Presentació destinada a l'alumnat de la matèria d'Història de l'Art de 2n de Batxillerat

1. Fitxa 27: MARE DE DÉU DE VECIANA
Júlia López Valera

2. FITXA TÈCNICA
Títol Mare de Déu de Veciana
Autor desconegut
Cronologia 2n o 3r quart del s.XIII
Tipologia exempta
Material Fusta Policromada
Mides 88 cm x 44m
Tema Maiestas Mariae o Sedes Sapientiae
Localització Vic, Museu Episcopal
 A Catalunya la veneració a la Mare de Déu es va estendre d’una manera molt
generalitzada a partir de la segona meitat del segle XII gràcies en gran part a la devoció
popular i a la gran difusió que en van fer els monjos del Císter, una orde monàstica sorgida
a França a finals del segle XI gràcies a l’impuls del monjo cluniacenc Robert de Champagne,
i que es va implantar a Catalunya a partir de 1153, quan tot el territori va quedar alliberat
dels musulmans.

3. – L’aparició i consolidació del Feudalisme.
– Un ambient rural centrat en l’explotació agrària de la terra o fe.
– Una època d’inseguretat física, política i religiosa.
– El naixement dels tres grans imperis al voltant de la Mediterrània: Bizantí, Islàmic
i Cristià.
– El predomini de l’Art Bizantí a Bizanci, l’art musulmà a l’Al-Andalus i el Romànic als
territoris cristians.
– El Feudalisme és el sistema econòmic, social i polític que regeix als regnes
cristians durant l’Edat Mitjana i que es distingeix per:
• L’aparició d’una societat subdividida en estaments privilegiats (noblesa i clergat) i
estaments no privilegiats.
• La jerarquització de la societat per relacions feudo vassallàtiques.
• La subdivisió dels imperis o regnes cristians en ducats, marquesats i comtats.
• Una economia agrària basada en el feu (terra) subdividit en tres parts:
1. Les senyories, grans reserves o dominicatures en mans dels senyors
feudals (veguers o abats i abadesses dels monestirs o abadies).
2. Les terres rustiques o tinences on hi havia les terres dels tinents
(homes lliures i arrendataris de la terra) i la dels alodials, petits propietaris
lliures dels alous.
3. Els bens comunals o zona comuna, on es localitzaven els prats i els
boscos dels feus.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
ALTA EDAT MITJANA: és el primer gran període de l’època medieval que
comença al segle V i acaba al s. XII. Les seves principals característiques són:

4. ANÀLISI FORMAL
 La Mare de Déu apareix asseguda en un tron decorat amb
dues petites columnes a cada costat. Té el cap cobert amb una
toca que li arriba fins les espatlles i que es subjecta amb una
corona. La mà dreta està situada al damunt de la seva falda en
actitud de beneir, mentre que a l’esquerra sosté una esfera
símbol atàvic de la volta celestial i de la perfecció del cosmos.
L’esfera també representa, quan la porta Maria, el símbol de
la poma del Paradís. Maria la porta com a símbol de la nova
Eva, juntament amb l’infant Jesús vingut a la Terra per redimir
la humanitat del pecat original. Va vestida amb una túnica de
color vermellós i un mantell de color blau que li cobreix una
de les espatlles. Du unes sabates punxegudes de color blavós.
 La imatge de la Marededéu de Santa Maria de Veciana és una escultura exempta de
petites dimensions que va ser realitzada per un escultor anònim durant el s.XIII amb la
tècnica de la talla sobre fusta d’àlber policromada.

5. ANÀLISI FORMAL
 El Nen Jesús porta una corona i va
vestit amb una túnica i un mantell del
mateix color vermellós que la seva
mare. L’actitud de beneir amb la mà
dreta i el llibre tancat a l’esquerra ens
recorda la forma del Pantocràtor.
 La verticalitat és la línia predominant
de la composició de la Mare de Déu de
Santa Maria de Veciana, la qual cosa
proporciona un ritme de repòs i un
equilibri estable.
La llum és natural,provinent,
sobretot, de la seva policromia
rogenca i blavosa.
 Presenta una atemporalitat per la
forma de representar un tema
transcendent com és el de la Mare de
Déu entronitzada i sedent del seu fill al
cel.

6. ANÀLISI FORMAL
 L’obra mostra unes textures rugoses,
mats i dures mitjançant la presència
dels plecs geometritzats i el material
emprat per a la seva execució.
 Totes dues imatges presenten les
característiques pròpies del llenguatge
escultòric romànic: frontalitat,
hieratisme, simetria, ulls ametllats,
vestits amb plecs geometritzats, rests
de policromi de color vermell i blau.
 Una cosa que crida l’atenció
d’aquesta imatge és la posició del nen
que està situat sobre del genoll dret de
la seva mare, tot el contrari de la resta
d’imatges més tradicionals d’aquest
estil en què la col·locació de l’Infant es
localitza al bell mig de la falda o sobre
del genoll esquerra de la Marededéu.

7. TEMÀTICA
 Per bé que la Mare de Déu de
Veciana encara respon al model
iconogràfic tradicional de les
marededéus del segle XII, ens
trobem davant d’una escultura que
incorpora ja els nous aires de l’estil
italobizantí introduït a Catalunya als
inicis del segle XIII. Aquest nou estil
d’arrels més humanistes s’observa en
el fet que la Mare ja no té l’infant
situat al bell mig de la falda, sinó que
s’ha desplaçat sobre el seu genoll
iniciant una relació de caràcter més
maternal envers el seu fill.

8. TEMÀTICA
 Aquestes petites escultures constituïen un dels
elements bàsics d’una església romànica, i es
situaven principalment a prop de l’altar. També
podien ser utilitzades com a reliquiari i de
vegades formaven part d’uns actes litúrgics, com
ara processons.
 Les mares de Déu romàniques més antigues
són representades seguint el model iconogràfic
d’origen bizantí conegut amb el nom de Maiestas
Mariae o Sedes Sapientiae (Tron de la Sabiduria).
Segons aquest model iconogràfic la figura de la
Verge fa bàsicament de tron de l’infant Jesús i
simbolitza l’església.

9. MODELS I INFLUÈNCIES
 L’execució d’aquesta imatge correspon al segle XIII i molt probablement, l’artesà anònim
que la va esculpir devia rebre influències dels taller italobizantins. La imatge de la Mare de
Déu entronitzada amb l’Infant Jesús és pròpia de l’art bizantí i ja havia estat conreada pels
artistes romànics del segle XII.