2. Descripció el treball Aquesta presentació consta dels següents apartats: - Les fonts d'energia al llarg del temps. - Les fonts d'energia tradicionals. - Classificació de les fonts d'energia. - Materials combustibles. - L'energia nuclear. - Importància econòmica dels recursos energètics. - La contaminació ambiental.
3. Fonts d'energia al llarg del temps En l'antiguitat s'utilitzaven l'energia muscular i la del sol. Més endavant va utilitzar la força dels animals i van obtenir el foc a traves de combustibles vegetals. La utilització de la màquina de vapor que funcionava amb carbó vegetal, cada vegada més escàs i amb poc poder calorífic va ser substituit pel carbó mineral. Amb la creació del motor d'explosió es va començar a utilitzar el petroli i els seus derivants. El gas natural es va començar a impulsar a partir de l'augment del consum energetic després de la segona guerra mundial
4. Fonts d'energia tradicional L'ESCALFOR DEL FOC: - El descobriment del foc va permetre una gran quantitat d'aplicacions. Els homes primitius l'utilitzaven per escalfar-se, cuinar, il·luminar-se, etc. LA FORÇA DEL VENT: - Primerament va ser utilitzada com a transport maritim. També es va fer servir en el molins de vent, els cuals utilitzaven la força del vent per a moldre gra. L'IMPULS DE L'AIGUA: - L'aprofitament més general es la sínia, emprada per a regar. Aviat es començaren a aprofitar els corrents i els salts d’aigua per aconseguir energia mecànica, això s’aconseguí amb el desenvolupament de la roda hidràulica.
5. Classificació de les fonts d'energia En funció de la seva naturalesa: - Primàries - Secundàries - Renovables - No renovables o exhauribles - Convencionals - No convencionals
6. Primàries i secundàries Una font d' energia primària es tota forma d'energia disponible a la natura abans de ser convertida o transformada. Consisteix en la energia contenida en els combustibles crus i altres formes d'energia que constitueixen una entrada al sistema. Es denomina energia secundaria als resultants de las transformacions o elaboracions de recursos energètics naturals, (primaris) o en determinats casos a partir d'una altra font energètica ja elaborada, (per exemple, al quitrà). L'únic origen possible de tota l'energia secundaria es un centre de transformació i , l'únic destí possible un centre de consum.
7. Renovables i no renovables Les energies renovables son aquelles que es produeixen de forma continua i no s'acaben a escala humana, per exemple l'energia solar, l'eòlica, l'hidràulica, la biomassa i la geotèrmica. Les energies renovables son fonst d'abastiment energètic respectuoses amb el medi ambient. Les energies no renovables son aquelles fonts d'energia que es troben a la natura en una quantitat limitada i que una vegada consumides en la seva totalitat, no poden substituir-se, ja que no existeix sistema de producció de extracció viable.
8. Convencionals i no convencionals Les energies convencionals són aquelles que generen la major quantitat d'energia útil en un país. També són aquelles que estan repartides per tot el món i disposar d'elles és qüestió econòmica i ambiental. Son les centrals hidroelèctriques, tèrmiques, nuclears i els combustibles fòssils. Les energies no convencionals són aquelles formes de produir energia que no son molt comunes al món i el seu ús el molt limitat debut als costos de la seva producció.
9. Materials combustibles Són substàncies que, en combinar-se amb l'oxigen, donen lloc a la combustió. Els materials combustibles poden ser: Sòlids : El més utilitzat Líquids : Provenen de la Gasosos : Els més es el carbó. destil·lació del petroli. utilitzats són el gas (benzina, gasoil, fuel i natural i els GLP, com Querosè). ara el butà i propà.
10. carbó Basicament hi ha dos tipus de carbons. El carbó vegetal va ser el primer, ja que s'utilitzava per escalfar-se, il·luminar-se i cuinar. S'obté de la piròlisi, que es una combustió parcial de la llenya amb poc oxigen. El carbó mineral és el primer combustible fòssil utilitzat per l'home que antigament s'utilitzava per el transport marítim i ferroviari i l'enllumenat de la ciutat. Hi han tres tipus: Els Lignits : Són carbons d'origen recent, d'uns cent milions d'anys i de poder calorífic baix. Les Hulles : Són bituminosos o grassos, d'un elevat contingut en carboni i gran poder calorífic. Les Antracites : Són els carbons més antics, de major poder calorífic i amb un contingut de carboni del 95%.
12. El petroli es (del grec: πετρέλαιον, "oli de roca")´ es una barreja homogènea de compostos orgànics de fa milions d'anys, principalment hidrocarburs insolubles en aigua. També es conegut com petroli cru o simplement cru. A les refineries es porten a terme un seguit de processos destinats a separar els diferents components del petroli: Destil·lació fraccionada : Consisteix a escalfar el cru fins a l'evaporació, per refredar-lo progressivament i obtenir les fraccions condensades separades en funció del seu punt d'ebullició. Craqueig : Consisteix en la descomposició dels hidocarburs més pesants (olis i fuels), per tal d'obtenir-ne de més lleugers. Polimerització : Els hidrocarburs més lleugers (butà i propà), es converteixen en compostos més pesants. (contrari al craqueig) Reformació : S'utilitza per millorar les característiques de les benzines, a altes temperatures i en presencia d'un catalitzador (platí). petroli
13. Els productes obtinguts es poden utilitzar: DIRECTAMENT: - Gas butà i gas propà (combustible industrial i domèstic). - Èter de petroli (dissolvent). - Benzina (combustible motor d'explosió) -Querosè (combustible avions). - Gasoil (combustible calefaccions i motors dièsel). - Olis lubricants (lubricar) - Ceres de parafines ( per fabricar espelmes, llumins, etc.) - Fuel (centrals tèrmiques). - Asfalt (antihumitat i per fer carreteres). TRACTAT EN LA INDÚSTRIA PETROQUÍMICA: - Plàstics - Fibres sintètiques - Detergents - Dissolvents, pintures, insecticides, explosius i productes farmacèutics.
14. Esta format bàsicament per metà barrejat amb altres gasos, com ara l'età, el propà, el butà, etc. Es troba formant bosses, sol o associat amb el petroli, cobertes per capes impermeables que n'impideixen la propagació. La formació del gas natural prové a un procés semblant al del petroli. Els transport als centres de consum es realitza amb gasoductes o amb vaixells metaners. Quan les dificultats d'instal·lació d'un gasoducte són molt grans, com ara les distancies a través del mar, s'utilitzen vaixells metaners fins a les plantes de regasificació. Perquè el transport resulti econòmic se n'ha de reduir el volum. GAS NATURAL
15. APLICACIONS DEL GAS NATURAL: - La indústria, el comerç i l'habitatge : El desplegament d'una xarxa de distribució en constant expansió ha anat desplaçant l'ús d'altres combustibles. - Les centrals tèrmiques mixtes : Es va imposant l'ús del gas natural, alternant-lo amb els combustibles tradicionals (fuel i carbó). - Les instal·lacions de cogeneració : Consisteix en la producció simultània d'energia elèctrica i de calor útil. - La indústria petroquímica : com a matèria primera.
16. Es l'energia que s'allibera espontàniament o artificialment en les reaccions nuclears. Aquest terme engloba un altre significat, l'aprofitament d'aquesta energia per l'obtenció d'energia elèctrica, tèrmica i mecànica a partir de reaccions atòmiques. Existeixen varies reaccions nuclears: - Reaccions de fusió : S'uneixen els nuclis d'elements lleugers per formar nuclis més pesants. - Reaccions de fissió : Consisteixen a provocar la ruptura del nucli d'un àtom amb l'impacte d'un neutró. . Energia nuclear
17. - El reactor nuclear és un sistema per produir i controlar reaccions en cadena sostingudes de manera que permetin aprofitar l'energia tèrmica obtinguda. - Processos d'obtenció i enriquiment dels combustibles nuclears . Com ara els combustibles nuclears , que són el elements que en condicions adequades poden produir reaccions nuclears de fusió i fissió, energèticament aprofitables.
18. Contaminació ambiental Es denomina c ontaminació ambiental a la presencia en l'ambient de qualsevol agent (físic, químic o biològic) o bé d'una combinació de varis agents en llocs, formes i concentracions que siguin o puguin ser nocius per a la salut, la seguretat o per al benestar de la població o també que puguin ser perjudicials per a la vida vegetal i animal. Alguns exemples de contaminació ambiental són: - L'efecte hivernacle - La pluja àcida - Les boires fotoquímiques - La contaminació radioactiva
19. L' efecte hivernacle consisteix en l'elevació de temperatura que experimenta l'atmosfera a causa de la presència de gasos d'hivernacle, que deixen passar la radiació visible de l'espectre solar i absorbeixen la infraroja (calor) emesa per la Terra.
20. Els òxids de sofre i de nitrogen són contaminants perillosos que s'introdueixen a l'atmosfera quan es cremen combustibles fòssils; allà entren en contacte amb vapor d'aigua, llum i oxigen i es transformen en àcid sulfúric i àcid nítric. Quan aquests àcids són arrossegats per la pluja o els flocs de neu o cauen en forma de partícules seques, es produeix la pluja àcida , que provoca un augment de l'acidesa dels llacs, dels rius i torrents d'aigua dolça i en alguns casos, fins i tot, dels sòls.
21. Amb unes condicions atmosfèriques determinades, amb inversió tèrmica i falta de vent, es crea sobre les ciutats una cúpula d'aire calent que, carregada de partícules del fum dels cotxes, centrals tèrmiques, indústries, etc., queda retinguda i no s'aixeca: són les boires fotoquímiques .
22. Es denomina contaminació radioactiva la presencia no desitjada de substancies radioactives en l'entorn. Aquesta contaminació pot provenir de radioisòtops naturals o artificials. Un exemple podria ser l'explossió d'una central nuclear.