Fet per Jordi SchoenenbergerCORRAL DE COMEDIAS D’ALMAGRO
INTRODUCCIÓ   El Corral de Comedias dAlmagro és conegut arreu del món per ser lúnic que    roman actiu tal com era fa gai...
HISTÒRIA   Al segle XVIII, amb la prohibició dels corrals, es converteix en el “Mesó” de la    Fruita, coneixent des de m...
HISTÒRIA   A la fi del segle es va decretar la prohibició total i els corrals van patir diferents    sorts. La majoria va...
DESCRIPCIÓ   Entre la porta del carrer i el pati es troba un vestíbul empedrat, com el que tota    la planta, de petits c...
DESCRIPCIÓ   Les estances privades estaven situades en els laterals de lescenari i es    llogaven només a famílies nobles...
DESCRIPCIÓ   Durant el Segle dOr tota manifestació teatral era coneguda com    "comèdia", excepte les actuacions sacramen...
NORMES
NORMESLes representacions sorganitzaven en funció de les següents normes:   La temporada començava diumenge de resurrecci...
NORMES   Els nens no podien entrar.   El preu de lentrada no era un preu global com avui el coneixem. Llavors es    paga...
GALERIA D’IMATGES
GALERIA D’IMATGES
GALERIA D’IMATGES
FI
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Corral de comedias d’almagro

334 visualizaciones

Publicado el

Corral de comedias en castellano

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
334
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
2
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Corral de comedias d’almagro

  1. 1. Fet per Jordi SchoenenbergerCORRAL DE COMEDIAS D’ALMAGRO
  2. 2. INTRODUCCIÓ El Corral de Comedias dAlmagro és conegut arreu del món per ser lúnic que roman actiu tal com era fa gairebé quatre-cents anys. Està situat a la Plaça Major dAlmagro i deu la seva construcció a Leonardo dOviedo, prevere de lEsglésia de Sant Bartomeu el Vell dAlmagro. En 1628, el senyor Leonardo de Oviedo va demanar permís a lAjuntament per a ledificació del corral al pati de la fonda del toro. Va invertir en la construcció més de cinc mil ducats, una autèntica fortuna de lèpoca. En el seu origen el corral de comèdies ocupava una superfície de 622 m, una mica més del doble del que es conserva en lactualitat. La primera representació de la qual es té referència va ser a càrrec de la companyia de Juan Martínez en 1629, una de les dotze companyies "de Títol".
  3. 3. HISTÒRIA Al segle XVIII, amb la prohibició dels corrals, es converteix en el “Mesó” de la Fruita, coneixent des de mitjan segle XIX com la Posada de les Comèdies. El 1950, lamo de la posada, mentre realitzava unes obres, va trobar una baralla espanyola pintada a mà datada a principis del segle XVIII. Va posar la troballa en coneixement de lAjuntament i el seu alcalde, Julián Calero, la va traslladar al governador civil de la província. José María del Moral, per aquest i altres documents, va suposar que en aquest lloc podria haver existit un corral de comèdies. Es van iniciar les obres i va aparèixer la zona de lescenari pràcticament intacta, moment en què es va decidir recuperar tan magnífic espai, que estava molt parcel·lat i en mans de diferents propietaris. Després del procés dexpropiació i restauració oportunes, es va inaugurar el 1952 aquest espai únic al món, testimoni duna de les èpoques més fecundes i brillants del teatre.
  4. 4. HISTÒRIA A la fi del segle es va decretar la prohibició total i els corrals van patir diferents sorts. La majoria van desaparèixer, altres es van transformar en teatres "a la italiana" (el Corral de Príncep es va transformar en el Teatre Espanyol a Madrid) i el Corral de Comedias dAlmagro es va seguir utilitzant com el que sempre va ser: una posada. La recuperació daquest espai va donar origen al Festival de Teatre Clàssic dAlmagro. De caràcter internacional, es celebra durant els mesos de juliol en cinc espais diferents tenint com a referent el corral de comèdies.
  5. 5. DESCRIPCIÓ Entre la porta del carrer i el pati es troba un vestíbul empedrat, com el que tota la planta, de petits còdols, lluint el del vestíbul la Creu de “Calatrava”. Hi havia instal·lat una fonda que funcionava regularment hi hagi o no representació. En la seva part esquerra hi va haver un foc manxec i en una de les pallissa va aparèixer la baralla datada el 1725. Des del mateix sobria un reixat de fusta que comunicava directament amb el pati. El corral està sustentat en les tres parts que envolten lescenari per 54 pilastres de fusta amb els seus sabates, les inferiors estan muntades sobre un tosc basament de pedra per a protegir-les de la humitat del sòl. Aquests puntals reben els dos cossos de ledifici i formen un porxo o cobert els seus tres costats. La “alojería” era la moderna cafeteria dels nostres dies. Estava situada al costat del reixat dentrada al pati, sota la primera cassola. Es bevia una beguda refrescant anomenada allotja, composta daigua, mel, canyella i altres espècies que cada “alojero” barrejava a conveniència, ja que en els corrals estava prohibit vendre begudes alcohòliques. Encara que se sap que era habitual que els “alojeros” la barregessin amb vi.
  6. 6. DESCRIPCIÓ Les estances privades estaven situades en els laterals de lescenari i es llogaven només a famílies nobles, per un període determinat de temps. Les espesses gelosies permetien veure sense ser vistos ... Posseïen accessos independents de la resta de ledifici per mantenir lanonimat dels seus ocupants. La cassola era el lloc des d on veien la representació les dones. Així ho exigia lestricta moral daquella època. Estava situada davant de lescenari, a la primera planta de ledifici. Els accessos eren independents del pati i corredors, i comunicaven amb lentrada mitjançant una o diverses escales. El corredor situat sobre de la cassola ocupaven habitualment les institucions, tant civils com eclesiàstics. Els corredors laterals estaven entre la cassola i les estances privats. Es dividien en estades que es llogaven a famílies. Són els antecedents de la llotja. Lescenari, el lloc on es representava, està situat a la part oposada de lentrada i darrere hi ha els camerinos. La paret del fons compta en la seva part superior amb un corredor de tres balcons de barana que apunten a lescena, i en el costat dret la porta daccés als còmics. Sota el entarimat hi ha el fossat, on sallotjava la companyia amb tots els seus béns.
  7. 7. DESCRIPCIÓ Durant el Segle dOr tota manifestació teatral era coneguda com "comèdia", excepte les actuacions sacramentals. El públic anava a la comèdia, encara que ho representat fora drama o tragèdia. En els corrals de comèdies no hi havia lavabos i les condicions higièniques no eren les més adequades. Amb larribada, a mitjans del segle XVIII, de diferents governs il·lustrats es comencen a prohibir les representacions en aquests locals. La manca dhigiene, el risc dincendi, els desordres ... A això cal afegir el desenvolupament duna burgesia que no vol assistir a les comèdies en espais incòmodes i laparició despectacles “metateatrales” com lòpera que requereixen despais tancats amb un tractament acústic específic. Els dos laterals restants es completaven amb estrades o grades que eren ocupats per comerciants, militars, funcionaris ..., gent dun nivell social més elevat que a la resta del pati que només podia ser ocupat per gent plana i al que sanomenaria Pati dels Mosqueters.
  8. 8. NORMES
  9. 9. NORMESLes representacions sorganitzaven en funció de les següents normes: La temporada començava diumenge de resurrecció i acabava el dimecres de cendra. Estava prohibit fumar, pel risc dincendi. Doctubre a abril la comèdia començava a les dues de la tarda, a la primavera a les tres i a les quatre a lestiu, per a finalitzar abans de la posta de sol. La seva durada estava entre quatre i sis hores. L estructura duna funció era: Lloa, primera jornada (acte), entremès, segona jornada, romanços o “mojigangas”, tercera jornada i ball final. Els homes i dones no podien estar junts. Els homes ocupaven el pati (en grades laterals, bancs al pati i de peu) i les dones a la grada de les cassoles. Lúnic lloc on sels permetia estar junts era a les estances dels corredors.
  10. 10. NORMES Els nens no podien entrar. El preu de lentrada no era un preu global com avui el coneixem. Llavors es pagaven diferents entrades: una a lentrada, una altra per a la germanor o beneficiari i una altra per seure. La companyia rarament arribava al 20% del recaptat. En ciutats universitàries estava prohibit representar entre setmana perquè els estudiants no es distraguessin. Dues de les figures més característiques dels corrals eren: El mantenidor de lordre. Mosso fort del lloc que, proveït dun bon garrot, contemplava els ànims de tots aquells que exaltaven. El “apretador”. En no existir un aforament determinat, tot el que passava tenia dret a seure ...
  11. 11. GALERIA D’IMATGES
  12. 12. GALERIA D’IMATGES
  13. 13. GALERIA D’IMATGES
  14. 14. FI

×