SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 23
Els Metalls




              1
Tecnologia 1r ESO
Alumne/s:


Data:




                    2
1. PROPIETATS
Els metalls són:




Algunes de les propietats en què coincideixen els metalls són: la ________, la
conductivitat tèrmica i __________, la resistència i la tenacitat, la ________ i la
mal·leabilitat, la _________ i l’elasticitat. A més, els metalls ferromagnètics
(entre els quals hi ha el ______) són imantables. Tots són sòlids excepte el
________ que és líquid. La majoria, tret del platí, el crom i l’or, s’oxiden. Bona
part dels metalls es poden soldar.


Tots els metalls es poden classificar en fèrrics (contenen ferro) i no fèrrics (la
resta). La indústria que treballa el ferro s’anomena ________ mentre que la que
treballa els altres metalls es coneix com a _____________.


D’altra banda, s’anomena aliatge a:


P.ex. el ______ conté coure i estany; mentre que el llautó conté coure i ____. En
el cas que un metall no es pugui mesclar s’anomena pur. L’ús dels aliatges
s’entén perquè millora les característiques dels components originals.


Algunes imatges referents a les propietats dels materials:




                                                                                 3
4
2. OBTENCIÓ DELS METALLS
En unes mines, que poden ser a ________ o ____________, té lloc el procés
d’extracció. Després es separa del mineral la _______ (part útil) de la ________
(part que no s’utilitza). La mena es converteix en un lingots rectangulars que
posteriorment es transformen en peces ja llestes per a la seva comercialització
(p.ex. bigues).


Les mines a cel obert són aquelles en que:


L'excavació es produeix a l'aire lliure, aprofundint a la terra i originant una
fondalada.


La mineria subterrània desenvolupa la seva activitat per sota de la superfície a
través de tasques subterrànies.
L'excavació es produeix mitjançant:




Mina subterrània


En la mineria __________ els costos són menors, a causa de la possibilitat
d'emprar maquinària de major mida; permet major recuperació de les capes,
venes o filons; no és necessària la ventilació, ni l'enllumenat, ni el sosteniment



                                                                                 5
artificial; permet utilitzar explosius de qualsevol tipus i les condicions de
seguretat i higiene en el treball són molt millors.


En canvi, una mina a cel obert requereix una major inversió inicial en
equipament i maquinària; és necessari ocupar grans extensions de terreny i les
condicions de treball són a la intempèrie.
A més produeix un important impacte:




Mina a cel obert




La separació de la mena es fa per diferents mètodes:
•   Levigació: el mineral és sotmès a un corrent d'aigua que arrossega les parts
    menys pesades, i les més pesades (mena) va al fons.
•   Separació _______: s'utilitza quan la mena presenta propietats magnètiques
    (ferro).
•   Flotació:


•   Torrefacció o ________: té per objecte tranformar el mineral en òxid per
    després procedir a la seva reducció.
•   Reducció:




                                                                               6
3. OBTENCIÓ DELS METALLS FÈRRICS
El ferro es va començar a treballar en l’edat anomenada del ferro (al voltant de
l’any _____ aC) i ha estat molt utilitzat des d’aquells temps. El seu color és gris,
és magnètic i oxidable. En estat pur és tou i fràgil, per la qual cosa cal treballar-
lo amb calor i afegir-hi ______ per tal de millorar-ne les seves propietats. La
temperatura de fusió del ferro es situa prop dels _____ ºC. Segons les
proporcions de carboni amb que es mescli s’obté: ferro pur, acer
(_________________) o fosa (___________________).




Mineral de ferro                          Forja del ferro




Parts d’un alt forn                Barres d’acer



                                                                                    7
El procés d’obtenció de la fosa i l’acer consisteix en fondre el ferro en un
___________. El ferro s’introdueix en la part de dalt de l’alt forn rentat i triturat,
juntament amb ___________ i pedra calcària. El ____________ serveix per
aconseguir temperatures elevades i per aliatge el carboni amb el ferro. A
l’augmentar el carboni, l’aliatge resultant és més dur i resistent, però acaba sent
més fràgil. Pel que fa a la pedra calcària; aquesta genera _________, és a dir,
material de rebuig.


En la part inferior surten dos productes: l’________ o primera fosa i l’escòria.
L’arrabi és molt fràgil, per això es treballa per reduir el percentatge de carboni
en uns forns.


L’estructura d’un alt forn consta de les següents parts:
   •   ________: on van entrant les capes de carbó i de ferro.
   •   Toveres:
   •   ________: orifici inferior per on flueix el material de ferro colat.
   •   Forat de l’escoria: orifici per on es buida l’escoria.




Alt forn



                                                                                    8
3.1. LA FOSA
La fosa s’obté en uns forns de _______ a partir de l’arrabi. La fosa és dura i
resistent, però alhora _______.
La fosa té aplicacions com:




Claveguera                               Banc


3.2. L’ACER
L’acer es deriva de l’arrabi en uns forns __________. L’acer té molts usos en la
indústria actual amb xapes i perfils de diferents gruixos i formes.
Les propietats de l’acer són:




                                                                               9
Forn convertidor d’acer


L’acer es classifica en acers ________ i acers _______. Els primers s’obtenen
amb l’aliatge de carboni i s’obtenen filferros, estructures, cargoleria, ... Tenen
gran resistència mecànica.
Pel que fa als segons, a més del carboni contenen altres metalls que en
milloren les seves propietats com:


Un exemple d’aliatge és l’acer __________ mesclat amb crom i níquel. Al ser un
acer molt resistent a la _________ és útil per a fabricar coberteria, instruments
quirúrgics, eines, entre d’altres.




Cigonyals d’acer                         Pont fet amb bigues d’acer




                                                                               10
Coberteria d’acer inoxidable   Acer corrugat




                                               11
4. MILLORA DELS METALLS FÈRRICS
Un cop obtingut l’acer es pot millorar les seves propietats amb diferents
tractaments com el tremp o la recuita.
En el tremp quan l’acer arriba a una alta temperatura,


D’aquesta forma s’obté una millora de la ________ i la _________mentre que en
disminueix la tenacitat.
En la recuita es refreda ___________ l’acer calent. D’aquesta forma augmenta la
plasticitat i es pot treballar més fàcilment; tot i això, disminueix la _________ i la
___________.


5. METALLS NO FÈRRICS


5.1. COURE
El coure és un metall molt dúctil i mal·leable i tou. Té un color vermell. És bon
__________________. Aquest metall dóna nom a l’època prehistòrica de l’edat
de coure (6.000 aC).
El coure s’aplica per als cables elèctrics, les canonades, els pigments vermells,
etc. Amb aliatges s’obté bronze i llautó.




Cable de coure                                    Canonades de coure


El bronze és un aliatge entre el ________ i l’_______. És molt dúctil, resisteix bé
la corrosió i té un punt de fusió baix. Serveix per fabricar campanes, hèlixs de
vaixells o decoració encara que es va descobrir fa 5000 anys i s’utilitzava per a
armes, eines i joieria.




                                                                                   12
Trompeta de llautó                              Campana de bronze


El llautó, en canvi, és un aliatge de coure amb zinc. És daurat i fàcil de
treballar. És molt dúctil i resistent i no produeix espurnes per impacte.
S’utilitza en:




5.2. ALUMINI
L’alumini és molt abundant i s’obté de la _______. És un metall molt dúctil i
mal·leable, de baixa densitat, bon conductor tèrmic i elèctric i resistent a la
corrosió. Té nombroses aplicacions com les llaunes, els radiadors, els
tancaments de les cases, els cables aeris, el paper d’alumini, etc.


El _________ és un aliatge d’alumini i coure que augmenta la duresa i la
resistència de l’alumini fent que aquest sigui _______. Per això es fa servir per
fabricar avions. També s’hi pot afegir manganès, magnesi i zinc.




Duralumini                        Tancament d’una finestra d’alumini



                                                                              13
5.3. ZINC
El zinc en contacte amb l’aire agafa un coloració grisosa d’un òxid que el fa
resistent a la corrosió. És poc resistent, però s’utilitza per a protegir altres
peces que estan a la intempèrie. El recobriment de zinc com a capa protectora
s’anomena __________.




Galvanitzat del zinc                             Tanca d’acer protegida per zinc


5.4. ESTANY
Té un color blanc brillant, és mal·leable, molt tou i no s’________. S’utilitza per a
fabricar llaunes i en la soldadura tova en que s’alia amb el _______.




       Llauna d’estany                    Soldadura amb estany i plom


5.5. PLOM
El plom és molt ______ i tou. És mal·leable i conductor. Es fa servir en les
bateries, com a additiu del vidre òptic i com a protector de _____________. Té
l’inconvenient que és molt _______.




                                                                                  14
Bateria de plom                              Mineral de plom


5.6. TITANI
És un metall molt dur i resistent. S’utilitza en les _________, les estructures o la
fabricació d’avions.




Museu Guggenheim                                        Reactor de titani


5.7. CROM
És de color blanc brillant. És un metall fràgil i molt resistent a la corrosió. Es fa
servir com a protector d’altres metalls en una tècnica anomenada _________.
Per exemple, en la coberteria d’acer inoxidable o el revestiment per a les eines.




                                                                                  15
Aixeta de crom                      Tetera de crom


5.8. PLATA
És un metall dúctil i mal·leable. És el millor conductor de l’electricitat i de la
calor i destaca el seu alt índex de reflexió. Es fa servir per articles de valor com
monedes, joieria, coberteria, ...




Moneda de plata                     Anell



                                                                                 16
5.9. OR
És el més dúctil i mal·leable de tots els metalls. Té una gran densitat, és bon
conductor de la calor i l’electricitat i té molta resistència a la corrosió.
S’utilitza per articles de valor com la plata i degut a la seva bona conductivitat
com a:




Lingots d’or                        Xip microprocessador
6. LA CONFORMACIÓ
La conformació són els processos




6.1. CONFORMACIÓ PER MODELATGE
També s’anomena fosa i consisteix en abocar el metall fos en un motlle
________ dividit en dues parts. Quan s’ha solidificat l’objecte, s’obre el motlle
per a que pugui sortir la peça.




                                                                               17
Aplicació de la colada en un motlle           Motlle


6.2. CONFORMACIÓ PER DEFORMACIÓ EN CALENT


6.2.1. LA FORJA
Antigament un ferrer escalfava la peça de ferro a la farga fins que es trobava a
una alta temperatura. Després, es subjectava amb unes tenalles i es colpejava
amb un martell damunt d’una _________.




Treball del ferro en un martinet


6.2.2. L’ESTAMPACIÓ
Actualment la barra metàl·lica roent s’insereix en un motlle format per una part
amb la forma o estampa que es comprimeix contra una altra part anomenada
contraestampa.




                                                                             18
Objectes produïts per estampació


6.2.3. LA LAMINACIÓ
Es fa passar un lingot per dos ________ per tal d’obtenir una planxa més fina i
llarga.




6.2.4. L’EXTRUSIÓ
Un metall dúctil es fa passar dins un cilindre on es pressiona per un pistó.
Així s’obtenen:




Parts de la màquina d’extrusió                  Perfils d’alumini extruïts


6.3. CONFORMACIÓ PER DEFORMACIÓ EN FRED




                                                                               19
6.3.1. L’EMBOTICIÓ
Una xapa metàl·lica es pressiona amb un _______ sobre un motlle per tal
d’obtenir pots, tapes, etc.




6.3.2. L’ESTAMPACIÓ
Es deformen xapes pressionant-les sobre dues matrius.
El resultat pot ser utilitzat per a:




Carrosseria de cotxes                            Màquina estampadora


6.3.3. EL TREFILAT
El trefilat és útil per a obtenir __________ fent-los passar per un forat entre dues
__________ cada cop més petites.




                                                                                 20
Trefiladora                                      Anells de trefilar


7. LES UNIONS


7.1. LA CARGOLADA
És un tipus d’unió:
Es pot fer servir un _________ que s’enrosqui en un forat roscat i cec d’una
peça. També es pot utilitzar el cargol amb una ________ que s’introdueixin en
un forat passant d’una peça. Un altre element és l’__________ o tija roscada. En
tots els casos es pot utilitzar la _________ per tal de reforçar les unions.




       Cargol                      Espàrrec             Cargol-femella


7.2. LA REBLADA
El rebló és una peça cilíndrica proveïda d’un cap que s’introdueix en una peça
fent un forat per mitjà d’una màquina anomenada rebladora.
Un exemple del seu ús són:




                                                                               21
Reblons                           Rebladora


7.3. LA SOLDADA
La soldadura consisteix en unir dues peces amb un element que es fongui al
ser escalfat. La soldadura ______ amb plom i estany es fa servir per unir circuits
electrònics. La soldadura per _____ fa servir dos elèctrodes i amb un curtcircuit
produeix una font de calor.
La soldadura per gas:




Soldadura per arc                 Soldadura per gas
7.4. LA UNIÓ AMB ADHESIUS
S’utilitzen substàncies _________ que permeten mantenir junts els metalls. S’ha
de vigilar amb el seu ús ja que són molt tòxiques i s’adhereixen ràpidament.




Unió per adhesius de metalls             Adhesiu


                                                                               22
23

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

El Ferro Ppt
El Ferro PptEl Ferro Ppt
El Ferro Ppt
 
Metalls
MetallsMetalls
Metalls
 
L'acer
L'acerL'acer
L'acer
 
L’Acer
L’AcerL’Acer
L’Acer
 
Tipus de metalls definitiu
Tipus de metalls definitiuTipus de metalls definitiu
Tipus de metalls definitiu
 
Coure
CoureCoure
Coure
 
Tecnologia; El Coure
Tecnologia; El CoureTecnologia; El Coure
Tecnologia; El Coure
 
Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]
Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]
Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]
 
Metalls i Plàstics
Metalls i PlàsticsMetalls i Plàstics
Metalls i Plàstics
 
Metalls
Metalls Metalls
Metalls
 
Ferro
FerroFerro
Ferro
 
Materials grup 6
Materials grup 6Materials grup 6
Materials grup 6
 
coure
courecoure
coure
 
Materials Metal.Lics
Materials Metal.LicsMaterials Metal.Lics
Materials Metal.Lics
 
Els materials metàl·lics
Els materials metàl·licsEls materials metàl·lics
Els materials metàl·lics
 
Els metalls i els plàstics. tecnologia
Els metalls i els plàstics. tecnologiaEls metalls i els plàstics. tecnologia
Els metalls i els plàstics. tecnologia
 
Practica 2 tecno els metalls
Practica 2 tecno els metallsPractica 2 tecno els metalls
Practica 2 tecno els metalls
 
Metalurgia i siderurgia
Metalurgia i siderurgiaMetalurgia i siderurgia
Metalurgia i siderurgia
 
Tecnoindustrialmetal11
Tecnoindustrialmetal11Tecnoindustrialmetal11
Tecnoindustrialmetal11
 
Grup6 metalls
Grup6 metallsGrup6 metalls
Grup6 metalls
 

Destacado

SEMINARIO 100%. LA DIFERENCIACIÓN POSITIVA, TU MARCA PERSONAL.
SEMINARIO 100%. LA DIFERENCIACIÓN POSITIVA, TU MARCA PERSONAL.SEMINARIO 100%. LA DIFERENCIACIÓN POSITIVA, TU MARCA PERSONAL.
SEMINARIO 100%. LA DIFERENCIACIÓN POSITIVA, TU MARCA PERSONAL.Aje Región de Murcia
 
Arch i programme 05-16 issue 4
Arch i programme 05-16 issue  4Arch i programme 05-16 issue  4
Arch i programme 05-16 issue 4CosminCH
 
AGM HR Standards 2014 report by Marius Meyer
AGM HR Standards 2014 report by Marius MeyerAGM HR Standards 2014 report by Marius Meyer
AGM HR Standards 2014 report by Marius MeyerSABPP
 
Boletin Antiguos Torrevelo 2007
Boletin Antiguos Torrevelo 2007Boletin Antiguos Torrevelo 2007
Boletin Antiguos Torrevelo 2007enriquegudin
 
Banco Nuevo Mundo - subasta de depositos 1998-2001
Banco Nuevo Mundo - subasta de depositos 1998-2001Banco Nuevo Mundo - subasta de depositos 1998-2001
Banco Nuevo Mundo - subasta de depositos 1998-2001gonzaloromani
 
Desmitificando la sombra_del_fracking
Desmitificando la sombra_del_frackingDesmitificando la sombra_del_fracking
Desmitificando la sombra_del_frackingNeus5440
 
Street maps-and-other-maps-signed
Street maps-and-other-maps-signedStreet maps-and-other-maps-signed
Street maps-and-other-maps-signedofferttown
 
S&R July 2013 Packaging
S&R July 2013 PackagingS&R July 2013 Packaging
S&R July 2013 PackagingSimone Armer
 
Hebeon technologies providingfinal year ieee projects title 2014
Hebeon technologies providingfinal year  ieee projects title 2014Hebeon technologies providingfinal year  ieee projects title 2014
Hebeon technologies providingfinal year ieee projects title 2014Hebe On
 
Aarbog 15 1985_winkler_indre_mission_og_arbejderne_i_koebenhavn_1870-1910
Aarbog 15 1985_winkler_indre_mission_og_arbejderne_i_koebenhavn_1870-1910Aarbog 15 1985_winkler_indre_mission_og_arbejderne_i_koebenhavn_1870-1910
Aarbog 15 1985_winkler_indre_mission_og_arbejderne_i_koebenhavn_1870-1910SFAH
 
Manual de-configuracion-de-proxy-freeproxy
Manual de-configuracion-de-proxy-freeproxyManual de-configuracion-de-proxy-freeproxy
Manual de-configuracion-de-proxy-freeproxyValentin Yujra Suri
 
V jornadas comunidad de teruel
V jornadas comunidad de teruelV jornadas comunidad de teruel
V jornadas comunidad de teruelrincon_talega
 
Modificaciones Formación Profesional
Modificaciones Formación ProfesionalModificaciones Formación Profesional
Modificaciones Formación ProfesionalVíctor Cuevas
 
Proyecto de consejeria
Proyecto de consejeriaProyecto de consejeria
Proyecto de consejeriapaolakcordova
 

Destacado (20)

SEMINARIO 100%. LA DIFERENCIACIÓN POSITIVA, TU MARCA PERSONAL.
SEMINARIO 100%. LA DIFERENCIACIÓN POSITIVA, TU MARCA PERSONAL.SEMINARIO 100%. LA DIFERENCIACIÓN POSITIVA, TU MARCA PERSONAL.
SEMINARIO 100%. LA DIFERENCIACIÓN POSITIVA, TU MARCA PERSONAL.
 
Arch i programme 05-16 issue 4
Arch i programme 05-16 issue  4Arch i programme 05-16 issue  4
Arch i programme 05-16 issue 4
 
3 arts lm q1
3 arts lm q13 arts lm q1
3 arts lm q1
 
AGM HR Standards 2014 report by Marius Meyer
AGM HR Standards 2014 report by Marius MeyerAGM HR Standards 2014 report by Marius Meyer
AGM HR Standards 2014 report by Marius Meyer
 
Boletin Antiguos Torrevelo 2007
Boletin Antiguos Torrevelo 2007Boletin Antiguos Torrevelo 2007
Boletin Antiguos Torrevelo 2007
 
Webinar Landingpages 1x1
Webinar Landingpages 1x1Webinar Landingpages 1x1
Webinar Landingpages 1x1
 
Banco Nuevo Mundo - subasta de depositos 1998-2001
Banco Nuevo Mundo - subasta de depositos 1998-2001Banco Nuevo Mundo - subasta de depositos 1998-2001
Banco Nuevo Mundo - subasta de depositos 1998-2001
 
Health Total 2016
 Health Total 2016 Health Total 2016
Health Total 2016
 
Desmitificando la sombra_del_fracking
Desmitificando la sombra_del_frackingDesmitificando la sombra_del_fracking
Desmitificando la sombra_del_fracking
 
Street maps-and-other-maps-signed
Street maps-and-other-maps-signedStreet maps-and-other-maps-signed
Street maps-and-other-maps-signed
 
S&R July 2013 Packaging
S&R July 2013 PackagingS&R July 2013 Packaging
S&R July 2013 Packaging
 
Cranetech equipments
Cranetech equipmentsCranetech equipments
Cranetech equipments
 
E Ticaret Ambalajı
E Ticaret AmbalajıE Ticaret Ambalajı
E Ticaret Ambalajı
 
Hebeon technologies providingfinal year ieee projects title 2014
Hebeon technologies providingfinal year  ieee projects title 2014Hebeon technologies providingfinal year  ieee projects title 2014
Hebeon technologies providingfinal year ieee projects title 2014
 
Aarbog 15 1985_winkler_indre_mission_og_arbejderne_i_koebenhavn_1870-1910
Aarbog 15 1985_winkler_indre_mission_og_arbejderne_i_koebenhavn_1870-1910Aarbog 15 1985_winkler_indre_mission_og_arbejderne_i_koebenhavn_1870-1910
Aarbog 15 1985_winkler_indre_mission_og_arbejderne_i_koebenhavn_1870-1910
 
Manual de-configuracion-de-proxy-freeproxy
Manual de-configuracion-de-proxy-freeproxyManual de-configuracion-de-proxy-freeproxy
Manual de-configuracion-de-proxy-freeproxy
 
V jornadas comunidad de teruel
V jornadas comunidad de teruelV jornadas comunidad de teruel
V jornadas comunidad de teruel
 
Modificaciones Formación Profesional
Modificaciones Formación ProfesionalModificaciones Formación Profesional
Modificaciones Formación Profesional
 
Cap nina ped kelecom
Cap nina ped kelecomCap nina ped kelecom
Cap nina ped kelecom
 
Proyecto de consejeria
Proyecto de consejeriaProyecto de consejeria
Proyecto de consejeria
 

Similar a Dossier alumne t6 metalls

Presentació materials i nous materials
Presentació materials i nous materialsPresentació materials i nous materials
Presentació materials i nous materialsSalesians Rocafort
 
Materials metàl·lics
Materials metàl·licsMaterials metàl·lics
Materials metàl·licsAvel·lí
 
Tema 08 materials no fèrrics
Tema 08 materials no fèrricsTema 08 materials no fèrrics
Tema 08 materials no fèrricsdsauratecno
 
Tema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnic
Tema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnicTema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnic
Tema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnicRicard
 
Tecno Presentacion Carlos
Tecno Presentacion CarlosTecno Presentacion Carlos
Tecno Presentacion Carloscarlos gonzalez
 
Unitat 7 metalurgia_i_siderurgia
Unitat 7 metalurgia_i_siderurgiaUnitat 7 metalurgia_i_siderurgia
Unitat 7 metalurgia_i_siderurgiaguestb58fc7
 
Metalls i Plàstics
Metalls i PlàsticsMetalls i Plàstics
Metalls i Plàsticspaco1581999
 
Adrian Isidoro Kayser Este Es El Que Esta Acavao
Adrian Isidoro Kayser Este Es El Que Esta AcavaoAdrian Isidoro Kayser Este Es El Que Esta Acavao
Adrian Isidoro Kayser Este Es El Que Esta Acavaoadrian05
 
Adrian Isidoro Kayser Este Es El Que Esta Acavao
Adrian Isidoro Kayser Este Es El Que Esta AcavaoAdrian Isidoro Kayser Este Es El Que Esta Acavao
Adrian Isidoro Kayser Este Es El Que Esta Acavaoadrian05
 
A C E R S I F O S E S[1]
A C E R S  I  F O S E S[1]A C E R S  I  F O S E S[1]
A C E R S I F O S E S[1]gueste8f520
 
Acers I Foses[1]
Acers I Foses[1]Acers I Foses[1]
Acers I Foses[1]robert17191
 
Alguns materials
Alguns materialsAlguns materials
Alguns materialsAvel·lí
 
Treball de Els materials
Treball de Els materialsTreball de Els materials
Treball de Els materialslaureta04
 
Els materials
Els materialsEls materials
Els materialsclavg
 

Similar a Dossier alumne t6 metalls (20)

Presentació materials i nous materials
Presentació materials i nous materialsPresentació materials i nous materials
Presentació materials i nous materials
 
Tecnotrabajo (2)
Tecnotrabajo (2)Tecnotrabajo (2)
Tecnotrabajo (2)
 
Materials metàl·lics
Materials metàl·licsMaterials metàl·lics
Materials metàl·lics
 
Materials grup 5
Materials grup 5Materials grup 5
Materials grup 5
 
Tema 08 materials no fèrrics
Tema 08 materials no fèrricsTema 08 materials no fèrrics
Tema 08 materials no fèrrics
 
Tema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnic
Tema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnicTema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnic
Tema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnic
 
Materials grup 4
Materials grup 4Materials grup 4
Materials grup 4
 
Acers I Foses
Acers I FosesAcers I Foses
Acers I Foses
 
Tecno Presentacion Carlos
Tecno Presentacion CarlosTecno Presentacion Carlos
Tecno Presentacion Carlos
 
Unitat 7 metalurgia_i_siderurgia
Unitat 7 metalurgia_i_siderurgiaUnitat 7 metalurgia_i_siderurgia
Unitat 7 metalurgia_i_siderurgia
 
Metalls i Plàstics
Metalls i PlàsticsMetalls i Plàstics
Metalls i Plàstics
 
Adrian Isidoro Kayser Este Es El Que Esta Acavao
Adrian Isidoro Kayser Este Es El Que Esta AcavaoAdrian Isidoro Kayser Este Es El Que Esta Acavao
Adrian Isidoro Kayser Este Es El Que Esta Acavao
 
Adrian Isidoro Kayser Este Es El Que Esta Acavao
Adrian Isidoro Kayser Este Es El Que Esta AcavaoAdrian Isidoro Kayser Este Es El Que Esta Acavao
Adrian Isidoro Kayser Este Es El Que Esta Acavao
 
Metalls
Metalls Metalls
Metalls
 
A C E R S I F O S E S[1]
A C E R S  I  F O S E S[1]A C E R S  I  F O S E S[1]
A C E R S I F O S E S[1]
 
Acers I Foses[1]
Acers I Foses[1]Acers I Foses[1]
Acers I Foses[1]
 
Alumini
AluminiAlumini
Alumini
 
Alguns materials
Alguns materialsAlguns materials
Alguns materials
 
Treball de Els materials
Treball de Els materialsTreball de Els materials
Treball de Els materials
 
Els materials
Els materialsEls materials
Els materials
 

Más de Jordi Pipó

Textile industry presentation
Textile industry presentationTextile industry presentation
Textile industry presentationJordi Pipó
 
La Terra Geologia 4t ESO
La Terra Geologia 4t ESOLa Terra Geologia 4t ESO
La Terra Geologia 4t ESOJordi Pipó
 
Les màquines tèrmiques 3r ESO
Les màquines tèrmiques 3r ESOLes màquines tèrmiques 3r ESO
Les màquines tèrmiques 3r ESOJordi Pipó
 
Els mecanismes 3r ESO
Els mecanismes 3r ESOEls mecanismes 3r ESO
Els mecanismes 3r ESOJordi Pipó
 
Les màquines 3r ESO
Les màquines 3r ESOLes màquines 3r ESO
Les màquines 3r ESOJordi Pipó
 
Forces i estructures 3r ESO
Forces i estructures 3r ESOForces i estructures 3r ESO
Forces i estructures 3r ESOJordi Pipó
 
Les presentacions digitals 2n ESO
Les presentacions digitals 2n ESOLes presentacions digitals 2n ESO
Les presentacions digitals 2n ESOJordi Pipó
 
L'electricitat 2n ESO
L'electricitat 2n ESOL'electricitat 2n ESO
L'electricitat 2n ESOJordi Pipó
 
Nutrition 2nd ESO
Nutrition 2nd ESONutrition 2nd ESO
Nutrition 2nd ESOJordi Pipó
 
El tèxtil 2n ESO
El tèxtil 2n ESOEl tèxtil 2n ESO
El tèxtil 2n ESOJordi Pipó
 
Electric energy 2nd ESO
Electric energy 2nd ESOElectric energy 2nd ESO
Electric energy 2nd ESOJordi Pipó
 
L'herència i les lleis de Mendel 4 ESO
L'herència i les lleis de Mendel 4 ESOL'herència i les lleis de Mendel 4 ESO
L'herència i les lleis de Mendel 4 ESOJordi Pipó
 
La litosfera Biologia 4 eso
La litosfera Biologia 4 esoLa litosfera Biologia 4 eso
La litosfera Biologia 4 esoJordi Pipó
 
Tecno4 Transports
Tecno4 TransportsTecno4 Transports
Tecno4 TransportsJordi Pipó
 
Tecno4 UD Electrònica digital- Pràctica Croctech
Tecno4 UD Electrònica digital- Pràctica CroctechTecno4 UD Electrònica digital- Pràctica Croctech
Tecno4 UD Electrònica digital- Pràctica CroctechJordi Pipó
 
Tecno4 ud electrònica Pràctica Croctech
Tecno4 ud electrònica Pràctica CroctechTecno4 ud electrònica Pràctica Croctech
Tecno4 ud electrònica Pràctica CroctechJordi Pipó
 
Tecno4 ud3 electrònica analògica
Tecno4 ud3 electrònica analògicaTecno4 ud3 electrònica analògica
Tecno4 ud3 electrònica analògicaJordi Pipó
 

Más de Jordi Pipó (20)

Textile industry presentation
Textile industry presentationTextile industry presentation
Textile industry presentation
 
La Terra Geologia 4t ESO
La Terra Geologia 4t ESOLa Terra Geologia 4t ESO
La Terra Geologia 4t ESO
 
Les màquines tèrmiques 3r ESO
Les màquines tèrmiques 3r ESOLes màquines tèrmiques 3r ESO
Les màquines tèrmiques 3r ESO
 
Els mecanismes 3r ESO
Els mecanismes 3r ESOEls mecanismes 3r ESO
Els mecanismes 3r ESO
 
Les màquines 3r ESO
Les màquines 3r ESOLes màquines 3r ESO
Les màquines 3r ESO
 
Forces i estructures 3r ESO
Forces i estructures 3r ESOForces i estructures 3r ESO
Forces i estructures 3r ESO
 
Les presentacions digitals 2n ESO
Les presentacions digitals 2n ESOLes presentacions digitals 2n ESO
Les presentacions digitals 2n ESO
 
L'electricitat 2n ESO
L'electricitat 2n ESOL'electricitat 2n ESO
L'electricitat 2n ESO
 
Nutrition 2nd ESO
Nutrition 2nd ESONutrition 2nd ESO
Nutrition 2nd ESO
 
El tèxtil 2n ESO
El tèxtil 2n ESOEl tèxtil 2n ESO
El tèxtil 2n ESO
 
Electric energy 2nd ESO
Electric energy 2nd ESOElectric energy 2nd ESO
Electric energy 2nd ESO
 
Evolució 4 eso
Evolució 4 esoEvolució 4 eso
Evolució 4 eso
 
L'herència i les lleis de Mendel 4 ESO
L'herència i les lleis de Mendel 4 ESOL'herència i les lleis de Mendel 4 ESO
L'herència i les lleis de Mendel 4 ESO
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
La litosfera Biologia 4 eso
La litosfera Biologia 4 esoLa litosfera Biologia 4 eso
La litosfera Biologia 4 eso
 
El reciclatge
El reciclatgeEl reciclatge
El reciclatge
 
Tecno4 Transports
Tecno4 TransportsTecno4 Transports
Tecno4 Transports
 
Tecno4 UD Electrònica digital- Pràctica Croctech
Tecno4 UD Electrònica digital- Pràctica CroctechTecno4 UD Electrònica digital- Pràctica Croctech
Tecno4 UD Electrònica digital- Pràctica Croctech
 
Tecno4 ud electrònica Pràctica Croctech
Tecno4 ud electrònica Pràctica CroctechTecno4 ud electrònica Pràctica Croctech
Tecno4 ud electrònica Pràctica Croctech
 
Tecno4 ud3 electrònica analògica
Tecno4 ud3 electrònica analògicaTecno4 ud3 electrònica analògica
Tecno4 ud3 electrònica analògica
 

Último

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 

Último (7)

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 

Dossier alumne t6 metalls

  • 3. 1. PROPIETATS Els metalls són: Algunes de les propietats en què coincideixen els metalls són: la ________, la conductivitat tèrmica i __________, la resistència i la tenacitat, la ________ i la mal·leabilitat, la _________ i l’elasticitat. A més, els metalls ferromagnètics (entre els quals hi ha el ______) són imantables. Tots són sòlids excepte el ________ que és líquid. La majoria, tret del platí, el crom i l’or, s’oxiden. Bona part dels metalls es poden soldar. Tots els metalls es poden classificar en fèrrics (contenen ferro) i no fèrrics (la resta). La indústria que treballa el ferro s’anomena ________ mentre que la que treballa els altres metalls es coneix com a _____________. D’altra banda, s’anomena aliatge a: P.ex. el ______ conté coure i estany; mentre que el llautó conté coure i ____. En el cas que un metall no es pugui mesclar s’anomena pur. L’ús dels aliatges s’entén perquè millora les característiques dels components originals. Algunes imatges referents a les propietats dels materials: 3
  • 4. 4
  • 5. 2. OBTENCIÓ DELS METALLS En unes mines, que poden ser a ________ o ____________, té lloc el procés d’extracció. Després es separa del mineral la _______ (part útil) de la ________ (part que no s’utilitza). La mena es converteix en un lingots rectangulars que posteriorment es transformen en peces ja llestes per a la seva comercialització (p.ex. bigues). Les mines a cel obert són aquelles en que: L'excavació es produeix a l'aire lliure, aprofundint a la terra i originant una fondalada. La mineria subterrània desenvolupa la seva activitat per sota de la superfície a través de tasques subterrànies. L'excavació es produeix mitjançant: Mina subterrània En la mineria __________ els costos són menors, a causa de la possibilitat d'emprar maquinària de major mida; permet major recuperació de les capes, venes o filons; no és necessària la ventilació, ni l'enllumenat, ni el sosteniment 5
  • 6. artificial; permet utilitzar explosius de qualsevol tipus i les condicions de seguretat i higiene en el treball són molt millors. En canvi, una mina a cel obert requereix una major inversió inicial en equipament i maquinària; és necessari ocupar grans extensions de terreny i les condicions de treball són a la intempèrie. A més produeix un important impacte: Mina a cel obert La separació de la mena es fa per diferents mètodes: • Levigació: el mineral és sotmès a un corrent d'aigua que arrossega les parts menys pesades, i les més pesades (mena) va al fons. • Separació _______: s'utilitza quan la mena presenta propietats magnètiques (ferro). • Flotació: • Torrefacció o ________: té per objecte tranformar el mineral en òxid per després procedir a la seva reducció. • Reducció: 6
  • 7. 3. OBTENCIÓ DELS METALLS FÈRRICS El ferro es va començar a treballar en l’edat anomenada del ferro (al voltant de l’any _____ aC) i ha estat molt utilitzat des d’aquells temps. El seu color és gris, és magnètic i oxidable. En estat pur és tou i fràgil, per la qual cosa cal treballar- lo amb calor i afegir-hi ______ per tal de millorar-ne les seves propietats. La temperatura de fusió del ferro es situa prop dels _____ ºC. Segons les proporcions de carboni amb que es mescli s’obté: ferro pur, acer (_________________) o fosa (___________________). Mineral de ferro Forja del ferro Parts d’un alt forn Barres d’acer 7
  • 8. El procés d’obtenció de la fosa i l’acer consisteix en fondre el ferro en un ___________. El ferro s’introdueix en la part de dalt de l’alt forn rentat i triturat, juntament amb ___________ i pedra calcària. El ____________ serveix per aconseguir temperatures elevades i per aliatge el carboni amb el ferro. A l’augmentar el carboni, l’aliatge resultant és més dur i resistent, però acaba sent més fràgil. Pel que fa a la pedra calcària; aquesta genera _________, és a dir, material de rebuig. En la part inferior surten dos productes: l’________ o primera fosa i l’escòria. L’arrabi és molt fràgil, per això es treballa per reduir el percentatge de carboni en uns forns. L’estructura d’un alt forn consta de les següents parts: • ________: on van entrant les capes de carbó i de ferro. • Toveres: • ________: orifici inferior per on flueix el material de ferro colat. • Forat de l’escoria: orifici per on es buida l’escoria. Alt forn 8
  • 9. 3.1. LA FOSA La fosa s’obté en uns forns de _______ a partir de l’arrabi. La fosa és dura i resistent, però alhora _______. La fosa té aplicacions com: Claveguera Banc 3.2. L’ACER L’acer es deriva de l’arrabi en uns forns __________. L’acer té molts usos en la indústria actual amb xapes i perfils de diferents gruixos i formes. Les propietats de l’acer són: 9
  • 10. Forn convertidor d’acer L’acer es classifica en acers ________ i acers _______. Els primers s’obtenen amb l’aliatge de carboni i s’obtenen filferros, estructures, cargoleria, ... Tenen gran resistència mecànica. Pel que fa als segons, a més del carboni contenen altres metalls que en milloren les seves propietats com: Un exemple d’aliatge és l’acer __________ mesclat amb crom i níquel. Al ser un acer molt resistent a la _________ és útil per a fabricar coberteria, instruments quirúrgics, eines, entre d’altres. Cigonyals d’acer Pont fet amb bigues d’acer 10
  • 11. Coberteria d’acer inoxidable Acer corrugat 11
  • 12. 4. MILLORA DELS METALLS FÈRRICS Un cop obtingut l’acer es pot millorar les seves propietats amb diferents tractaments com el tremp o la recuita. En el tremp quan l’acer arriba a una alta temperatura, D’aquesta forma s’obté una millora de la ________ i la _________mentre que en disminueix la tenacitat. En la recuita es refreda ___________ l’acer calent. D’aquesta forma augmenta la plasticitat i es pot treballar més fàcilment; tot i això, disminueix la _________ i la ___________. 5. METALLS NO FÈRRICS 5.1. COURE El coure és un metall molt dúctil i mal·leable i tou. Té un color vermell. És bon __________________. Aquest metall dóna nom a l’època prehistòrica de l’edat de coure (6.000 aC). El coure s’aplica per als cables elèctrics, les canonades, els pigments vermells, etc. Amb aliatges s’obté bronze i llautó. Cable de coure Canonades de coure El bronze és un aliatge entre el ________ i l’_______. És molt dúctil, resisteix bé la corrosió i té un punt de fusió baix. Serveix per fabricar campanes, hèlixs de vaixells o decoració encara que es va descobrir fa 5000 anys i s’utilitzava per a armes, eines i joieria. 12
  • 13. Trompeta de llautó Campana de bronze El llautó, en canvi, és un aliatge de coure amb zinc. És daurat i fàcil de treballar. És molt dúctil i resistent i no produeix espurnes per impacte. S’utilitza en: 5.2. ALUMINI L’alumini és molt abundant i s’obté de la _______. És un metall molt dúctil i mal·leable, de baixa densitat, bon conductor tèrmic i elèctric i resistent a la corrosió. Té nombroses aplicacions com les llaunes, els radiadors, els tancaments de les cases, els cables aeris, el paper d’alumini, etc. El _________ és un aliatge d’alumini i coure que augmenta la duresa i la resistència de l’alumini fent que aquest sigui _______. Per això es fa servir per fabricar avions. També s’hi pot afegir manganès, magnesi i zinc. Duralumini Tancament d’una finestra d’alumini 13
  • 14. 5.3. ZINC El zinc en contacte amb l’aire agafa un coloració grisosa d’un òxid que el fa resistent a la corrosió. És poc resistent, però s’utilitza per a protegir altres peces que estan a la intempèrie. El recobriment de zinc com a capa protectora s’anomena __________. Galvanitzat del zinc Tanca d’acer protegida per zinc 5.4. ESTANY Té un color blanc brillant, és mal·leable, molt tou i no s’________. S’utilitza per a fabricar llaunes i en la soldadura tova en que s’alia amb el _______. Llauna d’estany Soldadura amb estany i plom 5.5. PLOM El plom és molt ______ i tou. És mal·leable i conductor. Es fa servir en les bateries, com a additiu del vidre òptic i com a protector de _____________. Té l’inconvenient que és molt _______. 14
  • 15. Bateria de plom Mineral de plom 5.6. TITANI És un metall molt dur i resistent. S’utilitza en les _________, les estructures o la fabricació d’avions. Museu Guggenheim Reactor de titani 5.7. CROM És de color blanc brillant. És un metall fràgil i molt resistent a la corrosió. Es fa servir com a protector d’altres metalls en una tècnica anomenada _________. Per exemple, en la coberteria d’acer inoxidable o el revestiment per a les eines. 15
  • 16. Aixeta de crom Tetera de crom 5.8. PLATA És un metall dúctil i mal·leable. És el millor conductor de l’electricitat i de la calor i destaca el seu alt índex de reflexió. Es fa servir per articles de valor com monedes, joieria, coberteria, ... Moneda de plata Anell 16
  • 17. 5.9. OR És el més dúctil i mal·leable de tots els metalls. Té una gran densitat, és bon conductor de la calor i l’electricitat i té molta resistència a la corrosió. S’utilitza per articles de valor com la plata i degut a la seva bona conductivitat com a: Lingots d’or Xip microprocessador 6. LA CONFORMACIÓ La conformació són els processos 6.1. CONFORMACIÓ PER MODELATGE També s’anomena fosa i consisteix en abocar el metall fos en un motlle ________ dividit en dues parts. Quan s’ha solidificat l’objecte, s’obre el motlle per a que pugui sortir la peça. 17
  • 18. Aplicació de la colada en un motlle Motlle 6.2. CONFORMACIÓ PER DEFORMACIÓ EN CALENT 6.2.1. LA FORJA Antigament un ferrer escalfava la peça de ferro a la farga fins que es trobava a una alta temperatura. Després, es subjectava amb unes tenalles i es colpejava amb un martell damunt d’una _________. Treball del ferro en un martinet 6.2.2. L’ESTAMPACIÓ Actualment la barra metàl·lica roent s’insereix en un motlle format per una part amb la forma o estampa que es comprimeix contra una altra part anomenada contraestampa. 18
  • 19. Objectes produïts per estampació 6.2.3. LA LAMINACIÓ Es fa passar un lingot per dos ________ per tal d’obtenir una planxa més fina i llarga. 6.2.4. L’EXTRUSIÓ Un metall dúctil es fa passar dins un cilindre on es pressiona per un pistó. Així s’obtenen: Parts de la màquina d’extrusió Perfils d’alumini extruïts 6.3. CONFORMACIÓ PER DEFORMACIÓ EN FRED 19
  • 20. 6.3.1. L’EMBOTICIÓ Una xapa metàl·lica es pressiona amb un _______ sobre un motlle per tal d’obtenir pots, tapes, etc. 6.3.2. L’ESTAMPACIÓ Es deformen xapes pressionant-les sobre dues matrius. El resultat pot ser utilitzat per a: Carrosseria de cotxes Màquina estampadora 6.3.3. EL TREFILAT El trefilat és útil per a obtenir __________ fent-los passar per un forat entre dues __________ cada cop més petites. 20
  • 21. Trefiladora Anells de trefilar 7. LES UNIONS 7.1. LA CARGOLADA És un tipus d’unió: Es pot fer servir un _________ que s’enrosqui en un forat roscat i cec d’una peça. També es pot utilitzar el cargol amb una ________ que s’introdueixin en un forat passant d’una peça. Un altre element és l’__________ o tija roscada. En tots els casos es pot utilitzar la _________ per tal de reforçar les unions. Cargol Espàrrec Cargol-femella 7.2. LA REBLADA El rebló és una peça cilíndrica proveïda d’un cap que s’introdueix en una peça fent un forat per mitjà d’una màquina anomenada rebladora. Un exemple del seu ús són: 21
  • 22. Reblons Rebladora 7.3. LA SOLDADA La soldadura consisteix en unir dues peces amb un element que es fongui al ser escalfat. La soldadura ______ amb plom i estany es fa servir per unir circuits electrònics. La soldadura per _____ fa servir dos elèctrodes i amb un curtcircuit produeix una font de calor. La soldadura per gas: Soldadura per arc Soldadura per gas 7.4. LA UNIÓ AMB ADHESIUS S’utilitzen substàncies _________ que permeten mantenir junts els metalls. S’ha de vigilar amb el seu ús ja que són molt tòxiques i s’adhereixen ràpidament. Unió per adhesius de metalls Adhesiu 22
  • 23. 23