Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. FITXA 96:
EL MARXISME SANARÀ ELS MALALTS
Júlia López Valera

2. Júlia López Valera
FITXA TÈCNICA
Títol El marxisme sanarà els malalts.
Autor Frida Kahlo (Coyoacán, Mèxic, 1907-
1954)
Cronologia 1954
Tècnica Oli sobre tela.
Mides 76 x 61 cm.
Estil Surrealista
Tema Simbòlic.
Localització Museo Frida Kahlo (Ciutat de Mèxic).

3. Júlia López Valera
BIOGRAFIA DE L’AUTORA
 Frida Kahlo és l’artista mexicana més internacional del segle XX. Quan tenia sis
anys va patir una poliomielitis i als divuit un greu accident de circulació. Durant els
llargs períodes de convalescència va aprendre d’una manera autodidacta l’art de
la pintura, en el qual va reflectir les profundes seqüeles de l’accident, tant físiques
com psíquiques, que va haver d’arrossegar durant tota la seva vida.
 El 1929 Frida es va casar amb el muralista mexicà Diego Rivera i el 1932 va tenir
un avortament que també va reflectir d’una manera dramàtica en la seva obra
pictòrica. Quant al contingut ideològic, les seves pintures mostren el seu
compromís actiu a favor del comunisme

4. Júlia López Valera
ANÀLISI FORMAL
El dibuix és acurat, perfilant els
contorns amb una fina línia
negra.
Cada objecte tractat amb
gran realisme.
Pinzellades més lliures i ràpides.

5. Júlia López Valera
ANÀLISI FORMAL
El blanc repetit
en el colom i en
la barba i cabells
de Marx.
El verd amb tocs
negres,
ombrejant-lo, a
la faldilla, i el
blanc en la base.
ELEMENTS PLÀSTICS: ELS COLORS
Els ocres a l’esquerra,
travessats per un riu
en forma d’arrel,
blau. El blau al cel,
fent de fons.
El negre en
l’ocellot i els
cabells de Frida
El vermell (perill) es
distribueix per
diferents parts: part
dreta, voltant la
faldilla de Frida. El
llibre que duu a la
mà, una part del
globus terraqui (a
dalt a l’esquerra).

6. Júlia López Valera
ANÀLISI FORMAL
Centre:
Autoretrat de
Frida.
Dues crosses en
diagonal
emmarquen la
figura central, que
forma una vertical
que divideix el
quadre en 2
meitats Certa
simetria.
Al voltant
d’aquests eixos se
situen la resta
d’elements de
l’escena.
Part superior:
el cel.
Part inferior:
la terra, el retrat de
Karl Marx mira
fixament l’espectador.
Frida també mira a
l’espectador.
Moltes línies
diagonals donen
dinamisme a l’escena.

7. Júlia López Valera
INTERPRETACIÓ
El blau s’associa
amb la serenitat
El groc i altres gammes més
clares, es vinculen positivament
a la causa marxista.
El negre=
imperialisme.
El vermell el perill.
Frida vol expressar la
idea utòpica de que la
creença política podria
alliberar-la, a ella, i a la
resta de la humanitat,
de tot el seu dolor i
patiment.
Per això s’aferrà al
dogma marxista.
S’autoretrata amb un
corsé de cuir, comú a la
seva iconografia, i
davant d’un paisatge
dividit en dues parts: la
part pacífica, amb la
Terra i el colom de la
pau, i la part amenaçada
per l’imperialisme
capitalista i la
destrucció.

8. Júlia López Valera
INTERPRETACIÓ
La part esquerra està
banyada per rius blaus
i el colom de la pau
vola per sobre de
països comunistes
(URRS i Xina),
representats en l’esfera
terrestre.
Les dues grans mans,
amb l’ull de la saviesa,
aguanten a l’artista,
fent que pugui
prescindir de les
crosses.
La part dreta és
més fosca, i s’hi
veu la silueta
amenaçadora de
la bomba atòmica
travessada per
rius de sang.
Per sobre l’àliga
dels EE.UU amb el
cap de l’oncle
Sam.
La salvació
l’encarna Marx,
del cap del qual
surt una mà que
ofega l’àliga

9. Júlia López Valera
INTERPRETACIÓ

10. Júlia López Valera
INTERPRETACIÓ
 Als seus últims dies Frida va introduir una dimensió política als seus quadres, per
servir al partit i beneficiar la revolució. Amb el seu corsé de cuir apareix per últim cop
davant un fons dividit: una meitat representant la part pacífica de la Terra, i l’altra
amenaçant la seva destrucció.
 Al mateix temps, l’artista malalta està sent curada miraculosament. Unes mans
gegants l’aguanten suaument, símbols del marxisme. Una d’elles mostra l’ull de la
saviesa, permetent-li lliurar-se de les seves closes: “Por primera vez ya no estoy
llorando” va dir d’aquest quadre.
 La seva medicació era cada cop més forta, igual que el dolor, cosa que podria haver
estat la raó de les pinzellades tant soltes, amb pressa, que hi utilitzà, l’aplicació de
pintura més grossa i el detall menys precís.
 Aquest va ser un dels seus últims quadres, que restà sense acabar en el moment de
la seva mort. El títol complet que li havia donat era:
“Paz en la Tierra para que la ciencia marxista pueda salvar a los enfermos i a aquellos
oprimidos por el capitalismo criminal yanqui”
 Aquesta obra fou realitzada l’any de la seva mort, i es pot considerar la síntesi del seu
art, el seu testament polític i personal.

11. Júlia López Valera
FUNCIÓ
 Probablement és el resultat de l’intent de Frida de refugiar-se en de les poques
coses que li podien alleugerir el patiment: la ideologia marxista, la fe en la revolució, i
la pintura.
 Frida també volia ser útil a la causa comunista: “Tinc molta inquietud en l’assumpte
de la pintura. Sobretot per fer-ne alguna cosa útil per al moviment revolucionari
comunista, atès que fins ara no he pintat res més que l’expressió honrada de mi
mateixa, però absolutament allunyada del que la meva pintura pot servir al partit. He
de lluitar amb totes les meves forces per aconseguir que el poc de positiu que em
permet fer la meva salut serveixi per ajudar la revolució. L’única raó real per viure”

12. Júlia López Valera
MODELS I INFLUÈNCIES
 L’obra de Frida Kahlo és extremadament
personal, i la major part reflecteix les
sensacions traumàtiques de la seva experiència
vital.
 No obstant això, en els quadres de Frida
Kahlo es poden rastrejar no només el seu
interès per l’art precolombí, sinó també la seva
preocupació política i social, aspectes que
comparteix amb els famosos muralistes
mexicans Diego Rivera, José Clemente Orozco i
Alfaro Siqueiros.
Quan el 1938, André BRETON va visitar Mèxic,
va descobrir l’obra de Frida i la va associar amb
el grup surrealista. I malgrat que les seves
creacions presentaven certament un alt grau
de similitud amb el moviment d’avantguarda
parisenc, Frida, al final de la seva vida, va
rebutjar aquesta etiqueta.