L'esperança és el que mai em de permetre que res ni ningú ens apaguin...

1. LES QUATRE ESPELMES

2. EREN QUATRE ESPELMES QUE CREMAVEN LENTAMENT.

3. TOT ESTAVA EN SILENCI I ES PODIA SENTIR EL QUE DEIEN ENTRE ELLES.

4. LA PRIMERA VA DIR: - JO SÓC LA COL·LABORACIÓ! TANMATEIX, LES PERSONES NO CREUEN EN MI. TINC GANES D’APAGAR-ME. I, ESMORTEINT-SE ES VA APAGAR.

6. TRISTA, LA TERCERA VA DIR: - JO SÓC LA MOTIVACIÓ! NO TINC FORCES PER SEGUIR ENCESA. LES PERSONES EM DEIXEN DE COSTAT, NO ENTENEN LA MEVA IMPORTÀNCIA. S’OBLIDEN DE LA NECESSITAT DE POSAR IL·LUSIÓ EN TOTES LES COSES QUE FEM A L’ESCOLA CADA DIA. I SENSE ESPERAR, S’APAGÀ.

9. EL PROFESSOR, AMB ELS ULLS BRILLANTS, VA AGAFAR L’ESPELMA ENCESA ... I VA ENCENDRE LES ALTRES .

10. QUE L’ESPERANÇA MAI S’APAGUI DINTRE NOSTRE!

11. ...i que cadascú de nosaltres, sapiguem ser l’energia que AQUEST PROFESSOR necessita per mantenir enceses la col·laboració, la responsabilitat, la motivació i l’esperança!!!

12. ...i que ho fem cada dia, cada moment, que ho fem sempre amb les persones que conviuen amb nosaltres.

13. Perquè ....