SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 18
Descargar para leer sin conexión
Q UÈ SÓ N ELS
NO        JANÈSIA?
   US MITLA MULTIM D    E
           I EVOLUCIÓ D
FONAMENTS BRE 2011
PAC 1 - OCTU ÈDIA - UOC
GRAU MULTIM
                     RA
JUAN LUIS NARANJO MO
INTRO DUCCIÓ
L lenguatge                                                 u e van sorgint amb
                                     ,e lements i formes q
És refereix     a les convencions
els nous mitjans.
                                                                            ra
 Objecte                                              te s de producte, ob
                                  s mitjans en comp illor per descriure els
  S’utilitz a objecte dels nou . ja que s’ajusta m
                                   tc
   d’art, m  itjans interactius, e mitjans, que poden ser, a part dels
   principis g   enerals dels nous un videojoc, una web, etc.
   clàssics, una     fotografia digital,

    Representació                                             rals i com a tals,
                                         s són objectes cultu rns. I com totes les
    Els objecte    s dels nous mitjan inats referents exte
                                           m
     representen      i configuren deter cials, és a dir, representen algunes
                                              r
     representacion      s culturals són pa en detriment d’altres.
                            e la realitat física
      característiques d
QUÈ S ÓN ELS
N OUS MITJANS?
                              li tzen l’ordinador
Són aqu   ells mitjans que uti ibició, producció
per a la se  va distribució, exh
i/o emm    agatzemament.
                       mediàtica afecta a xts,
 Aquesta revolució comunicació: te
                      de
 qualsevol tipus oviment, so i
  im atges fixes o en m .
   cons truccions espacials
COM ÉS VAN
                           ?
       R NOvUèSia de dos recorrdeiàutts a.
TORNAresenten la con erg nc ica i me g ic
     p           re                             t
Els nous mitjans parats: les tecnologies informà
històricament se
                                         1839
                                         Daguerreotip                                      1893
                                         Louis Daguerre                                    “Black Maria”
                                         (Primer procediment                               Thomas Edison
                                         fotogràfic)                                       (Primer estudi
                                                                                           cinematogràfic)
                                                                                                                                    1895
                                                                                                                                    Cinematògraf
                                                                               TECNO                                                Germans Lumière
                                                                                              LOG                                   (Híbrid de càmera i
                                                                                                          IA M                      projector)
                                                                                                               EDI
                              1833                                                                                 ÀT
                              Maquina Analítica                                                                       IC
                              Charles Babbage                                          1924                              A
                              (Utilitzava fitxes perforades.                           IBM

                                                                                                                                                               NOUS
                              Principals característiques                              Thomas J. Watson
                              del ordinador modern.                                    (Watson va convertir IBM en una
                              Podia fer qualsevol                                      de les empreses més efectives de
                              operació matemàtica)                                     venda d’ordinadors)

                                                                                                                             MÀT
                                                                                                                                 IC               A           MITJANS
                                                                                         F                                OR
                                                                           TECNOLOGIA IN                                          1941
                                                                                                                                  Z3
                                                                                                                                  Konrad Zuse
                                                                                                                                  (Primer ordinador digital
                                                                                                                                  que funciona)
1800                                                     1890
Telar de Jacquard                                        Màquina Tabulació Elèctrica    1936
J.M. Jacquard                                            Herman Hollerith               Màquina Universal de Turing
(Teixia imatges figuratives mitjançant                   (Les empreses                  Alan Turing
fitxes de paper perforades)                              comencen a utilitzar           (Escriu un article en el que feia una
                                                         maquines de càlcul)            descripció d’un ordinador d’us general)
ELS PR INCIPIS ANS
D ELS NOU S MITJ
                 radical qu e la de l’ordinador. més
                          ha canviat de forma
L’ide ntitat dels mitjans                                  ntre els vells i els nous
                                    e ix les diferències e
Aquesta llista   de principis resum
                                                                                     , si
 mitjans  .                                                    èn cies generals que
                                       sts principis són tend aran cada vegada
 Més que norm      es absolutes, aque pleixen, si que és torn
                                     om
  bé no tots els  nous mitjans els c
  més manifestes.
         presentació numèrica
  1. Re
  2. M odularitat
  3. Auto  matització
  4.  Variabilitat ació
   5. Transcodific
ELS PR INCIPIS ANS
D           S MoITJat
  ELS NOUica // M dularit
         èr       m
Representació/nuariabilitat // Transcodificació
Automatització / V
                                            per codi digital.
                             mitjans estan formats
Tots els o bjectes dels nous
E n conseqüència:
                             iure matemàticament. me.
  - Un ob jecte es pot descr r mitjançant un algoris
                              ula
  - Un ob  jecte es pot manip
 Resumint:                              s.
                       rnen programable
   - Els mitjans es to


                                             101        011001
                                                 1100011 1101
                                             101010 101100
                                             010        110010
                                                 1110101 1101
                                                         0
ELS PR INCIPIS ANS
            S MulTiJt
         U od I ar ta
DELS NO rica // M
Repre sentació numèriabilitat // Transcodificació
Aut omatització // Va                                        r,
                                  nten una e
                                       ese   structura modula
Els objectes de    ls nous mitjans pr
com una     estructura fractal.                      un element mediàtic.
                                es  discretes formen
 Una co   mbinació de mostr                        nc ombinar entre sí p
                                                                         er
                           diàti cs també es pode mantenint les seves
 Aqu ests elements me plexes, però sempre
                            om
 form  ar objectes més c
  iden titats individuals.
ELS PR INCIPIS ANS
                      J
             S MuIlaTat
D ELS NOUa // Mod rit
         ric
Repre sentació numèariabilitat // Transcodificació
Au tomatització // V                           ar molts d els processos de
                                                      atitz
                              inc ipis podem autom
Gràcies a ls dos anteriors pr
                              s.                                                          so
creació, manipulació i accé                                      u ant utilitza plantille
                                        és la que fa un usuari q
L’automatitzac    ió de baix nivell ular un objecte.
                                        nip
 algoritmes  simp les per crear o ma                                ten gui la semàntica
                                           reix que l’ordinador en
                      d’alt nivell reque
 L’automatització generen.
  dels objectes que es                                                  to matitzat degut a la
                                                ca da vegada més au
                       lm ediàtic també està e material.
  L’accés al materia amb gran quantitat d
                      tar
   necessitat de trac
ELS PR INCIPIS ANS
                      J
             S MuIlaTat
D ELS NOUa // Mod rit
         ric
Repre sentació numèriabilitat // Transcodificació
Automatització // Va                            ula ritat, un mateix ob
                                                                        jecte
                                   ntac ió numèrica i mod simplement modificant o
Gràcies als pr incipis de represe de versions diferents,
                                      t
dels nous mitja  ns pot tenir infinita òduls.
                                      sm
canviant algun   o alguns dels seu


                                                +         +        +


                                       =                  =                  =
ELS PR INCIPIS ANS
                      J
             S MuIlaTat
D ELS NOUa // Mod rit
         ric
Repre sentació numèriabilitat // Transcodificació
Automatització // Va                           la r epresentació d’un
                                                                      a
                                       lls. E l nivell cultural, mèriques que incorpora
Els nous mitja   ns tenen dos nive ormàtic, les dades nu
                      le , i el nivell inf                         r amb altres arxius.
imatge per exemp que l’ordinador pot llegir i relaciona
 l’ar xiu de la imatge i                                                nt, traduint a un altr
                                                                                               e
                                                 cultural transcodifica
                        influeix en el nivell pis de l’ordinador.
  El nivell informàtic s culturals pels pro
   for mat, els concepte
EL QUE NO SON S
EL S NOUS MITJAN
                              ón
Algunes ca racterístiques no s lgrat
                              ma
exclusives dels nous mitjans n.
                                e
que popula  rment s’hi atribueix
             s. Analògic
 1. Digital V ia
 2. Multimèd atori
 3 . Accés ale formació
 4.  Pèrdua d’in de les còpies
  5. D egradació
  6. Interactiu
EL QUE NO SON S
EL S NOUS MITJAAN s aleatori
             ia // ccé
               lógic // Multimèdió de les copies // Interactiu
Digital Vs. Ana ació // Degradac
Perdua d’inform                         , i els nous mitja
                                                us
                                                          ns
                              analògics, contin
“Els     vells mitjans són
dig  itals, discrets.”                                                es.
                                                me ro limitat de mostr
                            c ompostos d’un nú
 Els   nous mitjans estan                                        ja
                                           an s dels ordinadors
                      lt res tecnologies ab ple, pren mostres de temps
 Però el cinema i a l cinema, per exem
  uti litzaven mostres. E des per segon.
                           ga
  a  un ritme de 24 ve
EL QUE NO SON S
                    N
          MITJAccés aleatori
EL S NOUS    a // A              di
                 gic // Multimèació de les copies // Interactiu
Digital Vs. Analó ació // Degrad
Perdua d’inform                                        ital, això permet
                                                               ig
                                       sd   el mateix codi d amb un
                  it als estan format esentin a la vegada
“Els mitjans dig de mitjans es pr
qu e diferents tipus multimèdia.”
                        t
ord  inador en forma                                      ina
                                                                                de
                                                              ció de varis tipus s...
                                   ja utilitzaven la comb imatges fixes en llibre
 Altres mitjans abans dels digitals i text en el cine, text i
                                   o
 mitjans, imatg es en moviment, s
EL QUE NO SON S
EL S NOUS MITJAN aleatori
             // Accés
                 gic // Multimèdiaió de les copies // Interactiu
Digital Vs. Analó ació // Degradac                                       ls
Perdua d’inform                                        el formats digita
                                            eqüencialment,
                                         ss
                     g uarden les dade l element.”
“El vells mitjans aleatori a qualsevo
                     s
permeten l’accé                                           ge
                                                                                e
                                                             rminava la llavor d a la
                                   cs  del segle XIX ja és portarien a la pràctic
 En alguns apa  rells cinematogràfi dors cinematogràfics
                                  unta
 l’accés aleato ri. Més tard els m grames.
                                     to
  manipulació i  reordenació dels fo
EL QUE NO SON S
                   N
          MITJAcés aleatori
EL S NOUS    // Ac              ia
                 gic // Multimèddació de les copies // Interactiu
Digital Vs. Analómació // Degra
Pe rdua d’infor                                  per lo que no obtenim la
                                     ig de la informació
“Al digitalitza r fem un mostre inal.”
                                      rig
totalitat de la  informació del o                                     que obtenim és
                                                                  ció
                                           info rmació, la informa
                    ig italització es perd
 Tot i que amb la d ia de casos.
 suficient en la major
EL QUE NO SON S
                   N
          MITJAcés aleatori
EL S NOUS    // Ac               ia
                 gic // Multimèdació de les copies // Interactiu
Digital Vs. Analó ació // Degrad
Perdua d’inform                                    ua de qualitat,
                                              porten una pèrd es.”
                      ls vells mitjans com òpies són idèntiqu
“Les còpies en e nous mitjans les c
                      ls
mentre que en e                                            són idèntiques, però
                                                                                a la
                                     se  n els nous mitjans , imatges i àudio que
 En teoria és v  eritat que les còpie mpressió amb vídeos
                                     co
 pràctica utilitzem algorismes de
                                    tat.
 provoquen un     a pèrdua de quali
EL QUE NO SON S
                   N
          MITJAcés aleatori
EL S NOUS    // Ac
                 gic // Multimèdiaió de les copies // Interactiu
Digital Vs. Analó ació // Degradac
Perdua d’inform                                        bjecte, mentre
                                                  eractuar amb l’o
                                              int
                    ja ns, l’usuari, pot
“En els nous mit itjans la seqüència està fixada.”
                    m
que en els vells                                           a,
                                                                                 da
                                                              que està relaciona ja
                                inte  ractivitat informàtic una interactivitat que
 Podem   diferenciar entre la ractivitat psicològica,                            la
 amb els nous    mitjans, i la inte                      ue e s caracteritza per
                                de  ls nous mitjans i q ontemplada.
 existia a bans de l'arribada terpretació de l’obra c
                                 in
  implicac ió del públic en la
QUÈ S ÓN ELS
NOUS MIT JANS?                                                  vich
                        el llibre:            ación” de Lev Mano
Presenta ció basada enuevos medios de comunic
                   sn
“El lenguaje de lo ción 163
               ós          Comunica
2005, Ed. Paid




     CRÈDITS DE LES FOTOGRAFIES
     http://www.flickr.com/photos/48126477@N05/5622575625/ (Matthew Pearce) - (CC BY 2.0)                           http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Konrad_Zuse_%281992%29.jpg (Wolfgang Hunscher, Dortmund) - (CC BY-SA 3.0)
     http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Louis_Daguerre.jpg (Domini públic)                                      http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Z3_Deutsches_Museum.JPG (Venusianer) - (CC BY-SA 3.0)
     http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Daguerreotipo.bw.jpg (Domini públic)                                    http://www.flickr.com/photos/14821912@N00/3510953667 (Robert Parviainen) - (CC BY-NC 2.0)
     http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Jacquard_loom_p1040320.jpg (David Monniaux) - (CC BY-SA 3.0)            http://www.flickr.com/photos/safari_vacation/5842069535/ (s_falkow) - (CC BY-NC 2.0)
     http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Joseph_Marie_Jacquard.jpg (Domini públic)                                 http://www.flickr.com/photos/j_benson/5430816034/ (John Benson) - (CC BY 2.0)
     http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:CharlesBabbage.jpg (Domini públic)                                        http://www.flickr.com/photos/leighblackall/188673857/ (Leigh Blackall) - (CC BY 2.0)
     http://www.flickr.com/photos/maximusrex/5791741134/ (CC BY-NC-SA 2.0)                                          http://www.flickr.com/photos/arenamontanus/295294655/ (Anders Sandberg) - (CC BY 2.0)
     http://commons.wikimedia.org/wiki/File:PSM_V13_D400_Thomas_A_Edison.jpg (Domini públic)                        http://www.flickr.com/photos/birdfarm/3162861067/ (birdfarm) - (CC BY-NC 2.0)
     http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Fratelli_Lumiere.jpg (Domini públic)                                    http://www.flickr.com/photos/caranord/5108439822 (Juan Luis Naranjo) - (CC BY-NC-SA 2.0)
     http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Cinematograf-Camera1.jpg (Mcapdevila) - (CC BY-SA 3.0)                    http://www.flickr.com/photos/caranord/3035032027 (Juan Luis Naranjo) - (CC BY-NC-SA 2.0)
     http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Hollerith.jpg (Charles Milton) - (Domini públic)                        http://www.flickr.com/photos/sparr0/4367054004/ (Clarence Risher) - (CC BY-SA 2.0)
     http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Hollerith_punched_card.jpg (Herman Hollerith) - (Domini públic)         http://www.flickr.com/photos/landahlauts/5452284052/ (landahlauts) - (CC BY-NC-SA 2.0)
     http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Thomas_J_Watson_Sr.jpg (IBM Corporate Archives) - (CC BY-SA 3.0)          http://www.flickr.com/photos/liewcf/3547134847/ (Cheon Fong Liew) - (CC BY-SA 2.0)
     http://www.flickr.com/photos/56379629@N00/1544709148 - (CC BY 2.0)



                                Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
                                http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/

Más contenido relacionado

Destacado

El elefante sumiso
El elefante sumisoEl elefante sumiso
El elefante sumiso
Marcel_Ayo
 
Trabajo de informatica
Trabajo de informaticaTrabajo de informatica
Trabajo de informatica
Kami Alejita
 
Correcto matematicas (2)
Correcto matematicas (2)Correcto matematicas (2)
Correcto matematicas (2)
Fanyrios09
 
родионова
родионовародионова
родионова
nbv
 

Destacado (17)

Solutions that power learning...FocalPointK12
Solutions that power learning...FocalPointK12Solutions that power learning...FocalPointK12
Solutions that power learning...FocalPointK12
 
Composition Rules
Composition RulesComposition Rules
Composition Rules
 
El elefante sumiso
El elefante sumisoEl elefante sumiso
El elefante sumiso
 
Aurkezpena
AurkezpenaAurkezpena
Aurkezpena
 
Filtracion
FiltracionFiltracion
Filtracion
 
Trabajo de informatica
Trabajo de informaticaTrabajo de informatica
Trabajo de informatica
 
Micromundo
MicromundoMicromundo
Micromundo
 
Tac Brasil
Tac BrasilTac Brasil
Tac Brasil
 
é Proibido
é Proibidoé Proibido
é Proibido
 
Bibl
BiblBibl
Bibl
 
Part2filpower
Part2filpowerPart2filpower
Part2filpower
 
Publicidad
PublicidadPublicidad
Publicidad
 
El Mundo De America Latina 1
El Mundo De America Latina 1El Mundo De America Latina 1
El Mundo De America Latina 1
 
hhhhhhhhh
hhhhhhhhhhhhhhhhhh
hhhhhhhhh
 
Els estats totalitaris 2
Els estats totalitaris 2Els estats totalitaris 2
Els estats totalitaris 2
 
Correcto matematicas (2)
Correcto matematicas (2)Correcto matematicas (2)
Correcto matematicas (2)
 
родионова
родионовародионова
родионова
 

Què són els nous mitjans? (PAC1)

  • 1. Q UÈ SÓ N ELS NO JANÈSIA? US MITLA MULTIM D E I EVOLUCIÓ D FONAMENTS BRE 2011 PAC 1 - OCTU ÈDIA - UOC GRAU MULTIM RA JUAN LUIS NARANJO MO
  • 2. INTRO DUCCIÓ L lenguatge u e van sorgint amb ,e lements i formes q És refereix a les convencions els nous mitjans. ra Objecte te s de producte, ob s mitjans en comp illor per descriure els S’utilitz a objecte dels nou . ja que s’ajusta m tc d’art, m itjans interactius, e mitjans, que poden ser, a part dels principis g enerals dels nous un videojoc, una web, etc. clàssics, una fotografia digital, Representació rals i com a tals, s són objectes cultu rns. I com totes les Els objecte s dels nous mitjan inats referents exte m representen i configuren deter cials, és a dir, representen algunes r representacion s culturals són pa en detriment d’altres. e la realitat física característiques d
  • 3. QUÈ S ÓN ELS N OUS MITJANS? li tzen l’ordinador Són aqu ells mitjans que uti ibició, producció per a la se va distribució, exh i/o emm agatzemament. mediàtica afecta a xts, Aquesta revolució comunicació: te de qualsevol tipus oviment, so i im atges fixes o en m . cons truccions espacials
  • 4. COM ÉS VAN ? R NOvUèSia de dos recorrdeiàutts a. TORNAresenten la con erg nc ica i me g ic p re t Els nous mitjans parats: les tecnologies informà històricament se 1839 Daguerreotip 1893 Louis Daguerre “Black Maria” (Primer procediment Thomas Edison fotogràfic) (Primer estudi cinematogràfic) 1895 Cinematògraf TECNO Germans Lumière LOG (Híbrid de càmera i IA M projector) EDI 1833 ÀT Maquina Analítica IC Charles Babbage 1924 A (Utilitzava fitxes perforades. IBM NOUS Principals característiques Thomas J. Watson del ordinador modern. (Watson va convertir IBM en una Podia fer qualsevol de les empreses més efectives de operació matemàtica) venda d’ordinadors) MÀT IC A MITJANS F OR TECNOLOGIA IN 1941 Z3 Konrad Zuse (Primer ordinador digital que funciona) 1800 1890 Telar de Jacquard Màquina Tabulació Elèctrica 1936 J.M. Jacquard Herman Hollerith Màquina Universal de Turing (Teixia imatges figuratives mitjançant (Les empreses Alan Turing fitxes de paper perforades) comencen a utilitzar (Escriu un article en el que feia una maquines de càlcul) descripció d’un ordinador d’us general)
  • 5. ELS PR INCIPIS ANS D ELS NOU S MITJ radical qu e la de l’ordinador. més ha canviat de forma L’ide ntitat dels mitjans ntre els vells i els nous e ix les diferències e Aquesta llista de principis resum , si mitjans . èn cies generals que sts principis són tend aran cada vegada Més que norm es absolutes, aque pleixen, si que és torn om bé no tots els nous mitjans els c més manifestes. presentació numèrica 1. Re 2. M odularitat 3. Auto matització 4. Variabilitat ació 5. Transcodific
  • 6. ELS PR INCIPIS ANS D S MoITJat ELS NOUica // M dularit èr m Representació/nuariabilitat // Transcodificació Automatització / V per codi digital. mitjans estan formats Tots els o bjectes dels nous E n conseqüència: iure matemàticament. me. - Un ob jecte es pot descr r mitjançant un algoris ula - Un ob jecte es pot manip Resumint: s. rnen programable - Els mitjans es to 101 011001 1100011 1101 101010 101100 010 110010 1110101 1101 0
  • 7. ELS PR INCIPIS ANS S MulTiJt U od I ar ta DELS NO rica // M Repre sentació numèriabilitat // Transcodificació Aut omatització // Va r, nten una e ese structura modula Els objectes de ls nous mitjans pr com una estructura fractal. un element mediàtic. es discretes formen Una co mbinació de mostr nc ombinar entre sí p er diàti cs també es pode mantenint les seves Aqu ests elements me plexes, però sempre om form ar objectes més c iden titats individuals.
  • 8. ELS PR INCIPIS ANS J S MuIlaTat D ELS NOUa // Mod rit ric Repre sentació numèariabilitat // Transcodificació Au tomatització // V ar molts d els processos de atitz inc ipis podem autom Gràcies a ls dos anteriors pr s. so creació, manipulació i accé u ant utilitza plantille és la que fa un usuari q L’automatitzac ió de baix nivell ular un objecte. nip algoritmes simp les per crear o ma ten gui la semàntica reix que l’ordinador en d’alt nivell reque L’automatització generen. dels objectes que es to matitzat degut a la ca da vegada més au lm ediàtic també està e material. L’accés al materia amb gran quantitat d tar necessitat de trac
  • 9. ELS PR INCIPIS ANS J S MuIlaTat D ELS NOUa // Mod rit ric Repre sentació numèriabilitat // Transcodificació Automatització // Va ula ritat, un mateix ob jecte ntac ió numèrica i mod simplement modificant o Gràcies als pr incipis de represe de versions diferents, t dels nous mitja ns pot tenir infinita òduls. sm canviant algun o alguns dels seu + + + = = =
  • 10. ELS PR INCIPIS ANS J S MuIlaTat D ELS NOUa // Mod rit ric Repre sentació numèriabilitat // Transcodificació Automatització // Va la r epresentació d’un a lls. E l nivell cultural, mèriques que incorpora Els nous mitja ns tenen dos nive ormàtic, les dades nu le , i el nivell inf r amb altres arxius. imatge per exemp que l’ordinador pot llegir i relaciona l’ar xiu de la imatge i nt, traduint a un altr e cultural transcodifica influeix en el nivell pis de l’ordinador. El nivell informàtic s culturals pels pro for mat, els concepte
  • 11. EL QUE NO SON S EL S NOUS MITJAN ón Algunes ca racterístiques no s lgrat ma exclusives dels nous mitjans n. e que popula rment s’hi atribueix s. Analògic 1. Digital V ia 2. Multimèd atori 3 . Accés ale formació 4. Pèrdua d’in de les còpies 5. D egradació 6. Interactiu
  • 12. EL QUE NO SON S EL S NOUS MITJAAN s aleatori ia // ccé lógic // Multimèdió de les copies // Interactiu Digital Vs. Ana ació // Degradac Perdua d’inform , i els nous mitja us ns analògics, contin “Els vells mitjans són dig itals, discrets.” es. me ro limitat de mostr c ompostos d’un nú Els nous mitjans estan ja an s dels ordinadors lt res tecnologies ab ple, pren mostres de temps Però el cinema i a l cinema, per exem uti litzaven mostres. E des per segon. ga a un ritme de 24 ve
  • 13. EL QUE NO SON S N MITJAccés aleatori EL S NOUS a // A di gic // Multimèació de les copies // Interactiu Digital Vs. Analó ació // Degrad Perdua d’inform ital, això permet ig sd el mateix codi d amb un it als estan format esentin a la vegada “Els mitjans dig de mitjans es pr qu e diferents tipus multimèdia.” t ord inador en forma ina de ció de varis tipus s... ja utilitzaven la comb imatges fixes en llibre Altres mitjans abans dels digitals i text en el cine, text i o mitjans, imatg es en moviment, s
  • 14. EL QUE NO SON S EL S NOUS MITJAN aleatori // Accés gic // Multimèdiaió de les copies // Interactiu Digital Vs. Analó ació // Degradac ls Perdua d’inform el formats digita eqüencialment, ss g uarden les dade l element.” “El vells mitjans aleatori a qualsevo s permeten l’accé ge e rminava la llavor d a la cs del segle XIX ja és portarien a la pràctic En alguns apa rells cinematogràfi dors cinematogràfics unta l’accés aleato ri. Més tard els m grames. to manipulació i reordenació dels fo
  • 15. EL QUE NO SON S N MITJAcés aleatori EL S NOUS // Ac ia gic // Multimèddació de les copies // Interactiu Digital Vs. Analómació // Degra Pe rdua d’infor per lo que no obtenim la ig de la informació “Al digitalitza r fem un mostre inal.” rig totalitat de la informació del o que obtenim és ció info rmació, la informa ig italització es perd Tot i que amb la d ia de casos. suficient en la major
  • 16. EL QUE NO SON S N MITJAcés aleatori EL S NOUS // Ac ia gic // Multimèdació de les copies // Interactiu Digital Vs. Analó ació // Degrad Perdua d’inform ua de qualitat, porten una pèrd es.” ls vells mitjans com òpies són idèntiqu “Les còpies en e nous mitjans les c ls mentre que en e són idèntiques, però a la se n els nous mitjans , imatges i àudio que En teoria és v eritat que les còpie mpressió amb vídeos co pràctica utilitzem algorismes de tat. provoquen un a pèrdua de quali
  • 17. EL QUE NO SON S N MITJAcés aleatori EL S NOUS // Ac gic // Multimèdiaió de les copies // Interactiu Digital Vs. Analó ació // Degradac Perdua d’inform bjecte, mentre eractuar amb l’o int ja ns, l’usuari, pot “En els nous mit itjans la seqüència està fixada.” m que en els vells a, da que està relaciona ja inte ractivitat informàtic una interactivitat que Podem diferenciar entre la ractivitat psicològica, la amb els nous mitjans, i la inte ue e s caracteritza per de ls nous mitjans i q ontemplada. existia a bans de l'arribada terpretació de l’obra c in implicac ió del públic en la
  • 18. QUÈ S ÓN ELS NOUS MIT JANS? vich el llibre: ación” de Lev Mano Presenta ció basada enuevos medios de comunic sn “El lenguaje de lo ción 163 ós Comunica 2005, Ed. Paid CRÈDITS DE LES FOTOGRAFIES http://www.flickr.com/photos/48126477@N05/5622575625/ (Matthew Pearce) - (CC BY 2.0) http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Konrad_Zuse_%281992%29.jpg (Wolfgang Hunscher, Dortmund) - (CC BY-SA 3.0) http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Louis_Daguerre.jpg (Domini públic) http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Z3_Deutsches_Museum.JPG (Venusianer) - (CC BY-SA 3.0) http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Daguerreotipo.bw.jpg (Domini públic) http://www.flickr.com/photos/14821912@N00/3510953667 (Robert Parviainen) - (CC BY-NC 2.0) http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Jacquard_loom_p1040320.jpg (David Monniaux) - (CC BY-SA 3.0) http://www.flickr.com/photos/safari_vacation/5842069535/ (s_falkow) - (CC BY-NC 2.0) http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Joseph_Marie_Jacquard.jpg (Domini públic) http://www.flickr.com/photos/j_benson/5430816034/ (John Benson) - (CC BY 2.0) http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:CharlesBabbage.jpg (Domini públic) http://www.flickr.com/photos/leighblackall/188673857/ (Leigh Blackall) - (CC BY 2.0) http://www.flickr.com/photos/maximusrex/5791741134/ (CC BY-NC-SA 2.0) http://www.flickr.com/photos/arenamontanus/295294655/ (Anders Sandberg) - (CC BY 2.0) http://commons.wikimedia.org/wiki/File:PSM_V13_D400_Thomas_A_Edison.jpg (Domini públic) http://www.flickr.com/photos/birdfarm/3162861067/ (birdfarm) - (CC BY-NC 2.0) http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Fratelli_Lumiere.jpg (Domini públic) http://www.flickr.com/photos/caranord/5108439822 (Juan Luis Naranjo) - (CC BY-NC-SA 2.0) http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Cinematograf-Camera1.jpg (Mcapdevila) - (CC BY-SA 3.0) http://www.flickr.com/photos/caranord/3035032027 (Juan Luis Naranjo) - (CC BY-NC-SA 2.0) http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Hollerith.jpg (Charles Milton) - (Domini públic) http://www.flickr.com/photos/sparr0/4367054004/ (Clarence Risher) - (CC BY-SA 2.0) http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Hollerith_punched_card.jpg (Herman Hollerith) - (Domini públic) http://www.flickr.com/photos/landahlauts/5452284052/ (landahlauts) - (CC BY-NC-SA 2.0) http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Thomas_J_Watson_Sr.jpg (IBM Corporate Archives) - (CC BY-SA 3.0) http://www.flickr.com/photos/liewcf/3547134847/ (Cheon Fong Liew) - (CC BY-SA 2.0) http://www.flickr.com/photos/56379629@N00/1544709148 - (CC BY 2.0) Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/