2. Edifici Erectèon
Autor Mnèsicles o Fílocles (segons diferents fonts)
Cronologia 421- 406 Ac
Estil Grec clàssic
Tipologia Arquitectura jònica
Material Marbre del Pentèlic
Sistema constructiu Arquitravat
Dimensions Edifici principal, 11’63 m (ample) x 22’76 m (llarg)
Tema Temple religiós
Localització Acròpoli d’Atenes (Grècia)
Júlia López Valera
3. Júlia López Valera
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
La construcció ha estat atribuïda majoritàriament a MNÈSICLES, un arquitecte
important de l’Atenes de Pericles autor també dels Propileus (437-432 a.C.) de
l’Acròpoli.
4. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
L’edifici presenta quatre façanes diferents amb pòrtics de columnes i amb l’entrada
principal orientada cap a l’est. Al pòrtic est hi ha sis esveltes columnes d’ordre jònic,
igual que les quatre columnes adossades del pòrtic oest i les sis (quatre en la vista
frontal i les altres als laterals) que aguanten el pòrtic nord. En canvi, al petit pòrtic
sud, el fust de les columnes és substituït per sis figures femenines (cariàtides) de gran
bellesa i naturalisme, tant en els rostres (molt deteriorats) com en els plecs dels
vestits.
5. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Les columnes suporten en tots els casos un entaulament amb un arquitrau de tres franges i
amb el fris i la cornisa corresponents. El santuari tenia originàriament frontó i coberta a
dues aigües, mentre que el pòrtic nord i el de les cariàtides presenten uns coberta plana o
amb llinda.
La planta del temple
s’adapta al terreny i a la
necessitat de respectar
antics recintes de culte.
L’eix principal el conforma
un espai rectangular creat
per la unió del santuari
d’Atena amb el temple
dedicat a Posidó i Erecteu.
El santuari consta d’un
pòrtic hexàstil i una cel·la interior amb un altar; el temple de Posidó i Erecteu consta d’un
vestíbul que distribueix les dues cel·les destinades al culte. El pòrtic d’aquest temple està
desplaçat a la façana lateral, al nord, per tal de respectar el lloc on creixia la llegendària
olivera d’Atena.
7. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Finalment, i perpendicular al pòrtic nord, hi ha el pòrtic presidit per les cariàtides, pel
qual s’accedeix a una escala que baixa fins a la tomba de Cècrops, primer rei de l’Àtica.
8. Júlia López Valera
ENTORN I INTEGRACIÓ
L’Erectèon està construït al costat nord del Partenó, sobre l’indret en el qual, segons la
llegenda, es troba la roca on Posidó va fer brollar una font d’aigua salada. El temple
s’adapta perfectament al cingle irregular de l’Acròpoli d’Atenes i es relaciona
harmònicament amb els altres edificis.
9. Júlia López Valera
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
L’Erècteon era un temple dedicat a
Atena, Posidó, Cècrops i Erecteu ,
considerat aquest últim el
fundador de les Panatenees, les
festivitats més importants d’Atenes,
que se celebraven en honor de la
deessa Atena.
Segons la mitologia grega, Zeus va
promoure una competició divina
per escollir el déu protector de la
ciutat. Hi van participar Posidó, que
va clavar el seu trident a la roca i en
va fer brollar aigua salada, i Atena,
que va fer néixer una olivera d’entre
les roques. Cècrops, primer rei de
l’Àtica, va donar la victòria a la
deessa, en honor de la qual la polis
va adoptar el nom d’Atenes.
10. Júlia López Valera
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
Les figures femenines del pòrtic sud reben el nom de cariàtides, en memòria de les
dones de Cària (a l’Àsia Menor), agafades com a esclaves pels grecs per haver ajudat
els perses durant les guerres mèdiques (499-449 a.C.) i guarden el lloc on es troba la
tomba de Cècrops.
12. Júlia López Valera
MODELS I INFLUÈNCIES
L’Erectèon segueix la tipologia i la praxi constructiva típica dels temples grecs i és el
màxim exponent de l’arquitectura d’ordre jònic. Tot i així, la seva particular morfologia
el converteix en un edifici extremament singular en l’arquitectura grega.
Les cariàtides sembla que es van inspirar en una columna coronada per un grup de
tres dones trobades prop del santuari del Delfos i atribuïda a l’escultor àtic Cal·límac al
segle V a.C:
Nombroses estàtues, tant d’època romana com renaixentistes i neoclàssiques, han
seguit el model de les cariàtides de l’Erectèon.