Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. Júlia López Valera
JÚLIA LÓPEZ VALERA
INSTITUT BANÚS
ART BARROC

2. Júlia López Valera
 El Barroc neix en un context de crisi general a Europa al s. XVII. Crisi econòmica,
social, política i religiosa.
 Impera el pessimisme, la pèrdua de confiança en l’home.
 Neix una espiritualitat nova, l’home no és capaç de solucionar els seus problemes
sense l’ajut de Déu.
 És un art religiós, vinculat a Roma: defensa la Contrareforma catòlica contra el
protestantisme.
 Art que busca impressionar, emocionar, acollir el poble en la fe catòlica.
CONTEXT HISTÒRIC
La crisi econòmica-social és produïda
per un seguit de males collites, fam,
mortalitat per epidèmies i pestes.
La crisi político-social és deguda a les
guerres entre catòlics i protestants.
Els reis volen imposar el seu poder al
Papa. La burgesia ajuda als reis en
contra de la noblesa i eclesiàstics ,
que donen suport al Papa.

3. ARQUITECTURA

4. Júlia López Valera
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA (I)
L’arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del segle XVII fins dos terços
del segle XVIII. En aquesta última etapa es denomina estil rococó.
Neix a Roma.
Es manifesta a gairebé tots els països europeus i, en el que eren en aquell temps ,
les colònies d’Espanya i Portugal a Amèrica, avui països independents.
Destaca la monumentalitat dels edificis: ús de columnes gegantines, frisos
ondulants, façanes corbes.
Façana principal amb decoració aparatosa i teatral a base de columnes, relleus,
escultures (Horror vaqui).
Interiors fastuosos amb altars de fusta recarregats que semblen decorats teatrals,
combinen arquitectura, escultura i pintura. Ús del clarobscur.
Els principals edificis són catedrals i esglésies però també hi ha edificis civils com
Palaus.

5. Júlia López Valera
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA (II)
Integració de l’arquitectura i els monuments en el marc urbà.
S’elaboren plans reguladors de l’urbanisme. Exemple: Roma, on es tracen grans vies
per unir les 7 basíliques. El Papa Sixte V creà la Roma Santa, el centre de la qual va ser
Santa Maria la Major.

6. Júlia López Valera
DOS TIPUS D’URBANISME
Integració general
Plaça de Sant Pere de Bernini
Integració puntual
Plaça Navona de Roma, de Bernini
La plaça com a element urbà integrador es desenvolupa al segle XVII.
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA (III)
Urbanisme de jardins, creant sensació d’espais infinits i diversos.
El palau, com a síntesi de funcionalitat i poder. Model unitari, en forma d’U o de H,
per connectar l’edifici als jardins.
Les esglésies representen el poder religiós i estan al servei de la Contrareforma.

7. Júlia López Valera
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA (III)
La planta esdevé més dinàmica: les plantes dels edificis dibuixen formes
el·líptiques, ovals, o una combinació de les dues. Les formes poden ser còncaves o
convexes.
La línia corba s’utilitza en murs, façanes,
columnes salomòniques, sobre elements
clàssics.
Els edificis són concebuts com a grans
escultures. Façanes ondulades.

8. Júlia López Valera
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA (IV)
Desapareix la proporcionalitat, en benefici de
la tendència a les dimensions exagerades i de
la sensació de monumentalitat.
La creació de jocs de llum i color, de zones
il·luminades i fosques, es combina amb
l’exuberància decorativa (“horror vacui”).
L’escultura i la pintura s’integren a l’edifici per
crear una sensació d’un tot unitari.
Els materials utilitzats són els clàssics: la pedra,
el marbre, la fusta. Donen molta importància
als marbres de color, al bronze i al guix blanc.

9. Júlia López Valera
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA (V)
El dinamisme del Barroc s’expressa entre d’altres coses, en el canvi de les formes ideals.
Com a nova figura bàsica apareix l’oval (longitudinal i transversal), allargament dinàmic
del cercle.

10. Júlia López Valera
ALGUNES OBRES: SAN CARLO ALLE QUATTRO FONTANE (BORROMINI)

11. Júlia López Valera
ALGUNES OBRES:EL PALAU DE VERSALLES
(JULES HARDOUIN-MANSART)

12. Júlia López Valera
ALGUNES OBRES: SAN’IVO ALLA SAPIENZA(BORROMINI)

13. Júlia López Valera
ALGUNES OBRES: SANT ANDREU DEL QUIRINAL(BERNINI)

14. Júlia López Valera
ALGUNES OBRES: PLAÇA MAJOR DE SALAMANCA(CHURRIGUERA)

15. Júlia López Valera
ROCOCÓ: SANTUARI DE WIES. DOMINIKUS ZIMMERMANN

16. Júlia López Valera

17. Júlia López Valera

18. Júlia López Valera

19. Júlia López Valera
ESCULTURA

20. Júlia López Valera
CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA
S’origina a Itàlia amb la figura de Bernini.
Caràcter omnipresent perquè la trobem a tots els llocs: façanes, retaules, espais
públics…
Els materials varien segons la zona de producció: pedra, marbre, bronze,fusta…
La tipologia i la temàtica són diverses: religiosa, monuments funeraris, retrats de
reis o papes, mitològica… Grups, eqüestres, jacents…
Les formes són: escultura exempta o de ple volum i relleu. També es dóna la
unifacialitat (un sol punt de vista) o la multifacialitat (diversos punts de vista), típic
del manierisme.
La teatralitat, relacionada amb la unifacialitat. Considera l'obra escultòrica com a
una representació escenogràfica. El marc on s’enquadri l’obra serà molt important,
així com l’espai original on anava. Per potenciar aquest efecte teatral, els escultors
barrocs no renuncien a la pintura, al color i a la llum. L’arquitectura es posa al
servei de l’escultura.

21. Júlia López Valera
CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA
El dinamisme i el moviment, amb el predomini de les formes obertes. Es vol
captar el moment concret d'una acció. Tots els elements de les figures
intensifiquen aquest moviment: la roba, el cabell, els braços i cames...
L’expressió dels sentiments més diversos d’una manera totalment naturalista.

22. ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(I)
GIAN LORENZO
BERNINI
(1598-1680)
Autoretrat

23. Gian Lorenzo Bernini fou un consumat retratista.
Retrat d’una jove
Bust del cardenal Escipió Borghese
Marbre, 78 cm. (1632, el seu mecenes abans
dels papes Urbà VIII, Innocenci X i Alexandre
VII).
Lluís XIV (1665)
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(II)
• Bust realitzat durant una visita
a França.
• Representa el cabells a la moda
de l’època.
• Abundants plecs que donen
dinamisme a l’escultura i generen
un contrast lumínic de caràcter
pictòric.
• El gest digne d’un monarca,
distant i impertorbable.

24. • David apareix tensant la fona per atacar
Goliat.
• El dinamisme queda emfatitzat per la
composició piramidal amb varis punts de
vista.
DAVID (1619, 1’70m)
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(III)
• La tensió i el drama
no queden reduïts tan
sols al seu cos, sinó
que es transmeten a
l’espectador, que
queda inclòs dins de la
composició.
• A destacar el
gest de ràbia en
l’expressió de
David.

25. ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(IV)
EL RAPTE DE PROSERPINA
(1621-22)
Marbre (2’95 m)
• Tema inspirat en la Metamorfosis
d’Ovidi.
• Grup escultòric que presenta una clara
visió frontal, que no limita la multiplicitat
dels punts de vista.
• Grup escultòric de caràcter violent i
dinàmic, mostra la resistència de
Proserpina al rapte de Plutó, creant
diferents textures, segons la posició de les
figures.
• Té un marcat caràcter moralista,
contraposant la brutalitat de Plutó a la
bellesa de Proserpina, el vici a la virtut,
expressant els estats anímics i els
diferents comportaments psicològics.

26. APOL·LO
I DAFNE
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(V)

27. • El papa Urbà VIII li encarregà 4 nínxols,
per a decorar els 4 grans pilars torals
que sustenten la cúpula de Miquel
Àngel, amb la finalitat de reduir la seva
massa i fer-los més diàfans i, també, per
mostrar les santes relíquies conservades
en Sant Pere (la seva adoració
s’emmarca dins el clima de la
Contrareforma i la Guerra dels 30 anys).
• Les relíquies eren: fragment de la creu,
la llança amb la que Longino obrí el
costat a Crist, el drap de la Verònica i la
creu de Sant Andreu.
• Bernini dissenya les 4 estàtues
monumentals: Santa Elena (mare de
Constantí), Sant Longinos, la Verònica i
Sant Andreu, però tan sols va esculpir
aquesta, entre 1629 i 1638, que fa més
de 3 m).
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(VI)
• Representa la plenitud de l’estil Barroc,
obra commovedora, que incita a la
devoció (segons els principis del Concili
de Trento).
• Sant Longinos està consternat en
descobrir que Jesús era realment el Fill
de Déu. La figura obre els seus braços,
violentament, creant un eix que es tanca
per la llança.
• El seu rostre molt expressiu i els plecs
en moviment creen sensació de
clarobscur (recorda al Laocoont trobat
en 1506).

28. BALDAQUÍ DE SANT PERE
(1624-1633)
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(VII)

29. CÀTEDRA DE SANT
PERE (1657-1666)
• Realitzada de marbre blanc i estuc
daurat.
• Es tracta d’un altar, dins el qual es
troba la càtedra de Sant Pere.
• Es troba situada a l’absis principal de
la Basílica de Sant Pere del Vaticà.
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(VIII)

30. EXTÀSI DE SANTA TERESA
CAPELLA DEL CARDENAL FEDERICO
CORNARO, en Santa Maria de la Victòria
(Roma).
(1645-1652)
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(IX)

31. ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(X)
Font del Quatre Rius, Plaça Navona
(1651, Innocenci X)
Font de Tritó,
Plaça Barberini (1624-1643)

32. SEPULCRE FUNERARI D’URBÀ VIII
(1627-47)
• El Papa Urbà VIII, va iniciar en 1639 la
construcció del seu propi mausoleu,
concebut com un monument
d’autoglorificació.
• El pontífex està sedent en la seva càtedra
i beneint sobre la seva tomba, mentre que
al seu costat es troben les al·legories de la
Caritat i de la Justícia.
•Presenta una composició piramidal, dins
la qual l’únic motiu de caràcter funerari és
el sarcòfag.
• Bernini utilitza, en la realització del
sepulcre, marbre blanc i de colors, jaspe,
bronze i bronze molt daurat, realitzant la
figura del pontífex en bronze, i el sepulcre
en pòrfir obscur, colors pur del dol.
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(XI)
•La figura d’Urbà VIII el mostra al món
orgullós com un emperador, coronat amb
la tiara i amb un gest arrogant

33. SEPULCRE FUNERARI
D’ALEXANDRE VII (1671-1678)
• És un dels darrers treballs escultòrics de
Bernini en Sant Pere del Vaticà.
• Presenta canvis en la concepció del
sepulcre papal.
• Recorda la composició del sepulcre
d’Urbà VIII, però és més complex, amb
quatre al·legories de composició
profunda.
• Les al·legories fan referència (d’esquerra
a dreta) a la Caritat, la Veritat, la
Prudència i la Justícia.
•El pontífex no està representat amb posat
arrogant, sinó de genolls, humilment i
sense tiara.
• Sota ell es troba la porta d’una de les
sagristies de Sant Pere, que simbolitza, en
sentit dramàtic i espacial, l’entrada en el
Més Enllà.
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(XII)

34. ESCULTURA BARROCA A FRANÇA
APOL·LO I LES NIMFES (1666-1673)
FRANÇOIS GIRARDON
SEPULCRE DE RICHELIEU
(1675-1694)
FRANÇOIS GIRARDON

35. MONUMENT
EQÜESTRE DEL GRAN
ELECTOR DE SAXÒNIA
(1689-1703)
ANDREAS SCHLÜTTER
ESCULTURA BARROCA A ALEMANYA

36. Júlia López Valera

37. Juan Matínez Montañés
Crist de la Clemència
Gregorio Fernández
Crist Jacent
Pedro de Mena
Magdalena Penitent
Alonso Cano
Immaculada
ESCULTURA BARROCA ESPANYOLA: LA IMATGERIA

38. Pedro de Mena
Magdalena Penitent
Gregorio Fernández
Crist Jacent
ESCULTURA BARROCA ESPANYOLA:CARACTERÍSTIQUES
Temàtica quasi exclusivament religiosa, tan sols a la Cort n’hi
haurà escultura monumental. Absència de temes mitològics i
profans.
Es continua realitzant retaules, on apareixen figures exemptes i,
algunes vegades, en baix relleu. També es fa cadiram de cor i els
famosos passos de Setmana Santa.
Decadència de l’escultura funerària.
Material més emprat és la fusta, seguint la tradició hispana.
Al llarg d’aquest període s’abandonarà la tècnica de
l’estofament; i posteriorment es policromarà.

39. Juan Matínez Montañés
Crist de la Clemència
Pedro de Mena
Sant Francesc d’Assís
ESCULTURA BARROCA ESPANYOLA:CARACTERÍSTIQUES
Per extremar el realisme de les figures s’utilitzen
postissos: cabells reals, corona real, ulls de cristall,
llàgrimes de cera, etc. Es creen imatges, en les que es
realitzen amb minuciositats caps, cares, mans i peus, i se
les vestia amb roba real.
Els artistes aconsegueixen l’expressió dels sentiments en
les figures: dolor, angoixa, mort, èxtasi.
La finalitat de les escultures és suggerir una profunda
emoció religiosa en l’espectador, en consonància amb
l’esperit de la Contrarreforma catòlica, de la qual
Espanya és gran defensora.
La teatralitat barroca tindrà, amb la imatgeria espanyola,
la seva màxima expressió.

40. Escola castellana:
realisme violent i
patètic.
Gregorio Fernández
(1576 -1636)
Escola andalusa: realisme
classicista.
Juan Martínez Montañés
(1568 -1649)
Múrcia: els preludis del
Rococó
Francisco Salzillo
(1707-1783)
ESCULTURA BARROCA ESPANYOLA: GRANS ESCOLES

41. José Churriguera
• Retaule de Sant Esteban de
Salamanca.
• Recàrrega decorativa: estil
xurrigueresc.
ESCULTURA BARROCA ESPANYOLA: CHURRIGUERESC

42. Júlia López Valera

43. PINTURA
BARROCA

44. PINTURA BARROCA: CRONOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES
 Neix al s.XVI i dura fins a la primera meitat del s.XVIII.
CARACTERÍSTIQUES
Gust pel que és efectista i aparatós.
Tendència al naturalisme i al realisme, el reflex fidel de la realitat és la
deformitat, el dolor i, fins i tot, cadàvers en putrefacció.
Triomf del color sobre el dibuix. Ric colorit.
Estudi i importància de la llum. Cerca forts contrasts: tenebrisme (clarobscur).
Predomini de la pintura a l’oli sobre tela (el fresc a les voltes).
Cerca del moviment i dinamisme: composicions asimètriques i
desequilibrades, línia corba, tensió.
Domini de la perspectiva aèria: s’intenta representar l’atmosfera que envolta
els objectes.
Temàtica variada: religiosa és la preferida, retrats, mitologia, natures mortes
(bodegons), escenes costumistes, paisatges.

45. PINTURA BARROCA ITALIANA: CARAVAGGIO (I)
Caravaggio
Descans en la fugida a Egipte
(1597)
Oli sobre tela
(133.5 x 166,5 cm)
Palazzo Doria-Pamphili, Roma
Caravaggio
Noi amb cistella de
fruites
(~1594)
Oli damunt llenç
(70 x 67cm)
Roma
Galleria Borghese
(autoretrat)
VOCACIÓ DE SANT MATEU

46. PINTURA BARROCA ITALIANA: CARAVAGGIO (II)
SOPAR D’EMAÚS
LA CRUCIFIXIÓ DE SANT PERELA INCREDULITAT DE SANT TOMÀS

47. PINTURA BARROCA ITALIANA:ARTEMISIA GENTILESCHI

48. PINTURA BARROCA FRANCESA: GEORGES LA TOUR

49. (1593-1648)
PINTURA BARROCA FRANCESA: LE NAIN

50. PINTURA BARROCA PAÏSOS BAIXOS:RUBENS(I)
ADORACIÓ DELS REIS MAGS (1624)
DEVALLAMENT
DE LA CREU
RAPTE DE LES FILLES
DE LEUCIP
LES TRES GRÀCIES

51. PINTURA BARROCA PAÏSOS BAIXOS:RUBENS (II)
EL JUDICI DE PARIS
(1638-1639)
Museu del Prado, Madrid
VISITACIÓ DE LA MARE DE DÉU I LA PRESENTACIÓ DE JESÚS AL TEMPLE

52. PINTURA BARROCA ESCOLA HOLANDESA: REMBRANDT(I)Rembrandt
Davallament de la creu
Rembrandt
Bou obert en canal o escorxat
DÀNAE

53. PINTURA BARROCA ESCOLA HOLANDESA: REMBRANDT(II)
LA LLIÇÓ D’ANATOMIA DEL DOCTOR TULP (1632)
SÍNDICS DEL GREMI DE DRAPERS (1662).
RembrandtLa ronda de nit
obra també coneguda
com
“La Milícia del capità
Frans Banning Cocq”.

54. PINTURA BARROCA PAÏSOS BAIXOS:VERMEER (I)
LA NOIA DE LA PERLA
EL TALLER DEL PINTOR O L’ART DE
LA PINTURA

55. PINTURA BARROCA PAÏSOS BAIXOS:VERMEER (II)
DONZELLA ABOCANT LLET
NOIA LLEGINT UNA CARTA
VISTA DE DELFT (1602)
Vista de Delft, és un dels seus quadres més admirats (vers 1660-1661,
Mauritshuis, La Haia). Va ser el seu segon i darrer paisatge urbà i representa una
visió molt fidel. La impressió que ens causa la llum, denota un tractament
d’inigualable mestria.

56. PINTURA BARROCA VALENCIANA (I)
JOSEP DE RIBERA
MARTIRI DE SANT FELIP
CRIST ABRAÇANT A SANT BERNAT
FRANCESC RIBALTA
LA DONA BARBUDA

57. PINTURA BARROCA ANDALUSA (I)
FRANCISCO DE ZURBARÁN
LA MEDITACIÓ DE SANT
FRANCESC
CRIST DE LA CREU (1627)
FRANCISCO DE ZURBARÁN

58. PINTURA BARROCA ANDALUSA (II)
NOIA A LA FINESTRA,
1670
MURILLO
IMMACULADA
MURILLO
LA SAGRADA FAMÍLIA DE L’OCELLET

59. TRIOMF DE LA MORT SOBRE
LA VANITAT Finis Gloriae Mundi
(1672)
In ictu oculi
(1672)
PINTURA BARROCA ANDALUSA (III)

60. DIEGO DE SILVA Y
VELÁZQUEZ
(Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)
El mestre del Barroc espanyol
Velázquez

61. Júlia López Valera

62. Júlia López Valera

63. Júlia López Valera

64. PINTURA ROCOCÓ(I)
JEAN-HONORÉ FRAGONARD:
EL GRONXADOR

65. LA PINTURA ROCOCÓ (S. XVIII)
FRANÇA: l’agonia de l’Antic Règim
Un art que exalta la galanteria,
l’elegància, el caprici, l’exotisme,
la intimitat, l’erotisme, l’amor per
una naturalesa sofisticada...
La GAMMA CROMÀTICA: tons pastel i colors
clars (gris, verd poma, blau cel, rosa
pàl·lid, beix...)
Públic i clients:
Aristòcrates i burgesos
(nostàlgia i emulació)
TEMÀTICA:
La dona, dolça i femenina
L’ amor terrenal
Escenes de festa
Reunions de societat
Cerca del PLAER a l’ obra d’ art.
(hedonisme estètic: l’ art per l ‘art)
Ruptura amb l’academicisme classicista del s. XVII FRANÇA:
WATTEAU
FRAGONARD
BOUCHER
CHARDIN
Obres de petit format.
Format (decoratiu)
REGNE UNIT:
GAINSBOROUGH
REYNOLDS
ITÀLIA:
TIÉPOLO
CANALETTO
GUARDI