1. Gaudim amb Contes
REGALS QUE VAL MÉS NO ACCEPTAR
(ADAPTACIÓ PARTICULAR d'un conte de tradició popular)
Com ve avui en Lluís, el seu fill, de l’institut!! Indignat, malparlant del
professor de matemàtiques de qui fins ahir mateix tot eren elogis.
- Ja ho sé, mare, però és que és un mal parit sense cap tipus de
disculpa. Un traïdor. M’ha suspès per mig punt. Ja sé que el darrer
examen no me’l he preparat però tinc molt bon promig durant tot el
curs. Pot aprovar-me simplement amb les notes dels anteriors exàmens,
com ha fet amb altres companys. I m’ho ha dit clarament al mig de tota
la classe: “Lluís, no et mereixes aprovar” No m’ho hagués pensat mai, que
em fes això, precisament ell que sempre semblava em tenia
consideració i afecte. És un hipòcrita i li penso dir a la cara!!.
Na Maria escolta i intenta contenir la indignació i la fúria que va
consumint al seu fill. El coneix bé i sap que en el fons deu tenir raó, al
manco, la seva raó. I en aquest moments, és millor deixar-lo anar i que
ell mateix recondueixi la seva fúria.
El que l’espanta un poc és sentir-li dir:
- Sort que tinc revisió d’examen avui mateix i no em callaré res del que
penso. Encara que em costi la nota de setembre, al manco, em quedaré
ben descansat!!
De res serveix intentar parlar amb ell. A la mínima que veu que la seva
mare vol comentar i fer-li veure com és de negatiu i perjudicial deixarse
anar per la impulsivitat i la indignació, marxa encara més enfadat,
donant una portada.
- I ara sols em faltava que tu també li donis la raó!! – crida en Lluís ja
fora de si mateix.
Troba el professor al seu despatx, revisant els exàmens. Entra fet una
fúria, sense esperar permís, tot exclamant
- Et vull dir ben clar les coses que penso sobre com valores els
exàmens, així que preparat!!
- Tu ets el fill de na Maria, veritat? – li diu, amb serenitat i
tranquil.lament el professor
- Si.... – contesta en Lluís, sense saber a que ve i desconcertat ja que
no espera aquesta pregunta
- Mira, la teva mare m’ha trucat i m’ha enviat un conte per a tu. I m’ha
demanat que te’l llegeixi sols arribis, sense deixar que comencis a
cridar. Així que seu, calla i escolta o ja pots marxar!! – li diu el professor
amb veu segura i autoritària, sense donar opció a la rèplica.
En Lluís obeeix quasi per inèrcia i s’asseu en silenci, amb els ulls encara
vermells per la pujada de sang.
I el professor comença:
“ Es diu, es conte i comenten que hi havia una vegada un professor
compromès i molt exigent, conegut també en el fons pels seus alumnes
com un home just i compressiu.
Un cop finalitzat el curs, un dels alumnes que acabaven els estudis se li
va acostar i de manera desafiant i provocador, li va dir:

2. - Professor, estic molt content d’haver acabat ja els estudis, ja no
he d’aguantar-te més la teva xerrameca i les teves tonteries i
descansaré de les teves classes tant avorrides i absurdes.
L’alumne estava tot tibat i capalt, esperant que el professor respongués
ofès i enfadat.
El professor el va mirar als ulls durant uns segons i tranquil.lament li va
preguntar:
- Quan algú et fa un regal que no vols i que et perjudica i et fa mal,
ho acceptes?
- Clar que no – va contestar l’alumne amb menyspreu, un poc
descol.locat per la resposta tant pausada i acollidora del professor
- Bé – va seguir el professor – quan algú intenta ofendre’m o fer
que m’enfadi i sigui desagradable, m’està oferint alguna cosa, en
aquest cas una emoció de ràbia i furor que jo decideixo no
acceptar.
- Què vols dir amb això? – Va dir l’alumne ben confós
- Molt senzill – va replicar el professor – Tu vens oferint-me la teva
ràbia i el teu menyspreu, i si jo en responc ofès i em poso furiós,
estaré acceptant un regal de molt mal gust i que a més no he
demanat ni vull per a res. T’ho torno, et pots anar amb la teva
ràbia i el teu menyspreu. Prefereixo regalar-te jo a tu la meva
serenitat i tranquil.litat.
I ja per acabar, li va dir
- Noi, la teva ràbia se’t passarà, ara, jo no la vull, no m’interessa.
És responsabilitat teva que fas amb els teus sentiments i les teves
emocions, i jo sóc responsable del que hi ha en el meu cor. Cada
dia, sempre, tens la llibertat d’escollir quins sentiments i quines
emocions vols tenir, si vols amargar-te el dia o intentar ser feliç.
Realment, això és la llibertat més gran de totes. I la que costa
més de saber utilitzar-la en benefici d’un mateix i de la gent que
l’envolta ”
En Lluís agafa, en silenci, el paper amb el conte imprès que li acaba de
llegir el seu professor. Finalment, aquest li diu:
- Estic segur que dins teu hi ha la saviesa de la teva mare. Així que
ja pots marxar. Ens veurem el setembre. I espero llavors ja hagis
entès el per què no he volgut aprovar-te.
Jordi Gutierrez Jané.
Psicòleg.
http://gaudimambcontes.blogspot.com