1. Gaudim amb Contes
EL TRIPLE FILTRE DE SÒCRATES (rumors)
(ADAPTACIÓ PARTICULAR d'un conte de tradició popular)
Na Maria, avui, està molt indignada, ella que quasi sempre es sent tranquil·la i serena.
Demà a mig capvespre, tenen reunió del Claustre de professors, i hi ha un tema dins
l’escola que la té molt trasbalsada. N’Angels, companya i amiga seva de l’escola, ha estat
de fa un cert temps objecte d’una campanya indigne i menyspreable de rumors i comentaris
sobre fets i decisions que ha adoptat, molts d’ells infundats i altres trets de context i
explicats amb evidents ganes de fer mal i, potser fins i tot, de fer-la fora de l’escola. I el que
més la indigna no és tant l’actuació de la persona sospitosa d’haver impulsat tota aquesta
campanya. és, sobretot, la col·laboració que ha trobat en els companys de l’escola per
escampar i magnificar uns fets que, en definitiva, no són res de l’altre món. I, en tot cas,
pensa na Maria, són fets del tot externs a l’escola i que no haurien d’interessar a ningú més
que a la seva amiga. Vol aprofitar el claustre per dir alguna cosa al respecte, però sense
caure en les recriminacions morals ni en els retrets i que ningú es senti directament al·ludit;
simplement, vol deixar clar el suport i acompanyament a la seva amiga i fer veure als
companys que seguir aquest joc de rumors i “saps que m’han dit” que s’ha instal·lat entre
els companys de feina, l’únic que aconsegueix és fer mal a una companya.
Puja, ja després de dinar, fins a dalt del cim de la Muntanya dels Set Vents. El dia és
ennuvolat i fa fresca, ha arribat ja la tardor, i el passeig, per mig de la marina i el bosc
d’ullastres, a aquesta època de l’any, és tota una delícia dels sentits. L’olor a terra banyada,
els verds foscos i vius de la vegetació generosament regada amb les darreres pluges, i el
cant dels ocells i altres sorolls del bosc que l’acompanyen en el seu caminar, li van
asserenant l’ànim. Estranyament, avui és un dia encalmat, no bufa cap vent, poques
vegades recorda na Maria haver pujat la Muntanya dels Set Vents sense ser acaronada per
algun vent, ja sigui una suau brisa de gregal o una forta tramuntanada. Poc abans d’arribar
al cim, na Maria ja ha recobrat la tranquil·litat d’esperit i ja sap que farà. Vol escriure una
història al respecte. Ha llegit, no fa massa, un llibre de filosofia sobre Sòcrates i el seu
mètode maièutic basat en les preguntes iròniques i contradictòries per fer sortir la bondat i
la saviesa de les persones.
Asseguda en el vell tronc d’un arbre partit en una nit de forta tempesta, ja fa molts hiverns,
i sota la protecció de les murades d’un vell castell mig derruït, on sempre ha trobat na
Maria l’inspiració i la creativitat pels seus contes i les seves històries, comença a escriure
en el seu ordinador portàtil.
“Es diu, es conte i comenten que un dia, allà per l’any 430 abans de Crist,
en Sòcrates es trobava a l’àgora d’Atenes quan un dels presents en les
seves xerrades es va aixecar i li va dir:
- Escolta, Sòcrates, saps que m’han dit de Plató, el teu gran amic i deixeble,
a qui tu tant defenses i a qui tant t’estimes?
Sòcrates, fidel a la seva manera de ser i d’actuar i al mètode socràtic de
recerca de la bondat i de la saviesa, li va contestar:
- Abans d’escoltar això que tant d’interès tens a explicar-me, vull fer-te una
petita prova, l’anomeno el “Triple Filtre”. Si el passes, jo mateix faré que allò
que tu em diguis del meu amic, sigui conegut per tot Atenes. El primer filtre
és el de la veritat:
Estàs absolutament segur de que tot el que em vols dir,és veritat?
És a dir, posaries la teva vida en joc com a prova de la veritat
del que em vols dir?

2. - No, realment no – va dir l’home – solament ho he sentit comentar a uns
coneguts, i semblaven que sabien de que parlaven. Ara, jo no puc,
sincerament, saber si és absolutament cert o no tot el que he sentit.
- Així, no pots assegurar la veracitat del que em vols explicar. Ara, vull
aplicar el segon filtre, si no tens inconvenient – va seguir en Sòcrates –
El que vols dir del meu amic, és alguna cosa bona o positiva per a ell?
- Uf, no, realment, no ho és. Tot el contrari...
- Així, vols dir-me alguna cosa de la qual no saps si és certa, i que a més és
negativa o dolenta pel meu amic. Així i tot, podria encara voler escoltar-la
si passés el tercer filtre, el de la seva utilitat:
Em servirà d’alguna cosa o em donarà algun benestar saber el que vols
dir-me del meu amic?
- Doncs... bé... la veritat... crec que no...
- A veure – va concloure Sòcrates – vols dir-me alguna cosa referent a un
gran amic i deixeble meu, de la qual no saps del cert si és veritat o no, que
li és negativa i perjudicial per a ell, i a més, que no em servirà de res o no
em reportarà cap benefici. Ja...
- I tu trobes que, així i tot, vull escoltar el que vols dir-me???
Jordi Gutierrez Jané.
Psicòleg.
http://gaudimambcontes.blogspot.com