De Com Treure RèDit EconòMic A La Gestió Del MultilingüIsme Guia Per A Petites I Mitjanes Empreses (2)

De com treure rèdit econòmic a
la gestió del multilingüisme. Guia
per a petites i mitjanes empreses

Elena Salinas Gambín

Postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural
UOC (2012)

1

Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural

De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empreses

2



Índex

Introducció 5

PART I. Necessitats lingüístiques empresarials 8

1. Les necessitats lingüístiques de les empreses 8

2. Qüestions d’auditoria lingüística 10

2.1. Què és una auditoria lingüística 10

2.2. Indicadors 12

2.3. La qualitat lingüística, un repte per a les empreses 13

PART II. Situació lingüística a les empreses 14

1. Anàlisi de la situació lingüística de les empreses 14

2. Quines necessitats lingüístiques tenen les empreses? 16

PART III. Anàlisi de l’oferta de serveis lingüístics 19

1. Metodologia 19

1.1. Base de dades 19

1.2. Qüestionaris 21

2. Carta de serveis que s’ofereixen 23

2.1. Assessorament lingüístic 23

2.2. Auditoria lingüística 27

2.3. Idiomes als webs 30

3



3. Plans lingüístics a empreses 34

4. Sector públic vs sector privat? 38

PART IV. Conclusions 39

1. Què necessiten les empreses? 39

2. Què se’ls ofereix? 39

3. Proposta d’actuació 40

4. Conclusions finals 41

Referències bibliogràfiques 42

Annex 1. Base de dades (adjunt en full de càlcul)

Annex 2. Qüestionaris 46

Annex 3. Base de dades d’idiomes als webs (adjunt en full de càlcul)

4



Introducció

Justificació de l’interès del projecte

Després d’haver cursat l’especialització Gestió de la diversitat lingüística i cultural,
orientada a empreses i organitzacions i noves tecnologies (TIC), la gestió del
multilingüisme la considero clau avui en dia, en un món totalment globalitzat però
interrelacionat a la vegada. Empreses multinacionals o globals o amb molta
infraestructura utilitzen la llengua o les llengües d’una manera determinada després
que han hagut de gestionar-les en el moment que anaven eixamplant nous mercats de
treball i de negoci.

La meva primera pregunta és com es pot gestionar el multilingüisme en petites i
mitjanes empreses (per definició, menys de 250 persones treballadores). És en el
moment que s’expandeix una empresa quan ha d’assumir reptes, en tots els sentits. I
la lingüística, el multilingüisme, concretament, no n’és una excepció. Ans al contrari, es
tracta d’un valor afegit que, de mica en mica, ha d’anar trobant camí en aquest nou
món inexplorat però explorable. Perquè estic convençuda, així ho avalen diversos
estudis i recomanacions com l’ELAN o Las empresas con idiomas rinden más, que les
empreses poden treure un rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme, en termes de
competitivitat i productivitat. I, això, com es fa? Per començar, amb les quatre claus
lingüístiques de la competitivitat internacional, que són: tenir una estratègia lingüística
ben definida; contractar personal lingüísticament competent; tenir parlants nadius, i
fer un ús apropiat de la traducció/interpretació.

La meva segona pregunta és què s’està oferint, tant des de l’Administració de la
Generalitat (com a ens competent en matèria de política lingüística, i perquè s’ha
ocupat d’aquesta qüestió en els darrers anys), com des de diverses empreses que
ofereixen serveis lingüístics, per tal de poder extreure’n dades que puguin oferir-me,
primer, una visió general de l’estat de la qüestió i, segon, una proposta d’actuació de
quines són les llacunes (si n’hi ha) en aquest àmbit.

Així, doncs, els objectius són, d’una banda, saber quines són les necessitats
lingüístiques de les pimes, a partir de l’anàlisi de diversos estudis europeus fets

5



darrerament i, de l’altra, saber què s’ofereix des d’empreses privades o públiques en
aquest àmbit, mitjançant un estudi comparatiu, amb el darrer objectiu, i més
important, d’intentar establir una proposta d’actuació d’estàndards lingüístics dirigit a
petites i mitjanes empreses en què el rèdit econòmic que puguin treure de la gestió del
multilingüisme sigui el fil conductor de les conclusions.

Metodologia d’actuació

El meu projecte s’estructura en quatre parts ben diferenciades entre si, en les quals hi
ha diversos tipus de metodologia. La primera i segona part pretenen ser l’anàlisi
exhaustiva de la situació lingüística i sociolingüística dels territoris de parla catalana
(amb especial atenció al Principat de Catalunya) mitjançant el buidatge i la reflexió dels
diversos estudis que s’han fet en àmbit europeu, d’una banda, i l’anàlisi de què és i en
què consisteix una auditoria lingüística, utilitzant diversos estudis i articles de
remarcats estudiosos del tema.

A la tercera part, d’anàlisi comparativa i empírica d’empreses que ofereixen serveis
lingüístics, es tracta d’una base de dades, creada per mi mateixa (la metodologia de la
qual està argumentada en el primer punt del capítol), en què hi ha tots els tipus de
serveis que es poden oferir des d’aquestes empreses. Amb aquesta base, es podran
extrapolar dades percentuals que ens poden ajudar a treure conclusions sobre el món
de les empreses de serveis lingüístics així com per veure quin és el tant percentual
d’empreses que ofereixen auditories lingüístiques i/o plans lingüístics, i de quina
manera són oferts. Les empreses que s’han tingut en compte per fer la base són les
que apareixen a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, en una mostra de 46
empreses.1 D’altra banda, també he elaborat un qüestionari per tal de veure quin ús

1
Les dades s’han extret de la borsa d’empreses (que tenen pàgina web) que hi ha al portal de
la Generalitat de Catalunya
(http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm
0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?input_cercar=&method=cerca_generica&tipusCerca=
cerca.professionals&action=CercaPortals).

6



fan les empreses dels serveis que ofereix l’Administració pública catalana; en concret,
la tasca que es fa des del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i des de la
Direcció General de Política Lingüística (DGPL), com una manera de veure si realment
s’ofereix allò que necessiten les empreses, o no, objecte de l’estudi. D’aquesta
manera, també s’ha pogut establir contacte amb alguna empresa, a la qual se li ha
passat un altre qüestionari, per tal de poder analitzar les dues vessants.

Per acabar, com a conclusions, es veurà com s’han extret dades de diverses qüestions:
què necessiten les empreses (basades en l’anàlisi dels estudis que s’han fet en aquest
àmbit), què s’ofereix a les empreses (a partir del treball de buidatge de 46 webs
d’empreses que ofereixen serveis lingüístics i de l’Administració, com a ens que
promociona aquesta tipologia de tasques), poder oferir una proposta d’actuació
adequada a les dues conclusions anteriors, i unes conclusions finals que engloben tot
el treball.

7



PART I. NECESSITATS LINGÜÍSTIQUES EMPRESARIALS

1. Les necessitats lingüístiques de les empreses

L’entrada del segle XXI ha generat noves maneres de relacionar-se entre nosaltres;
entre les quals destaca les noves tecnologies, cosa que afavoreix la intercomunicació
entre persones que estan ben lluny en un temps molt ràpid. Les empreses, en general,
però les petites i mitjanes, en particular, s’han hagut d’adaptar a aquests canvis
introduint informació en pàgines web o fins i tot treballant només mitjançant una
intranet. Seguint el sociòleg Manuel Castells, una de les característiques de les noves
tecnologies, comuna “a totes les grans revolucions tecnològiques” és que “els
principals efectes de les seves innovacions recauen en el processos més que no pas en
els productes”.2 El procés pel qual es duu a terme un negoci, per tant, adquireix més
importància que el producte (o, si més no, del que havia tingut fins ara). I un dels
processos pels quals es duen a terme els negocis són les llengües, o, en paraules de
Reeves-Wright, “una bona comunicació és fonamental per a qualsevol negoci que
vulgui tenir èxit”.3 Així, s’entén que la gestió del multilingüisme adquireix molta
rellevància per diversos motius; un dels quals, és el canvi de paradigma tecnològic i
empresarial en si mateix.

El sociòleg Amado Alarcón, basant-se en Monica Heller (2005), diu que “el que és nou
en la nova economia globalitzada des d’una perspectiva sociolingüística no és tant la
globalització sinó les condicions econòmiques de la nova economia, on si abans veníem
el nostre treball físic, ara venem el nostre treball intel·lectual i comunicatiu, tant com a
habilitat com a artefacte cultural. Aquest procés suposa una mercantilització de
l’idioma i el desenvolupament creixent del rol del treballador lingüístic en diferents
àmbits empresarials.”4 Així, doncs, és el fruit d’aquesta mercantilització de l’idioma i
d’aquest rol de què dependran, en gran part, les estratègies de negoci.

2
CASTELLS, M., 2001, p. 338.
3
REEVES-RIGHT, 1996, p. 1.
4
ALARCÓN, A., 2007, p. 2.

8



Les exportacions catalanes, el juliol de 2011, van créixer un 13,9%, segons dades de la
Secretaria d’Estat de Comerç, cosa que encadenava 19 mesos consecutius a l’alça. 5 Els
moments que vivim, d’una banda, una internacionalització fruit d’aquest canvi de
paradigma del qual parlava i, de l’altra, una crisi molt profunda que obliga les
empreses a buscar nous mercats fruit de la paràlisi dels mercats interiors (segons
l’estudi ELAN.cat, el 75% de les exportacions de Catalunya es fan als països de la Unió
Europea),6 fan que les empreses catalanes (i no només aquestes) s’hagin hagut
d’adaptar a nous entorns multilingües, en què l’hegemonia de l’anglès, la lingua
franca, pot deixar d’existir en el moment que llengües i societats més properes entre
elles trobin altres canals i, per tant, llengües de comunicació.7

L’any 2008, el Fòrum empresarial sobre multilingüisme, creat per la Comissió Europea,
va publicar unes recomanacions sota el títol Les empreses rendeixen millor si tenen
idiomes,8 en què es conclou amb quatre apartats de consells dirigits a empreses,
governs nacionals, en àmbit regional i local i, finalment, europeu. Com que ens ocupen
les empreses, malgrat que pensi que tot ha d’anar a l’uníson perquè aquesta fita es
pugui dur a terme (tot i que només siguin unes recomanacions), reprodueixo aquests
consells. A nivell intern, les empreses haurien d’/de: 1) elaborar un inventari dels
coneixements lingüístics existents a l’empresa i comparar-los amb les necessitats i
oportunitats que hi ha en tots els nivells de l’organització i per a totes les funcions de
l’empresa; 2) revisar la política de contractació i les estratègies de desenvolupament
de la gestió de recursos humans, fixar uns objectius de competència lingüística
individuals per als empleats que s’ajustin a les seves tasques i responsabilitats
específiques, i 3) desplegar una àmplia gamma d’estratègies de gestió lingüística, com

5
Dades extretes de la Revista ELAN.cat. El multilingüisme a les empreses catalanes.
6
HAGEN, S., 2010, p. 9.
7
Per a més informació, poden escoltar la conferència que el sociòleg Amado Alarcón va oferir el 3 de
novembre de 2011, organitzada per la Càtedra de Multilingüisme, amb motiu de la publicació de les
Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2008 ‘Mercat global i mercat local: implicacions per al
multilingüisme de l’empresa’, en què s’exposa com hi ha una certa tendència a la regionalització i
deslocalització, d’una banda, i un enfocament cap a la llengua del client, de l’altra
http://blogs1.uoc.es/multilinguisme/2012/04/22/gestio-de-la-diversitat-linguistica-i-orientacio-
estrategica-de-lempresa-2/. També és molt recomanable la lectura de la Introducció de SOLÉ, C. (dra.),
2008, p. 11-33.
8
Es mostra la versió catalana, inclosa dins Documents internacionals de referència sobre multilingüisme,
volum II. Però també es pot trobar en format llibre en la versió castellana a Las empresas con idiomas
rinden más, ressenyat a la bibliografia.

9



ara la inversió en formació lingüística, la contractació (provisional o permanent) de
parlants nadius de diferents llengües, l’ús de tecnologies del llenguatge o la feina amb
traductors, intèrprets, comunicadors i mediadors culturals, així com procurar
incrementar la mobilitat internacional del personal.

Aquestes pautes són sinònim de qualitat empresarial. Es podria dir que gestionant
multilingüísticament bé la teva empresa, pots obtenir una qualitat empresarial, un
rèdit econòmic, que et pugui aportar encara més marge d’actuació empresarial. A la
segona part del treball es veurà quina és la situació, doncs, en aquest sentit, de
l’empresariat català, referent a la qualitat lingüística.

Però, com es poden organitzar aquestes empreses? Existeix algun estàndard
d’adequació lingüística que sigui vàlid per a tothom? Basant-se en el grau d’intensitat
lingüística en el desenvolupament del treball, en l’origen del capital i el grau
d’internacionalització dels clients, com a indicadors de la internacionalització de
l’activitat econòmica, es pot arribar a veure quin és el comportament lingüístic de les
petites i mitjanes empreses. Seguint Alarcón,9 ens trobem davant d’un quadrilingüisme
organitzatiu: a) llengua corporativa o dels propietaris; b) llengües de coordinació
internacional de la producció; c) llengües dels mercats locals de treball, i d) llengües
dels mercats de consum i de proveïdors. Si partim d’aquesta base, veurem com les
necessitats lingüístiques de les empreses són cada vegada més nombroses, tal com
veurem a la segona part.

2. Qüestions d’auditoria lingüística

2.1. Què és una auditoria lingüística

Les grans empreses etnocèntriques i geocèntriques (depenent de la relació
etnolingüística que tingui la matriu amb les filials),10 i, en el moment que una empresa
traspassa les fronteres més immediates (depenent del territori, podem trobar diversos

9
ALARCÓN, A., 2007, p. 11.
10
Poden trobar més informació respecte dels tipus d’empreses i les seves relacions etnolingüístiques a
l’article Eficiencia y discriminación lingüística en la empresa.

10



patrons), necessiten trobar mecanismes d’estandardització lingüística per tal que cap
demanda quedi no corresposta. Si una petita o mitjana empresa amb capital català
obre fàbriques a la Xina, l’Índia i el Brasil, haurà de determinar quina és la llengua o,
millor dit, quines són les llengües amb què desenvoluparà la seva tasca en cada una de
les fàbriques, així com quina relació etnolingüística tenen aquestes amb la seva matriu;
quines llengües d’ús tenen els treballadors tant de la matriu com de les filials; quines
llengües són necessàries en l’univers local i el global, etc. (basant-nos en el
quadrilingüisme organitzatiu citat anteriorment). També s’han de tenir en compte
l’eficiència i eficàcia comunicatives; això és, “la capacitat de transmetre determinada
quantitat d’informació en menys temps que un altre idioma”11, en primer lloc, i
“l’estratègia del criteri minimax, pel qual els individus atorguen a les llengües maternes
un elevat valor d’ús”,12 en segon lloc.

Així, doncs, per tal de poder establir quina ha de ser la relació lingüística (o
etnolingüística) a les empreses, es duen a terme auditories lingüístiques o, el que és el
mateix, “ajudar a la gestió d’una empresa a identificar les fortaleses i debilitats de la
seva organització en temes de comunicació de llengües estrangeres”.13 Una auditoria
lingüística (linguistic audit o linguistic auditing) és “un mètode per identificar els
recursos lingüístics del personal a nivell general i la identificació de les necessitats de
desenvolupament sobre el sistema en ús”,14 que assentarà les bases d’una posterior
política i planificació lingüístiques, amb una estratègia lingüística determinada. Les
empreses poden ser proactives o reactives: proactives, si emprendre una auditoria és
part de l’estratègia corporativa comunicativa o una anticipació d’oportunitats a
l’estranger, i reactives, si responen a problemes en mercats estrangers.

11
Terminologia d’Alexander Marshack, segons el qual l’eficiència lingüística està associada a l’eficiència
comunicativa.
12
SOLÉ, C. (et altri), p. 14. Per a una lectura més acurada, és recomanable la lectura del capítol 9,
“Eficiència i eficàcia comunicativa. Anàlisi a partir de la teoria de l’elecció racional” dins de SOLÉ, C.
(dra.) (2008), p. 243-293.
13
REEVES-WRIGHT, 1996, p. 5.
14
HUHTA, M. 2002, p. 8.

11



2.2. Indicadors

Basant-me en les tesis de Reeves-Wright, en una auditoria lingüística cal distingir sis
estadis o etapes diferents. En primer lloc, una etapa preliminar, que seria la iniciació de
l’auditoria, amb la seva definició amb la direcció (senior management). Després,
l’estadi 1, o la integració de l’auditoria en el procés de planificació; l’estadi 2, o el
procés per entendre l’organització i com s’hi treballa, a través d’una anàlisi DAFO
(debilitats-amenaces-fortaleses-oportunitats), entre d’altres; l’estadi 3, l’anàlisi de l’ús
i les necessitats de les llengües estrangeres; l’estadi 4, l’avaluació de les habilitats de
les llengües estrangeres, i l’estadi 5, el procés d’informació.

Evidentment, tots aquests estadis seran diferents depenent dels factors següents: la
mida de l’organització, la naturalesa de la comunicació del llenguatge, del fet de qui
inicia l’auditoria i quines expectatives té, el fet que l’auditor tingui prou coneixement
de l’organització, el pressupost necessari per a l’auditoria, o el temps necessari per
dur-la a terme.15

Una estratègia lingüística ha de tenir en compte els següents punts:16 l’ús dels agents
per resoldre problemes de llenguatge; la creació de llocs web amb especials
adaptacions culturals i/o lingüístiques; l’ús d’auditories lingüístiques; l’ús de traductors
i intèrprets professionals; traducció de les vendes de promoció, i/o materials tècnics; la
formació lingüística i cultural en els plànols d’informació; l’aprenentatge d’idiomes en
línia, la selecció dels empleats i la política de contractació;
la mobilitat del personal; “apadrinament” amb els seus col·legues estrangers i els
sistemes transfronterers de comissió de servei;
la creació de vincles amb les universitats locals; tenir estudiants estrangers col·locats;
contractació de parlants nadius; el comerç electrònic involucra operacions
multilingües, i fer els productes o l’adaptació d’envasos d'acord amb els gustos i
costums locals.

15
REEVES-WRIGHT, 1996, p. 6.
16
Report on Language Management Strategies and Best Practice in European SMEs: the PIMLICO
project, 2011, p. 5.

12



2.3. La qualitat lingüística, un repte per a les empreses

Com ja he apuntat en l’apartat anterior, si una empresa gestiona multilingüísticament
bé la seva empresa, en pot treure un rèdit econòmic; de la qualitat lingüística es pot
extreure una qualitat empresarial, en termes d’economicitat, rendibilitat o
productivitat. Això vol dir, per exemple, que una empresa que tingui presència a
Catalunya, a Espanya, i al Brasil, ha de tenir el seu web en sis idiomes? Doncs
segurament no, ja que no estaríem davant d’una rendibilitat econòmica (ans al
contrari). Cada empresa té una situació determinada i cada patró serà diferent per a
cadascuna; d’aquí la importància que pot tenir fer una auditoria lingüística i,
posteriorment, un pla que aglutini totes aquestes premisses: qualitat lingüística,
economicitat, rendibilitat o ocupabilitat.

Un altra qüestió que s’ha de tenir en compte pel que fa a la qualitat lingüística és la
responsabilitat social de les empreses, qüestió que està agafant plena embranzida,
malgrat els moments de crisi que estem passant.17 De tota manera, crec que s’han de
tenir molt en compte diversos factors. En primer lloc, les empreses no són un ens
simple, ja que hi ha diversos estaments: els seus treballadors tenen unes
característiques pròpies diferents en cada empresa i la responsabilitat social ha de ser
aplicable a tothom i per totes les raons. En segon lloc, aquelles empreses que ja són
responsables en alguna temàtica, és del tot necessari que vegin que els afers lingüístics
són tant o més importants que els valors mediambientals o laborals, només per posar
algun exemple.

17
Entre d’altres, us podeu dirigir al blog Responsabilitat Global, creat per Josep Maria Canyelles
(http://responsabilitatglobal.blogspot.ie/). Així com l’entrevista que la Càtedra del Multilingüisme i la
UOC li va fer el passat 27 de maig
(http://www.youtube.com/watch?v=tfc4k6aA75o&feature=player_embedded).

13



PART II. SITUACIÓ LINGÜÍSTICA A LES EMPRESES

1. Anàlisi de la situació lingüística de les empreses

El diari Ara, en l’edició del dia 21 de juny de 2012,18 publicava el següent titular: “El
22% dels adolescents espanyols no arriba al nivell bàsic d’anglès” i, al cos de notícia,
“el 22% dels alumnes de 14 i 15 anys de l’Estat espanyol no arriba al nivell bàsic
d'anglès i només el 13% acaba l’etapa de secundària obligatòria amb un nivell B2”,
segons l’Eurobaròmetre sobre habilitats lingüístiques. Aquesta notícia, agafada a
l’atzar, denota quina és la situació lingüística als territoris de parla catalana. Sense una
bona educació lingüística (no només en la llengua pròpia, sinó també en altres llengües
que puguin tenir certa rellevància durant la vida), és molt probable que després hi hagi
una manca de competència lingüística en el moment que es treballa en una empresa,
sigui el sector que sigui. Malgrat que l’objecte d’estudi són les empreses, la
competència lingüística dels futurs treballadors i/o empresaris, és summament
important; es pot dir que són les dues cares de la mateixa moneda. “Cada any, milers
d’empreses europees desaprofiten oportunitats comercials i perden contractes per
falta de coneixements d’idiomes i altres cultures”.19 Aquesta és una frase que sovint es
pot sentir.

Concretament parlant de tipologia d’empreses, només per fer-nos una idea, segons
dades extretes de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya),20 el 2011, de les
672.149 empreses que hi havia a Catalunya (en un clar retrocés a causa de la crisi),
671.449 pertanyien a petites i mitjanes empreses; o sigui, amb menys de 250
treballadors, i només 700 disposen de més de 250. Això vol dir que la majoria del teixit
empresarial del Principat de Catalunya treballa per a una pime o és el que s’anomena
col·loquialment un “petit empresari o empresària”. Pel que fa als sectors, 46.841

18
Podeu veure la notícia al següent link: http://www.ara.cat/societat/adolescents-
espanyols_0_722927821.html. Aquesta notícia també es podria haver agafat d’altres diaris, però el
titular d’aquesta ha semblat més encertat per a l’objecte de l’estudi.
19
Frase extreta del web http://ec.europa.eu/languages/languages-of-europe/languages-for-
business_es.htm.
20
Dades extretes del següent enllaç: http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=6003.

14



pertanyen al sector industrial; 96.588, a la construcció, i 528.020 al sector serveis.21
Com es pot veure, la immensa majoria de les empreses catalanes pertanyen a aquest
darrer sector.

Pròpiament en el perfil lingüístic, segons dades de l’estudi ELAN.cat,22 en què
s’analitzen un miler d’empreses catalanes, “només el 37,8% de les empreses
enquestades declara tenir una estratègia de comunicació formal a fi d’establir contacte
amb els clients a les diferents àrees en què operen. Tanmateix, el resultat és millor si
ens fixem en les empreses que actuen fora de Catalunya”,23 mentre que la mitjana
europea és del 48%. D’altra banda, pel que fa al fet d’atendre la clientela en la seva
llengua, “pràcticament totes les empreses enquestades (el 97,2%) assumeixen el criteri
de respondre al client en la seva llengua”, i, generalment, ho fan en català (95,3%) i en
castellà (94,3%), seguits a molta distància per l’anglès (42,2%). Pel que fa a llengües
usades als webs (servirà de comparació amb les estudiades en aquest projecte), “del
79% d’empreses que en tenen, les llengües en què declaren tenir-la són el castellà
(85,3%), el català (63,5%) i l’anglès (42,5%)”. És molt remarcable que el 95% de les
empreses enquestades declari “no haver perdut mai cap client, contracte o concurs pel
fet de no saber comunicar en l’idioma necessari, i fins i tot que no havien rebut queixes
o trobat dificultats per no fer servir el català, el castellà o altres llengües en les
relacions comercials”.24 Malgrat que és un fet que potser no s’acaba d’adir a la realitat,
tal com es remarca des de l’estudi mateix.

Pel que fa a les llengües de treball, internament, el català ocupa el primer lloc, “tant en
la consideració de les llengües més importants (65% el català; 31,3% el castellà) com
entre les llengües més usades (català 92,9%; castellà 86,5%). L’anglès (12,2%) o el
francès (5%) ho són menys presents”.25 Quant a l’ús de traducció o interpretació,
només el 10,6% de les empreses a contractat aquests serveis en els darrers cinc anys (o
sigui, el període 2004-2009, aproximadament). I, quant a la selecció de personal, la

21
No totes tenen seu a Catalunya, però sí la immensa majoria. Podeu mirar les dades exactes a aquest
enllaç: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=974.
22
Les dades que es donen a continuació són extretes de l’article de MARÍ, I. (2009), però també es
poden trobar a HAGEN, S. (2010).
23
MARÍ, I. (2009), p. 114.
24
MARÍ, I. (2009), p. 116.
25
MARÍ, I. (2209), p. 117.

15



meitat (48,8%) de les empreses que actuen a Catalunya i quasi un terç (31,1%) de les
que ho fan a les Balears o al País Valencià declaren tenir en compte els coneixements
de català del seu personal, i, dada molt interessant, “només el 26% de les empreses
que actuen a l’estranger afirmen haver incorporat personal amb coneixements
d’idiomes”.26 I, per últim, les llengües més valorades com a requisit per a la selecció
són el català (75%), el castellà (71,3%) i l’anglès (45,9%). Tot i això, el 74,1% de les
empreses disposen de personal capacitat en idiomes, i aquest percentatge encara és
més alt entre les empreses de 100 a 249 treballadors (89,1%) i les que actuen a
l’estranger (92,5%).

De les anàlisis que es poden extreure de l’estudi CELAN,27 a la pregunta de quant a
contractació de personal, com d’important és el domini d’alguna llengua estrangera, la
resposta (només donaré dades pel que fa a la més o molta importància, nivells 5 i 4) és
84% en administració (management), 51% en tècnics, 21% en treballadors de planta, i
51% en altres categories.

Aquestes dades, doncs, ens fan adonar que les empreses, en general, no acostumen a
tenir en compte qüestions lingüístiques, ni com a pla de comunicació (interna o
externa), ni ja en l’inici de la relació contractual, ni en la utilització de traducció i
interpretació. Més endavant, en el següent capítol, es veurà quin és l’estat de la
qüestió d’aquestes empreses que ofereixen serveis lingüístics.

2. Quines necessitats lingüístiques tenen les empreses?

La Comissió Europea ha concedit una subvenció (durant dos anys, a partir de gener de
2011) a un consorci que inclou organitzacions integrades a la Plataforma Empresarial
sobre Multilingüisme, al projecte CELAN (Xarxa per a la promoció d’estratègies
lingüístiques per a la competitivitat i l’ocupabilitat), el qual pretén determinar quines
són les necessitats lingüístiques de les empreses i els ocupadors europeus i

26
MARÍ, I. (2009), p. 117.
27
VOLDÁNOVÁ, I., 2011, p. 17 (en PWP).

16



desenvolupar eines per satisfer aquestes necessitats, unes primeres anàlisis del qual ja
hem pogut veure al capítol anterior.28

En àmbit català, des de l’Administració s’ha apostat per l’Indexplà, una aplicació que
detecta les necessitats lingüístiques d’una empresa, per després elaborar un pla
lingüístic adaptat a cada empresa, i no només té una funció empresarial, sinó que
també la té social. Cal tenir present que el nou Indexplà (de 2009), té en compte totes
les llengües en què opera l’empresa en qüestió, i no només la llengua catalana. Per la
qual cosa es pot utilitzar a gran escala, si, per exemple, es vol analitzar lingüísticament
tota una empresa que tingui capital català però que tingui, a més, alguna filial. 29 Així,
doncs, la llengua s’ha de tenir en compte internament i externament.

Pel que fa a les necessitats internes, les empreses haurien de tenir en compte:

1) Imatge i retolació interna. Identificació corporativa de la institució en els rètols, en la
publicitat emesa i al web de l’organització.

2) Adequació lingüística del personal (hem parlat d’aquest aspecte a l’apartat anterior,
amb les dades que tenim de l’estudi ELAN.cat). És important definir quins perfils
lingüístics són necessaris per a cadascun dels llocs de feina; o sigui, les habilitats
comunicatives dels llocs de treball i el grau de domini requerit d’aquestes habilitats
(sigui la llengua que sigui. Potser és paradigmàtic la multitud de casos que trobem que
demanen nivells d’anglès o alemany alts per a tasques on realment l’ús lingüístic no és
tan necessari). En aquest cas, l’Indexplà divideix els perfils lingüístics en cinc estadis:
inicial, bàsic, elemental, intermedi i suficiència, però la terminologia pot variar
depenent de quina escala vulguem utilitzar.

3) Criteris d’ús lingüístic: adopció de criteris d’ús lingüístic en les diferents activitats de
l’organització.

28
Podeu trobar més informació al portal http://ec.europa.eu/languages/languages-of-
europe/languages-for-business_es.htm i al bloc del projecte CELAN (http://celan-project.blogspot.ie/).
29
Dades extretes de l’article de GARRIGA, E.; TORRIJOS, A. (2009).

17



4) Documentació i comunicacions internes: ús de les llengües en les comunicacions
orals i escrites de caràcter intern (circulars, ordres del dia, reunions i publicacions
internes).

5) Actituds lingüístiques: valoracions i opinions respecte de l’ús de la llengua catalana i
sobre una sèrie de serveis que ofereixen les administracions públiques.

Quant a les necessitats externes, es poden destacar les següents:

1) Documentació d’ús extern: ús de les llengües en els documents impresos d’ús
extern.

2) Comunicacions exteriors: ús oral i escrit de les llengües en els textos de difusió
externa (en l’atenció telefònica, les comunicacions escrites i al web de l’organització).

18



PART III. ANÀLISI DE L’OFERTA DE SERVEIS LINGÜÍSTICS

1. Metodologia

1.1. Base de dades

En primer lloc, em detindré a parlar de la base de dades (Annex 1) que he dut a terme,
per passar després a parlar dels qüestionaris. Abans de parlar de quina ha estat la
metodologia per fer-la, explicaré breument el perquè d’haver escollit la borsa
d’empreses de la Generalitat de Catalunya. El fet d’haver decidit utilitzar-la no té més
argument que la lògica que ja hi hagi una base d’aquestes característiques existent. Per
tant, m’he basat en una tasca ja feta de recull d’aquestes empreses, sense cap altre
argument que pugui ser suscitat, a partir de les possibles conclusions.

De totes les empreses que hi ha “anunciades” al portal de la Generalitat, només he
seleccionat aquelles que tenien (en el moment del buidatge) pàgina web pròpia i que
disposaven de descripció dels serveis que ofereixen, de tots els territoris possibles
(quan n’hi havia), desestimant aquelles que no en tenen o les que no són empreses
com a tals, sinó persones que es dediquen a la traducció freelance, ja que normalment
no disposen de portal propi. De tota manera, també hi ha el buidatge fet d’una
empresa que no està al portal de la Generalitat, però que m’ha semblat interessant
incloure-la (és la darrera).

D’altra banda, pel que fa a la metodologia de confecció de la base de dades, he dividit
els serveis lingüístics en dues parts ben diferenciades: assessorament lingüístic i
auditoria lingüística. En la primera part, la d’assessorament, hi he inclòs, a la vegada,
sis blocs diferenciats: correcció, traducció, interpretació/traducció simultània (malgrat
que poden ser qüestions diferents, he cregut convenient posar-les conjuntament,
perquè als webs és fàcil trobar-hi la mateixa denominació per a les dues coses),
consultoria lingüística, transcripció i audiovisuals (aquí s’hi encabeix tant la transcripció
de qualsevol gravació anterior, com transcripció de llibres per a persones sordes, com
la subtitulació de pel·lícules o reportatges), i el tractament de textos per a l’edició
(quan l’empresa també ofereix serveis de maquetació i disseny, entre d’altres).

19



Els apartats de correcció i traducció tenen subapartats, ja que hi ha diversos tipus
d’ambdues qüestions. En primer lloc, la correcció està dividida per correcció,30
correcció de textos i correcció de pàgines web. En segon lloc, la traducció, englobada
en traducció, traducció especialitzada (quan els textos requereixen una especificitat
lèxica), traducció jurada (estretament molt vinculada a la interpretació), traducció
automàtica (només s’ha entès que disposen d’algun programa a disposició dels clients,
no que la utilitzin internament) i traducció de pàgines web. Pel que fa a aquests dos
camps, s’hi haguessin pogut sumar altres, però han estat desestimats perquè tenien
poca rellevància o perquè he cregut que ja estaven encabits amb els altres.

La segona part, la d’auditoria lingüística pròpiament, està dividida en auditoria
lingüística (en general), adequació lingüística del personal, formació lingüística (tant
presencial com on-line), els idiomes que s’hi ofereixen (només he agafat aquells que
expressament estan explicitats com a primera opció, malgrat que hi ha algunes pàgines
en què s’ofereix la possibilitat de fer algun altre idioma si es parla anteriorment), a
quin nivell s’ofereixen (bàsic o avançat, o A1-A2 i B1-B2-C1, si s’agafa el marc europeu
de referència) i si es fan o no plans lingüístics (una qüestió que ha costat molt de
determinar només utilitzant el buidatge dels webs).

La metodologia que he seguit per determinar si cada empresa fa o no una determinada
tasca ha estat la següent: si la paraula que determina una activitat estava descrita al
web. Per exemple, el fet que al web d’una empresa hi digui correcció, traducció,
interpretació, vol dir que fa aquestes tres coses, però, per exemple, en el cas de les
dues primeres, només s’ha marcat la primera casella, i, d’altra banda, s’han seleccionat
les altres caselles quan s’ha vist clarament que s’oferia traducció especialitzada o altres
tipus de traducció, entre d’altres.

La manera com s’ha establert la base de dades, per tal que es pugui utilitzar
posteriorment en percentatges, ha estat donar un valor d’1 a cada cosa de què
l’empresa realitza. Així, al final de tot, amb una mera fórmula de regla de tres, tenim

30
És una qüestió merament percentual, perquè si no hi ha més especificació es pugui dur a terme un
percentatge més acurat. També està utilitzat en l’apartat de traducció i, en la segona part, en l’auditoria
lingüística.

20



els tants per cent (%, d’ara endavant) que equivalen a tota la columna, determinada
per una especificitat del servei que donen.

Abans de continuar, però, amb la metodologia dels qüestionaris, he d’explicar que, al
mateix temps que la base de dades, he creat una altra petita base (Annex 3) en què
només es posen de manifest dues qüestions: d’una banda, en quins idiomes es troben
els webs de les empreses que ofereixen serveis lingüístics i, de l’altra, en quina llengua,
per defecte, està el web la primera vegada que s’obre la pàgina. Malgrat que no té res
a veure, segurament, amb l’objecte de l’estudi, el fet de poder tenir aquesta dada
potser també ens farà entendre de quina manera, ja les empreses que ofereixen
aquests serveis, entenen els afers lingüístics. Ens ajudarà a saber, a posteriori, quina
inquietud tenen les empreses per la clientela, malgrat que els serveis siguin lingüístics.

1.2. Qüestionaris

Pel que fa als qüestionaris (Annex 2), s’ha utilitzat una base, que és la que està
disposada al final del treball, però, depenent de les respostes de cadascuna de les
entrevistes, s’hi ha anat sumant altres preguntes. De tota manera, perquè s’entengui
quin és el mínim que s’ha demanat, només s’exposa el primer qüestionari.

S’han passat dos qüestionaris: un, pensat per al personal tècnic que treballa a
l’Administració pública, tant des del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL o
CNL) com des de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL); i, l’altre, pensat per
a les empreses que ofereixen serveis lingüístics.

Abans de desengranar el perquè del que s’ha demanat al qüestionari, m’agradaria
detenir-me a explicar a quines persones s’han anat a trobar, per veure, també, quin
grau d’implicació externa hi ha hagut (val a dir, tanmateix, que ha estat una implicació
totalment desinteressada, la qual, ja s’agraeix d’entrada). Pel que fa al CPNL i DGPL, a
banda de parlar amb la directora del CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura, Anna
Saperas, i la responsable de Política Lingüística de Tarragona, Anna Domingo, a les
quals vull agrair la seva implicació sempre que l’he demanat, he pogut parlar amb

21



l’Assumpta Casanova dels Serveis Centrals del CPNL. Per part de la DGPL, he d’agrair el
suport de la cap del Servei de Foment de l’Ús del Català, Ester Franquesa. També vull
agrair la tasca de mitjanceres a la Noemí Ubach (CPNL) i la Montse Nadal (DGPL). Pel
que fa al suport rebut per part d’empreses, malgrat que el qüestionari s’ha enviat a sis
empreses diferents, totes amb seu a Barcelona (com a mínim), només s’ha pogut
parlar amb una, malgrat que una altra va contestar que no es podia dedicar a aquestes
qüestions. Així, doncs, vull agrair especialment el temps de Joan Carles González
(respectaré l’anonimat de l’empresa, per voluntat de l’entrevistat). Totes les empreses
a les quals es va passar el qüestionari es dediquen a fer, d’entre els seus serveis, plans
lingüístics i/o auditories lingüístiques.

Els dos qüestionaris són molt semblants, per raons òbvies, malgrat que hi ha alguna
petita diferència. Comencem, per tant, per les parts comunes. Després de preguntar si
s’ofereixen serveis lingüístics, hi ha un quadre, amb tres columnes, repartit entre
assessorament lingüístic (correcció, traducció, interpretació i transcripció, i en quins
idiomes), formació lingüística i cursos (i en quins idiomes, dels quals s’ha triat català,
castellà, anglès, francès, alemany, xinès i àrab, però podien posar-hi d’altres) i si es
feien o no plans lingüístics (interns i/o externs).

Com que el que interessa més és aquesta darrera part, les següents preguntes anaven
a determinar qüestions relacionades amb els plans lingüístics. En primer lloc, es
pregunta a quin nivell s’ofereixen aquests plans o auditories: d’una banda, intern
(imatge i retolació, adequació lingüística del personal, criteris d’ús lingüístic,
documentació interna i comunicació interna) i, de l’altra, extern (documents d’ús
extern, comunicacions exteriors i noves tecnologies). Per tal de determinar què
s’entenia per nivell intern o extern, s’ha utilitzat el criteri de l’Indexplà, només afegint-
hi el marc de les noves tecnologies.31

Posteriorment, hi ha les següents preguntes: a quina tipologia d’empreses s’ofereixen?
(públiques, privades, semipúbliques...); a què es dediquen les empreses? en quin
sector?; quin és el procediment pel qual s’ofereixen els plans lingüístics? són les

31
Per a més informació respecte de l’Indexplà, podeu llegir els articles CASTELLS, A. (2003) i GARRIGA,
E.: TORRIJOS, A. (2009).

22



empreses qui van a buscar els serveis? o, al contrari?; si són les empreses qui van a
buscar els serveis, quina és l’actitud de l’empresa?; si és al contrari, que s’acostuma a
contactar primer amb l’empresa, quin és el procediment pel qual hi ha un primer
contacte?; després del primer contacte, quins serveis s’ofereix, en primer lloc, a
l’empresa; i després, quina és l’escala d’actuació?; quina és l’actitud de l’empresa en
primer terme, quan es fa un primer contacte? quin percentatge de negació hi ha? quin
de positiu?; les empreses que obtenen algun servei dels oferts, tornen a repetir? de
quina manera: amb el mateix servei, en busquen algun altre? els interessa saber quina
és la gamma de serveis?

En el qüestionari d’empreses, a més a més, també hi ha unes preguntes més
associades al sector: composició/estructura de l’empresa. Només lingüistes,
traductors... o també gestors (llicenciats en ADE, enginyers de la llengua...);
externalitzen vostès mateixos les feines?; com evoluciona la subcontractació d’aquests
serveis?; noves tecnologies. Ús d’eines de traducció automàtica, traducció de pàgines
web. Només les tradueixen o també les fan?

2. Carta dels serveis que s’ofereixen

En aquest apartat em detindré a analitzar empíricament diversos punts. En primer lloc,
s’estudiarà l’assessorament lingüístic; en segon lloc, qüestions d’auditoria lingüística, i,
en últim, una anàlisi de quina importància donen les empreses al fet de la llengua
mateixa, no com a fruit dels seus serveis, sinó com un servei en si mateix.

2.1. Assessorament lingüístic

Pel que fa a la correcció lingüística, el 73,91% de les empreses buidades ofereixen
aquest servei en general, un total de 34 de les 45 enquestades. Un 54,35% de les quals
ofereixen correcció de textos (el que equival a un 73,53% de les empreses que fan
correcció en general), i només onze empreses, un 23,91% de totes les enquestades (o
un 32,35% de les que ofereixen aquest servei), es dediquen també a correccions de

23



pàgines web. Vegem-ho en aquests dos gràfics: el primer representa el percentatge a
partir de totes les empreses i, el segon, a partir del 100% de correcció en general, el
percentatge tant de correcció de textos com de pàgines web.

GRÀFIC 1. Quin percentatge d'empreses ofereixen correcció
lingüística?

correcció de webs

correcció general

correcció de textos

GRÀFIC 2. Quin percentatge d'empreses ofereix correcció de textos
i de web del total de les que tenen servei de correcció en general?

correcció de webs

correcció de textos

Per tant, es pot veure com l’especialització de correcció de pàgines web no està tan
arrelada com segurament a priori es podria afirmar. S’ha de tenir en compte, per

24



entendre el gràfic, que totes les empreses que fan correcció de pàgines web també fan
correcció de textos i, per tant, correcció en general.

Pel que fa a la traducció, es va decidir subdividir-la entre traducció en general, i en
traducció especialitzada, jurada, automàtica i de pàgines web. Aquest apartat és
bastant important, ja que totes les empreses es dediquen com a mínim a la traducció;
cosa que no passa amb la correcció, una tendència que segurament anirà in crescendo,
tal com demostren les dades.

Així, doncs, totes les empreses, excepte una, dedicada a la interpretació per a persones
sordes i mudes, fan traducció, 97,83%; un 69,57% la fa especialitzada (podria ser que
n’hi hagués més, però només s’han agafat aquelles empreses que explícitament posen
especialitzada al seu web); un 56,52% fa traducció jurada; un 6,52% té a disposició de
la clientela programes de traducció automàtica, i un 39,13% també té traducció de
pàgines web. Vegem-ho al gràfic següent.

GRÀFIC 3. Tipologia de traducció que ofereixen les empreses

69,57%

56,52%

39,13%

6,52%

Traducció Traducció jurada Traducció automàtica Traducció de webs
especialitzada

Com es pot veure, encara hi ha poques empreses de serveis lingüístics que hagin
dissenyat algun programa de traducció automàtica propi i que l’estiguin oferint a les
empreses en general, però la traducció jurada està adquirint un paper destacat,
assimilable al que també està agafant la interpretació i la traducció simultànies, dues
cares de la mateixa moneda.

25



Hi ha un 63,04% d’empreses que ofereixen o serveis d’interpretació o serveis de
traducció simultània, o ambdós (de fet, he decidit englobar-los en un únic apartat pel
fet que pràcticament sempre van aparellats). D’altra banda, malgrat que van
desaparellades a la base de dades perquè la primera l’he interpretat com un apartat de
la traducció, la traducció jurada i la interpretació o traducció simultània són dos dels
serveis “estrella” (si em permeteu aquesta expressió) que s’ofereixen, juntament amb
la traducció especialitzada. Per veure-ho, mirem aquest gràfic.

GRÀFIC 4. Percentatge d'empreses que ofereixen traducció jurada i
interpretació i traducció simultània
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Traducció jurada Interpretació i traducció simultània

Respecte dels altres apartats, un 17,39% té el servei de consultoria lingüística (pel que
he pogut veure, s’atenen consultes tant per correu electrònic com per telèfon, i hi ha
el compromís de contestar ràpidament); un 41,30% fa transcripcions d’audiovisuals o
subtitulacions, i un 30,43% també ofereix serveis de tractament de textos (de fet, hi ha
empreses que es dediquen més a aquestes funcions, malgrat que també facin
correccions i traduccions), un apartat que com s’ha vist també està en ple apogeu.

Vegem, ara, un gràfic amb els percentatges de tots els serveis d’assessorament
lingüístic que ofereixen aquestes empreses, per tal de veure’ls més exhaustivament en
una imatge, tenint en compte que els dos primers estan desglossats en el mateix ordre
en què els hem vist, això és, per a la correcció, correcció, correcció de textos i correcció

26



de pàgines web; i, per a la traducció, traducció, traducció especialitzada, traducció
jurada, traducció automàtica i traducció de pàgines web.

GRÀFIC 5. Percentatge global de serveis d'assessorament lingüístic
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Correcció Traducció Interpretació Consultoria Transcripció Edició

2.2. Auditoria lingüística

Quant al segon apartat d’auditoria lingüística, de les 46 empreses de què s’ha fet el
buidatge, només hi ha un 10,87% (o sigui, cinc) que la tinguin entre les seves activitats.
D’altra banda, hi ha un 8,70% que també fan plans lingüístics en concret (quatre
empreses, per ser exactes). Així, doncs, es pot veure com hi ha una mitjana
aproximada de només el 10% que es dediquin a fer auditories lingüístiques, malgrat
que el cos tècnic del CPNL també s’hi dediqui, com ja veurem més endavant.

27



GRÀFIC 6. Empreses que ofereixen auditories lingüístiques i plans
lingüístics
12%

10%

8%

6%

4%

2%

0%
Auditories lingüístiques Plans lingüístics

D’altra banda, pel que fa a adequació lingüística del personal treballador, només hi ha
tres empreses que la facin (un 6,52%). I, pel que fa al capítol més extens de formació
lingüística i/o cursos, un 15,22% de les empreses organitzen cursos d’idiomes
presencialment (tant a les seves seus com a les de les empreses), i no hi ha cap
empresa que ofereixi cursos a distància. Aquest baix percentatge també pot ser causat
pel fet que la borsa d’empreses de la Generalitat en general tracta d’empreses i
professionals de la llengua i no tant a l’ensenyament de llengües. De tota manera, en
analitzar el buidatge, he trobat algunes empreses que tenen una doble via
professional: d’una banda, la dedicada a l’assessorament, però també una altra
versada cap a l’auditoria i formació de llengües, les quals s’han tingut en compte.
Vegem, en un quadre, quines llengües (explícitament al web) s’ofereixen en el moment
que hi ha atenció a l’empresa.

28



GRÀFIC 7. Llengües que ofereixen les empreses
15,22% 15,22%

8,70% 8,70% 8,70%

4,35%
2,17%

Així, doncs, podem veure que l’anglès i l’alemany, seguit del català, de l’espanyol i el
francès, són les llengües que més habitualment s’utilitzen, seguides del xinès i de l’àrab
(malgrat que només hi ha una empresa que s’hi dediqui explícitament). Una altra dada
que s’ha recollit a la base de dades és a quins nivells s’ofereixen: en tots els casos
s’ofereixen tant nivells bàsics (A1-A2) com nivells avançats (B1-B2-C1). Si ho mirem des
de la perspectiva de les empreses que es dediquen a oferir aquests serveis, però,
podem veure-ho millor al gràfic 6.

GRÀFIC 8. Llengües que s'ofereixen

100% 100%

57,14% 57,14% 57,14%

28,57%
14,28%

D’aquestes dades, per tant, es pot dir que l’anglès i l’alemany són les llengües que més
s’ofereixen, en detriment del francès, el qual ha vist com l’alemany el passa

29



gradualment per davant; així com l’entrada de dues llengües poc estudiades fins al
moment, però que, tenint en compte el context socioeconòmic mundial, és molt
probable que continuïn creixent, com són el xinès i l’àrab (aquest darrer, en molts
casos, fruit de la immigració amb llengua àrab dels darrers deu o dotze anys). També
es pot afirmar que el fet que el català i el castellà (o espanyol, els estic utilitzant com a
sinònims totals) no tinguin un pes total no és d’estranyar, si es té en compte que
l’ensenyament de la llengua catalana la té, d’una banda, l’ensenyament primari i
secundari (per a aquelles persones que han estat escolaritzades en aquesta llengua), a
banda de la tasca del Consorci per a la Normalització Lingüística, així com d’altres
entitats i associacions que també l’ofereixen (normalment, fruit d’un conveni amb la
Direcció General de Política Lingüística), com són les patronals i els sindicats, o d’altres
de caire més cultural.

D’altra banda, moltes de les empreses que ofereixen serveis de formació lingüística
també gestionen les ajudes a la formació que les empreses poden obtenir per a aquest
fi de l’Estat (de la Fundació Tripartida, majorment). Aquest fet el trobo molt rellevant,
ja que d’aquesta manera la formació lingüística no es veu com una càrrega, sinó que
més aviat és vista com una possible ajuda a l’empresariat, que és segurament el camí
que s’hauria de seguir.

2.3. Idiomes als webs

Com ja s’ha dit anteriorment a la metodologia, malgrat que aquest apartat no té
explícitament a veure amb l’objecte de l’estudi, m’ha semblat molt interessant poder
posar una mica “a prova” les mateixes empreses, per veure quin ús real fan de la
llengua, quines són les llengües que utilitzen en les seves transaccions comercials.32
Així, doncs, veurem dues qüestions: la primera, en quines llengües estan les pàgines
web d’aquestes empreses i, la segona, quina és la llengua de primera opció als webs o
si és opcional.

32
La base de dades la podeu trobar a l’Annex 3.

30



En primer terme, els idiomes que es poden trobar en aquestes 46 empreses són els
següents (entre parèntesi, el % del total): català (86,96%), valencià (entesa com una
altra llengua distinta de la catalana, 2,17%, o sigui, una empresa), castellà (97,83%; no
és un 100% perquè hi ha un web en construcció, i només s’ofereix en català, fins al
moment), anglès (86,96%), francès (32,61%), alemany (30,43%), italià (8,70%), xinès
(4,35%), japonès (2,17%), txec (2,17%), turc (2,17%), neerlandès (6,52%), gallec
(4,35%), portuguès (13,04%, també els dos darrers entesos com a idiomes diferents), i
basc (2,17%). Vegem-ho en un gràfic, per ordre de presència.

GRÀFIC 9. Llengües als webs
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%

Amb aquest quadre podem veure com la primera llengua de presència als webs de les
empreses que es dediquen a oferir serveis lingüístics és l’espanyol, seguides de molt a
prop del català i l’anglès, en la mateixa proporció; de fet, hi ha 40 empreses que han
decidit utilitzar aquestes dues llengües als seus webs. Tenint en compte, tanmateix,
que s’està utilitzant una borsa de la Generalitat de Catalunya, adscrita a la Direcció
General de Política Lingüística, la qual vetlla, sobretot, per l’ús i la promoció de la
llengua catalana, el fet que no tots els webs estiguin, com a mínim, en català, m’ha
sorprès notablement (malgrat que no sàpiga quina premissa es té en compte per
poder estar inclòs en aquesta borsa).

31



La llengua francesa i l’alemanya estan equiparades, i podem veure com cada vegada
més només hi ha pàgines web en anglès i alemany (sense incloure el francès), o
ambdues, evidentment amb la presència de les llengües locals. La presència de
llengües europees com el portuguès i l’italià no són d’estranyar, però sí potser ho són
més el neerlandès, el txec i el turc (el podríem considerar com a europeu). Sí que em
sembla paradigmàtic el fet que el gallec i el basc tinguin tan poca presència, la qual
cosa fa pensar que el mercat per qui es tradueix o bé no té en compte les llengües que
conviuen amb el castellà a l’Estat espanyol, o bé han obert mercat cap a altres
territoris, i, per tant, s’ha desestimat una exportació espanyola, per passar a d’altres
contrades i, si es jutja per aquest fet, cap a Europa i cap a l’Àsia oriental. Així, el xinès i
el japonès (per ordre de presència) són dues llengües que estan en ple creixement,
també als webs d’empreses que ofereixen serveis lingüístics.

Així, doncs, s’han comptabilitzat 15 llengües diferents. Vegem, ara, quina quantitat de
llengües hi ha en un mateix web, dada, al meu entendre, bastant rellevant per
entendre el sector. Per ordre ascendent, hi ha dues empreses que només tinguin el
web en un idioma; cinc, que la tinguin en dos idiomes; 18, en tres; 9, en quatre; cinc,
en cinc; una en set; tres en vuit i una en deu. La qual cosa ve a dir que la majoria de
webs estan entre tres i quatre idiomes i que, normalment, són el català, l’espanyol,
l’anglès i el francès, però en menor proporció.

GRÀFIC 10. Quantitat d'idiomes en què estan els webs

Un Dos Tres Quatre Cinc Set Vuit Deu

32



D’altra banda, ara es veurà l’anàlisi de quina és la llengua que surt com a primera
opció. Pel que fa al català, hi ha 13 empreses que el tenen com a llengua d’inici. El
castellà està a 17 empreses; l’anglès, en quatre; el turc, en una, i hi ha onze empreses
en què hi ha una pàgina opcional de llengua a l’inici. Vegem-ho en un gràfic percentual.

GRÀFIC 11. Quina és la primera opció lingüística?

Opcional Català

Turc
Anglès

Castellà

D’aquest quadre, per tant podrem extreure diverses conclusions. En primer lloc, que el
castellà és la llengua més utilitzada com a primera opció, seguida del català. Això
podria donar cert desavantatge a la llengua catalana, però no ho he vist d’aquesta
manera, ja que, si sumem la quantitat de pàgines que tenen el català com a primera
opció amb els que ho tenen opcional (quan és així, sempre hi ha hagut l’opció del
català entre les possibles), ens adonem que més del 52% del total poden estar en
català com a primera opció, a diferència del quasi 37% del castellà. D’altra banda, la
pàgina que té com a llengua d’inici el turc, també té el català, l’espanyol i l’anglès com
a d’altres opcions.

33



La marca de qualitat entre les empreses que ofereixen serveis lingüístics

Una de les qüestions que m’han resultat més curioses fent el buidatge d’aquestes 46
empreses ha estat que n’hi ha més de deu que al seu web promocionen que tenen
alguna marca de qualitat, com per exemple que responen a la norma ISO 9001/2008, o
a la norma UNE-EN 15038, específica per a empreses que es dediquen a la traducció.
Aquest fet em va fer pensar que si jo fos una empresa que necessités de serveis
lingüístics, em refiaria més d’aquella que tingués una qualitat acceptada per algun
òrgan competent. Aquesta idea es podria adaptar a la qualitat lingüística?

3. Plans lingüístics a empreses

Com a treball complementari al precedent, com ja s’ha dit a la metodologia, s’han
passat uns qüestionaris, dels quals es pot extreure informació rellevant per a l’objecte
de l’estudi. Primerament, parlaré de la tasca que duu a terme la xarxa tècnica de
l’Administració de la Generalitat de Catalunya (ens competent en matèria lingüística,
mitjançant la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la
Normalització Lingüística). Després, de la visió de les empreses.

La DGPL i el CPNL, malgrat que tenen com a finalitat última la promoció i l’ús de la
llengua catalana, pel que fa a empreses, tenen diferents camps d’actuació. En primer
lloc, la DGPL actua més obertament, ja que incideix en les empreses mitjançant els
seus representants: això és, d’una banda, l’empresariat (Confecom, Pimec, etc.) i,
també, la tasca amb els sindicats (malgrat que no hi ha una actuació concreta en
aquests temes actualment). D’aquesta manera, es disposa d’una xarxa d’entitats
empresarials (entre divuit i dinou, aproximadament, en aquests moments, però està
en continu creixement), de tot l’Estat espanyol, amb les quals hi ha un conveni de
col·laboració pel qual la informació que aquests puguin rebre la passen directament als
seus membres. D’aquesta manera, es va estenent tota una sèrie de consells,
recomanacions o indicacions, mitjançant, entre d’altres, el Pla d’acompanyament a les
empreses, un sistema de treball organitzat per arribar a les pimes a través de les
organitzacions que les representen: les associacions sectorials. Com a exemple, s’està

34



promocionant la campanya “Català a l’empresa: estàs al dia?”, juntament amb
l’Agència Catalana de Consum,33 per tal que l’empresariat dugui a terme (si encara no
ho ha fet) el que marca el Codi de consum.34

D’altra banda, com que el que més interessa saber és quin comportament tenen les
empreses envers la llengua, és molt important veure si realment aquestes tenen
inquietud o no, i, per tant, en aquest cas, utilitzen els serveis que l’Administració
ofereix en matèria lingüística. En aquest cas, m’estic referint al Punt d’Atenció a
l’Empresa (que es va engegar fa un parell d’anys) i les Oficines de Garanties
Lingüístiques, distribuïdes pel Principat de Catalunya. Malgrat que s’està definint
aquestes dues vies de trobament amb l’empresa (s’ha de tenir en compte que amb el
canvi de color polític hi va haver una sèrie de canvis, que tot just s’estan acabant
d’implementar), no hi ha hagut gaires bones experiències ja que les empreses els costa
molt anar-hi, sense que hi hagi un feedback.

Pel que fa a la tasca del Consorci per a la Normalització Lingüística, com ja he dit
anteriorment, és diferent de l’anterior, ja que aquí sí que hi ha una campanya més
exhaustiva d’empresa. En general són el personal tècnic qui va a fer les visites i qui
ofereix els serveis del CPNL. S’ha de dir, en concret, que, òbviament, tota aquesta tasca
s’utilitza en pro de la llengua catalana, tot i que sí que hi ha un procés previ d’interès
pel multilingüisme a les empreses.35 Crec que sense aquest procés iniciàtic no es
podria tirar endavant una bona tasca de promoció de la llengua catalana, en tant que
aquesta s’ha de veure com una llengua més dins de l’ampli repertori lingüístic mundial.

La tasca del CPNL comença, doncs, amb les visites a les empreses, malgrat que en
algun cas també es pot trobar que hagi estat primer l’empresa qui hagi donat el primer
pas, però no acostuma a passar sovint. En aquest cas, però, és obvi que l’actitud de
l’empresa ja és molt més engrescadora que en l’altre. Per començar, malgrat que no hi

33
Per a més informació sobre aquesta campanya, podeu consultar la següent pàgina:
http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgn
extoid=cf4dac81a7e04310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=cf4dac81a7e04310VgnVCM2
000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default. En aquesta línia també hi ha la publicació en línia A l’empresa
en català, de la Plataforma per la Llengua.
34
Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya,
http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5677/10196041.pdf.
35
Ja s’ha vist com, per exemple, el nou Indexplà té en compte altres llengües diferents de la catalana.

35



ha dades actualitzades de quin percentatge d’èxit (en general, a tot Catalunya) tenen
les visites, no són gaire satisfactòries, ja que en molts casos no arriba al 10% (no es
dubta, en cap moment, de la capacitat del personal tècnic).

Quan les empreses, d’altra banda, sí que els interessen aquests afers, el procediment
que es duu a terme és el següent: depenent de quina situació lingüística veu el tècnic o
tècnica que fa la visita, aquest proposa a l’empresariat una o altra anàlisi lingüística. En
molts casos, no és necessari passar tot l’Indexplà (entre d’altres coses, perquè té un
cost econòmic que en molts casos no es vol assumir), sinó que la majoria de vegades se
sol·licita el servei de formació per a l’adequació lingüística del seu personal.

Pel que fa als sectors que es duen a terme aquestes anàlisis lingüístiques, en general,
és molt heterogeni: tant poden ser empreses públiques, privades o semipúbliques,
com de tots els sectors; malgrat que en aquests moments hi ha una especial atenció en
les empreses que ofereixen serveis de cara al públic (vinculat a la campanya per
promoure el Codi de consum), com poden ser les que tenen a veure amb l’atenció a la
gent gran (residències, centres de dia, atenció domiciliària, etc.), alimentació (comerç,
supermercats, etc.), empreses proveïdores de serveis formatius, o de restauració i
hoteleria.

Així, doncs, després de fer una anàlisi lingüística, es confecciona un diagnòstic i amb
aquests es duen a terme les indicacions. D’entre els serveis que ofereix el CPNL són els
següents: cursos de català (tant presencials com virtuals), 36 voluntariat per la llengua a
les empreses i fora d’elles, assessorament lingüístic (revisió de textos, però no de
correcció, sinó que es tracta d’un suport temporal perquè es pugui arribar a
l’autonomia lingüística; sessions de recursos a la xarxa; formació en l’ús de correctors i
traductors automàtics, així com en l’Optimot.37

Pel que fa a les empreses que ofereixen serveis lingüístics, com s’ha vist en el capítol
anterior, només n’hi ha cinc que es dediquin a fer auditories i quatre plans lingüístics.

36
Virtuals al portal www.parla.cat, tant lliures com tutoritzats, així com també, del mètode virtual
semipresencial.
37
És un servei de consultes lingüístiques que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en
col·laboració amb l’Institut d'Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT
(http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp).

36



A totes aquestes empreses se’ls va passar el qüestionari però només s’ha rebut
contesta d’una, per la qual cosa es pot arribar a una primera conclusió que aquest
tema no suscita tot l’interès que hom voldria.

En general, podem veure que hi ha empreses de tot tipus, si em baso en la base de
dades. N’hi ha que ofereixen auditories lingüístiques, juntament amb serveis
d’assessorament, i no ofereixen formació lingüística; n’hi ha que només disposen de
formació lingüística, i n’hi ha que fan de tot, tant assessorament, com auditories i
formació lingüística.

De tota manera, s’ha pogut detectar que les empreses que ofereixen auditories o plans
lingüístics no ho tenen com a activitat principal, la qual cosa fa pensar que costa molt
que les empreses es dirigeixin a demanar serveis d’aquesta tipologia. Quan ho fan, a
més a més, s’interessen per l’adequació lingüística del seu personal treballador (en
diverses llengües, i, sobretot, en les que tenen més rellevància com són l’anglès,
l’alemany i el francès). D’altra banda, alguna empresa disposa, en el seu si, d’un
departament comercial, el qual té la tasca d’anar a buscar empreses que necessitin de
serveis lingüístics. I, sobretot, aquesta recerca s’està duent a terme entre aquelles
empreses que es volen instal·lar a Catalunya i que necessiten o volen saber quina és la
seva situació lingüística. De tota manera, malgrat que en un primer moment les
empreses veuen amb bons ulls, per exemple, que el català estigui entre les llengües de
què disposarà al web, amb el temps, per les poques entrades que hi ha de persones
que canvien al català, decideixen obviar-ho. Per tant, el poc ús que es fa, en alguns
casos, d’algunes llengües en les plataformes multilingües, fa prendre la decisió
d’obviar-les, ja que els és contraproduent econòmicament.38 Així, doncs, es pot veure
com, evidentment, el màrqueting té molt a veure amb les decisions empresarials, no
només en afers lingüístics.

38
Asseveració basada en l’experiència d’empreses privades.

37



4. Sector públic vs sector privat?

Malgrat que no m’he pogut endinsar tot el que hagués volgut en el sector privat, es
poden veure certes similituds entre ambdós, i algunes diferències. En primer lloc, és
difícil que les empreses (siguin de la tipologia que siguin i del sector que siguin) vegin
els afers lingüístics com quelcom a tenir en compte, d’una banda, o els tenen tan
incorporats que no necessiten ajut (també és una possibilitat). Per tant es fa necessari,
per tal d’incentivar les empreses que tinguin en compte la matèria lingüística, que hi
hagi un equip de persones (ja siguin tècnics de l’Administració com comercials
contractats per a aquest efecte) que vagi a la recerca del sí. Aquesta situació no és
gaire alentidora, sincerament, ja que suposa que l’empresariat no està preparat per a
aquestes qüestions. Potser, aleshores, s’haurà de parlar un altre llenguatge.

D’altra banda, una altra semblança és que en el moment que hi ha un acostament,
aquest es fa en analitzar l’adequació lingüística del personal que treballa en aquella
empresa, però la diferència està en què l’Administració ho mira des del prisma de la
llengua catalana (com no podia ser d’altra manera, tanmateix), mentre que el sector
privat ho veu des de la gestió d’un multilingüisme quan les empreses comencen a tenir
una funció exportadora i envien, per exemple, el que anomenem repatriats a les
empreses filials.

38



PART IV. Conclusions

1. Què necessiten les empreses?

Si bé hem vist que les empreses no tenen els afers lingüístics com una de les seves
prioritats, quan tots els estudis demostren que gestionant multilingüísticament bé la
teva empresa en pots treure un rèdit econòmic, hi ha una clara evidència que aquests
arguments estan agafant molt de pes en àmbit català, europeu i mundial.

Estudis com l’ELAN (europeu i versió catalana) o el de la PIMLICO posen de manifest
que una gran part de les petites i mitjanes empreses (que conformen la majoria) no
disposen de cap estratègia de comunicació; ni interna, ni externa. I, que, malgrat que
en el moment de la contractació de nou personal poden demanar llengües estrangeres
com a condició mínima, tampoc no tenen un criteri lingüístic acord amb la tipologia de
tasques que haurà de dur a terme aquesta persona.

Malgrat això, ara més que mai, en un procés de crisi que ajuda que s’hagin de buscar
noves alternatives de negoci, potser diferents a les del mercat interior, les empreses
han de disposar de recursos lingüístics acords al que el seu nivell de negoci necessita.
Per fer-ho, necessitaran fer auditories lingüístiques i tenir una bona estratègia
lingüística (i també cultural), si volen aconseguir entrar a nous mercats. Les empreses
necessiten adequar el seu capital humà a les seves necessitats lingüístiques depenent
del mercat en què interactuïn.

2. Què se’ls ofereix?

Per tal de poder contestar a aquesta pregunta, s’han analitzat els webs de 46
empreses que ofereixen serveis lingüístics als territoris de parla catalana
(majoritàriament, però, del Principat de Catalunya). Si bé s’ha vist que la traducció i,
sobretot, la traducció jurada i la interpretació simultània, són els serveis que ofereixen
moltes de les empreses, s’ha vist clarament un molt poc interès per les auditories
lingüístiques i, fins i tot, per la formació lingüística, un esglaó que hauria d’estar ben

39



cobert, si ho jutgem per les dades percentuals de coneixement d’anglès, per exemple,
entre els adolescents de l’Estat espanyol.

El fet que hi hagi tan poca rellevància d’auditories i plans lingüístics ens fa veure que
les empreses no utilitzen aquest servei i que, per tant, les empreses de serveis
lingüístics tampoc no l’ofereixen. És un peix que es mossega la cua. Però, si sabem que
els afers lingüístics són realment tan importants o més que el producte que es vol
vendre, com és que l’empresariat no hi dóna importància?

3. Proposta d’actuació

Com ja s’ha insinuat en el capítol de qualitat lingüística, i amb les certificacions de
qualitat que tenen algunes empreses que ofereixen serveis lingüístics (cada vegada
més), crec que s’ha de posar una base perquè els afers lingüístics tinguin un pes
destacat en el món de la qualitat empresarial. Paraules com valors, llengua,
responsabilitat,... haurien de deixar passar d’altres com competitivitat, rendibilitat,
economia,... que portin implícits els primers. I, això, com es pot fer?

La norma ISO 9001:2008 és un estàndard de qualitat, en què hi ha unes empreses que
l’homologuen tenint en compte uns requisits mínims. Des d’aquestes línies proposo
que es faci, tal com ja s’ha fet en el món de la traducció (amb la norma UNE-EN
15038:2006), una certificació de qualitat lingüística per a l’àmbit català, on els requisits
mínims serien els que marca el Codi de consum i l’Estatut d’autonomia actual; per
després poder anant especialitzant-se en àmbits més europeus, perquè pugui arribar a
ser una certificació, com a mínim, de caràcter europeu que avali les empreses que el
tinguin. Aquesta norma hauria de certificar processos de treball, selecció de personal,
seguiment i atenció al client, entre d’altres.

I qui hauria de fer aquesta tasca? Doncs, al meu entendre, una empresa semipública, o
que vagi de bracet amb l’Administració catalana, per tal que l’estàndard mínim
d’adequació sigui el que marca la legislació catalana, com ja s’ha dit, en un primer
terme.

40



4. Conclusions finals

Així, doncs, després de veure a partir dels estudis actuals que les empreses no tenen
en compte qüestions lingüístiques (a diferents nivells, com ja s’ha explicat), però que
realment són molt importants per a la seva implementació dins i fora de les seves
fronteres més inicials, s’ha analitzat quines tasques duen a terme les empreses que
ofereixen serveis lingüístics. Amb aquesta anàlisi s’ha pogut determinar que les
auditories i els plans lingüístics no tenen especial rellevància, ja que les empreses no
els veuen com a aliats en els seus negocis.

Per tant, com a actuació, es proposa utilitzar una certificació de qualitat lingüística, de
nova creació, que pugui emmarcar uns mínims per tal que l’empresariat es conscienciï
de la importància que tenen els afers lingüístics.

41



ANNEX 2. QÜESTIONARIS

QÜESTIONARI DE L’ADMINISTRACIÓ

1. S’ofereixen serveis lingüístics a les empreses?

2. Quin tipus de serveis lingüístic? Marqui la casella que cregui oportuna o indiqui quins serveis
ofereix a banda dels que aquí s’han exposat.

Assessorament Formació/cursos Plans
lingüístics
Correcció català Català Interns
Correcció castellà Castellà/espanyol Externs
Correcció
especialitzada
Traducció català Anglès
Traducció castellà Francès
Traducció Alemany
especialitzada
Interpretació Xinès
Correcció en altres Àrab
llengües. Quines?

Traducció en altres Altres: quins?
llengües. Quines?

Transcripció i
subtitulació

3. Si s’ha contestat que s’ofereixen plans lingüístics a les empreses, contesti aquestes
preguntes:

3.1. A quin nivell s’ofereixen?

Intern Extern
Imatge i retolació Documents d’ús extern
Adequació lingüística del Comunicacions exteriors
personal
Criteris d’ús lingüístic Noves tecnologies
Documentació interna

42



Comunicació interna

3.2. A quina tipologia d’empreses s’ofereixen? (públiques, privades, semipúbliques...)

3.3. A què es dediquen les empreses? En quin sector?

3.4. Quin és el procediment pel qual s’ofereixen els plans lingüístics? Són les empreses qui van
a buscar els serveis? O, al contrari?

3.5. Si són les empreses qui van a buscar els serveis, quina és l’actitud de l’empresa?

3.5. Si és al contrari, que s’acostuma a contactar primer amb l’empresa, quin és el procediment
pel qual hi ha un primer contacte?

3.6. Després del primer contacte, quins serveis s’ofereix, en primer lloc, a l’empresa; i després,
quina és l’escala d’actuació?

3.7. Quina és l’actitud de l’empresa en primer terme, quan es fa un primer contacte? Quin
percentatge de negació hi ha? Quin de positiu?

3.8. Les empreses que obtenen algun servei dels oferts, tornen a repetir? De quina manera:
amb el mateix servei, en busquen algun altre? Els interessa saber quina és la gamma de
serveis?

QÜESTIONARI EMPRESES

Nom de l’empresa (després es mantindrà en l’anonimat):

Any de creació:

Nombre de persones treballadores:

43



1. S’ofereixen serveis lingüístics a les empreses?

2. Quin tipus de serveis lingüístic? Marqui la casella que cregui oportuna o indiqui quins serveis
ofereix a banda dels que aquí s’han exposat, i digui on hi ha el major volum de feina.

Assessorament Formació/cursos Plans
lingüístics
Correcció català Català Interns
Correcció castellà Castellà/espanyol Externs
Correcció
especialitzada
Traducció català Anglès
Traducció castellà Francès
Traducció Alemany
especialitzada
Interpretació Xinès
Correcció en altres Àrab
llengües. Quines?

Traducció en altres Altres: quins?
llengües. Quines?

Transcripció i
subtitulació

3. Si s’ha contestat que s’ofereixen plans lingüístics a les empreses, contesti aquestes
preguntes:

3.1. A quin nivell s’ofereixen?

Intern Extern
Imatge i retolació Documents d’ús extern
Adequació lingüística del Comunicacions exteriors
personal
Criteris d’ús lingüístic Noves tecnologies
Documentació interna
Comunicació interna
Cursos d’idiomes (quins?)

3.2. A quina tipologia d’empreses s’ofereixen? (públiques, privades, semipúbliques...)

44



3.3. A què es dediquen les empreses? En quin sector?

3.4. Quin és el procediment pel qual s’ofereixen els plans lingüístics? Són les empreses qui van
a buscar els serveis? O, al contrari?

3.5. Si són les empreses qui van a buscar els serveis, quina és l’actitud de l’empresa?

3.5. Si és al contrari, que s’acostuma a contactar primer amb l’empresa, quin és el procediment
pel qual hi ha un primer contacte? Tenen un departament comercial?

3.6. Després del primer contacte, quins serveis s’ofereix, en primer lloc, a l’empresa; i després,
quina és l’escala d’actuació? Es fan auditories lingüístiques senceres o l’empresa ja té clar què
necessita (amb bon o mal criteri...)?

3.7. Quina és l’actitud de l’empresa en primer terme, quan es fa un primer contacte? Quin
percentatge de negació hi ha? Quin de positiu?

3.8. Les empreses que obtenen algun servei dels oferts, tornen a repetir? De quina manera:
amb el mateix servei, en busquen algun altre? Els interessa saber quina és la gamma de
serveis?

4. Altres preguntes relacionades amb el sector:

4.1 Composició/estructura de l’empresa. Només lingüistes, traductors... o també gestors
(llicenciats en ADE, enginyers de la llengua...)

4.2. Externalitzen vostès mateixos les feines? (Traductors independents?)

4.3. Com evoluciona la subcontractació d’aquests serveis?

4.5. Noves tecnologies. Ús d’eines de traducció automàtica, traducció de pàgines web. Només
les tradueixen o també les fan.

45



Referències bibliogràfiques

Borsa d’empreses i professionals de la llengua de la Generalitat de Catalunya. *en línia, darrera
consulta: 20 de juny de 2012]
http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm
0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?input_cercar=&method=cerca_generica&tipusCerca=
cerca.professionals&action=CercaPortals

ALARCÓN, A. (2007). “Informacionalisme, globalització i trilingüisme. Una anàlisi de
l’estadística sobre Usos lingüístics a Petites i Mitjanes Empreses de Catalunya” a Revista de
Sociolingüistica. [en línia] Secretaria de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya [Darrera
consulta: 15 de juny de 2012] http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hm07tardor-
hivern/alarcon1_5.htm.

CASTELLS, A. (2003). “Indexplà. Programa d'avaluació de les organitzacions”. [en línia] Noves SL
Estiu 2003. Secretaria de Política Lingüística. [Data de consulta: 19 de juny de 2012]
http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hm03estiu/castells.pdf

CASTELLS, M. (2001). “El modo de desarrollo informacional y la reestructuración del
capitalismo”, a Susser, I. La sociología urbana de Manuel Castells. Madrid. Alianza Editorial.

COMISSIÓ EUROPEA (2006). ELAN: Effects on the European Economy of Shortages of Foreign
Language Skills in Enterprise. [article en línia] Comissió Europea [Data de consulta: 17 de maig
de 2012] <http://ec.europa.eu/languages/documents/doc421_en.pdf>

COMISSIÓ EUROPEA (2008). Las empresas con idiomas rinden más. Recomendaciones del Foro
Empresarial sobre Multilingüismo creado por la Comisión Europea. [publicació en línia]
Comissió Europea [Data de consulta: 17 de maig de 2012]
<http://ec.europa.eu/languages/documents/publications/davignon_es.pdf>

COMISSIÓ EUROPEA (2011). Report on Language Management Strategies and Best Practice in
European SMEs: The PIMLICO Project. [publicació en línia] Comissió Europea [Data de consulta:
17 de maig de 2012] <http://ec.europa.eu/languages/languages-mean-business/files/pimlico-
full-report_en.pdf>

DGPL (2012). Catàleg de serveis de la Direcció General de Política Lingüística. [publicació en
línia] Generalitat de Catalunya [Data de consulta: 17 de maig de 2012]
http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/SPL/Arxius/cataleg_serveis.pdf

46

De Com Treure RèDit EconòMic A La Gestió Del MultilingüIsme Guia Per A Petites I Mitjanes Empreses (2)

De Com Treure RèDit EconòMic A La Gestió Del MultilingüIsme Guia Per A Petites I Mitjanes Empreses (2)

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a De Com Treure RèDit EconòMic A La Gestió Del MultilingüIsme Guia Per A Petites I Mitjanes Empreses (2)

Similar a De Com Treure RèDit EconòMic A La Gestió Del MultilingüIsme Guia Per A Petites I Mitjanes Empreses (2) (20)

Más de Joan Carles González i Santamaría

Más de Joan Carles González i Santamaría (6)

De Com Treure RèDit EconòMic A La Gestió Del MultilingüIsme Guia Per A Petites I Mitjanes Empreses (2)