2. L’Escultura Grega
L’ESCULTURA GREGA
1- Característiques generals
2- El període Arcaic (segles VII-V a.C.).
4.1 - El període Protoclàssic (Inicis del segle V a.C.).
4- El període Hel·lenístic (segles IV-I a.C.)
3- El període Clàssic (segles V- IV a.C.).
4.2- Primer Classicisme o Classicisme sublim ( segle V aC.)
4.3- Segon Classicisme o Classicisme tardà ( segle IV aC.)
3. CONSIDERACIÓ SOCIAL DE L’ARTISTA: Els escultors passen de ser artesans a tenir una
consideració social important (signen les obres).
FUNCIÓ: Religiosa (temples, tombes,...) o civil (atletes, dames oferents...).
POLICROMIA: Les escultures originals estaven policromades.
EVOLUCIÓ: Recerca continuada del naturalisme, el dinamisme l’expressivitat fins arribar
a un realisme idealitzat síntesi de la l’equilibri la perfecció entre la bellesa física i
espiritual.
ANTROPOMORFISME: Les escultures gregues representen figures humanes (fins i tot els
déus tenen forma humana).
DUES TIPOLOGIES: El relleu (decoració de frisos i mètopes en temples i altars) i
l’escultura exempta .
CÒPIES: La majoria d’escultures gregues ens han arribat per còpies romanes, no els
originals.
MATERIALS: marbre (talla) i bronze (cera perduda), encara que també utilitzen pedra
calcària, fusta, or i ivori.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
L’Escultura Grega
4. L’Escultura Grega
ETAPES :
En l’escultura grega podem diferenciar tres grans etapes que coincideixen amb les tres etapes
històriques de la civilització grega.
Arcaica
(S.VII-475 aC)
Formació de les Polis.
Fundació de les colònies.
Es fixen els estils arquitectònics
i s’inicia l’evolució de l’escultura
grega.
Clàssica
(475-323 aC)
Entre la fi de les guerres mèdiques i
la mort Alexandre.
Moment de màxima esplendor
artística grega.
Hel.lenística
(323-31 a C)
Grècia exporta el seu art
als regnes orientals
formats després de la
mort d’Alexandre i fins
que és conquerida per
Roma.
5. EPOCA ARCAICA ( VII - VI a.C )
Dos tipus de representació de la figura humana
Koúroi (Koúros) Kórai (Kóre)
Figures femenines que representen dones
vestides que es creu que eren sacerdotesses
o dames oferents.
Figures masculines que representen atletes
nus o herois.
Presenten gran rigidesa i hieratisme: formes
molt rígides, amb els braços enganxats al cos,
les mans tancades, i la mirada al front.
Concepció esquemàtica i geomètrica de les
diferents parts del cos i el rostre.
L’Escultura Grega
6. L’Escultura Grega
Notable Influència dels models orientals i sobretot egipcis.
Frontalitat, hieratisme, rigidesa, esquematisme, colossalisme ....
Però també presenten
diferències Importants:
-Figura masculina completament
nua.
-Absència de suport al darrera.
-Clara tendència al naturalisme.
-Intent d’expressivitat.
(somriure arcaic)
7. L’Escultura Grega
ALTRES CARACTERÍSTIQUES:
FRONTALITAT: l’escultura està concebuda totalment per ser vista de front.
SIMETRIA: Un eix central divideix l'estàtua en dos meitats iguals.
ESTATISME: Absència de dinamisme. El peus estan sòlidament fixats a
terra i, tot i que la cama esquerra està avançada, no s’aconsegueix cap
sensació de moviment.
ESQUEMATISME I GEOMETRIA:
Realització de les formes del cos de
forma esquemàtica i amb ús
d’elements geomètrics.
L’ús de l’element geomètric es fa
especialment patent en la realització
de la cabellera i el tors de les figures i
alguns detalls del rostre.
8. ÚS DE CONVENCIONALISMES en la realització del rostre:
L’Escultura Grega
Ulls grans i ametllats amb una mirada fixa.
“Somriure arcaic” estereotipat amb els llavis tancats.
9. LES KÓRAI
L’Escultura Grega
Les figures femenines, Kórai o Kóre, representen noies al servei del temple.
Se les presenta fent ofrenes o en actitud orant.
CARACTERÍSTIQUES:
Es representen vestides.
L’anatomia es reflecteix a través de la roba. Preocupació pels detalls i plecs del
vestit .
Cabells endavant, amb rinxols geomètrics.
El somriure és més marcat.
Més moviment que els Kuroi: la mà dreta estesa per oferir l’ofrena a la divinitat –
amb freqüència una magrana- , o bé el braç doblegat sobre el pit en actitud de
súplica o agraïment al déu.
Són més petites, i sovint no aconsegueixen la mida del natural .
El vestit més comú de las korai és la túnica jònica (jiton), amb
policromia de la que encara queden restes clares.
10. ALTRES ESCULTURES ARCAIQUES
Kore Dama d’Auxerre 630 aC.
(75 cm amb la base) París,
Louvre
Kore amb magrana i corona
(580-570aC.) Atenes, Museu de
l’Acròpolis
Kore de l’Acròpolis (últim ¼ del
s. VI aC.) Atenes, Museu
Arqueològic Nacional
Kore dels ulls d’ametlla (500
aC.) Atenes, Museu de
l’Acròpolis
L’Escultura Grega
12. EL PERIODE CLÀSSIC ( V - IV a.C.)
L’Escultura Grega
Recerca del MODEL IDEAL de bellesa humana.
Major NATURALISME en la representació de les formes.
Abandó de la rigidesa i estatisme de l’època anterior.
Dinamisme contingut: “CONTRAPPOSTO”.
Us de CANONS per assolir: equilibri, proporció i bellesa.
TEMES representats: Atletes, Déus i Herois
FUNCIÓ: Essencialment la contemplació estètica.
EXPRESSIÓ serena, continguda i equilibrada.
Cal diferenciar tres moments o períodes:
13. EL PERIODE PROTOCLÀSSIC ( Primera meitat segle V a.C.)
És un període de transició en el que es trenca amb el hieratisme, la rigidesa propis de l’època
arcaica i s’anuncien moltes de les característiques del període clàssic: menor esquematisme
i recerca d’un major naturalisme i dinamisme de les figures.
Obres més importants:
Efebus de Kritios Àuriga de Delfos Zeus d’Artemision
L’Escultura Grega
14. L’Escultura Grega
ELS GUERRERS DE RIACE
Dins de les obres d’aquest període mereixen una especial atenció “Els guerres de Riace” pel gran nombre
de trets propis de l’època clàssica que ja presenten:
Major naturalisme en composició (posició i
proporcions del cos), en l’expressió del rostre,
major coneixement de l’anatomia (pèrdua de
l’esquematisme ) i major dinamisme ( lleuger
contrapposto. )
És per tot això que podem considerar aquestes
dues escultures gairebé com a clàssiques tot i que
encara presenten alguns trets propis de l’època
arcaica (esquematització geomètrica dels cabells).
PAU17
PAU17
15. L’Escultura Grega
PLENITUD CLÀSSICA O 1R CLASSICISME
( SEGONA MEITAT S. V )
POSTCLASSICISME O 2N CLASSICISME
( SEGLE IV )
COMPARTEIXEN:
Naturalisme, pèrdua de frontalitat, la
proporció, l’ús de canons, la flexibilitat
anatòmica (contrapposto).
ÉS DIFERENCIEN:
Les escultures del postclassicisme presenten:
-Cànon més esvelt (Lisip 1/8) .
-Major dinamisme (Praxíteles).
-Major expressivitat al rostre, (expressió
dels sentiments “pathos”).
-Introducció del nu femení integral.
16. L’Escultura Grega
AUTORS PLENITUD CLÀSSICA O 1R CLASSICISME ( SEGONA MEITAT S. V )
POLICLET “CÀNON 1/7” MIRO “RHYTMOS” FIDIES “DRAPS MULLATS”
DORIFOR 430 a.C.DIADUMEN 430 a.C. DISCÒBOL 460 a.C. NIKE (mètopa Partenó)
PAU17 PAU17
PAU17
18. L’Escultura Grega
AUTORS POSTCLASSICISME O 2N CLASSICISME ( SEGLE IV )
PRAXÍTELES (CORBA) ESCOPESLISIP (CÀNON 1/8)
HERMES AMB DIONÍS INFANTVENUS DE CNIDOS APOXIÒMENOSHERACLES FARNESI MENÀDA BALLANTAPOL·LO SAUROCTON
PAU17
PAU17
19. EPOCA HEL·LENÍSTICA ( IV - I a.C )
La barreja de la influència oriental (colossalisme, monumentalitat, patetisme...) i la tradició clàssica
dóna lloc a una nova forma de concebre l’art i l’escultura.
Els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats
en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema.
Els rostres mostren sentiments de
sofriment i passió (pathos).
L’Escultura Grega
20. El naturalisme continua, però s’abandona l’idealisme en favor del realisme.
L’Escultura Grega
PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCULTURA HEL·LENÍSTICA:
21. Representació de grups escultòrics amb composició més complexa (Teatralitat).
L’Escultura Grega
22. Nous temes: La vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor, la mort ...
L’Escultura Grega
23. Es PERD LA UNITAT ESTILÍSTICA de tota Grècia i sorgeixen escoles locals: Atenes o neoàtica, Pèrgam,
Alexandria, Rodes,...
L’Escultura Grega
24. És una dels centres de producció artística hel·lenística que més destaca: Les obres
d’aquesta escola tenen un caràcter monumental o colossal i mostren patetisme, tensió
i un moviment exacerbat.
L’Escultura Grega
ESCOLA DE RODES
OBRES MÉS DESTACADES:
Colós de Rodes (desaparegut).
Niké o Victòria de Samotràcia (190 aC).
Bou Farnesi (130 aC).
Laocoont i els seus fills (50 a.C).
PAU17
PAU17
PAU17
PAU17