SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 10
Fitxa 26: MAJESTAT BATLLÓ
Júlia López Valera
FITXA TÈCNICA
Títol Majestat Batlló
Autor desconegut
Cronologia Mitjan segle XII
Tipologia exempta
Material Fusta de xiprer policromada
Mides 1,56m x 1,20m
Estil romànic
Tema Religiós, Crist en Majestat
Localització MNAC (Barcelona)
CONTEXT
La Majestat Batlló va ser comprada a un antiquari el 1914 per
l’industrial català Enric Batlló, i posteriorment donada a la ciutat de
Barcelona, perquè formés part de la col·lecció del Museu Nacional d’Art
de Catalunya (MNAC). És una de les poques majestats catalanes que
conserva la policromia gairebé completa.
Aquest tipus d’obra, juntament amb les verges entronitzades i els
davallaments, tenia una funció litúrgica, ja fos com a part del mobiliari
de l’església (reliquiaris) o com a figures per a representacions de teatre
sacre o processons.
DESCRIPCIÓ FORMAL
 Escultura exempta, pensada per a una visió frontal.
 No es conserva tota la talla.
 Originàriament va ser construïda a partir de vuit peces
articulades i hi falten les que es corresponen amb els
peus. La figura tampoc presenta tots els dits de la mà
dreta i uns quants de la mà esquerra que s’han perdut.
 Presenta una composició frontal, hieràtica i simètrica,
únicament trencada per la lleugera inclinació del cap ,
cap a la dreta.
 Desproporció en relació a la creu i en relació a la seva
anatomia: la distància que hi ha entre el cap i els peus és
pràcticament la mateixa que hi ha entre una mà i l’altra.
 Segueix la mateixa tònica la rica vestimenta que
cobreix tot el cos, una túnica llarga anomenada
manicata, lligada amb un cíngol o cenyidor i
estructurada a base de plecs verticals paral·lels que
reforcen la rigidesa i la geometrització del conjunt. Els
plecs a la part superior del cenyidor són més estrets i
estan lleugerament corbats, i els de la part inferior són
més amples, contribuint a donar forma a la cintura.
DESCRIPCIÓ FORMAL
 Les mànigues de la túnica també van ser modelades en bandes paral·leles de manera
obliqua.
 El cap és una sola peça i no incorpora cap corona.
 Els cabells, s’organitzen de manera simètrica amb una clenxa al mig i la barba trenada, de
manera que ambdós reben un tractament geomètric.
 Geometrisme també als ull –mirada inexpressiva i distant- al nas i a les orelles
 Simetria també present en la policromia:
colors vius destacant els vermells i els blaus
de la túnica i la creu, pintats al tremp. La
túnica està decorada amb motius en forma
de cercles concèntrics i motius florals de
colors blaus i vermells. El mantell acaba en
una sanefa de signes que han estat
interpretats com a caràcters d’escriptura
cúfica (àrab).
 Les dues tonalitats també decoren una
gran part de la creu.
DESCRIPCIÓ FORMAL
 A la part posterior de la creu hi ha un forat i
les restes d’un agnus Dei, l’anyell que
representa la mort i resurrecció de Jesús, de
color vermell i blau verdós i unes inscripcions,
actualment inintel·ligibles. També al braç
vertical, damunt del cap de Crist, hi ha una
inscripció en llatí “Ihs nazarenus rex iv
deorum” (Jesús natzarè, rei dels jueus).
DESCRIPCIÓ FORMAL
TEMÀTICA
La tradició ha transmès la llegenda que la primera majestat,
anomenada Volto Santo o Crist Beirut, va ser esculpida per
Nicodem, que juntament amb Josep d’Arimatea, va davallar el cos
de Jesús de la creu i el va sepultar.
En el període romànic, durant el qual aquesta iconografia va ser
molt comuna, hi havia dues modalitats de representació de Crist
crucificat: el Crist sofrent, imatge lligada a la idea de la redempció
dels pecats dels homes, i el Crist triomfant, imatge que representa
la victòria de Crist sobre la mort.
Aquesta talla és un exemple paradigmàtic del tipus Crist triomfant,
que a Catalunya es coneix amb el nom de majestat. L’obra presenta
la imatge de Jesús com la de l’Home Déu que ha superat el dolor i la
mort. La figura, que no mostra sofriment físic ni psíquic, està
vestida amb una túnica ricament ornamentada i té els ulls oberts i
l’expressió serena.
MODELS I INFLUÈNCIES
La marcada frontalitat, el hieratisme, l’estilització del cos, la
solemnitat i l’obsessió per la simetria que hi ha a la Majestat
Batlló tenen un referent clar en la iconografia bizantina,
arribada a Catalunya probablement a través d’Itàlia. Segons la
tradició, el Crist pretesament esculpit per Nicodem va arribar a
la població italiana de Lucca a mitjan segle VIII i va ser motiu
de diverses còpies abans de desaparèixer. Una d’aquestes
còpies seria el Volto Santo di Lucca, que va servir de model
per a talles romàniques com la Majestat Batlló. Aquesta
influència també es visible en l’ornamentació de la túnica, que
recorda els teixits orientals o islàmics arribats a Occident a
través del comerç, com a botins de guerra o com a regals entre
governants.
El grau tan alt de conservació de la Majestat Batlló la
converteix en un referent i un model historicoartístic
importantíssim de l’escultura romànica catalana.
Fitxa 26 la majestat batlló

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)
Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)
Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)
 
Laocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fillsLaocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fills
 
Ara pacis Augustae
Ara pacis AugustaeAra pacis Augustae
Ara pacis Augustae
 
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les SabinesFitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
 
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 
39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES
39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES
39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES
 
Fitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de DonatelloFitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de Donatello
 
San vicenç de cardona
San vicenç de cardonaSan vicenç de cardona
San vicenç de cardona
 
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
 
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
 
Fitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióFitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creació
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Fitxa selectivitat gòtic: Chartres
Fitxa selectivitat gòtic: ChartresFitxa selectivitat gòtic: Chartres
Fitxa selectivitat gòtic: Chartres
 
Colosseo
ColosseoColosseo
Colosseo
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
El matrimoni arnolfini(jan van eyck)
El matrimoni arnolfini(jan van eyck)El matrimoni arnolfini(jan van eyck)
El matrimoni arnolfini(jan van eyck)
 
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
Marc Aureli
 
3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles
 
El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
 

Similar a Fitxa 26 la majestat batlló

Evolució de la figura de Jesús en l'art
Evolució de la figura de Jesús en l'artEvolució de la figura de Jesús en l'art
Evolució de la figura de Jesús en l'artMontse Ferrer Vendrell
 
Majestat Batlló
Majestat BatllóMajestat Batlló
Majestat Batllóbielada
 
Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
Conjunt iconogràfic de Sant Climent de TaüllConjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
Conjunt iconogràfic de Sant Climent de TaüllGemma Ajenjo Rodriguez
 
Art Romanic (Escultura)
Art Romanic (Escultura)Art Romanic (Escultura)
Art Romanic (Escultura)blogsoller
 
Escultura romànica: Fitxes selectivitat
Escultura romànica: Fitxes selectivitatEscultura romànica: Fitxes selectivitat
Escultura romànica: Fitxes selectivitatAssumpció Granero
 
Fitxes completes romànic
Fitxes completes romànicFitxes completes romànic
Fitxes completes romànicamelisgalmes
 
Barroc. context històric i característiques formals
Barroc. context històric i característiques formalsBarroc. context històric i característiques formals
Barroc. context històric i característiques formalsjmargar3
 
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels Pilar Alvarez
 
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitatPintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitatAssumpció Granero
 
L’enterrament del senyor d’orgaz
L’enterrament del senyor d’orgazL’enterrament del senyor d’orgaz
L’enterrament del senyor d’orgazjesusmartinez55
 

Similar a Fitxa 26 la majestat batlló (20)

Majestat Batlló
Majestat BatllóMajestat Batlló
Majestat Batlló
 
ESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICAESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICA
 
Evolució de la figura de Jesús en l'art
Evolució de la figura de Jesús en l'artEvolució de la figura de Jesús en l'art
Evolució de la figura de Jesús en l'art
 
Majestat Batlló
Majestat BatllóMajestat Batlló
Majestat Batlló
 
Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
Conjunt iconogràfic de Sant Climent de TaüllConjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
 
Escultura Gòtica
Escultura GòticaEscultura Gòtica
Escultura Gòtica
 
Art Romanic (Escultura)
Art Romanic (Escultura)Art Romanic (Escultura)
Art Romanic (Escultura)
 
Escultura gòtica
Escultura gòticaEscultura gòtica
Escultura gòtica
 
Escultura romànica: Fitxes selectivitat
Escultura romànica: Fitxes selectivitatEscultura romànica: Fitxes selectivitat
Escultura romànica: Fitxes selectivitat
 
Fitxes completes romànic
Fitxes completes romànicFitxes completes romànic
Fitxes completes romànic
 
ESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICAESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICA
 
Escultura romànica
Escultura romànicaEscultura romànica
Escultura romànica
 
Barroc. context històric i característiques formals
Barroc. context històric i característiques formalsBarroc. context històric i característiques formals
Barroc. context històric i característiques formals
 
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels
 
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitatPintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
 
Justinià I El Seu Seguici
Justinià I El Seu SeguiciJustinià I El Seu Seguici
Justinià I El Seu Seguici
 
L’enterrament del senyor d’orgaz
L’enterrament del senyor d’orgazL’enterrament del senyor d’orgaz
L’enterrament del senyor d’orgaz
 
Power art medieval
Power art medievalPower art medieval
Power art medieval
 
Romanic
RomanicRomanic
Romanic
 
El Romànic
El RomànicEl Romànic
El Romànic
 

Más de Julia Valera

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansJulia Valera
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaJulia Valera
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Julia Valera
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Julia Valera
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Julia Valera
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual artJulia Valera
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artJulia Valera
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisJulia Valera
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaJulia Valera
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Julia Valera
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesJulia Valera
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17Julia Valera
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà esculturaJulia Valera
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitecturaJulia Valera
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà contextJulia Valera
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsJulia Valera
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia esculturaJulia Valera
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaJulia Valera
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesJulia Valera
 

Más de Julia Valera (20)

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadans
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà escultura
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanes
 

Último

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 

Último (7)

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 

Fitxa 26 la majestat batlló

  • 1. Fitxa 26: MAJESTAT BATLLÓ Júlia López Valera
  • 2. FITXA TÈCNICA Títol Majestat Batlló Autor desconegut Cronologia Mitjan segle XII Tipologia exempta Material Fusta de xiprer policromada Mides 1,56m x 1,20m Estil romànic Tema Religiós, Crist en Majestat Localització MNAC (Barcelona) CONTEXT La Majestat Batlló va ser comprada a un antiquari el 1914 per l’industrial català Enric Batlló, i posteriorment donada a la ciutat de Barcelona, perquè formés part de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). És una de les poques majestats catalanes que conserva la policromia gairebé completa. Aquest tipus d’obra, juntament amb les verges entronitzades i els davallaments, tenia una funció litúrgica, ja fos com a part del mobiliari de l’església (reliquiaris) o com a figures per a representacions de teatre sacre o processons.
  • 3. DESCRIPCIÓ FORMAL  Escultura exempta, pensada per a una visió frontal.  No es conserva tota la talla.  Originàriament va ser construïda a partir de vuit peces articulades i hi falten les que es corresponen amb els peus. La figura tampoc presenta tots els dits de la mà dreta i uns quants de la mà esquerra que s’han perdut.  Presenta una composició frontal, hieràtica i simètrica, únicament trencada per la lleugera inclinació del cap , cap a la dreta.  Desproporció en relació a la creu i en relació a la seva anatomia: la distància que hi ha entre el cap i els peus és pràcticament la mateixa que hi ha entre una mà i l’altra.  Segueix la mateixa tònica la rica vestimenta que cobreix tot el cos, una túnica llarga anomenada manicata, lligada amb un cíngol o cenyidor i estructurada a base de plecs verticals paral·lels que reforcen la rigidesa i la geometrització del conjunt. Els plecs a la part superior del cenyidor són més estrets i estan lleugerament corbats, i els de la part inferior són més amples, contribuint a donar forma a la cintura.
  • 4. DESCRIPCIÓ FORMAL  Les mànigues de la túnica també van ser modelades en bandes paral·leles de manera obliqua.  El cap és una sola peça i no incorpora cap corona.  Els cabells, s’organitzen de manera simètrica amb una clenxa al mig i la barba trenada, de manera que ambdós reben un tractament geomètric.  Geometrisme també als ull –mirada inexpressiva i distant- al nas i a les orelles
  • 5.  Simetria també present en la policromia: colors vius destacant els vermells i els blaus de la túnica i la creu, pintats al tremp. La túnica està decorada amb motius en forma de cercles concèntrics i motius florals de colors blaus i vermells. El mantell acaba en una sanefa de signes que han estat interpretats com a caràcters d’escriptura cúfica (àrab).  Les dues tonalitats també decoren una gran part de la creu. DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 6.  A la part posterior de la creu hi ha un forat i les restes d’un agnus Dei, l’anyell que representa la mort i resurrecció de Jesús, de color vermell i blau verdós i unes inscripcions, actualment inintel·ligibles. També al braç vertical, damunt del cap de Crist, hi ha una inscripció en llatí “Ihs nazarenus rex iv deorum” (Jesús natzarè, rei dels jueus). DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 7.
  • 8. TEMÀTICA La tradició ha transmès la llegenda que la primera majestat, anomenada Volto Santo o Crist Beirut, va ser esculpida per Nicodem, que juntament amb Josep d’Arimatea, va davallar el cos de Jesús de la creu i el va sepultar. En el període romànic, durant el qual aquesta iconografia va ser molt comuna, hi havia dues modalitats de representació de Crist crucificat: el Crist sofrent, imatge lligada a la idea de la redempció dels pecats dels homes, i el Crist triomfant, imatge que representa la victòria de Crist sobre la mort. Aquesta talla és un exemple paradigmàtic del tipus Crist triomfant, que a Catalunya es coneix amb el nom de majestat. L’obra presenta la imatge de Jesús com la de l’Home Déu que ha superat el dolor i la mort. La figura, que no mostra sofriment físic ni psíquic, està vestida amb una túnica ricament ornamentada i té els ulls oberts i l’expressió serena.
  • 9. MODELS I INFLUÈNCIES La marcada frontalitat, el hieratisme, l’estilització del cos, la solemnitat i l’obsessió per la simetria que hi ha a la Majestat Batlló tenen un referent clar en la iconografia bizantina, arribada a Catalunya probablement a través d’Itàlia. Segons la tradició, el Crist pretesament esculpit per Nicodem va arribar a la població italiana de Lucca a mitjan segle VIII i va ser motiu de diverses còpies abans de desaparèixer. Una d’aquestes còpies seria el Volto Santo di Lucca, que va servir de model per a talles romàniques com la Majestat Batlló. Aquesta influència també es visible en l’ornamentació de la túnica, que recorda els teixits orientals o islàmics arribats a Occident a través del comerç, com a botins de guerra o com a regals entre governants. El grau tan alt de conservació de la Majestat Batlló la converteix en un referent i un model historicoartístic importantíssim de l’escultura romànica catalana.