Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. FITXA 60:
LES TRES GRÀCIES
Júlia López Valera
INSTITUT BANÚS
Júlia López Valera

2. FITXA TÈCNICA
Títol
Les Tres Gràcies
Autor
Peter Paulus Rubens (Siegen, 1577Anvers, 1640)
Cronologia
1639
Tècnica
Oli sobre fusta
Mides
2,21 x 1,81 m.
Estil
Barroc
Tema
Mitològic
Localització
Museu del Prado (Madrid)
Júlia López Valera

3. CONTEXT HISTÒRIC
 Al segle XVI, Anvers, la capital de Flandes, era un gran centre negocis gràcies al seu
important port, on arribaven mercaderies de tots els països. Els diners que es guanyaven
es gastaven tant en diversions com en cultura, en obres d'art i en obres d'impremta que
es destinaven principalment a la importació.
 Els Països Baixos estaven sota el domini espanyol des del matrimoni de Felip el Bell amb
Joanna de Castella i més tard sota el dels seus hereus Carles V i després del 1555 per
Felip II. Aquest implantà un règim molt autoritari que provocà revoltes sufocades amb
gran repressió.
 El territori va romandre sota dominació espanyola fins al Tractat d’Utrecht, del 1713,
quan tornà a la branca austríaca dels Habsburg. Els seus artistes van treballar i van trobar
els seus mecenes entre la monarquia i la reialesa espanyola, que va influir en les obres
que van realitzar, especialment de temes religiosos i de batalles, així com de retrats.
L'escola flamenca de pintura es va consolidar al sud dels Països Baixos, on l‘Església
catòlica va potenciar les més grans representacions del seu triomf com a religió, aquest
triomf va tenir el seu més gran intèrpret en Rubens, que va ser un catòlic profundament
creient.
Júlia López Valera

4. BIOGRAFIA DE L’AUTOR
 Peter Paulus RUBENS es va formar en l’ambient
manierista d’Anvers i va ingressar, quan era encara
molt jove, a la confraria de pintors de Sant Lluc
d’aquesta ciutat.
 L’any 1600 va ser contractat pel duc de Màntua i
això li va permetre entrar en contacte amb la
pintura dels venecians i de MIQUEL ÀNGEL.
 Quan torna a Anvers, l’any 1608, era ja un pintor
consagrat i el reclamen les corts europees més
importants, sobretot la cort espanyola de Felip V.
 El gran nombre d’encàrrecs que va rebre va fer
necessària la participació de molts col·laboradors,
entre els quals hi va haver pintors de gran
anomenada, com ara Anton VAN DYCK.
Júlia López Valera

5. BIOGRAFIA DE L’AUTOR
 El seu taller Les pintures de Rubens es poden dividir en tres categories:
- aquelles que pintava ell mateix;
- les que pintava en part, principalment les mans i esferes;
-aquelles que només supervisava.
Una carta del pintor dirigida a l'ambaixador anglès a Holanda, és el testimoni
més clar d'aquesta tècnica de treball, ja que ell mateix diferencia les obres «enterament
de la meva mà», «els treballs efectuats amb la col·laboració dels meus deixebles i retocs
amb la meva mà» i finalment «les còpies dels seus alumnes». Juntament amb les còpies
de pintures, els gravats van ser també molt importants per a la difusió del seu art.
Tenia un gran taller que li era molt necessari per als nombrosos encàrrecs que
rebia contínuament. En una carta de l'any 1611, dirigida a Jacques de Bie, Rubens fa un
comentari molt significatiu: «he hagut de refusar més de cent candidats». Es troben
catalogades més de quatre mil pintures sortides del seu taller, com a seves o dels seus
deixebles.
Júlia López Valera

6. DESCRIPCIÓ FORMAL
 Rubens pintà el tema de les tres Gràcies, en
diverses ocasions, però només en aquesta
versió les representà segons el model
iconogràfic repetit des de l’antiguitat clàssica:
les tres figures entrellaçades formen un petit
cercle, de manera que dues estan de perfil i
una dóna l’esquena a l’espectador.
 Les dones, en primer pla, estan nues o bé
cobreixen part dels seus cossos amb gases, i
s’aprecia una gran delicadesa en el moviment
de les figures femenines que, amb els cabells
no ben recollits, semblen iniciar un ball amb
un lleu moviment de les cames (totes tres
endarrereixen el peu dret i s’aguanten amb
l’esquerre); els braços s’estenen fins a arribar a
tocar les figures contigües i formar un grup
tancat, perquè totes tres en conjunt,
representen la perfecció (cercle sense principi
ni final), ja que les virtuts de cadascuna es
complementen amb les de les seves
Júlia López Valera
companyes.

7. DESCRIPCIÓ FORMAL
 El pintor les situa en el primer pla del
quadre, sobre un espai escenogràfic i un fons
de paisatge idíl·lic amb animals pasturant,
destacant la lluminositat dels enèrgics cossos
sobre la línia de l’horitzó. L’escena queda
emmarcada per alguns elements que
simbolitzen els seus dons, com el cupido amb
el corn de l’abundància, que vessa aigua
sobre la terra, a mena de font a la seva
esquerra (pròpia d’un jardí) i, a l’altra part, el
tronc i una branca d’arbre amb la roba
abandonada, i una garlanda de roses, que
penja de les branques, situada sobre els caps
de les deesses (probablement pintada per
Jan Brueghel o algun deixeble seu). A
diferència d’altres composicions de Rubens,
dinàmiques i centrífugues, les tres Gràcies
representen un dinamisme contingut i una
composició tancada.
Júlia López Valera

8. DESCRIPCIÓ FORMAL
 Les tonalitats que predominen
són pàl·lides, tant en figures com
en fons. La barreja de vermell,
groc i blau dóna un preciós color
nacrat a la pell humana. La
pinzellada és llarga i uniforme. Els
colors del fons són verds i blaus,
suaus i molt lluminosos.
 Predomina la línia corba,
sinuosa, tant en el cos de les tres
dones com en la natura que les
envolta.
 Gran dinamisme, creat per la
integració de les figures entre sí i
el moviment corporal.
 Predomina la línia corba i
sinuosa en les siluetes, reforçant
la sensualitat.
Júlia López Valera

9. DESCRIPCIÓ FORMAL
B)COMPOSICIÓ
 EQUILIBRADA/DESEQUILIBRADA:
Equilibrada.
 ESQUEMACOMPOSITIU:
Disposició de les figures: model antiguitat
clàssica (primer pla, en cercle, una
d’esquena).
Dinamisme, ritme, moviment: ritme de la
roba (gran delicadesa, moviment gases) i
lleu moviment i braços (moviment
contingut).
 SIMÈTRICA /ASIMÈTRICA: Presenta eix
de simetria tancat.
 TRACTAMENT DEL VOLUM I DE L’ESPAI:
Poc tractament de la profunditat (línia
horitzó baixa).
Escena primer pla emmarcada, i paisatge
de fons idíl·lic.
 TANCADA/OBERTA:
Composició
tancada i dinamisme contingut.
Júlia López Valera

10. TEMÀTICA
 En la mitologia grecoromana, les tres Gràcies eren la
personificació de la bellesa. Segons Hesíode, les Tres
Gràcies, Aglae, Eufroine i Talia, eren filles de Zeus i de la
nimfa Eurinome, i presidien festes i banquets en els quals
dansaven el servei dels déus, tot acompanyant,
normalment, Afrodita (deessa de l’Amor).
HÈLÉNE FOURMENT
ISABELLE BRANDT
 RUBENS va utilitzar aquesta temàtica per mostrar un dels
millors exemples de l’ideal de bellesa femenina de l’època.
Als seus rostres, alguns crítics hi ha volgut reconèixer les
faccions de les dues esposes del pintor: Isabella Brandt, la
Gràcia de la dreta, i Hélène Fourment, la de l’esquerra,
però també n’hi ha alguns que opinen que es tracta de
diferents variacions d’aquesta darrera.
 L’obra, comprada pel rei Felip IV després de la mort del
pintor, va estar guardada durant bona part del segle XVIII,
juntament amb uns altres quadres de nus –que eren
considerats pecaminosos per Carles III-, en una galeria
secreta de l’Academia de Bellas Artes de Madrid.
Júlia López Valera

11. MODELS I INFLUÈNCIES
 RUBENS va crear un estil propi, en el qual va recollir algunes de les propostes més
importants de la pintura del segle XVI i de l’inici del segle XVII europeu: la força cromàtica
de la pintura veneciana de TICIÀ, IL VERONESE i IL TINTORETTO; la lliçó anatòmica i la força
compositiva dels treballs romans de MIQUEL ÀNGEL i d’Annibale CARRACCI, i la llum de
CARAVAGGIO. RUBENS tampoc no va oblidar l’ensenyament clàssic de l’escultura
grecoromana, de la qual va ser admirador i col·leccionista.
 Considerat l’artista paradigmàtic del Barroc, el seu art va tenir una gran influència al llarg
del segle XVII –sobretot a Flandes-, i a més el seu estil colorista i dinàmic també va tenir
influència en els segles posteriors, sobretot a França, on artistes com WATTEAU,
DELACROIX i RENOIR van demostrar en les seves composicions la gran admiració que
sentien per l’obra del pintor flamens.
Júlia López Valera