1. Activitats econòmiques a Catalunya

2. Característiques físiques i espai
agrari
del Pallars Sobira

3. El Pallars Sobirà es troba localitzat en mig del Pirineu axial, excepte l'extrem sud que pertany al Pre-Pirineu. Les
comarques per les quals es troba limitada són: l'Alt Urgell per l'est, l'Alta Ribagorça per l'oest, la Vall d'Aran pel nord-oest
i el Pallars Lluçà pel sud-oest.
Per explicar les característiques del relleu, comentar que, en trobar-se situada en mig del Pirineu el relleu és molt
accidentat. Està envoltada per muntanyes molt elevades, de roques dures (llicorelles i granit), amb desnivells entre
1500 i 2000 metres amb llargs vessants. Quasi tots els límits de la comarca són a carenes i cims elevats, com a
destacable, la Pica d'Estats, 3143 m.
Altres zones de la comarca situades a l'extrem sud, al sector del Pre-pirineu, el relleu canvia i ja no és tan elevat però
continua sent abrupte. Trobem materials més tous com argiles i gresos i també hi ha conglomerats de roques
compactes amb calcàries dures que formen diverses serres amb valls estretes.
La comarca presenta una climatologia d'influència mediterrània fins als 1.500 m. A partir d'aquesta cota ens trobem
amb un clima alpí.
El clima és d'alta muntanya en bona part de la comarca, excepte a les valls inferiors on té influència continental. Els
hiverns són llargs i freds i els estius frescos. A 800 metres d'altitud les temperatures baixen fins als 10 °C i per
damunt dels 2000 metres a 3,5 °C. En són característics els vents humits que provoquen pluges o nevades.
L'estació amb menys pluviositat és l'hivern, ja que les precipitacions són en forma de neu; a l'estiu són freqüents
les tempestes de tarda.
El riu principal per ser el més gran és el Noguera Pallaresa, afluent del Segre per la dreta i amb una orientació
nord-sud. Recorre la comarca de dalt a baix. Rep els rius de la Bonaigua, Escrita, Noguera de Cardós, Sant Antoni,
Caregue.
Al Pallars Sobirà hi ha més de 200 estanys. N'hi ha de molt profunds, com el de Cercastan. Altres són: Sant Maurici,
Amitges, el Negre de Peguera, Romedos, Naorte.

4. Com a resultat dels condicionament físics (relleu, climatologia, hidrografia) i de les dades agràries
que he localitzat, en l'espai agràri del Pallars Sobirà:
. El tipus de conreu més utilitzat és l'herbaci i presenta varietat de cultius (policultura): cereals per a
gra i farratges. Utilitza el sistema de regadiu i de secà.
. Els principals cultius que hi podem trobar són:
- Farratges plurianuals
-Altres farratges verds anuals (cereals, gramínies, colza)
-Lleguminoses farratgeres collides en verd
. En el Pallars Sobirà en funció de la superfície agrària existent, hi predominen les petites i mitjanes
explotacions.
. El règim de propietat predominant és la propietat.

5. Sector industrial mes important del
Maresme:
Tèxtil

6. 1. Nom de l'empresa: CALCELINEA, SL
2. Comarca i municipi on es localitza: Comarca: Maresme;
Municipi: Malgrat de Mar.
3. Sector d'activitat industrial a la qual pertany: Tèxtil.
4. Producte o productes que elabora: Mitjons i leotards.
5. Informació específica:
-Estat actual de l'establiment: en actiu.
-Fabrica, confecciona i transforma articles tèxtils.
-Nombre de treballadors: entre 1 i 10
- Facturació: entre 250.000 i 750.000 euros.
- En funcionament des del 1986
-utilitza matèries primeres com la llana, el cotó, microfibres i noves famílies per després transformar-les en mitjons.
- És una petita empresa familiar que s'encarrega de tot un procés de producció. Dissenya, fabrica i comercialitza mitjons per a dona,
home i nens.
-Realitza dues campanyes una a l'hivern i l'altre a l'estiu; la seva marca es diu "DOREMI"; no distribueix productes estrangers; la
maquinària és informatitzada, d'última generació, com les de Sangiacomo i Lonati, que els permet estar al dia a dins el sector i generar
una gran variació de mitjons: esportius, clàssics, fantasia, antilliscant, trekking, laborals, etc.
-També fabrica mitjons personalitzats per a empreses, clubs esportius i escoles.

7. Característiques del turisme del Vallès Occidental:
El Vallès Occidental no es troba entre les tres principals destinacions turístiques.
Aquesta comarca ofereix indrets amb gran valor paisatgístic, com el parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra
de l'Obac que habilita senders de gran recorregut (GR.); edificis de valor cultural: el museu de la ciència i de la
Tecnologia (Terrassa) i el Museu del gas de Sabadell; instal·lacions esportives: Centre d'Alt rendiment (CAR) de Sant
Cugat del Vallès.
El nombre de persones que treballen en el sector turisme d'aquesta comarca és de 10.001 a 15000 persones.
Analitzant les dades veig que s'ofereixen suficients allotjaments, restaurants i altres serveis per atendre la demanda,
ja que aquesta és molt baixa en la comarca perquè es centra més en el sector industrial. Per això no estaria justificat
qualsevol inversió més gran en turisme que sigui mínimament rendible.
Penso però, que el turisme milloraria molt més si introduïssin nous elements turístics. Per posar un exemple, jo
escolliria una ciutat petita i propera a Terrassa i Sabadell, que són les capitals de la comarca i copiaria el model de les
vegues: casinos, restaurants, espectacles del tipus "cirque du soleil". Sense dubte, això faria créixer molt el turisme.

8. Principals problemes urbans:
-El valor del sòl: menys oferta que demanda, especulació
-Encariment del preu del sòl: Com més a prop del centre més car és
-Necessitat de molts equipaments (escoles, hospitals), transports i infraestructures
- Proveïment d'aigua, aliments, electricitat, gas, benzina, aigua, telèfon, etc.
- Problemes socials com l'atur, la pobresa, la manca d'habitatges, barris molt pobres
- Contaminació atmosfèrica, acústica i residus urbans
Problemes urbans de Rubí
-Contaminació atmosfèrica. Això és causat sobretot per l'excés de trànsit, ja que en Rubí l'ús
del vehicle privat és d'un 86% sobre el total de desplaçaments que es realitzen a dins la ciutat.
Per solucionar aquest problema s'hauria de millorar les comunicacions entre els barris i
municipis de l'entorn, i incrementar el transport públic augmentant les línies i freqüències
dels autobusos urbans.
- Solars buits, edificis a mig construir, edificis acabats sense ús i geografies urbanes
indeterminades (buits urbans). Algunes alternatives a aquests problemes seria afegir més
parcs i zones verdes, però sense consumir sòl; horts urbans; nous espais aprofitant els buits
urbans, per a l'ús ciutadà a on poder desenvolupar activitats esportives, socials, infantils,
culturals, artístiques, etc.
- Residus urbans. A Rubí hi ha sis abocadors de deixalles il·legals, formats bàsicament per
restes d'obres i despulles industrials.
La solució a aquest problema, primer seria netejar aquests abocadors i després prendre
mesures per identificar als responsables dels abocaments. Seguidament potenciar els serveis
de la deixalleria municipal, realitzar campanyes de gestió de residus, però sobretot informar
a la ciutadania del fet que és il·legal abocar residus en llocs no autoritzats.