Fitxa 70 el pensador

FITXA 70: EL PENSADOR
Júlia López Valera
Presentació basada en la del
professor Antonio Nuñez

FITXA TÈCNICA
Títol El pensador
Autor Auguste Rodin (París,
1840-Meudon, 1917)
Cronologia 1880-1900
Tipologia Escultura exempta
Material bronze
Estil Impressionista
Tema Simbòlic
Localització Musée Rodin (París)

França durant l’últim terç del s. XIX es troba en ple desenvolupament de la segona revolució
industrial. Políticament és el període conegut com la III República.
Un moment de gran desenvolupament econòmic i cultural, que tindrà com epicentre la ciutat de
París: Remodelació urbanística, exposicions universals...
El món artístic en aquests moments gira a
l’entorn dels Salons, grans exposicions
organitzades per les acadèmies.
És un moment de grans canvis culturals i
científics que influïren sobre els artistes donant
lloc a l’aparició de nous corrents artístics.
Socialment és produeix la consolidació de la
burgesia com a grup dominant amb una gran
capacitat econòmica (principal client d’obres
d’art) .
ÈPOCA
París a finals del segle XIX és una ciutat que bull d’activitat i en la que els artistes i intel·lectuals es
reuneixen als cafès on discuteixen d’art, de política, de poesia i dels avenços científics
CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC

AUTOR
Rodin fou un dels escultors més influents de la seva època. Els seus inicis artístics van ser
difícils com ho demostra el fet que fos rebutjat per ingressar a l'Escola de Belles Arts de París.
L'any 1875 viatge a Italia on restà impressionat per l'obra de Miquel Àngel.
François-Auguste-René Rodin (París, 1840 – Meudon 1917)
En obres com com "El pensador" (1880) "El bes" (1886) "El fill
pròdig" (1889) o conjunts escultòrics com "Els burgesos de Calais“
es pot apreciar les característiques del seu estil, basat en la duresa
en la forma i un laboriós modelatge de la textura.
Rodin està considerat com el gran renovador de l’escultura
contemporània.
Al tornar a Paris, va obtenir un fort reconeixement gràcies a la
seva participació en els salons.
La seva obra prefigura l'escultura modernista, el realisme, i també el simbolisme,

ESTIL IMPRESSIONISTA
L’escultura impressionista, com a dissolució de la forma escultòrica tradicional, apareix en
primer lloc en l’obra d’alguns pintors que creen petites escultures en les quals treballen amb total
llibertat (Daumier, Degas).
Ratapoli
Daumier (1851)
Ballarina
Degas (1880)

Però el gran renovador de l’art escultòric, que obre les portes a totes les experimentacions del
s.XX és Auguste Rodin.
Les principals característiques de l’estil de Rodin són:
Tracta la textura del bronze de manera que dóna, com
la pintura impressionista, la sensació d’obra inacabada
(tècnica del non finito ,inacabat).
 Sovint utilitza uns contorns no nítids, imprecisió,
inacabat de les formes.
Va introduir el modelatge amb els dits i les mans amb
l’objectiu de donar més rugositat a les superfícies.
Roden elabora un llenguatge artístic completament nou i
oposat a l’academicisme.
Monument a Balzac (1893-1897)

Aquesta tècnica, juntament amb la imprecisió o inacabat de les formes, li permet incorporar
jocs lumínics a les escultures (incorpora l’impressionisme a l’escultura).
Les tres ombres (1889-1902)
També busca l’expressió per sobre del
naturalisme (intensitat de la vida interior…).
 Valora el volum dotat de vida. Les escultures
han de transmetre el sentiment que les anima.
Per aconseguir-ho usa actituds, gestos, jocs de
llum i ombra…

L’edat de bronze, 1877
El seu trencament amb l’escultura
academicista tradicional es manifesta
des dels seus inicis com podem
comprovar en l’escultura L’edat de
bronze presentada al Saló de París
de1877, la qual presenta un realisme
tan manifest que els crítics l’acusaren
d’haver tret el motlle d’un home viu.

El pensador és la figura d’un home
adult, assegut en una roca amb les
cames lleugerament obertes i el tors
lleugerament inclinat endavant. El cap
descansa sobre el dors de la ma dreta i
amb el dos braços recolzats sobre la
cama esquerra. Composició que
confereix al personatge una actitud
clarament reflexiva.
A) DESCRIPCIÓ
El tractament anatòmic és
representat amb un gran realisme tot
i la desproporció d’alguns membres
(mans i peus).
DESCRIPCIÓ FORMAL

El pensador és una escultura exempta, i que pot
ser contemplada des de múltiples punts de vista.
B) LA COMPOSICIÓ
L’obra presenta un volum força compacte. I una
composició tancada o centrípeta.
La posició d’aquest home assegut sobre una
roca amb les cames lleugerament obertes i molt
flexionades amb els braços que es dobleguen
per davant tanquen la figura físicament.
Això, juntament amb l’ampli arc que dibuixen
el tronc i el cap reforcen la sensació de
tancament de la figura sobre si mateixa.
DESCRIPCIÓ FORMAL

L’us de formes anguloses en el modelat,
contrasta amb la presencia de diagonals que a
mena de ziga zaga dominen la composició, com
una mena de llampec (reflex de la tempesta
interior que viu el personatge).
L’escultura presenta majoritàriament formes
anguloses.
Rodin realitza un modelat en tensió de tots els
músculs del cos , com si el personatge en lloc
d’estar fent un exercici mental, estigués fent un
gran esforç físic.
Tot això contribueix a donar una gran vitalitat a
la figura representada.
DESCRIPCIÓ FORMAL

C) SUPERFICIES
El pensador presenta algunes diferències en
l’acabat de l’obra . Els dits i les mans són les parts
més treballades.
Podem observar l’ús de diferents textures (Cos
pulimentat, aspror en la pedra) i la presència de
les empremtes del modelat realitzat amb les
mans.
L’obra presenta en conjunt un aspecte tosc, com
d’obra inacabada “Non finito”
Aquest ús de diferents acabats i textures fa que la
llum reaccioni de manera desigual sobre la
superfície del metall, donant lloc a efectes
lumínics de llum i ombra que incrementen la seva
expressivitat i la doten de vitalitat.
DESCRIPCIÓ FORMAL

L’ús de diferents acabats i textures junt al jocs
lumínics que genera la reflexió de la llum sobre les
diferents superfícies del metall donen dinamisme a
l’obra, incrementant la seva vitalitat.
D) EL RITME
Aquest dinamisme també es veu incrementat pel
modelat en tensió amb que rodin dona forma a tots
els músculs de la figura i la utilització de formes
arrodonides i anguloses que contrasten amb les
diagonals que configuren l’entramat compositiu.
Així doncs, contràriament la sensació de calma i
tranquil·litat que cabria esperar d’una figura sedent i
en posició reflexiva , el que trobem al pensador és un
dinamisme i una vitalitat, que semblen emergir de
l’interior del personatge.
DESCRIPCIÓ FORMAL

D) EL TEMPS
Amb el pensador Rodin ens mostra una
representació de l’esser humà que, dóna llum al
primer pensament humà i que li que li permet
elevar-se per sobre de la seva condició animal.
El pensador més que la representació d’un
moment fugaç i anecdòtic de reflexió
personal presenta una voluntat d’eternitat.
L’obra és una metàfora de pensament de
l’home enfrontat a la tragèdia del seu destí
mortal
Simbolitza el pensament torturat de l’home en
adonar-se del tràgic destí de l’existència humana.
DESCRIPCIÓ FORMAL

TEMÀTICA O ICONOGRAFIA
En un principi el pensador havia de ser la representació de Dante reflexionant sobre la porta de
l’infern, una escultura que formava part d’un conjunt escultòric encarregat pel govern francès pel
futur museu de les arts decoratives i que no es va realitzar.
La no realització del projecte conferí a l’escultura una entitat
pròpia i és convertí segon les pròpies paraules de l’autor en :
Una representació d’un home en l'acte de pensar, l’acte més
transcendent de la història humana que li permet elevar-se per
sobre de la seva condició animal.
Aquest projecte tenia
com a motiu central el
llibre de Dante i estava
inspirat en la porta del
Paradís de GHIBERTI.
INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

SIGNIFICAT
El pensador és un símbol, una icona universal del ésser humà com ésser racional, capaç de pensar i
que pren consciencia de la seva existència. Una representació de l’esser humà que s’eleva per sobre
de la condició d’animal, i que, dóna llum al primer pensament.
Aquesta idea vindria reforçada pel tractament de la figura
del pensador com un home d’aspecte més aviat rude, amb
mans i peus grans, com els d’un obrer manual. La
musculatura exagerada, fan pensar en un home no
acostumat a l’activitat intel·lectual, i és per això que el fet
de pensar li requereix un esforç extraordinari. Ha
d’asseure’s, s’ha de concentrar, ha d’involucrar tot el seu
cos en aquest acte.
El pensador ha quedat per sempre com el símbol filosòfic
per excel·lència de l’home interrogant-se i cercant
respostes sobre la seva existència i el seu destí.

FUNCIÓ
Aquesta obra té una funció Decorativa. Rodin creia que l’escultor tenia una missió històrica:
donar a la ciutat moderna monuments moderns, ja que la ciutat moderna no és monumental.

L’obra de Rodin no es pot entendre sense la influència
que hi van exercir les escultures de Miquel Àngel.
Aquesta influència es revela en la intensitat del
tractament anatòmic de la musculatura, així com també
en els volums sobredimensionats que mostren certes
parts del cos, i pel seu “no finito” (no acabat).
En algunes de les seves escultures i pintures trobaria
la principal font d’inspiració per la realització del
pensador: l’escultura de Lorenzo de Medici o la figura
de Jeremias que pintà pel sostre de la Capella Sixtina.
També s’assenyalat la influència de l’obra “Ugolino i
els seus fills “ (1861) de l’escultor francés Carpeaux.
MODELS I INFLUÈNCIES

Rodin està considerat el gran renovador de l’escultura contemporània. Tant el seu tractament
particular de la matèria, com el gust per les formes arrodonides, van tenir un gran eco en
l’escultura modernista i de la primeria del nou-cents (simbolisme), fins a l’arribada de les
avantguardes
El Petó 1886
La Danaide 1886

Els Burgesos de Calais 1895

Fitxa 70 el pensador

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a Fitxa 70 el pensador

Similar a Fitxa 70 el pensador (20)

Más de Julia Valera

Más de Julia Valera (20)

Fitxa 70 el pensador