Els estereotips i les etiquetes no ajuden a que ningú ensenyi, formi o mostri la seva veritable identitat...
Tanmateix sempre hi haurà algú que voldria escriure'ns una carta i no sap com fer-la arribar... Tanmateix, el contingut de la carta existeix en el seu cor i en nostre encara que ho desconeguem...
1. La srta Anna
El seu nom era Anna i cada any a l’iniciar el curs de
5è els hi deia als seus alumnes que els estimava a
tots per igual.
Però enguany hauria de dir una mentida, perquè a
la primera fila hi havia mal assegut i amb cara de
no entendre res el famós Joan Carles Pérez.
2. La sta. Anna havia observat en Joan Carles des de
l’any anterior i havia notat que no jugava amb els
altres nens, que la seva roba estava molt
descuidada i que la seva higiene no era tot el
correcta que hauria de ser.
3. En Joan Carles era un nen bastant desagradable i
va arribar el moment en que la srta Anna ni tan
sols mirava els seus treballs ... Els tatxava
directament i escrivia un gran zero a la part
superior.... Total!...sempre estaven malament!!.
4. A l’escola on treballava la srta Anna
era habitual revisar l’ historial de
cada nen a l’inici del curs, però ella
per mandra va deixar el del Joan
Carles per a l’últim.
Quan ja van estar tots revisats va
llegir el d’en Joan Carles ...
i es va endur una sorpresa majúscula ...
5. La Professora de primer curs va escriure...”En
Joan Carles és un nen molt brillant, alegre i
treballador amb un somriure encantador. Fa els
seus treballs amb gran polidesa i té molt bones
maneres... És un plaer tenir-lo a la classe.”
La mestra de segon havia escrit: “En Joan
Carles és un excel.lent estudiant i es porta
molt bé amb els companys, encara que
últimament està força preocupat per la seva
mare que té una malaltia incurable i l’ambient
de casa segur que deu ser bastant difícil.”
6. La mestra de tercer havia escrit: ”La mare d’en
Joan Carles s’ha mort i ha sigut molt dur per a ell. El
seu pare està ensorrat i no mostra gaire interès pel
seu fill. El nen intenta fer el que pot però si
l'ambient de casa no canvia, amb tota seguretat
l'afectarà negativament en el seu desenvolupament
acadèmic i personal.
La mestra de quart curs havia escrit:”En Joan Carles
està molt endarrerit en relació als seus companys i no
te cap interès per l’escola. No té gaires amics i moltes
vegades es queda adormit a classe.”
7. La srta Anna s’havia donat compte del
problema i estava enfadada amb ella
mateixa i penedida de no haver revisat amb
anterioritat els informes. Encara es va
sentir pitjor quan els seus alumnes li van
portat els petits regals de Nadal
embolicats en preciosos paquetets de
colors i en Joan Carles es va presentar amb
un paquet lleig i embolicat amb paper de
diari.
8. Els nens reien del regal del Joan Carles,
però la srta Anna el va obrir amb la mateixa
cura i il.lusió que els altres. Dins hi havia un
vell braçalet i una ampolla de perfum mig
buida.
La srta. Anna va aturar les burles dels nens
i va lloar el braçalet que es va posar al braç
a la vegada que es perfumava una mica el
coll.
9. En Joan Carles es va quedar aquell dia al final de
classe el temps suficient per dir-li...
“Srta Anna avui fa la mateixa olor
que la meva mare”.
10. Desprès de què el nen va marxar,
l’Anna va plorar una bona estona.
Des d’aquell dia les matemàtiques,
la llengua o la geografia van deixar de
ser el més important en aquella classe.
El més important varen ser els nens i
les nenes, i sobre tot en Joan Carles.
11. Al finalitzar del cicle, després de tenir l’Anna
de tutora els dos cursos, en Joan Carles s’havia
transformat i era un dels alumnes més brillants
del grup.
12. Sis anys més tard, per les mateixes
dates, va rebre una carta d’en Joan
Carles on li deia que havia acabat la
secundària i que ella continuava
essent la seva mestra preferida.
13. Quatre anys mes tard, va rebre una altra carta
on en Joan Carles li deia que encara que algunes
vegades les coses havien estat molt difícils
havia acabat amb èxit els seus estudis i que ella
continuava essent la millor mestra.
14. La historia no acaba aquí, existeix encara un altra
carta per llegir que va arribar uns anys més tard. En
Joan Carles li escrivia a la srta. Anna dient-li que el
seu pare havia mort feia un parell d’anys, que es
casava i que li agradaria que la srta Anna fos el seu
testimoni en el casament.