s’hem
descontroles. Sense voler-ho la moto va avançar fins la carretera on un cotxe que venia de
front em va donar un cop tant fort que vaig sortit disparat uns 10 o 12 metres, la moto va donar
un cop mortal al Roger i va trencar una cama i un braç a l’Héctor. I a mi,... a mi em va fer perdre
el coneixement. L’últim que vaig veure van ser els cotxes de policia i l’ambulància. També
recordo haver vist en Roger estès a terra i la mirada de preocupació dels pares, després
recordo haver-me despertat en un llit mol tou. Alguna cosa no anava bé no em notava les
cames, vaig veure la mare dormint vora el llit, i el pare assegut en una cadira, també vaig veure
l’Héctor en cadira de rodes amb el braç i la cama enguixada, i la meva família . Vaig mirar sota
el llençol i les meves cames ja no hi eren. Els pares em van explicar que al principi els metges
pensaven que no ho aconseguiria, però després em vaig recuperar, encara que m’havia de
quedar en observació i que encara no podria sortir de l’hospital fins d’aquí dos o tres mesos,
però al final el període es va allargar ja que els metges van dir que podria tenir una lesió més
profunda. Poc després, vaig saber que en Roger havia mort i em vaig sentir molt culpable; des
de que vaig saber això estic molt deprimit. Mai no podré dir amb paraules la tristesa que sento
dia rere dia,... Encara no se per què vaig fer aquella estupidessa,...

2. Dimarts 22 d’ agost 2012
Avui, he rebut una gran notícia: demà podré sortir de l’hospital! Però ja res serà com abans;
hauré de suportar les mirades de la gent i la cara d'angunia dels nens de la classe, però em
serà igual perquè almenys sortiré de l’hospital, i amb una mica de sort em posaran unes altres
cames. Quan surti explicaré a tothom la meva història. Espero que la meva experiènca sigui útil
per altres nois i noies i no hagin de viure aquesta tragèdia.