Art romànic context i característiques

LOCALITZACIÓ: Tota Europa
occidental, des dels territoris
imperials alemanys fins els
regnes cristians de la península
Ibèrica, amb importants
diferències regionals.
El territori comprenia la meitat
septentrional d’Itàlia, tot
l’actual França i el territori de
l’Imperi Germànic, com el
nucli central del nou art, que
té manifestacions importants a
les Illes Britàniques i a l’illa de
Sicília.
CONTEXT HISTÒRIC: INTRODUCCIÓ

Cronologia i evolució: del s. X al s. XIII.
PRIMER ROMÀNIC: segle
X i principis segle XI.
ROMÀNIC PLE: segle XI i
segle XII.
ROMÀNIC TARDÀ: finals
segle XII i principis XIII.
* Definició característiques de
l’estil i tipologia edificis més
significatius (esglésies i
monestirs). L’inici de la
construcció de la tercera abadia
de Cluny (1088) és la data
simbòlica que marca la maduresa.
* Arquitectura: Alt grau de
monumentalitat i generalització
cobertes de pedra.
* L’escultura s’apodera de les
façanes i dels claustres.
* Nova reforma de l’ordre
benedictí (la reforma de Císter),
impulsa canvis substancials en
l’arquitectura religiosa.
* I introdueix als monestirs
noves solucions constructives.
- Darrer quart segle XIII, ja
pareixen a França les primeres
obres gòtiques, mentre en altres
indrets el romànic perviu fins a
mitjans segle XIII, i com a art
popular o en regions més
allunyades o rurals es dilata en el
temps.

1a DEFINICIÓ(relacionada en el context i en el canvi de conjuntura que es produeix en el
segle XI):
L’art romànic s’ha d’entendre com a expressió d’un període de creixement
econòmic, d’una economia rural, de la societat feudal, de l’expansió del
cristianisme i del pelegrinatge.
- Entre els segles VIII i X, l’Europa
cristiana occidental viu un període de
greus dificultats: invasions de
musulmans, normands o víkings i
magiars, empobriment econòmic i
fragmentació política (i artística),
donant com a resultat l’aparició del
feudalisme clàssic.

“ Luego vi a un Ángel que bajaba del cielo y
tenía en su mano la llave del Abismo y una
gran cadena. Dominó a la Serpiente, la
Serpiente antigua –que es el Diablo y
Satanás- y la encadenó por mil años. La
arrojó al Abismo, la encerró y puso encima
los sellos, para que no sedujera más a las
naciones hasta que se cumplieran los mil
años. Después tiene que ser soltada por
poco tiempo.”
APOCALIPSIS 20, 1-3.
Entre l’any 1000 i el 1033, el mil·lenarisme o creença en la vinguda de l’Apocalipsi (tal
com deia Sant Joan al Nou Testament), és aprofitat per l’església per a aconseguir més
poder i influència sobre la població.
“ El demonio] era de corta estatura, tenía el
cuello picado de viruela, rostro demacrado,
ojos muy negros, frente rugosa y crispada,
mentón escaso y muy estrecho, barba de
macho cabrío, orejas peludas y afiladas,
cabello rizado y enmarañado, dientes de
perro, cráneo puntiagudo, pecho
abombado, jorobado y nalgas
temblequeantes...”
Raoul GLABER, 1044.

En el segle XI (data simbòlica de canvi de conjuntura), la fi de les invasions i del
mil·lenarisme, la descomposició del Califat de Còrdova i el restabliment d’una relativa pau
a Europa Occidental afavoreixen el creixement econòmic i cert renaixement de l’artesania
i el comerç.
De la inseguretat i de la feblesa de les
estructures polítiques i socials anteriors, es passa
ara a:
* Unes fronteres més estables, més segures i
consolidades.
* A la rompuda de terres i ampliació de la
superfície conreada, amb augment de la
productivitat per canvis del sistema de conreu.
* A l’augment de la població i el ressorgiment
de les ciutats.
* El cristianisme, la ideologia o les creences
cristianes com a impuls d’expansió militar
d’Europa (Croades).

De la recuperació de la crisi sortiran reforçats els senyors feudals i l’església, nous
privilegiats.

CONTEXT HISTÒRIC: ECONOMIA RURAL I SOCIETAT FEUDAL
L’economia de l’època és quasi absolutament rural i de subsistència: més del 95% de la
població vivia als pobles i es dedicava a l’agricultura i la ramaderia, amb tècniques
arcaiques i rendiments molt baixos que feien que tingueren dificultats per a sobreviure.
Per aquesta raó l’art romànic serà un art fonamentalment rural.

Societat
feudal
Dividida en 2
GRUPS
SOCIALS
PRIVILEGIATS
La noblesa i el clergat (alt clergat).
Es queden amb la propietat eminent de
la terra a canvi de protegir físicament
(nobles) i espiritualment (clergat) a la
població.
Viuen del treball dels no privilegiats.
Camperols (sobretot), artesans,
comerciants i classes populars
urbanes.
NO PRIVILEGIATS Cultiven la terra, però pagant una
part important de la collita al
senyor feudal i l’església.
Molt males condicions de vida.
Art romànic és
expressió de la
societat feudal.

PRIVILEGIATS
NO PRIVILEGIATS

CONCLUSIÓ: L’art romànic és, sobretot, expressió de la societat feudal, del poder
dels senyors (castells) i de l’església (esglésies, monestirs).

CONTEXT HISTÒRIC:PODER DE L’ESGLÉSIA I ELS PELEGRINATGES
L’església no sols té un poder polític, econòmic i social important, sinó que sortirà del
mil·lenarisme com la salvadora espiritual: la que ha evitat l’Apocalipsi amb les seves
pregàries i procura la pujada al cel dels seus fidels.
En acabar el mil·lenarisme un sentiment de pietat s’estén per tot l’Occident cristià:
construcció d’esglésies i veritable expansió del cristianisme.

Aquesta pietat es
manifestarà en els
pelegrinatges cap als llocs
on es conservaven
relíquies de sants, apòstols
o el propi Crist.

Els pelegrinatges, com el camí de Santiago, seran la forma d’expansió de les idees i l’art per
tot l’Occident (unitat artística, amb diferències regionals).

Els responsables d’aquesta expansió seran els monjos, especialment els cluniacencs
(benedictins), que construiran monestirs per tota Europa Occidental, unificant la seva
cultura d’elit (eren pràcticament els únics que sabien llegir i escriure).

El papa de Roma és la figura que surt més enfortida de la crisi mil·lenarista: de no tindre a
penes poder passa a ser la persona més poderosa d’Occident, per damunt de
l’emperador, fins al punt de predicar croades per a reconquerir territoris (com Terra Santa
o la península Ibèrica).

L’art romànic és un art al servei de l’església, que el fa servir per a demostrar el
seu poder i per a adoctrinar a una població analfabeta a través de les
representacions artístiques (didactisme).

DEFINICIÓ ART ROMÀNIC. Estil artístic propi d’Europa occidental (segles X-XIII), que
defineix els trets culturals d’Occident:
* L’Imperi cristià com a forma d’organització política.
* El feudalisme com a forma d’organització social.
* El cristianisme d’obediència romana com a ideologia.
* I l’art romànic com a expressió cultural.

1) Es va desenvolupar a EUROPA OCCIDENTAL entre els segles X i XIII.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS

1) El terme “romànic” es va
inventar al segle XIX per a
referir-se a aquest art que
utilitzava elements de l’art romà
(arcs de mig punts i voltes de
canó) i per desenvolupar-se al
mateix temps que les LLENGÜES
ROMÀNIQUES (derivades del
llatí vulgar).

2) És el PRIMER ESTIL artístic internacional COMÚ a tota Europa Occidental, que
comparteix una sèrie de trets comuns: utilització d’un mateix repertori general de
tècniques i formes, religió comuna (el cristianisme) i els pelegrinatges, i els monjos
cluniacencs (monestirs) com a formes d’expansió.
2) Encara que hi ha certa unitat d’estil, existeixen MOLTES ESCOLES o variants regionals
del romànic, segons les influències culturals i les condicions econòmiques, socials i
polítiques de cada lloc.

3) Rep moltes INFLUÈNCIES, destacant la romana (elements arquitectònics com la pedra,
l’arc de mig punt i la volta de canó i l’art figuratiu).

3) A part de la romana, INFLUÈNCIES com la germànica o bàrbara (art més abstracte i
expressionista, orfebreria).

3) I també INFLUÈNCIES orientals (bizantí) i musulmanes (el romànic mudèjar).

4) Reflexa els valors guerrers i cristians de la societat feudal i del PODER de la NOBLESA i
l’ESGLÉSIA.

5) És un art essencialment RURAL.

6) És un art fonamentalment
ARQUITECTÒNIC, l’escultura i la pintura
es subordina a l’arquitectura, com a
elements decoratius d’esglésies,
monestirs i castells.

7) És un art predominantment RELIGIÓS I ESPIRITUAL, expressió d’una fe “popular”, però
elaborada i gestionada pel poder de l’església, els reis i els senyors: major importància de
l’art religiós (ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS) que el civil (castells i fortaleses, s’han
conservat poc perquè han sofert transformacions).

8) Té un caràcter DIDÀCTIC, una finalitat educativa, especialment la pintura i l’escultura.

9) És un art ANTINATURALISTA, no respecta
ni les proporcions reals ni la perspectiva.
Les figures es representen de manera rígida
i frontal.

10) Té un caràcter simbòlic.
10) Adopta la tradició ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA, però desenvolupa un imaginari
nou, una iconologia pròpia.

11) L’artista és ANÒNIM, amb algunes excepcions, i l’obra d’art és més representativa
del poder que la paga que no de l’artista que la fa (de vegades deixaran la seva empremta
com mestre artesà, o els bisbes i/o els abats que impulsaren i promocionaren l’obra).

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: RESUM
Es va desenvolupar en Europa Occidental entre els segles X i XIII.
El terme “romànic” es va inventar al segle XIX per a referir-se a aquest art que utilitzava
elements de l’art romà (arcs de mig punts i voltes de canó) i per desenvolupar-se
al mateix temps que les llengües romàniques (derivades del llatí vulgar).
És el primer estil artístic internacional comú a tota Europa Occidental,
que comparteix una sèrie de trets comuns: utilització d’un mateix repertori
general de tècniques i formes, religió comuna (el cristianisme) i els pelegrinatges
i els monjos cluniacencs (monestirs) com a formes d’expansió.
Encara que hi ha certa unitat d’estil, existeixen moltes escoles o variants regionals del romànic
segons les influències culturals i les condicions econòmiques, socials i polítiques de cada lloc .
Rep moltes influències, destacant la romana (elements arquitectònics com la pedra, l’arc de
mig punt i la volta de canó i art figuratiu), la germànica o bàrbara (art més abstracte i
expressionista, orfebreria) i influències orientals (bizantí) i musulmanes (el romànic mudèjar).
Reflexa els valors guerrers i cristians de la societat feudal i del poder de la noblesa i l’església.
És un art essencialment rural.
És un art fonamentalment arquitectònic, subordinant-se l’escultura i la pintura
a l’arquitectura, com a elements decoratius d’esglésies, monestirs i castells.

És un art predominantment religiós i espiritual, expressió d’una fe “popular”, però elaborada
i gestionada pel poder de l’església, els reis i els senyors: major importància de
l’art religiós (esglésies, catedrals i monestirs) que el civil (castells i fortaleses).
Té un caràcter didàctic, una finalitat educativa, especialment la pintura i l’escultura.
És un art antinaturalista: no respecta ni les proporcions reals ni la perspectiva.
Les figures es representen de manera rígida i frontal.
Té un caràcter simbòlic.
Adopta la tradició paleocristiana, però desenvolupa un imaginari nou, una iconologia pròpia.
L’artista és anònim, amb algunes excepcions, i l’obra d’art és
més representativa del poder que la paga que no de l’artista que la fa.

Art romànic context i característiques

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a Art romànic context i característiques

Similar a Art romànic context i característiques (20)

Más de Julia Valera

Más de Julia Valera (20)

Último

Último (7)

Art romànic context i característiques