Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'Art

1. Fitxa30:TAPÍSDELACREACIÓ
JúliaLópezValera

2. FITXA TÈCNICA
Títol Tapís de la Creació
Autor desconegut
Cronologia Segona meitat del segle XI
Tècnica Brodat en llana
Mides 3,65 x 4, 67m
Estil romànic
Tema Religiós i profà
Localització Tresor de la catedral de
Girona
CONTEXT
La datació del Tapís de la Creació sempre
ha estat causa de polèmica, al principi es
pensava que era dels últims anys del
s.XII. Els seus orígens es relacionen amb
el nord d’Itàlia, zona de gran presència
carolíngia, i alhora amb contactes
econòmics i culturals amb l’Imperi
bizantí.
Els estudis indiquen que originàriament
el tapís feia el doble d’alçada. No
obstant, encara no se’n coneix la
ubicació inicial, si bé es creu que podria
cobrir la paret d’un absis o un baldaquí.
L’any 1538, quan el rei Carles I va visitar
la catedral de Girona, en va quedar tan
sorprès, que hi va tornar més tard per
admirar-lo. El 1952 va ser restaurat,
sobretot la franja esquerra, i va ingressar
al museu de la catedral de Girona el
1961.

3. DESCRIPCIÓ FORMAL
El Tapís de la Creació és un fragment d’un brodat fet amb fils de llana sobre una base de lli. La
composició s’estructura a partir de dos cercles concèntrics, inscrits dins un rectangle. El més gran
dels cercles està dividit en vuit sectors de mides irregulars, separats per línies blanques i primes que
convergeixen en el cercle petit.
Les vores laterals i superior del tapís
tanquen la composició per mitjà d’un seguit
de compartiments quadrats, alineats i
emmarcats per sanefes. A la franja inferior,
s’endevina la continuació de més escenes a
la manera de fris.
Tant en els perímetres dels dos cercles com
a l’interior dels diferents compartiments
escènics es reprodueixen diversos textos
que ajuden a la comprensió del missatge i a
la identificació de cada escena.
Esquema compositiu del tapís, en el que s'hi representen els fragments perduts. Probable
contingut dels espais desconeguts o incomplets: 1.- Tigris. 2.- Juliol. 3.- Agost. 4.-
Setembre. 5.- Octubre. 6.- Novembre. 7.- Desembre. 8.- Eufrates. 9.- Eva. 12.- Terra. 15.-
Adam. 16.- Fison. 17.- Gener. A la zona 18, segons les hipòtesis més plausible, una doble
franja desenvoluparia la invenció de la Vera Creu i, a sota, escenes apocalíptiques.

4. Els personatges estan tractats amb poca intencionalitat realista i fent servir la geometria
en la representació nua dels cossos.
Les figures són totalment planes, delimitades per línies gruixudes molt perfilades, que
fan que es diferenciïn d’un fons monocromàtic i sense profunditat, sobre el qual
destaquen alguns petits detalls paisatgístics. Cromàticament, hi ha un predomini de
vermells, blancs, blaus, grisos, verds i grocs purs, sense mescles tonals.
DESCRIPCIÓ FORMAL

5. TEMÀTICA
La part conservada reprodueix, al centre la cosmogonia del Gènesi presidida per la
imatge, al cercle petit, del Pantocràtor imberbe beneint am la mà dreta i rodejat per la
inscripció “Que es faci la llum. I la llum es va fer”.
Als diferents sectors del cercle gran, se segueix la lectura iconogràfica de la següent
manera:

6. Creació del cel i la terra i l’esperit de Déu,
que plana damunt les aigües.
Tenebres
Creació de la llum
Creació del
firmament
Separació de la
terra i el mar, la
creació de la
vegetació, i del sol
i la lluna.
Creació dels animals del mar i de la terra
La solitud de
l’home, que cerca
entre els animals
un igual seu.
La creació d’Eva i
l’arbre del bé i del
mal
La franja blanca que envolta el perímetre reprodueix versets del Gènesi que complementen la lectura general
del programa iconogràfic: “En el principi, Déu va crear el cel i la terra”, a la part superior, i “I Déu veié que tot el
que havia fet era bo” a la inferior.

7. Tancant tots aquests episodis apareixen a les cantonades del rectangle els quatre vents cardinals, fent referència
a la totalitat del vent.
Al centre de la vora superior del tapís s’hi representa l’Any, que està
flanquejat a la dreta per la Tardor i l’Estiu, i a l’esquerra, per l’Hivern i
la Primavera.
Es representa el
riu Geó i a sota,
els diversos
mesos de l’any
(treballs
agrícoles), el dia
del Sol
(diumenge) .
Es representa un
altre riu,
probablement el
riu Tigris, els
mesos que falten,
el dia de la Lluna
(dilluns)
A la franja inferior, força malmesa, s’hi endevinen diverses escenes fragmentades de la
història de la invenció de la Santa Creu, atribuïda a santa Helena al segle IV.

8. MODELS I INFLUÈNCIES
S’hi poden trobar moltes influències. Les escenes del Gènesis i les representacions dels
quatre vents tenen el referent iconogràfic en les nombroses miniatures bíbliques
mossàrabs i fins i tot visigòtiques de la Península. Així mateix, la imatge del Sol com a
Apol·lo i la personificació dels rius recull clarament la tradició de l’antiguitat
grecoromana, mentre que la representació del Pantocràtor imberbe prové de models
bizantins i paleocristians com el mosaic de Santa Constanza.
El Tapís de la Creació és, juntament amb el de Bayeaux o de la reina Matilde, el tapís més
important conservat de l’època romànica.