SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 26
L’ESCULTURA
ESCULTURA GREGA
JÚLIA LÓPEZ VALERA. Basada en la del professor A. Nuñez
L’Escultura Grega
L’ESCULTURA GREGA
1- Característiques generals
2- El període Arcaic (segles VII-V a.C.).
4.1 - El període Protoclàssic (Inicis del segle V a.C.).
4- El període Hel·lenístic (segles IV-I a.C.)
3- El període Clàssic (segles V- IV a.C.).
4.2- Primer Classicisme o Classicisme sublim ( segle V aC.)
4.3- Segon Classicisme o Classicisme tardà ( segle IV aC.)
CONSIDERACIÓ SOCIAL DE L’ARTISTA: Els escultors passen de ser artesans a tenir una
consideració social important (signen les obres).
FUNCIÓ: Religiosa (temples, tombes,...) o civil (atletes, dames oferents...).
POLICROMIA: Les escultures originals estaven policromades.
EVOLUCIÓ: Recerca continuada del naturalisme, el dinamisme l’expressivitat fins arribar
a un realisme idealitzat síntesi de la l’equilibri la perfecció entre la bellesa física i
espiritual.
ANTROPOMORFISME: Les escultures gregues representen figures humanes (fins i tot els
déus tenen forma humana).
DUES TIPOLOGIES: El relleu (decoració de frisos i mètopes en temples i altars) i
l’escultura exempta .
CÒPIES: La majoria d’escultures gregues ens han arribat per còpies romanes, no els
originals.
MATERIALS: marbre (talla) i bronze (cera perduda), encara que també utilitzen pedra
calcària, fusta, or i ivori.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
L’Escultura Grega
L’Escultura Grega
ETAPES :
En l’escultura grega podem diferenciar tres grans etapes que coincideixen amb les tres etapes
històriques de la civilització grega.
Arcaica
(S.VII-475 aC)
Formació de les Polis.
Fundació de les colònies.
Es fixen els estils arquitectònics
i s’inicia l’evolució de l’escultura
grega.
Clàssica
(475-323 aC)
Entre la fi de les guerres mèdiques i
la mort Alexandre.
Moment de màxima esplendor
artística grega.
Hel.lenística
(323-31 a C)
Grècia exporta el seu art
als regnes orientals
formats després de la
mort d’Alexandre i fins
que és conquerida per
Roma.
EPOCA ARCAICA ( VII - VI a.C )
Dos tipus de representació de la figura humana
Koúroi (Koúros) Kórai (Kóre)
Figures femenines que representen dones
vestides que es creu que eren sacerdotesses
o dames oferents.
Figures masculines que representen atletes
nus o herois.
Presenten gran rigidesa i hieratisme: formes
molt rígides, amb els braços enganxats al cos,
les mans tancades, i la mirada al front.
Concepció esquemàtica i geomètrica de les
diferents parts del cos i el rostre.
L’Escultura Grega
L’Escultura Grega
Notable Influència dels models orientals i sobretot egipcis.
Frontalitat, hieratisme, rigidesa, esquematisme, colossalisme ....
Però també presenten
diferències Importants:
-Figura masculina completament
nua.
-Absència de suport al darrera.
-Clara tendència al naturalisme.
-Intent d’expressivitat.
(somriure arcaic)
L’Escultura Grega
ALTRES CARACTERÍSTIQUES:
FRONTALITAT: l’escultura està concebuda totalment per ser vista de front.
SIMETRIA: Un eix central divideix l'estàtua en dos meitats iguals.
ESTATISME: Absència de dinamisme. El peus estan sòlidament fixats a
terra i, tot i que la cama esquerra està avançada, no s’aconsegueix cap
sensació de moviment.
ESQUEMATISME I GEOMETRIA:
Realització de les formes del cos de
forma esquemàtica i amb ús
d’elements geomètrics.
L’ús de l’element geomètric es fa
especialment patent en la realització
de la cabellera i el tors de les figures i
alguns detalls del rostre.
ÚS DE CONVENCIONALISMES en la realització del rostre:
L’Escultura Grega
Ulls grans i ametllats amb una mirada fixa.
“Somriure arcaic” estereotipat amb els llavis tancats.
LES KÓRAI
L’Escultura Grega
Les figures femenines, Kórai o Kóre, representen noies al servei del temple.
Se les presenta fent ofrenes o en actitud orant.
CARACTERÍSTIQUES:
Es representen vestides.
L’anatomia es reflecteix a través de la roba. Preocupació pels detalls i plecs del
vestit .
Cabells endavant, amb rinxols geomètrics.
El somriure és més marcat.
Més moviment que els Kuroi: la mà dreta estesa per oferir l’ofrena a la divinitat –
amb freqüència una magrana- , o bé el braç doblegat sobre el pit en actitud de
súplica o agraïment al déu.
Són més petites, i sovint no aconsegueixen la mida del natural .
El vestit més comú de las korai és la túnica jònica (jiton), amb
policromia de la que encara queden restes clares.
ALTRES ESCULTURES ARCAIQUES
Kore Dama d’Auxerre 630 aC.
(75 cm amb la base) París,
Louvre
Kore amb magrana i corona
(580-570aC.) Atenes, Museu de
l’Acròpolis
Kore de l’Acròpolis (últim ¼ del
s. VI aC.) Atenes, Museu
Arqueològic Nacional
Kore dels ulls d’ametlla (500
aC.) Atenes, Museu de
l’Acròpolis
L’Escultura Grega
Frontalitat
L’Escultura Grega
RESUM CARACTERÍSTIQUES EPOCA ARCAICA (s.VII-VI a.c.):
Esquematisme formes
Somriure arcaic
Ulls ametllats
Policromia
Influència egípcia
Hieratisme
Simetria
Cabells geomètrics
Rigidesa
EL PERIODE CLÀSSIC ( V - IV a.C.)
L’Escultura Grega
Recerca del MODEL IDEAL de bellesa humana.
Major NATURALISME en la representació de les formes.
Abandó de la rigidesa i estatisme de l’època anterior.
Dinamisme contingut: “CONTRAPPOSTO”.
Us de CANONS per assolir: equilibri, proporció i bellesa.
TEMES representats: Atletes, Déus i Herois
FUNCIÓ: Essencialment la contemplació estètica.
EXPRESSIÓ serena, continguda i equilibrada.
Cal diferenciar tres moments o períodes:
EL PERIODE PROTOCLÀSSIC ( Primera meitat segle V a.C.)
És un període de transició en el que es trenca amb el hieratisme, la rigidesa propis de l’època
arcaica i s’anuncien moltes de les característiques del període clàssic: menor esquematisme
i recerca d’un major naturalisme i dinamisme de les figures.
Obres més importants:
Efebus de Kritios Àuriga de Delfos Zeus d’Artemision
L’Escultura Grega
L’Escultura Grega
ELS GUERRERS DE RIACE
Dins de les obres d’aquest període mereixen una especial atenció “Els guerres de Riace” pel gran nombre
de trets propis de l’època clàssica que ja presenten:
Major naturalisme en composició (posició i
proporcions del cos), en l’expressió del rostre,
major coneixement de l’anatomia (pèrdua de
l’esquematisme ) i major dinamisme ( lleuger
contrapposto. )
És per tot això que podem considerar aquestes
dues escultures gairebé com a clàssiques tot i que
encara presenten alguns trets propis de l’època
arcaica (esquematització geomètrica dels cabells).
PAU17
PAU17
L’Escultura Grega
PLENITUD CLÀSSICA O 1R CLASSICISME
( SEGONA MEITAT S. V )
POSTCLASSICISME O 2N CLASSICISME
( SEGLE IV )
COMPARTEIXEN:
Naturalisme, pèrdua de frontalitat, la
proporció, l’ús de canons, la flexibilitat
anatòmica (contrapposto).
ÉS DIFERENCIEN:
Les escultures del postclassicisme presenten:
-Cànon més esvelt (Lisip 1/8) .
-Major dinamisme (Praxíteles).
-Major expressivitat al rostre, (expressió
dels sentiments “pathos”).
-Introducció del nu femení integral.
L’Escultura Grega
AUTORS PLENITUD CLÀSSICA O 1R CLASSICISME ( SEGONA MEITAT S. V )
POLICLET “CÀNON 1/7” MIRO “RHYTMOS” FIDIES “DRAPS MULLATS”
DORIFOR 430 a.C.DIADUMEN 430 a.C. DISCÒBOL 460 a.C. NIKE (mètopa Partenó)
PAU17 PAU17
PAU17
L’Escultura Grega
FÍDIES “L’ESCULTOR DELS DÉUS”
Relleus i escultures que decoraven el Partenó realitzades per Fídies
L’Escultura Grega
AUTORS POSTCLASSICISME O 2N CLASSICISME ( SEGLE IV )
PRAXÍTELES (CORBA) ESCOPESLISIP (CÀNON 1/8)
HERMES AMB DIONÍS INFANTVENUS DE CNIDOS APOXIÒMENOSHERACLES FARNESI MENÀDA BALLANTAPOL·LO SAUROCTON
PAU17
PAU17
EPOCA HEL·LENÍSTICA ( IV - I a.C )
La barreja de la influència oriental (colossalisme, monumentalitat, patetisme...) i la tradició clàssica
dóna lloc a una nova forma de concebre l’art i l’escultura.
Els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats
en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema.
Els rostres mostren sentiments de
sofriment i passió (pathos).
L’Escultura Grega
El naturalisme continua, però s’abandona l’idealisme en favor del realisme.
L’Escultura Grega
PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCULTURA HEL·LENÍSTICA:
Representació de grups escultòrics amb composició més complexa (Teatralitat).
L’Escultura Grega
Nous temes: La vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor, la mort ...
L’Escultura Grega
Es PERD LA UNITAT ESTILÍSTICA de tota Grècia i sorgeixen escoles locals: Atenes o neoàtica, Pèrgam,
Alexandria, Rodes,...
L’Escultura Grega
És una dels centres de producció artística hel·lenística que més destaca: Les obres
d’aquesta escola tenen un caràcter monumental o colossal i mostren patetisme, tensió
i un moviment exacerbat.
L’Escultura Grega
ESCOLA DE RODES
OBRES MÉS DESTACADES:
Colós de Rodes (desaparegut).
Niké o Victòria de Samotràcia (190 aC).
Bou Farnesi (130 aC).
Laocoont i els seus fills (50 a.C).
PAU17
PAU17
PAU17
PAU17
L’Escultura Grega
EVOLUCIÓ DE LA FIGURA MASCULINA
L’Escultura Grega
EVOLUCIÓ DE LA FIGURA FEMENINA

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
Fitxa 9 dorífor
Fitxa 9 doríforFitxa 9 dorífor
Fitxa 9 dorífor
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgamFitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
 
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
 
Aqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreresAqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreres
 
Laocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fillsLaocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fills
 
Teatre d'Epidaure
Teatre d'EpidaureTeatre d'Epidaure
Teatre d'Epidaure
 
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infantFitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
 
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
 
ART GREC: ESCULTURA
ART GREC:  ESCULTURAART GREC:  ESCULTURA
ART GREC: ESCULTURA
 
Ara pacis Augustae
Ara pacis AugustaeAra pacis Augustae
Ara pacis Augustae
 
Art romà. Característiques
Art romà. CaracterístiquesArt romà. Característiques
Art romà. Característiques
 
01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ
 
Fitxa 8 discòbol
Fitxa 8 discòbolFitxa 8 discòbol
Fitxa 8 discòbol
 
Fitxa 6 teatre d'epidaure
Fitxa 6 teatre d'epidaureFitxa 6 teatre d'epidaure
Fitxa 6 teatre d'epidaure
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 

Destacado (14)

Powerpoint Unitat 3. Art Grec
Powerpoint Unitat 3. Art GrecPowerpoint Unitat 3. Art Grec
Powerpoint Unitat 3. Art Grec
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
 
Fitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psiqueFitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psique
 
Erectèon
ErectèonErectèon
Erectèon
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà escultura
 
10.Laocoont
10.Laocoont10.Laocoont
10.Laocoont
 
Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
 
El Partenó d’Atenes
El Partenó d’AtenesEl Partenó d’Atenes
El Partenó d’Atenes
 
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
 
Nike àptera
Nike àpteraNike àptera
Nike àptera
 
Gerrers De Riace
Gerrers De RiaceGerrers De Riace
Gerrers De Riace
 
Kouros I Kore
Kouros I KoreKouros I Kore
Kouros I Kore
 
Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)
 

Similar a 03. art clàssic grècia escultura

Similar a 03. art clàssic grècia escultura (20)

Escultura grega
Escultura gregaEscultura grega
Escultura grega
 
Escultura grega 15 16
Escultura grega 15 16Escultura grega 15 16
Escultura grega 15 16
 
GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.
GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.
GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
Història de l'art
Història de l'artHistòria de l'art
Història de l'art
 
Kouros I Kore
Kouros I KoreKouros I Kore
Kouros I Kore
 
GRÈCIA ESCULTURA II. CLÀSSIC, SEGON CLASSICISME I HEL·LENÍSTIC.
GRÈCIA ESCULTURA II. CLÀSSIC, SEGON CLASSICISME I HEL·LENÍSTIC.GRÈCIA ESCULTURA II. CLÀSSIC, SEGON CLASSICISME I HEL·LENÍSTIC.
GRÈCIA ESCULTURA II. CLÀSSIC, SEGON CLASSICISME I HEL·LENÍSTIC.
 
Fitxa 12 victòria de samotracia def
Fitxa 12 victòria de samotracia defFitxa 12 victòria de samotracia def
Fitxa 12 victòria de samotracia def
 
Art grec eso
Art grec esoArt grec eso
Art grec eso
 
03b hfa's
03b hfa's03b hfa's
03b hfa's
 
Atm1
Atm1Atm1
Atm1
 
Art+clàssic grècia
Art+clàssic grèciaArt+clàssic grècia
Art+clàssic grècia
 
Victoria de samotracia
Victoria de samotraciaVictoria de samotracia
Victoria de samotracia
 
Art clàssic (I) Grècia
Art clàssic (I) GrèciaArt clàssic (I) Grècia
Art clàssic (I) Grècia
 
03c hfa's
03c hfa's03c hfa's
03c hfa's
 
Art Clàssic: Grècia
Art Clàssic: GrèciaArt Clàssic: Grècia
Art Clàssic: Grècia
 
9 hermes amb-dionís_infant
9 hermes amb-dionís_infant9 hermes amb-dionís_infant
9 hermes amb-dionís_infant
 
11 victòria de-samotràcia
11 victòria de-samotràcia11 victòria de-samotràcia
11 victòria de-samotràcia
 
Grecia (iii)
Grecia  (iii)Grecia  (iii)
Grecia (iii)
 
6-DISCÒBOL DE MIRÓ
6-DISCÒBOL DE MIRÓ6-DISCÒBOL DE MIRÓ
6-DISCÒBOL DE MIRÓ
 

Más de Julia Valera

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansJulia Valera
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaJulia Valera
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Julia Valera
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Julia Valera
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Julia Valera
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual artJulia Valera
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artJulia Valera
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisJulia Valera
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaJulia Valera
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Julia Valera
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesJulia Valera
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeJulia Valera
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleJulia Valera
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsJulia Valera
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaJulia Valera
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesJulia Valera
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societatsJulia Valera
 
1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societatsJulia Valera
 
Proyecto franco ha muerto
Proyecto  franco ha muertoProyecto  franco ha muerto
Proyecto franco ha muertoJulia Valera
 
Fitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de vecianaFitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de vecianaJulia Valera
 

Más de Julia Valera (20)

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadans
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanes
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats
 
1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats
 
Proyecto franco ha muerto
Proyecto  franco ha muertoProyecto  franco ha muerto
Proyecto franco ha muerto
 
Fitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de vecianaFitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de veciana
 

Último

LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)nfulgenc
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 

Último (9)

LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 

03. art clàssic grècia escultura

  • 1. L’ESCULTURA ESCULTURA GREGA JÚLIA LÓPEZ VALERA. Basada en la del professor A. Nuñez
  • 2. L’Escultura Grega L’ESCULTURA GREGA 1- Característiques generals 2- El període Arcaic (segles VII-V a.C.). 4.1 - El període Protoclàssic (Inicis del segle V a.C.). 4- El període Hel·lenístic (segles IV-I a.C.) 3- El període Clàssic (segles V- IV a.C.). 4.2- Primer Classicisme o Classicisme sublim ( segle V aC.) 4.3- Segon Classicisme o Classicisme tardà ( segle IV aC.)
  • 3. CONSIDERACIÓ SOCIAL DE L’ARTISTA: Els escultors passen de ser artesans a tenir una consideració social important (signen les obres). FUNCIÓ: Religiosa (temples, tombes,...) o civil (atletes, dames oferents...). POLICROMIA: Les escultures originals estaven policromades. EVOLUCIÓ: Recerca continuada del naturalisme, el dinamisme l’expressivitat fins arribar a un realisme idealitzat síntesi de la l’equilibri la perfecció entre la bellesa física i espiritual. ANTROPOMORFISME: Les escultures gregues representen figures humanes (fins i tot els déus tenen forma humana). DUES TIPOLOGIES: El relleu (decoració de frisos i mètopes en temples i altars) i l’escultura exempta . CÒPIES: La majoria d’escultures gregues ens han arribat per còpies romanes, no els originals. MATERIALS: marbre (talla) i bronze (cera perduda), encara que també utilitzen pedra calcària, fusta, or i ivori. CARACTERÍSTIQUES GENERALS L’Escultura Grega
  • 4. L’Escultura Grega ETAPES : En l’escultura grega podem diferenciar tres grans etapes que coincideixen amb les tres etapes històriques de la civilització grega. Arcaica (S.VII-475 aC) Formació de les Polis. Fundació de les colònies. Es fixen els estils arquitectònics i s’inicia l’evolució de l’escultura grega. Clàssica (475-323 aC) Entre la fi de les guerres mèdiques i la mort Alexandre. Moment de màxima esplendor artística grega. Hel.lenística (323-31 a C) Grècia exporta el seu art als regnes orientals formats després de la mort d’Alexandre i fins que és conquerida per Roma.
  • 5. EPOCA ARCAICA ( VII - VI a.C ) Dos tipus de representació de la figura humana Koúroi (Koúros) Kórai (Kóre) Figures femenines que representen dones vestides que es creu que eren sacerdotesses o dames oferents. Figures masculines que representen atletes nus o herois. Presenten gran rigidesa i hieratisme: formes molt rígides, amb els braços enganxats al cos, les mans tancades, i la mirada al front. Concepció esquemàtica i geomètrica de les diferents parts del cos i el rostre. L’Escultura Grega
  • 6. L’Escultura Grega Notable Influència dels models orientals i sobretot egipcis. Frontalitat, hieratisme, rigidesa, esquematisme, colossalisme .... Però també presenten diferències Importants: -Figura masculina completament nua. -Absència de suport al darrera. -Clara tendència al naturalisme. -Intent d’expressivitat. (somriure arcaic)
  • 7. L’Escultura Grega ALTRES CARACTERÍSTIQUES: FRONTALITAT: l’escultura està concebuda totalment per ser vista de front. SIMETRIA: Un eix central divideix l'estàtua en dos meitats iguals. ESTATISME: Absència de dinamisme. El peus estan sòlidament fixats a terra i, tot i que la cama esquerra està avançada, no s’aconsegueix cap sensació de moviment. ESQUEMATISME I GEOMETRIA: Realització de les formes del cos de forma esquemàtica i amb ús d’elements geomètrics. L’ús de l’element geomètric es fa especialment patent en la realització de la cabellera i el tors de les figures i alguns detalls del rostre.
  • 8. ÚS DE CONVENCIONALISMES en la realització del rostre: L’Escultura Grega Ulls grans i ametllats amb una mirada fixa. “Somriure arcaic” estereotipat amb els llavis tancats.
  • 9. LES KÓRAI L’Escultura Grega Les figures femenines, Kórai o Kóre, representen noies al servei del temple. Se les presenta fent ofrenes o en actitud orant. CARACTERÍSTIQUES: Es representen vestides. L’anatomia es reflecteix a través de la roba. Preocupació pels detalls i plecs del vestit . Cabells endavant, amb rinxols geomètrics. El somriure és més marcat. Més moviment que els Kuroi: la mà dreta estesa per oferir l’ofrena a la divinitat – amb freqüència una magrana- , o bé el braç doblegat sobre el pit en actitud de súplica o agraïment al déu. Són més petites, i sovint no aconsegueixen la mida del natural . El vestit més comú de las korai és la túnica jònica (jiton), amb policromia de la que encara queden restes clares.
  • 10. ALTRES ESCULTURES ARCAIQUES Kore Dama d’Auxerre 630 aC. (75 cm amb la base) París, Louvre Kore amb magrana i corona (580-570aC.) Atenes, Museu de l’Acròpolis Kore de l’Acròpolis (últim ¼ del s. VI aC.) Atenes, Museu Arqueològic Nacional Kore dels ulls d’ametlla (500 aC.) Atenes, Museu de l’Acròpolis L’Escultura Grega
  • 11. Frontalitat L’Escultura Grega RESUM CARACTERÍSTIQUES EPOCA ARCAICA (s.VII-VI a.c.): Esquematisme formes Somriure arcaic Ulls ametllats Policromia Influència egípcia Hieratisme Simetria Cabells geomètrics Rigidesa
  • 12. EL PERIODE CLÀSSIC ( V - IV a.C.) L’Escultura Grega Recerca del MODEL IDEAL de bellesa humana. Major NATURALISME en la representació de les formes. Abandó de la rigidesa i estatisme de l’època anterior. Dinamisme contingut: “CONTRAPPOSTO”. Us de CANONS per assolir: equilibri, proporció i bellesa. TEMES representats: Atletes, Déus i Herois FUNCIÓ: Essencialment la contemplació estètica. EXPRESSIÓ serena, continguda i equilibrada. Cal diferenciar tres moments o períodes:
  • 13. EL PERIODE PROTOCLÀSSIC ( Primera meitat segle V a.C.) És un període de transició en el que es trenca amb el hieratisme, la rigidesa propis de l’època arcaica i s’anuncien moltes de les característiques del període clàssic: menor esquematisme i recerca d’un major naturalisme i dinamisme de les figures. Obres més importants: Efebus de Kritios Àuriga de Delfos Zeus d’Artemision L’Escultura Grega
  • 14. L’Escultura Grega ELS GUERRERS DE RIACE Dins de les obres d’aquest període mereixen una especial atenció “Els guerres de Riace” pel gran nombre de trets propis de l’època clàssica que ja presenten: Major naturalisme en composició (posició i proporcions del cos), en l’expressió del rostre, major coneixement de l’anatomia (pèrdua de l’esquematisme ) i major dinamisme ( lleuger contrapposto. ) És per tot això que podem considerar aquestes dues escultures gairebé com a clàssiques tot i que encara presenten alguns trets propis de l’època arcaica (esquematització geomètrica dels cabells). PAU17 PAU17
  • 15. L’Escultura Grega PLENITUD CLÀSSICA O 1R CLASSICISME ( SEGONA MEITAT S. V ) POSTCLASSICISME O 2N CLASSICISME ( SEGLE IV ) COMPARTEIXEN: Naturalisme, pèrdua de frontalitat, la proporció, l’ús de canons, la flexibilitat anatòmica (contrapposto). ÉS DIFERENCIEN: Les escultures del postclassicisme presenten: -Cànon més esvelt (Lisip 1/8) . -Major dinamisme (Praxíteles). -Major expressivitat al rostre, (expressió dels sentiments “pathos”). -Introducció del nu femení integral.
  • 16. L’Escultura Grega AUTORS PLENITUD CLÀSSICA O 1R CLASSICISME ( SEGONA MEITAT S. V ) POLICLET “CÀNON 1/7” MIRO “RHYTMOS” FIDIES “DRAPS MULLATS” DORIFOR 430 a.C.DIADUMEN 430 a.C. DISCÒBOL 460 a.C. NIKE (mètopa Partenó) PAU17 PAU17 PAU17
  • 17. L’Escultura Grega FÍDIES “L’ESCULTOR DELS DÉUS” Relleus i escultures que decoraven el Partenó realitzades per Fídies
  • 18. L’Escultura Grega AUTORS POSTCLASSICISME O 2N CLASSICISME ( SEGLE IV ) PRAXÍTELES (CORBA) ESCOPESLISIP (CÀNON 1/8) HERMES AMB DIONÍS INFANTVENUS DE CNIDOS APOXIÒMENOSHERACLES FARNESI MENÀDA BALLANTAPOL·LO SAUROCTON PAU17 PAU17
  • 19. EPOCA HEL·LENÍSTICA ( IV - I a.C ) La barreja de la influència oriental (colossalisme, monumentalitat, patetisme...) i la tradició clàssica dóna lloc a una nova forma de concebre l’art i l’escultura. Els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres mostren sentiments de sofriment i passió (pathos). L’Escultura Grega
  • 20. El naturalisme continua, però s’abandona l’idealisme en favor del realisme. L’Escultura Grega PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCULTURA HEL·LENÍSTICA:
  • 21. Representació de grups escultòrics amb composició més complexa (Teatralitat). L’Escultura Grega
  • 22. Nous temes: La vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor, la mort ... L’Escultura Grega
  • 23. Es PERD LA UNITAT ESTILÍSTICA de tota Grècia i sorgeixen escoles locals: Atenes o neoàtica, Pèrgam, Alexandria, Rodes,... L’Escultura Grega
  • 24. És una dels centres de producció artística hel·lenística que més destaca: Les obres d’aquesta escola tenen un caràcter monumental o colossal i mostren patetisme, tensió i un moviment exacerbat. L’Escultura Grega ESCOLA DE RODES OBRES MÉS DESTACADES: Colós de Rodes (desaparegut). Niké o Victòria de Samotràcia (190 aC). Bou Farnesi (130 aC). Laocoont i els seus fills (50 a.C). PAU17 PAU17 PAU17 PAU17
  • 25. L’Escultura Grega EVOLUCIÓ DE LA FIGURA MASCULINA
  • 26. L’Escultura Grega EVOLUCIÓ DE LA FIGURA FEMENINA