Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. FITXA 58:
AL·LEGORIA DE LA PINTURA
Júlia López Valera
INSTITUT BANÚS

2. FITXA TÈCNICA
Edifici
Al·legoria de la pintura
Autor
Jan Vermeer (Delft, 1632-1675)
Cronologia
1666-1668
Tècnica
Oli sobre tela
Mides
120 x 100 cm.
Estil
Barroc
Tema
Al·legòric
Localització
Kunsthistorisches Museum (Viena)
Júlia López Valera

3. BIOGRAFIA DE L’AUTOR
 Jan VERMEER va ingressar a la confraria de Sant Lluc de Delft l’any
1653 i, malgrat que no se sap qui va ser el seu mestre, alguns
investigadors l’han relacionat amb Carol FABRITIUS, el millor
deixeble de Rembrandt.
 La producció pictòrica de VERMEER no va ser gaire extensa,
perquè va combinar la pintura amb la feina de marxant de quadres
i amb l’hosteleria, negocis que havia heretat dels seu pare. Només
se li coneixen 35 obres; però malgrat que la seva carrera sigui
escassa, la crítica l’ha divit en tres etapes.
Dues obres pintades cap a
l’any 1655, l’una de temàtica
religiosa i l’altra de tema
mitològic, que no tenen res
a veure amb l’estil posterior.
S’hi inclouen principalment
les escenes domèstiques,
tan característiques de la
seva producció, a més d’un
parell de paisatges i un
parell de retrats.
A l’inici del 1670, la seva
obra perd l’harmonia i la
calidesa de les etapes
anteriors.
 La seva obra va ser redescoberta a la darreria del segle XIX, i actualment, gaudeix de
molt bona reputació, a la qual ha contribuït també la novel·la de Tracy Chevalier La noia
de la perla, que ha estat portada al cinema.
Júlia López Valera

4. DESCRIPCIÓ FORMAL
Elements plàstics
 Els colors són el groc llimona,
el blau, els gris perla, el negre i
el blanc. La seva barreja crea
una atmosfera intimista.
 Les pinzellades són diferents,
gruixudes en els cortinatges,
mobles i el llum, i més diluïdes
en la resta del quadre.
 La cortina té gran varietat
cromàtica, i també la noia o el
canelobre de tocs ocres i grocs.
 La llum és real, entra per la
finestra
i
il·lumina
tota
l’habitació
Júlia López Valera

5. Composició
És
com
una
representació teatral,
amb
l’espectador
integrat en l’escena,
com
sortint
de
darrere la cortina.
El quadre es divideix en
tres parts, d'esquerra a
dreta trobem:
1. Ampli cortinatge.
2. La model.
3. El pintor
DESCRIPCIÓ FORMAL
Individualització
de personatges i
objectes.
Composició
segmentada,
però...
Unificada per la
llum que prové
de l’esquerra
Júlia López Valera

6. DESCRIPCIÓ FORMAL
Perspectiva
 El pintor situa el “punt de fuga”
sota de la mà dreta de la model,
aconseguint, així, que la mirada
de l'espectador s'adreci a la figura
femenina. També les formes
geomètriques del terra, l’escorç
de la taula i la cadira, la forma
d'il·luminar l’escena, la cortina del
“primer pla”, etc. augmenten la
profunditat de l’escena.
 El volum de les formes es crea
pel clarobscur aplicat als colors,
accentuat al vestit de la noia i a la
cortina. El tractament d’aquestes
és completament naturalista.
Júlia López Valera

7. DESCRIPCIÓ FORMAL
 El detallisme i realisme de tots els objectes reproduïts és molt gran. Podem diferenciar
fins i tot els materials: teixits, fusta, metall. És una visió absolutament realista de l’espai i
les formes. El moviment és reposat, tota l’escena transmet tranquil·litat i pau. Intimisme
típic dels seus interiors.
Júlia López Valera

8. DESCRIPCIÓ FORMAL
Vermeer pertany al corrent
barroc classificat dins del
realisme típic d’Holanda, que
dona importància a la llum, el
color, la perspectiva i el
detallisme que vol reproduir
fidelment la realitat
Júlia López Valera

9. TEMÀTICA I INTERPRETACIÓ
 La figura femenina, la model,
s’ha identificat amb la musa de la
història, Clio. La font literària que
segueix Vermeer és el tractat
Iconologia, traduït a l’holandès i
publicat el 1644, de Cesare Ripa, el
qual descriu Clio amb un llibre en
una mà de l’historiador grec
Tucídides, el qual simbolitza la
Història, i una trompeta a l’altra
mà i amb una corona de llorer al
cap, que simbolitza la Fama.
 És un quadre al que se li han
donat significats molt diversos.
Júlia López Valera

10. TEMÀTICA I INTERPRETACIÓ
 Aquesta interpretació ha fet pensar
que el quadre representa el desig del
pintor d’obtenir la fama i passar a la
història pel seu art. El fet que al mapa
s’hi representin els Països Baixos
també s’ha vist com la zona en la qual
el pintor volia estendre la seva fama.
 Tampoc no és clar que el pintor
retratat d’esquena sigui Vermeer, tot i
que el títol que va tenir el quadre
durant mots temps és “L’artista al el
seu estudi”. Quan la seva vídua el va
vendre, després de la mort de l’artista,
ho va fer amb el nom de “L’art de la
pintura”.
 La grandària de la tela és poc
freqüent en la pintura holandesa de
l’època de Vermeer.
Júlia López Valera

11. TEMÀTICA I INTERPRETACIÓ
 El mapa penjat a la paret del fons és el
d’Holanda, i està pintat amb gran precisió, fet
que ha portat a fer una altra interpretació de la
pintura.
 El mapa s’ha identificat amb el
de Claes Jansz Vischer, que
reproduí les 17 províncies dels
Països Baixos sota el domini
espanyol abans del tractat de
Munster (1648), on se’ls donà la
independència. Al llum dels sostre
hi pintà l’àguila bicèfala dels
Habsburg i l’artista va vestit a la
moda del segle XVI. A mapa hi ha
escrit oceanus germànicus.
Júlia López Valera

12. TEMÀTICA I INTERPRETACIÓ
 Sobre la taula hi ha una màscara i un llibre obert, i s’han interpretat de formes diverses.
 La màscara com a símbol de la imitació, és a dir, de la pintura; en referència a l'escultura
o a la màscara teatral de Talia; el llibre, com un llibre de traces arquitectòniques o com a
partitura musical.
 Aquest elements simbòlics fan que el quadre sigui un exemple de competició (paragone)
entre la pintura i les altres arts, o un homenatge a les belles arts, o una lloança a les arts en
general, incloent-hi el teatre i la música.
Júlia López Valera

13. MODELS I INFLUÈNCIES
 Els pintors han pintat moltes vegades el seu estudi, com els pintors barrocs
Rembrandt o Velázquez. També posteriorment pintors com Goya, o Courbet.
 Al segle XX Picasso va fer moltes versions del tema: El pintor i la model. Tots tenen en
comú la defensa i exaltació de l’art de la pintura.
Picasso, El pintor i la model
Courbet, El Taller del pintor, 1855
Júlia López Valera