Visiteu el bloc http://mediacioescolar.blogspot.com

1. Gaudim amb Contes
QUI ETS ?
(ADAPTACIÓ PARTICULAR d'un conte de tradició popular)
En Pere es considerava un desgraciat des de sempre. No es trobava gens a
gust amb ell mateix, i això el feia estar a disgust amb el món sencer. Tenia
un aspecte poc atractiu, i a més, el seu caràcter s’estava tornant cada
cop més tancat. Es mostrava força antipàtic davant els altres, augmentant
la sensació de rebuig i el sentiment no ser estimat. I encara que tothom li
deia que tenia unes mans molt bones per treballar la fusta i podia fer sortir
d’un tros d’arbre una figura de bellesa inimaginable, ell no li donava molt
valor a tot això. Els comentaris que s’havien fet ja en revistes
especialitzades en escultura pràcticament ni els havia llegit. Ni quan en el
Museu Nacional li van demanar per fer una exposició de les seves obres,
s’havia emocionat especialment. Sempre estava pensant en les seves
desgràcies i es comparava amb alguns dels seus amics que eren alts i
atractius físicament, encara que ben inútils per fer res amb les mans.
Aquests sentiments de no trobar el seu lloc ni saber ben bé que feia en
aquest món, el feien patir molt i apartar-se dels altres, fins el punt que va
creure necessari buscar consell i ajuda. S’ho va demanar, com havia fet
sempre, a una molt bona amiga de ben petits, na Maria. Sabia de sempre,
que na Maria fugiria de donar consells i recomanacions buides de
contingut, i que l’ajudaria a trobar altra cop la llum que en aquests
moments en Pere no trobava enlloc.
I com solia fer la seva amiga, va organitzar una excursió a la Muntanya dels
Vents, un lloc alt i solitari, on hi havia un tronc trencat d’una forta ventada,
ja feia molts anys, i on havien passat molts capvespres ben agradables,
parlant de la vida i de la mort, de tot i de res.
I un cop estaven contemplant el paisatge i gaudint de la força del vent, en
Pere li va explicar tot el que li passava, com se sentia i com li era
d’impossible valorar tot el que sabia podia fer i molt bé, i en canvi,
únicament estava pendent del que creia li faltava i no tenia per ser feliç. I
de com no se sentia capaç de trobar sentit a la seva vida.
Na Maria, com tenia costum, va començar a explicar-li un conte:
- Mira, Pere, a tu et passa com als arbres del jardí d’un antic Rei persa...
- Vinga, Maria, ja comences com sempre, amb les teves històries - li va
contestar en Pere, entre irònic i esperançat, desitjant però l’inici del relat
de la seva amiga. - I que els hi passava als arbres del Rei aquest?
- I do, el conte diu així:
“Es diu, es conte i comenten que fa ja molt i molt de temps, hi havia un rei
que un matí va anar a passejar pel seu jardí i va descobrir horroritzat que

2. els seus arbres, plantes i flors s'estaven morint. Com era molt bon rei, tenia
una màgia especial: podia parlar amb les plantes. I els hi va preguntar per
què estaven tan tristes i marcides. El Roure li va dir que es moria perquè no
podia ser tan alt com el Pi. Girant-se cap al Pi, aquest li va dir que s’havia
caigut perquè no podia donar fruites com el Cirerer. I el Cirerer li va dir que
estava tan sec perquè no podia fer flors com el Roser. I el Roser plorava i
estava trist perquè no podia ser alt y fort com el Roure. Llavors va trobar
una petita planta, un Romaní, ben florit i més olorós que mai. El rei s'hi va
acostar i li va preguntar:
- Com és que tu creixes tant bonic i saludable en mig d'aquest jardí fosc i
desolat?
- No ho sé. Potser sigui perquè sempre vaig pensar que quan em vas
plantar, volies sentir la meva olor i gaudir de les meves flors. Si haguessis
volgut un Roure o un Roser, els hauries plantat a ells. En aquell moment em
vaig dir: "Intentaré ser Romaní de la millor manera que pugui".
MISSATGE DEL CONTE Tothom estem en aquest món aquí per a contribuir
amb la nostra fragància, les nostres qualitats, les nostres potencialitats .
Simplement mirat a tu mateix/a. No hi ha possibilitat de que siguis una altra
persona:
TU ETS TU!
Una persona única i irrepetible.
Pots gaudir, viure i florir amb amor i donant el millor de tu, o pots marcir-te
mentre només estàs desitjant el que no ets...
contes@gaudim.com
Jordi Gutierrez Jané.
Psicòleg.